Imatge de Sant Roc (actual)
Abans
d'entrar a narrar els detalls del nostre patró Sant Roc, vull deixar
constància de l'experiència tinguda en aquesta vesprada del 15 d'agost
del 2021. A les 8.45 h. hem pujat al campanar per a realitzar els tocs
de l'Ave Maria, senyal de difunts pel pare del nostre amic i company
Ricardo Mínguez, que aquesta mateixa vesprada ens havia deixat, i el
volteig de vespra de la festivitat de Sant Roc.
De tots, o de la
majoria, és sabut la infinitat de vegades que al llarg de l'any, i dels
anys, he pujat al campanar, dies de molt de fred, vent, pluja, calor… però res a
veure amb l'experiència d'aquesta vesprada, on el vent cremava, sense
saber en quin racó del campanar amagar-nos per a protegir-nos d'ell,
indescriptible, asfixiant, ara això sí, la qualitat del so de les
campanes formidable, ja que els bronzes quan estan dilatats per la calor
tenen una millor sonoritat que quan estan freds. Una nova experiència
per a recordar, aquesta mateixa vesprada a la meua casa per la zona de
l'erm, el termòmetre ha arribat a registrar 43.7°
Sant Roc va nàixer,
segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i
va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va
dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de
datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua
mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la
hipòtesi de Montpeller.
Imatge de Sant Roc (antic)
La seua devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que davall el seu nom, es va dedicar a l'hostalatge de malalts de pesta i que va ser coneguda com "Confraternità o Scuole doní Sant Rocco". La dita agrupació va fomentar la devoció al sant construint capelles i més centres d'acollida per tota Itàlia.
Una de les esglésies més conegudes que estan dedicades a este sant està a París, molt prop del Museu del Louvre; la va fer edificar Lluís XIV en 1563. Tota Europa i inclús Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li van ser dedicats.
La seua onomàstica
és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe
d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de
molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la
intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la
localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o
cànids, entre altres.
Campana Sant Roc (truja metàl·lica)
El bisbat d'Oriola va aprovar diverses peticions de devocions locals a Sant Roc en el sínode d'Oriola de l'any 1600, a causa de l'epidèmia de 1595 i les consegüents malalties contagioses.
Campana Sant Roc (truja de fusta)
Ací a Castalla, tal com vaig narrar en l'entrada anterior, en el 1653 va
començar el declivi de la celebració de les festes patronals a la Nativitat de
La nostra Senyora i va ressorgir el de l'Assumpció per ser titular de la
parròquia. Entre aquests mateixos anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat
sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla pel sistema d'elecció
"redolins" va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i
protector contra les mateixes, patronatge que d'altra banda molt aviat es
veuria eclipsat per una altra advocació mariana que per aquelles dates ja tenia
una grandíssima devoció popular "la Mare de Déu de la Soledat" (en la
pròxima entrada narraré més sobre ella)
"EL SISTEMA DE REDOLINS"
Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.
Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.
La processó d'este, igual que la de l'Assumpció, que ja vaig narrar en l'article anterior es va deixar de realitzar en la dècada dels anys 60, formant-se la confraria i recuperant-se de nou esta processó amb el seu novenari en 1984. Esta processó, que és conjunta amb la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció, es realitza en el dia d'esta i per això ja estan narrats els tocs en l'article anterior, i sent els tocs per a este 16 d'agost, “dia de Sant Roc” els següents:
15 La Assumpció i “Vespra de Sant Roc”
Durant el dia, els tocs i voltejos propis del dia de l'Assumpció Tocs del Patró (narrats en l'article anterior)
21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (de vespra)
Foto inusual de Sant Roc i la Assumpció amb la Patrona
16 d'agost “Sant Roc”
08.01 h. Ángelus parroquia i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.(4campanes) i ermita
10.15 h. 2n Toc a missa “
10.16 h. Volteig menor “.
10.31 h. 3r Toc a missa “.
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita.
21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
