domingo, 15 de agosto de 2021

Història del Patró Sant Roc i Tocs (En una excepcional calor)


 



                                      Imatge de Sant Roc (actual)






         Abans d'entrar a narrar els detalls del nostre patró Sant Roc, vull deixar constància de l'experiència tinguda en aquesta vesprada del 15 d'agost del 2021. A les 8.45 h. hem pujat al campanar per a realitzar els tocs de l'Ave Maria, senyal de difunts pel pare del nostre amic i company Ricardo Mínguez, que aquesta mateixa vesprada ens havia deixat, i el volteig de vespra de la festivitat de Sant Roc.
 
 
 

 
 
 

 


      De tots, o de la majoria, és sabut la infinitat de vegades que al llarg de l'any, i dels anys, he pujat al campanar, dies de molt de fred, vent, pluja, calor… però res a veure amb l'experiència d'aquesta vesprada, on el vent cremava, sense saber en quin racó del campanar amagar-nos per a protegir-nos d'ell, indescriptible, asfixiant, ara això sí, la qualitat del so de les campanes formidable, ja que els bronzes quan estan dilatats per la calor tenen una millor sonoritat que quan estan freds. Una nova experiència per a recordar, aquesta mateixa vesprada a la meua casa per la zona de l'erm, el termòmetre ha arribat a registrar 43.7°
 
 





           Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.

                              
                                            Imatge de Sant Roc (antic)


           La seua devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que davall el seu nom, es va dedicar a l'hostalatge de malalts de pesta i que va ser coneguda com "Confraternità o Scuole doní Sant Rocco". La dita agrupació va fomentar la devoció al sant construint capelles i més centres d'acollida per tota Itàlia.




            Una de les esglésies més conegudes que estan dedicades a este sant està a París, molt prop del Museu del Louvre; la va fer edificar Lluís XIV en 1563. Tota Europa i inclús Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li van ser dedicats.
 
 

                                                                 
            La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.


                                                     Campana Sant Roc (truja metàl·lica)

         El bisbat d'Oriola va aprovar diverses peticions de devocions locals a Sant Roc en el sínode d'Oriola de l'any 1600, a causa de l'epidèmia de 1595 i les consegüents malalties contagioses.


   


      

                            Campana Sant Roc (truja de fusta)



               Ací a Castalla, tal com vaig narrar en l'entrada anterior, en el 1653 va començar el declivi de la celebració de les festes patronals a la Nativitat de La nostra Senyora i va ressorgir el de l'Assumpció per ser titular de la parròquia. Entre aquests mateixos anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla pel sistema d'elecció "redolins" va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes, patronatge que d'altra banda molt aviat es veuria eclipsat per una altra advocació mariana que per aquelles dates ja tenia una grandíssima devoció popular "la Mare de Déu de la Soledat" (en la pròxima entrada narraré més sobre ella)









                            "EL SISTEMA DE REDOLINS"

             Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.





       La processó d'este, igual que la de l'Assumpció, que ja vaig narrar en l'article anterior es va deixar de realitzar en la dècada dels anys 60,  formant-se la confraria i recuperant-se de nou esta processó amb el seu novenari en 1984. Esta processó, que és conjunta amb la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció, es realitza en el dia d'esta i per això ja estan narrats els tocs en l'article anterior, i sent els tocs per a este 16 d'agost, “dia de Sant Roc” els següents:

15 La Assumpció i “Vespra de Sant Roc”

             Durant el dia, els tocs i voltejos propis del dia de l'Assumpció Tocs del Patró (narrats en l'article anterior)

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (de vespra)


                     Foto inusual de Sant Roc i la Assumpció amb la Patrona

16 d'agost “Sant Roc”
08.01 h. Ángelus parroquia i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.(4campanes) i ermita

             
10.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa       “
10.16 h. Volteig menor          “.
10.31 h. 3r Toc a missa       “.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

 

viernes, 13 de agosto de 2021

Festivitat de la Mare de Déu de la Assumpció, historia i tocs


 




              IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ACTUAL"




        Assumpció de María o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església ortodoxa i de l'Església catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser portats al cel després d'acabar els seus dies en la terra.


IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ANTIGA"







           Este trasllat és cridat "Assumptio Beatæ Mariæ Virginis" (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina del qual va ser definida com a dogma (veritat de què no pot dubtar-se).









        Este Dogma va ser proclamat pel papa Pius XII, el 1r de novembre de 1950, en la Constitució Munificentisimus Deus: “Pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Inmaculada Mare de Déu, acabat el curs de la seua vida terrenal, va ser Assumpta en cos i ànima a la glòria del cel".











Esta creença ja es venia acceptant des del S. VI, molt relacionada amb la festa de la Dormició celebrada des de molt antic en les esglésies orientals. Des del S. VI es celebrava una festa a Jerusalem que passa a Occident amb el nom de la Dormició de Santa Maria.








CAMPANA MARIA DE LA ASSUMPCIÓ "MAJOR"




           A València, la devoció assumpcionista es va inisiar des del mateix moment de la reconquista. El rei Jaume I "va dedicar al misteri de l'Assumpció la pròpia catedral de València i les altres esglésies que erigia en les terres que anava conquistant", mentres que la gran devoció a la Mare de Déu "Assumpta" a València va fer que fóra representada "massivament per l'art local", i hi ha constància que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el papa Calixt III, en 1457 va declarar oficial la festa de l'Assumpció per al 15 d'agost, i per això és reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d'agost”.






         També ací a Castalla, des d'aquestes mateixes dates en les quals es produeix la reconquesta cristiana d'aquestes terres pel rei Jaume I d'Aragó, es funda el patronat de la Verge de l'Assumpció, per això en el 1245 es consagra l'actual ermita de la Sang a la advocació de l'Assumpció de la nostra Senyora com a parròquia de les poblacions de Tibi, Ibi, Onil i Castalla, no havent-hi documentació si al temps va ser proclamada patrona de la vila.














        L'any 1473 és canviat el patronat de la Verge de l'Assumpció (15 d'agost) al de la Verge de la Nativitat (8 de setembre), per una qüestió que és difícil de creure però que està documentada: En aquest any el cardenal de Roma Rodrigo de Borja va estar de visita en Xativa, ciutat a la qual pertanyia la família. Aquest cardenal va prestar un grup de músics (ministrils) perquè actuaren en les celebracions religioses de les festes d'agost a l'Assumpció, i davant la impossibilitat que arribaren a temps es va decidir per part del consell de la vila permutar el patronat pel de la Nativitat de La nostra Senyora, realitzant-se a partir d'aquest any les festes patronals en el seu honor.














        No hi ha documentació clara de si la dedicació de l'antiga parròquia va ser substituïda també, ja que el retaule principal de aquesta, que es va retirar per a la construcció del camerí de la Mare de Déu de la Soledat, estava dedicat a la Nativitat, cosa d'altra banda curiosa ja que aquesta Església feia quasi 200 anys que estava dedicada a la Preciosíssima Sang de Crist.

















          Aquestes festes a la Nativitat van seguir celebrant-se fins a l'any 1653, a partir d'este any hi ha documentació en què la vila torna a recuperar les festes de l'Assumpció, per ser titular de la parròquia.





                           CAMPANA MITJANA "ASSUMPCIÓ VELLA"



           En la proxima entrada narraré una poca més d'història sobre els patrons o patronats ja que el següent anomenat va ser Sant Roc, sent en aquest dia de l'Assumpició la processó dels dos, a causa de la seva proximitat, encara que fa uns anys es celebrava cada dia la seua corresponent.



Els tocs per a aquesta festivitat seran els següents:













DIA 14 d'agost (Vespra)






13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.



19,30 h. primer toc a missa parroqia
19.45 h. segon  "     "  " i vol de la mitjana (Assumpsió)
20.00 h .tercer  "   "  " 

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.



15 de agost solemnitat de la Assumpció












07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.33h. Volteig general curt parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.




10.01h. 1r Toc a missa.

10.15 h. 2n Toc a missa.

