Festivitat de la Mare de Déu de la Assumpció i tocs

 

              IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ACTUAL"

Assumpció de María o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església ortodoxa i de l'Església catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser portats al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ANTIGA"

Este trasllat és cridat Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina del qual va ser definida com a dogma (veritat de què no pot dubtar-se).

Este Dogma va ser proclamat pel papa Pius XII, el 1r de novembre de 1950, en la Constitució Munificentisimus Deus: “Pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Inmaculada Mare de Déu, acabat el curs de la seua vida terrenal, va ser Assumpta en cos i ànima a la glòria del cel".

Esta creença ja es venia acceptant des del S. VI, molt relacionada amb la festa de la Dormició celebrada des de molt antic en les esglésies orientals. Des del S. VI es celebrava una festa a Jerusalem que passa a Occident amb el nom de la Dormició de Santa Maria.

CAMPANA MARIA DE LA ASSUMPCIÓ "MAJOR"

A València, la devoció assumpcionista es va inisiar des del mateix moment de la reconquista. El rei Jaume I "va dedicar al misteri de l'Assumpció la pròpia catedral de València i les altres esglésies que erigia en les terres que anava conquistant", mentres que la gran devoció a la Mare de Déu "Assumpta" a València va fer que fóra representada "massivament per l'art local", i hi ha constància que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el papa Calixt III, en 1457 va declarar oficial la festa de l'Assumpció per al 15 d'agost, i per això és reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d'agost”.

També así a Castalla, des d'aquestes mateixes dates en les quals es produeix la reconquesta cristiana d'aquestes terres pel rei Jaume I d'Aragó es funda el patronat de la Verge de l'Assumpció, per això en el 1245 es consagra l'actual ermita de la Sang a la advocació de l'Assumpció de La nostra Senyora com a parròquia de les poblacions de Tibi, Ibi, Onil i Castalla, no havent-hi documentació si al temps va ser proclamada patrona de la vila.

L'any 1473 és canviat el patronat de la Verge de l'Assumpció (15 d'agost) al de la Verge de la Nativitat (8 de setembre), per una qüestió que és difícil de creure però que està documentada: En aquest any el cardenal de Roma Rodrigo de Borja va estar de visita en Xativa, ciutat a la qual pertanyia la família. Aquest cardenal va prestar un grup de músics (ministrils) perquè actuaren en les celebracions religioses de les festes d'agost a l'Assumpció, i davant la impossibilitat que arribaren a temps es va decidir per part del consell de la vila permutar el patronat pel de la Nativitat de La nostra Senyora, realitzant-se a partir d'aquest any les festes patronals en el seu honor.

No hi ha documentació clara de si la dedicació de l'antiga parròquia va ser substituïda també, ja que el retaule principal de aquesta, que es va retirar per a la construcció del camerí de la Verge de la Soledat, estava dedicat a la Nativitat, cosa d'altra banda curiosa ja que aquesta Església feia quasi 200 anys que estava dedicada a la Preciosíssima Sang de Crist.

Aquestes festes a la Nativitat van seguir celebrant-se fins a l'any 1653, a partir d'este any hi ha documentació en què la vila torna a recuperar les festes de l'Assumpció, per ser titular de la parròquia.

                           CAMPANA MITJANA "ASSUMPCIÓ VELLA"



En la proxima entrada narraré una poca més d'història sobre els patrons o patronats ja que el següent anomenat va ser Sant Roc, sent en aquest dia de l'Assumpició la processó dels dos, a causa de la seva proximitat, encara que fa uns anys es celebrava cada dia la seua corresponent.



Els tocs per a aquesta festivitat seran els següents:

DIA 14 d'agost (Vespra)





13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.



19,30 h. primer toc a missa parroqia
19.45 h. segon  "     "  " i vol de la mitjana (Assumpsió)
20.00 h .tercer  "   "  " 

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.

07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.33h. Volteig general curt parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.




10.01h. 1r Toc a missa.

10.15 h. 2n Toc a missa.

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa.


PROCESSÓ (Este any queda suspesa degut al coronavirus)

Des de les 11.30 h. fins al final de la mateixa voltejos processionals amb volteig general solemne a l'entrada i eixida de les imatges.







13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.







21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (vespra de Sant Roc)

Sant Jaume “en el Covid-19”

               Com el títol afirma, aquest any 2020 hem celebrat la festa de Santiago Apòstol  "Sant Jaume” dins de l'atípic marc de l'epidèmia, per la qual cosa la celebració s'ha limitat a la seua mínima expressió, però això sí, bàsic i essencial com és la celebració de la Santa Missa en l'ermita de la Patrona i per això, sense música, banderes i festers. 

