Tocs del Patró Sant Roc i història

 

                                      Imatge de Sant Roc (actual)

           Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.

                              
                                            Imatge de Sant Roc (antic)

           La seua devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que davall el seu nom, es va dedicar a l'hostalatge de malalts de pesta i que va ser coneguda com "Confraternità o Scuole doní Sant Rocco". La dita agrupació va fomentar la devoció al sant construint capelles i més centres d'acollida per tota Itàlia.

            Una de les esglésies més conegudes que estan dedicades a este sant està a París, molt prop del Museu del Louvre; la va fer edificar Lluís XIV en 1563. Tota Europa i inclús Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li van ser dedicats.

                                                                 

            La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.

                                                     Campana Sant Roc (truja metálica)

         El bisbat d'Oriola va aprovar diverses peticions de devocions locals a Sant Roc en el sínode d'Oriola de l'any 1600, a causa de l'epidèmia de 1595 i les consegüents malalties contagioses.

   

      

                            Campana Sant Roc (truja de madera)

               Ací a Castalla, tal com vaig narrar en l'entrada anterior, en el 1653 va començar el declive de la celebració de les festes patronals a la Nativitat de La nostra Senyora i va ressorgir el de l'Assumpció per ser titular de la parròquia. Entre aquests mateixos anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla pel sistema d'elecció "redolins" va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes, patronatge que d'altra banda molt aviat es veuria eclipsat per una altra advocació mariana que per aquelles dates ja tenia una grandíssima devoció popular "la Mare de Déu de la Soledat" (en la proxima entrada narraré més sobre ella)

                            "EL SISTEMA DE REDOLINS"

             Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.

       La processó d'este, igual que la de l'Assumpció, que ja vaig narrar en l'article anterior es va deixar de realitzar en la dècada dels anys 60,  formant-se la confraria i recuperant-se de nou esta processó amb el seu novenari en 1984. Esta processó, que és conjunta amb la imatge de la Mare de Déu de l'Asumpció, es realitza en el dia d'esta i per això ja estan narrats els tocs en l'article anterior, i sent els tocs per a este 16 d'agost, “dia de Sant Roc” els següents:

15 La Assumpció i “Vespra de Sant Roc”

             Durant el dia, els tocs i voltejos propis del dia de l'Assumpció Tocs del Patró (narrats en l'article anterior)

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (de vespra)

                     Foto inusual de Sant Roc i la Assumpció amb la Patrona

16 d'agost “Sant Roc”
07.31 h. Ängelus parròquia

07.32 h. 1º Toc a missa parròquia

07.45 h. 2º Toc a missa parròquia

08.00 h. 3º Toc a missa.
08.01 h. Ángelus ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.
             
              Volteig ermita.

10.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa       “
10.16 h. Volteig menor          “.
10.31 h. 3r Toc a missa       “.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

Festivitat de la Mare de Déu de la Assumpció i tocs

 

              IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ACTUAL"

Assumpció de María o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església ortodoxa i de l'Església catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser portats al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ANTIGA"

Este trasllat és cridat Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina del qual va ser definida com a dogma (veritat de què no pot dubtar-se).

Este Dogma va ser proclamat pel papa Pius XII, el 1r de novembre de 1950, en la Constitució Munificentisimus Deus: “Pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Inmaculada Mare de Déu, acabat el curs de la seua vida terrenal, va ser Assumpta en cos i ànima a la glòria del cel".

Esta creença ja es venia acceptant des del S. VI, molt relacionada amb la festa de la Dormició celebrada des de molt antic en les esglésies orientals. Des del S. VI es celebrava una festa a Jerusalem que passa a Occident amb el nom de la Dormició de Santa Maria.

CAMPANA MARIA DE LA ASSUMPCIÓ "MAJOR"

A València, la devoció assumpcionista es va inisiar des del mateix moment de la reconquista. El rei Jaume I "va dedicar al misteri de l'Assumpció la pròpia catedral de València i les altres esglésies que erigia en les terres que anava conquistant", mentres que la gran devoció a la Mare de Déu "Assumpta" a València va fer que fóra representada "massivament per l'art local", i hi ha constància que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el papa Calixt III, en 1457 va declarar oficial la festa de l'Assumpció per al 15 d'agost, i per això és reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d'agost”.

També así a Castalla, des d'aquestes mateixes dates en les quals es produeix la reconquesta cristiana d'aquestes terres pel rei Jaume I d'Aragó es funda el patronat de la Verge de l'Assumpció, per això en el 1245 es consagra l'actual ermita de la Sang a la advocació de l'Assumpció de La nostra Senyora com a parròquia de les poblacions de Tibi, Ibi, Onil i Castalla, no havent-hi documentació si al temps va ser proclamada patrona de la vila.

L'any 1473 és canviat el patronat de la Verge de l'Assumpció (15 d'agost) al de la Verge de la Nativitat (8 de setembre), per una qüestió que és difícil de creure però que està documentada: En aquest any el cardenal de Roma Rodrigo de Borja va estar de visita en Xativa, ciutat a la qual pertanyia la família. Aquest cardenal va prestar un grup de músics (ministrils) perquè actuaren en les celebracions religioses de les festes d'agost a l'Assumpció, i davant la impossibilitat que arribaren a temps es va decidir per part del consell de la vila permutar el patronat pel de la Nativitat de La nostra Senyora, realitzant-se a partir d'aquest any les festes patronals en el seu honor.

No hi ha documentació clara de si la dedicació de l'antiga parròquia va ser substituïda també, ja que el retaule principal de aquesta, que es va retirar per a la construcció del camerí de la Verge de la Soledat, estava dedicat a la Nativitat, cosa d'altra banda curiosa ja que aquesta Església feia quasi 200 anys que estava dedicada a la Preciosíssima Sang de Crist.

