martes, 15 de agosto de 2023

Història del patronatge de Sant Roc i tocs

 


 





           Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.


                              


                                     


           La seua devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que davall el seu nom, es va dedicar a l'hostalatge de malalts de pesta i que va ser coneguda com "Confraternità o Scuole doní Sant Rocco". La dita agrupació va fomentar la devoció al sant construint capelles i més centres d'acollida per tota Itàlia.







            Una de les esglésies més conegudes que estan dedicades a este sant està a París, molt prop del Museu del Louvre; la va fer edificar Lluís XIV en 1563. Tota Europa i inclús Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li van ser dedicats.



                                                                 
            La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.


                                                     Campana Sant Roc

         El bisbat d'Oriola va aprovar diverses peticions de devocions locals a Sant Roc en el sínode d'Oriola de l'any 1600, a causa de l'epidèmia de 1595 i les consegüents malalties contagioses.


   


      


                        





               Ací a Castalla, tal com vaig narrar en l'entrada anterior, en el 1653 va començar el declive de la celebració de les festes patronals a la Nativitat de La nostra Senyora i va ressorgir el de l'Assumpció per ser titular de la parròquia. Entre aquests mateixos anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla pel sistema d'elecció "redolins" va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes, patronatge que d'altra banda molt aviat es veuria eclipsat per una altra advocació mariana que per aquelles dates ja tenia una grandíssima devoció popular "la Mare de Déu de la Soledat" (en la proxima entrada narraré més sobre ella)










                            "EL SISTEMA DE REDOLINS"

             Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.









       La processó d'este, igual que la de l'Assumpció, que ja vaig narrar en l'article anterior es va deixar de realitzar en la dècada dels anys 60,  formant-se la confraria i recuperant-se de nou esta processó amb el seu novenari en 1984. Esta processó, que és conjunta amb la imatge de la Mare de Déu de l'Asumpció, es realitza en el dia d'esta i per això ja estan narrats els tocs en l'article anterior, i sent els tocs per a este 16 d'agost, “dia de Sant Roc” els següents:




15 La Assumpció i “Vespra de Sant Roc”

             Durant el dia, els tocs i voltejos propis del dia de l'Assumpció amb la seua processó (narrats en l'article anterior)

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (de vespra)


                     Foto inusual de Sant Roc i la Assumpció amb la Patrona

16 d'agost “Sant Roc”

08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.
               Volteig a dos curt convent.
               Volteig ermita.

10.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa       “
10.16 h. Volteig menor          “.
10.31 h. 3r Toc a missa       “.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Toc del Ave María parròquia, convent i ermita.





             També en honor al patró Sant Roc, des de fa moltíssims anys es celebren festejos populars consistents en la solta de vaquetes pel recinte establit en la ciutat.





domingo, 13 de agosto de 2023

Festivitat de la Mare de Déu de l'Assumpció i tocs

 







              IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ACTUAL"




Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església ortodoxa i de l'Església catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser portats al cel després d'acabar els seus dies en la terra.





IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ANTIGA"








Este trasllat és cridat Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina del qual va ser definida com a dogma (veritat de què no pot dubtar-se).


          Este Dogma va ser proclamat pel papa Pius XII, el 1r de novembre de 1950, en la Constitució Munificentisimus Deus: “Pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Immaculada Mare de Déu, acabat el curs de la seua vida terrenal, va ser Assumpta en cos i ànima a la glòria del cel".











Esta creença ja es venia acceptant des del S. VI, molt relacionada amb la festa de la Dormició celebrada des de molt antic en les esglésies orientals. Des del S. VI es celebrava una festa a Jerusalem que passa a Occident amb el nom de la Dormició de Santa Maria.








CAMPANA MARIA DE LA ASSUMPCIÓ "MAJOR"




A València, la devoció assumpcionista es va iniciar des del mateix moment de la reconquista. El rei Jaume I "va dedicar al misteri de l'Assumpció la pròpia catedral de València i les altres esglésies que erigia en les terres que anava conquistant", mentrestant  la gran devoció a la Mare de Déu "Assumpta" a València va fer que fóra representada "massivament per l'art local", i hi ha constància que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el papa Calixt III, en 1457 va declarar oficial la festa de l'Assumpció per al 15 d'agost, i per això és reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d'agost”.














També ací a Castalla, des d'aquestes mateixes dates en les quals es produeix la reconquesta cristiana d'aquestes terres pel rei Jaume I d'Aragó es funda el patronat de la Verge de l'Assumpció, per això en el 1245 es consagra l'actual ermita de la Sang a la advocació de l'Assumpció de La nostra Senyora com a parròquia de les poblacions de Tibi, Ibi, Onil i Castalla, no havent-hi documentació si al temps va ser proclamada patrona de la vila.