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa.


PROCESSÓ (Este any queda suspesa degut al coronavirus)

Des de les 11.30 h. fins al final de la mateixa voltejos processionals amb volteig general solemne a l'entrada i eixida de les imatges.








13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.







21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (vespra de Sant Roc)













 

jueves, 5 de agosto de 2021

2021 Any d'efemèrides

 




           Tal com vaig esmentar en el post del 450 aniversari de l'església parroquial, que en aproximar-se les dates dels esdeveniments memorables realitzaria diferents entrades desglossant cadascun d'ells, vull centrar-me en aquesta ocasió en el de la consagració del primer altar major del temple, que no són 450 anys sinó 451, perquè va tindre lloc en 1570, però l'englobem dins de les celebracions de l'aniversari.
 
 
 



         El 3 d'agost de 1570, estant les obres de la nova església ja avançades, però cal ressaltar que només la part del presbiteri estava coberta, no sent així les voltes de la resta de la nau, el Bisbe En. Francisco de Codero, auxiliar de l'Il·lustríssim En. Joan de Ribera, Arquebisbe de València, va consagrar el primer altar major d'aquesta nova església parroquial de Castalla, sent assistit pel Sr. rector En. Sebastián Lajara i del beneficiat de Biar Mossén Ginés Juan Rico. Va consagrar per Ara una pedra que ocupava quasi tota la taula de l'altar, dedicant tant l'altar com la nova església a l'Assumpció de La nostra Senyora en cos i ànima als cels.
 
 
 



         Després de la solemne cerimònia, va celebrar la primera missa en aquesta nova església i sobre l'altar recentment consagrat l'esmentat senyor Bisbe, per a a continuació celebrar-la el rector de Castalla En Sebastián i posteriorment el beneficiat de Biar; per a l'esdeveniment van acudir moltíssims veïns de Castalla així com dels pobles limítrofs, perquè cal recordar que per aqueixes dates era la parròquia d'Ibi, Tibi, Onil i Castalla.
 
 
 



          Després de la celebració d'aquesta primera missa, el Bisbe En. Francisco de Codero va concedir a perpetuïtat 40 dies d'indulgència a tots els capellans que en aquest mateix dia 3 d'agost celebraren la missa sobre aquest altar i altres 40 a totes la persones que de genolls resaren tres Parenostres i tres Avemaries.
 
 



          L'actual altar major és el tercer o quart que hi ha hagut durant aquests 450 anys, perquè generalment quan se substitueix un retaule sol tallar-se l'altar de l'estil d'aquest. Tal com apareix en el primer fotomuntatge, quan es consagra el primer altar major no hi hauria cap retaule, perquè ni tan sols les voltes de la coberta estaven concloses, la qual cosa sí que hi hauria és un crucifix preceptiu per a qualsevol celebració eucarística. No hi ha constància de quan es va col·locar el primer retaule, la qual cosa sí que sabem és que a penes va durar un centenar d'anys, que era d'estil gòtic, de pintures sobre taules de fusta, tenint en el centre pintada la imatge de l'Assumpció, tal com apareix en el segon fotomuntatge; el tercer d'estil barroc va ser el que més temps va estar en ús ja que datava de 1700 i va ser destruït en 1936. Quan es va col·locar este últim retaule barroc, l'anterior gòtic va ser instal·lat en la capella quinta de la dreta que actualment ocupa el patró Sant Roc, al no cabre el ample es van tallar els dos cosos laterals de dit retaule.



         En aquest 3 d'agost de 2021, l'actual rector En. Salvador Valls va oferir l'Eucaristia en acció de gràcies per aquest feliç aniversari i durant l'homilia va narrar i va reflexionar per aquesta singular efemèride. Són diverses les idees i projectes que hi ha per a la celebració d'aquest 450 aniversari de la benedicció del temple parroquial el 2 de setembre i de la baixada en solemne processó del Santíssim Sagrament de l'antiga església a la nova el 8 de setembre, pròximament les aniré narrant, encara que és clar, tot està subjugat al que la pandèmia permeta.