Aquestes festes a la Nativitat van seguir celebrant-se fins a l'any 1653, a partir d'este any hi ha documentació en què la vila torna a recuperar les festes de l'Assumpció, per ser titular de la parròquia.

                           CAMPANA MITJANA "ASSUMPCIÓ VELLA"



En la proxima entrada narraré una poca més d'història sobre els patrons o patronats ja que el següent anomenat va ser Sant Roc, sent en aquest dia de l'Assumpició la processó dels dos, a causa de la seva proximitat, encara que fa uns anys es celebrava cada dia la seua corresponent.



Els tocs per a aquesta festivitat seran els següents:

DIA 14 d'agost (Vespra)





13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.



19,30 h. primer toc a missa parroqia
19.45 h. segon  "     "  " i vol de la mitjana (Assumpsió)
20.00 h .tercer  "   "  " 

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.

07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.33h. Volteig general curt parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.




10.01h. 1r Toc a missa.

10.15 h. 2n Toc a missa.

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa.


PROCESSÓ (Este any queda suspesa degut al coronavirus)

Des de les 11.30 h. fins al final de la mateixa voltejos processionals amb volteig general solemne a l'entrada i eixida de les imatges.







13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.







21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (vespra de Sant Roc)

Sant Jaume “en el Covid-19”

               Com el títol afirma, aquest any 2020 hem celebrat la festa de Santiago Apòstol  "Sant Jaume” dins de l'atípic marc de l'epidèmia, per la qual cosa la celebració s'ha limitat a la seua mínima expressió, però això sí, bàsic i essencial com és la celebració de la Santa Missa en l'ermita de la Patrona i per això, sense música, banderes i festers. 

                  La celebració, com he esmentat en l'ermita de la Sang i davant la imatge de la Patrona La Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, ha estat entranyable i senzilla dins de les normes de seguretat i aforament que la llei exigeix, i sent oficiada pel rector de Castalla, En. Salvador Valls.

                  Al començament de l'Eucaristia s'ha llegit un vers a la Mare de Déu de la Soledat pel fester de la comparsa de mariners Octavio Verdú. Durant l'homilia, el rector ha posat l'accent que hem de tenir present l'arrel d'aquesta festa, tant a títol nacional pel patronatge de Santiago Apòstol com a la forma local en com es conforma la festa més concretament aquí en la localitat de Castalla, on és el dia en què es rendeixen i presenten les banderes de les diferents comparses als peus de la imatge de la Patrona, per a tenir lloc el principal acte, que no és un altre, que l'oferiment de les pròximes festes a la Mare de Déu. Durant la celebració de la Missa va ser assistit pel acòlit Joan López Gimeno de la comparsa mariners i abans de la conclusió Enrique Berenguer de la comparsa cristians ha llegit aquest text d'acció de gràcies que a continuació desglosse, per a concloure amb el solemne cant de la Salve.

                                     Acció de gràcies Sant Jaume 2020

          Avui, dia de Sant Jaume, tan especial ací a Castalla, en circumstàncies normals estaríem igualment ací, a l'ermita, però amb la indumentària de moros i cristians amb la que tan ens identifiquem, i les banderes, desplegades, als peus de la Mare de Déu per oferir-li les pròximes festes, festes que enguany no tindrem.

         Mare: Gràcies perquè en tot moment i situació ens acompanyes. No podem oferir-te les festes, enguany no podrem portar-te les banderes i desplegar-les a l'Altar en nom de les nostres comparses; però sí podem posar als teus peus els nostres cors, oberts de para en par, i fer d'ells ofrena per tantes persones que estan patint esta pandèmia, bé per ser afectats, bé perquè ja no tenen algun familiar, i elevar una plegaria, una oració, per totes eixes persones que ja no estan entre nosaltres. T'oferim totes les vivències que creiem que podrien ser i no seran, tota la música de la que pensàvem gaudir i que no sonarà, tota la il·lusió que any rere any tenim per la festa, i que enguany, no hi serà.

          En circumstàncies normals estaríem ací, a l'ermita vestits de festers. Però circumstàncies hi ha moltes i totes formen part de la vida; les que tenim ara, també. Mare de la Soledat, per nos al vostre fill pregueu; nosaltres també ho farem, esperançats i confiats en que esta situació acabe. La mateixa confiança que ens porta a dir, una i altra volta: "Hágase tu voluntad,en la tierra como en el cielo".

              Les campanes, com no podia ser d'una altra manera, han estat com un any més a l'altura de les circumstàncies, això sí, en versió reduïda perquè els propis actes així s'han celebrat, sent els tocs realitzats els següents:

9.30 h. 1r Toc a missa en l'ermita.
9.45 h. 2n Toc a missa en l'ermita.
9.46 h. Volteig.
10.00 h. 3r Toc a missa en l'ermita.

Toc de consagració i volteig a la Salve.

13.00 h. Ángelus parròquia, convent i ermita.
13.01 h. Volteig menor parròquia (4 campanes), volteig general convent i volteig campana ermita.

(En la meua modesta opinió, crec que en el dia de hui haguera resultat un detall significatiu que les banderes de les diferents comparses hagueren estat col·locades en el presbiteri al voltant de la Patrona com a recordatori del dia que és i del que s'haguera celebrat de no ser per les circumstàncies que la pandèmia ens ha imposat).

                Per a concloure, comentar una altra de les singularitats que aquest dia de Sant Jaume del 2020 ha tingut ací a Castalla és que s'han celebrat dos misses de comunions, una a les 12.00 h. i una altra a les 18.00 h. que en altres circumstàncies s'hagueren celebrat el mes de maig; a les 17:30 h. batejos i com tots els dissabtes a les 19:39 h. la missa vespertina.