L'any 1473 és canviat el patronat de la Verge de l'Assumpció (15 d'agost) al de la Verge de la Nativitat (8 de setembre), per una qüestió que és difícil de creure però que està documentada: En aquest any el cardenal de Roma Rodrigo de Borja va estar de visita en Xàtiva, ciutat a la qual pertanyia la família. Aquest cardenal va prestar un grup de músics (ministrils) perquè actuaren en les celebracions religioses de les festes d'agost a l'Assumpció, i davant la impossibilitat que arribaren a temps es va decidir per part del consell de la vila permutar el patronat pel de la Nativitat de La nostra Senyora, realitzant-se a partir d'aquest any les festes patronals en el seu honor.















No hi ha documentació clara de si la dedicació de l'antiga parròquia va ser substituïda també, ja que el retaule principal de aquesta, que es va retirar per a la construcció del cambril de la Mare de Déu de la Soledat, estava dedicat a la Nativitat, cosa d'altra banda curiosa ja que aquesta Església feia quasi 200 anys que estava dedicada a la Preciosíssima Sang de Crist.

















Aquestes festes a la Nativitat van seguir celebrant-se fins a l'any 1653, a partir d'este any hi ha documentació en què la vila torna a recuperar les festes de l'Assumpció, per ser titular de la parròquia.





                           CAMPANA MITJANA "ASSUMPCIÓ VELLA"



En la pròxima entrada narraré una poca més d'història sobre els patrons o patronats ja que el següent anomenat va ser Sant Roc, sent en aquest dia de l'Assumpció la processó dels dos, a causa de la seva proximitat, encara que fa uns anys es celebrava cada dia la seua corresponent.



Els tocs per a aquesta festivitat seran els següents:















DIA 14 d'agost (Vespra)






13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.



19.00 h. primer toc a missa convent
19.15 h. segon  "     "  " i vol general.
19.30 h .tercer  "   "  " 

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.













15 d'agost “la Mare de Déu de l'Assumpció”





07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.33h. Volteig general curt parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.




10.01h. 1r Toc a missa.

10.15 h. 2n Toc a missa.

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa.


PROCESSÓ

Des de les 11.30 h. fins al final de la mateixa voltejos processionals amb volteig general solemne a l'entrada i eixida de les imatges.








13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.







21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (vespra de Sant Roc)













 



viernes, 9 de junio de 2023

Festivitat del CORPUS CHRISTI i tocs

 



 




            L'eucaristia és el sagrament en el qual baix les espècies de pa i vi, Jesucrist es troba vertadera, real i substancialment present, amb el seu cos, la seua sang, la seua ànima i la seua divinitat. Se'n diu el “sagrament per excel·lència”, perquè en ell es troba Crist present, qui és font de totes les gràcies. A més, tots els altres sagraments tendeixen o tenen com a fi l'Eucaristia, ajudant a l'ànima per a rebre-ho millor i en la majoria de les vegades, tenen lloc dins de l'Eucaristia. A aquest sagrament se'l denomina de moltes maneres donada la seua riquesa infinita. La paraula Eucaristia vol dir acció de gràcies, és un dels noms més antics i correcte perquè en aquesta celebració donem gràcies al Pare, per mitjà del seu Fill, Jesucrist, en l'Esperit i recorda les benediccions  que fan referència a la creació, la redempció i la santificació. (Cf. Lc. 22, 19)
 
 
 

 







            La festa del Corpus Christi commemora la institució de l'Eucaristia. En este dia celebrat fins fa uns anys en dijous i ara en diumenge, l'església convida a meditar sobre el misteri de la presència del Senyor en el pa consagrat que es guarda en els sagraris de totes les comunitats cristianes. Això és el que es commemora en totes les esglésies amb processons en totes les poblacions, i en les seues distintes modalitats: amb altars, amb al·legories, amb estores i a l'estil de València, com succeïx en Morella, Xàtiva, Castelló, Gandia, Oriola etc. i per excel·lència, un dia de tocs i vols de campanes.









            Juliana de Mont Cornillón, priora de l'abadia de Cornillón a Bèlgica, va ser la impulsora de la celebració. Ella va pertànyer a un moviment eucarístic de finals del segle XIII, que dona origen a varies costums eucarístics com l'exposició i benedicció amb el Santíssim Sagrament, l'ús de les campanetes durant l'elevació en la Missa i la festa del Corpus Christi.



          El papa Urbà IV va publicar la butla "Transiturus" en 1264, en la qual, després d'exalçar l'amor de Crist expressat en la Santa Eucaristia, va ordenar celebrar la solemnitat del Corpus Christi en el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat. En la butla s'atorgaven indulgències a tots els fidels que assistiren a la missa i a l'ofici, compost pel doctor angèlic, Sant Tomàs d'Aquino, per petició del papa, admirat inclús pels protestants.