                  La celebració, com he esmentat en l'ermita de la Sang i davant la imatge de la Patrona La Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, ha estat entranyable i senzilla dins de les normes de seguretat i aforament que la llei exigeix, i sent oficiada pel rector de Castalla, En. Salvador Valls.

                  Al començament de l'Eucaristia s'ha llegit un vers a la Mare de Déu de la Soledat pel fester de la comparsa de mariners Octavio Verdú. Durant l'homilia, el rector ha posat l'accent que hem de tenir present l'arrel d'aquesta festa, tant a títol nacional pel patronatge de Santiago Apòstol com a la forma local en com es conforma la festa més concretament aquí en la localitat de Castalla, on és el dia en què es rendeixen i presenten les banderes de les diferents comparses als peus de la imatge de la Patrona, per a tenir lloc el principal acte, que no és un altre, que l'oferiment de les pròximes festes a la Mare de Déu. Durant la celebració de la Missa va ser assistit pel acòlit Joan López Gimeno de la comparsa mariners i abans de la conclusió Enrique Berenguer de la comparsa cristians ha llegit aquest text d'acció de gràcies que a continuació desglosse, per a concloure amb el solemne cant de la Salve.

                                     Acció de gràcies Sant Jaume 2020

          Avui, dia de Sant Jaume, tan especial ací a Castalla, en circumstàncies normals estaríem igualment ací, a l'ermita, però amb la indumentària de moros i cristians amb la que tan ens identifiquem, i les banderes, desplegades, als peus de la Mare de Déu per oferir-li les pròximes festes, festes que enguany no tindrem.

         Mare: Gràcies perquè en tot moment i situació ens acompanyes. No podem oferir-te les festes, enguany no podrem portar-te les banderes i desplegar-les a l'Altar en nom de les nostres comparses; però sí podem posar als teus peus els nostres cors, oberts de para en par, i fer d'ells ofrena per tantes persones que estan patint esta pandèmia, bé per ser afectats, bé perquè ja no tenen algun familiar, i elevar una plegaria, una oració, per totes eixes persones que ja no estan entre nosaltres. T'oferim totes les vivències que creiem que podrien ser i no seran, tota la música de la que pensàvem gaudir i que no sonarà, tota la il·lusió que any rere any tenim per la festa, i que enguany, no hi serà.

          En circumstàncies normals estaríem ací, a l'ermita vestits de festers. Però circumstàncies hi ha moltes i totes formen part de la vida; les que tenim ara, també. Mare de la Soledat, per nos al vostre fill pregueu; nosaltres també ho farem, esperançats i confiats en que esta situació acabe. La mateixa confiança que ens porta a dir, una i altra volta: "Hágase tu voluntad,en la tierra como en el cielo".

              Les campanes, com no podia ser d'una altra manera, han estat com un any més a l'altura de les circumstàncies, això sí, en versió reduïda perquè els propis actes així s'han celebrat, sent els tocs realitzats els següents:

9.30 h. 1r Toc a missa en l'ermita.
9.45 h. 2n Toc a missa en l'ermita.
9.46 h. Volteig.
10.00 h. 3r Toc a missa en l'ermita.

Toc de consagració i volteig a la Salve.

13.00 h. Ángelus parròquia, convent i ermita.
13.01 h. Volteig menor parròquia (4 campanes), volteig general convent i volteig campana ermita.

(En la meua modesta opinió, crec que en el dia de hui haguera resultat un detall significatiu que les banderes de les diferents comparses hagueren estat col·locades en el presbiteri al voltant de la Patrona com a recordatori del dia que és i del que s'haguera celebrat de no ser per les circumstàncies que la pandèmia ens ha imposat).

                Per a concloure, comentar una altra de les singularitats que aquest dia de Sant Jaume del 2020 ha tingut ací a Castalla és que s'han celebrat dos misses de comunions, una a les 12.00 h. i una altra a les 18.00 h. que en altres circumstàncies s'hagueren celebrat el mes de maig; a les 17:30 h. batejos i com tots els dissabtes a les 19:39 h. la missa vespertina.

Festivitat del CORPUS CHRISTI i tocs

            La festa del Corpus Christi commemora la institució de l'Eucaristia. En este dia celebrat fins fa uns anys en dijous i ara en diumenge, l'església convida a meditar als creients sobre el misteri de la presència del Senyor en el pa consagrat que es guarda en totes les comunitats cristianes. Això és el que es commemora en totes les esglésies amb processons en totes les poblacions, i en les seues distintes modalitats: amb altars, amb al·legories, amb estores i a l'estil de València, com succeïx en Morella, Xàtiva, Castelló, Gandia, Orihuela etc.