       La mort del papa Urbà IV en 1264 i poc després de la publicació del decret, es va obstaculitzar la difusió de la festa, però el papa Clement V en el concili general de Viena de 1311, va ordenar l'adopció de la festa. Ell va publicar un nou decret incorporant el d'Urbà IV. Joan XXII successor de Clement V, va instar a la seua observança. Cap dels decrets parla de la processó com un aspecte de la celebració.







         La celebració es du a terme el següent dijous a l'octau diumenge després del Diumenge de Resurrecció (és a dir, 60 dies després de eixe diumenge; durant segles el Corpus va ser la festa més important de la cristiandat i constituïx un homenatge solemne a l'Eucaristia. Les primeres notícies del Corpus valencià daten de 1326 (Manual de Consells) però com a processó teofórica general no és tal fins que en 1355 ho ordena el Bisbe Huc de Fenollet. L'any següent coincidint amb la mort del bisbe, es va fer una parroquial rotativa i és en 1372 quan es va instituir amb caràcter general. La processó es va celebrar entre 1355 i 1505 durant el matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada, no deixant de ser vespertina fins ara, encara que això sí amb el canvi de dijous a diumenge.

   
         En molts llocs és una festa d'especial rellevància i en uns quants països és un dia festiu oficial (certes parts d'Espanya, Àustria, parts d'Alemanya, Hongria i Suïssa, Brasil, República Dominicana, Bolívia, Colòmbia, Croàcia, Polònia, Trinitat i Tobago, Portugal, Perú, Veneçuela i Equador).



Dita popular: Tres dijous hi ha l'any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l'Ascensió.
 

                Esta processó també ha tingut un lloc molt destacat ací a Castalla, ja que hi ha constància que per a acompanyar al Santíssim Sagrament es treien totes les imatges en andes, tant les que es trobaven al culte públic en la parròquia com les existents en les cases particulars d'alguns veïns, per això era una gran quantitat de gent la que s'havia d'implicar per a esta processó, comptant també el treball i esforç que calia realitzar per a cobrir tot l'itinerari de la processó de fulls i pètals de flors, el que es denomina vulgarment com "l´enramada del Corpus". Després de comprovar que l'eixida de tanta imatge restava protagonisme al que verdaderament havia de ser el centre de la processó, que era el Santíssim Sagrament, es va decidir que no isquera cap imatge en la processó. Durant la dècada dels huitanta també es va anar reduint la quantitat de fulls i pètals que cobrien els carrers de l'itinerari fins a arribar pràcticament a la seua extinció, en canvi les campanes sí ho seguixen anunciant de la mateixa manera, quedant els seus tocs pràcticament inalterables al pas dels anys i inclús dels segles.
 
 
         
 
            Com és lògic, i  per altra banda no podia ser d'altra manera, entre les obligacions del campaner està el mantindre les campanes en perfecte estat, per eixe motiu en la vespra de qualsevol solemnitat  i més concretament en esta del Corpus, toca revisió de totes les campanes (11 que tenim en us) així com dels seus mecanismes de toc, motors de volteig, cadenes, carrioles, electro-malls, ordinadors etc. i una vegada tot en perfecte estat, els tocs per a esta celebració els següents:
 
 
 
 
 
 


  10 de juny Vespra
8.01 h. Toc d'Alba (ordinari) parròquia, convent i ermita.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia i convent.

19.31h. 1r Toc a missa convent
19.45 h. 2n Toc a missa    "
19.46 h. Volteig  general   "
20.01 h. 3r Toc a missa    "

21.01. Toc de l'Ave Maria parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig general parròquia i convent.
 


  11 de Juny Solemnitat del Corpus Christi
 
07.31 h. Toc de l'Alba parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.
07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.
07.59 3r Toc a missa en posterior parròquia.

08.00h. Volteig general curt parròquia.
  Àngelus convent i ermita.
  Volteig ermita.

10.01h. 1r Toc a missa en posterior parròquia
10.15 h. 2n Toc a missa en posterior parròquia
10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.
10.31 h. 3r Toc a missa en posterior parròquia
La missa de les 12 passa a les 7 de la vesprada.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita.
 
18.30 h. 1r Toc a missa parròquia.
18.45 h. 2n Toc a missa parròquia.
18.46 h. Volteig menor.
19.00 h. 3r Toc a missa parròquia.

Al finalitzar la missa, donarà començament la processó. A l'eixida i entrada del Santíssim volteig general, durant l'itinerari voltejos processionals.