            Juliana de Mont Cornillón, priora de l'abadia de Cornillón a Bèlgica, va ser la impulsora de la celebració. Ella va pertànyer a un moviment eucarístic de finals del segle XIII, que va donar origen a varies costums eucarístics com l'exposició i benedicció amb el Santíssim Sagrament, l'ús de les campanetes durant l'elevació en la Missa i la festa del Corpus Christi.

          El papa Urbà IV va publicar la butla "Transiturus" en 1264, en la qual, després d'exalçar l'amor de Crist expressat en la Santa Eucaristia, va ordenar celebrar la solemnitat del Corpus Christi en el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat. En la butla s'atorgaven indulgències a tots els fidels que assistiren a la missa i a l'ofici, compost pel doctor angèlic, Sant Tomás d'Aquino, per petició del papa, admirat inclús pels protestants.

       La mort del papa Urbà IV en 1264 i poc després de la publicació del decret, es va obstaculitzar la difusió de la festa, però el papa Clement V en el concili general de Viena de 1311, va ordenar l'adopció de la festa. Ell va publicar un nou decret incorporant el d'Urbà IV. Joan XXII successor de Clement V, va instar a la seua observança. Cap dels decrets parla de la processó com un aspecte de la celebració.

         La celebració es du a terme el següent dijous a l'octau diumenge després del Diumenge de Resurressió (és a dir, 60 dies després de eixe diumenge; durant segles el Corpus va ser la festa més important de la cristiandat i constituïx un homenatge solemne a l'Eucaristia. Les primeres notícies del Corpus valencià daten de 1326 (Manual de Consells) però com a processó teofórica general no és tal fins que en 1355 ho ordena el Bisbe Huc de Fenollet. L'any següent coincidint amb la mort del bisbe, es va fer una parroquial rotativa i és en 1372 quan es va instituir amb caràcter general. La processó es va celebrar entre 1355 i 1505 durant el matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada, no deixant de ser vespertina fins ara, encara que això sí amb el canvi de dijous a diumenge.

   
         En molts llocs és una festa d'especial rellevància i en uns quants països és un dia festiu oficial (certes parts d'Espanya, Áustria, parts d'Alemanya, Hongria i Suïssa, Brasil, República Dominicana, Bolivia, Colòmbia, Croàcia, Polònia, Trinitat i Tobago, Portugal, Perú, Veneçuela i Equador).

Dita popular: Tres dijous hi ha l'any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el día de l'Ascensió.

                Esta processó també ha tingut un lloc molt destacat ací a Castalla, ja que hi ha constància que per a acompanyar al Santíssim Sagrament es treien totes les imatges en andes, tant les que es trobaven al culte públic en la parròquia com les existents en les cases particulars d'alguns veïns, per això era una gran quantitat de gent la que s'havia d'implicar per a esta processó, comptant també el treball i esforç que calia realitzar per a cobrir tot l'itinerari de la processó de fulls i pètals de flors, el que es denomina vulgarment com "l´enramada del Corpus". Després de comprovar que l'eixida de tanta imatge restava protagonisme al que verdaderament havia de ser el centre de la processó que era el Santíssim Sagrament es va decidir que no isquera cap imatge en la processó. Durant la dècada dels huitanta també es va anar reduint la quantitat de fulls que cobrien els carrers de l'itinerari fins a arribar practicament a la seua extinció, en canvi les campanes sí ho seguixen anunciant de la mateixa manera, permaneixent els seus toc practicament inalterables al pas dels anys i inclús dels segles, sent els tocs per a esta celebració els següents:

  13 de juny Vespra

8.01 h. Àngelus (ordinari) parròquia, convent i ermita.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.

19.31h. 1r Toc a missa parroquia

19.45 h. 2n Toc a missa    "

19.46 h. Volteig  mitjana    "

20.01 h. 3r Toc a missa    "

21.01. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.
 

  14 de Juny Solemnitat del Corpus Christi

07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

07.59 3r Toc a missa en posterior parròquia.

08.00h. Volteig general curt parròquia.
 Ángelus convent i ermita.

 Volteig ermita.

10.01h. 1r Toc a missa en posterior parròquia

10.15 h. 2n Toc a missa en posterior parròquia

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa en posterior parròquia

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita.

          A causa de la situació que estem vivint del Covid-19, enguany no hi haurà processó, per tant tampoc se celebrarà la missa de la vesprada, la qual cosa sí que es realitzarà serà l'Exposició del Santíssim després de finalitzar la missa de les 10.30 h. per a tots aquells que vulguin estar una estona d'oració davant el Santíssim Sagrament, per a concloure amb la benedicció eucarística i sent aquest acte lògicament anunciat per les campanes.