I després dels músics, les campanes

         Sí, així ha sigut el volteig de campanes que ha tingut lloc a les 13.00 h. ací a Castalla. La majoria dels músics de la localitat han sigut fidels a la convocatòria realitzada a través de les xarxes socials per a, a les 12.00 h., des dels seus balcons o finestres interpretar les peces de "Paquito el xocolatero” i "Amparito Roca”. La fantàstica idea ha resultat preciosa, perquè primerament han amenitzat aquest solemne dia de San Josep, dins de l'anomalia existent del confinament en les nostres cases, per a concloure amb la més alta música que pot sonar a la nostra ciutat, la de les CAMPANES.

        Dispars han sigut les opinions que he pogut llegir durant aquests dies a través de les xarxes socials, sobre que tocs haurien de realitzar les campanes durant aquests dies de reclusió de les persones, pel Covid-19. Entre els més extrems, cal destacar l'opinió d'uns que afirmen que haurien de voltejar tots els dies a les 12.00 h del migdia, i en canvi uns altres s'inclinen per la idea que haurien de callar en absolut fins que tot finalitze, per a concloure amb un gran volteig general.

        En la meua modesta opinió, l'opció triada ací a Castalla és de les més sensates, perquè les campanes han de seguir, com vaig comentar en l'entrada anterior, realitzant els seus tocs de costum exceptuant, és clar, els de crida, convocatòria, consagració etc., perquè tots els actes de culte es realitzen a porta tancada, però els que són tocs d'oració, senyals de difunts o voltejos de festivitats han de realitzar-se amb normalitat, perquè precisament la missió de les campanes és anunciar, avisar i lloar.

 ”LAUDO DEUM VERUM; PLEBEM VOCO; CONGREGO CLERUM; DEFUNCTOS PLORO; TEMPESTATEM  FUGO; FESTAS DECORO.”

         De no ser per l'excepcional situació que estem vivint per el “ESTAT D'ALARMA” el títol d'aquesta entrada seria "San Josep i els seus tocs", però també pot servir, per això aprofite l'ocasió per a realitzar aquest post, deixant així constància dels tocs realitzats en aquest singular dia:

 SANT JOSEP I LES SEUS TOCS

                                Imatge de S. Josep de la Parroquia de Castalla

                                                      Capella anys 50

Sant Josep és cap de la Sagrada Família. L'home en qui Déu va confiar els seus més valuosos tresors. Espòs de María Santíssima, pare virginal de Jesús.

L'Arquebisbe de València veient la imatge després de guanyar l'escultor un primer premi en una exposició

El papa Pius IX va anomenar Sant Josep, en 1847, patró de l'Església universal. Si la festa, 19 de març, cau en Setmana Santa, s'anticipa al primer dissabte anterior a ella. Esta festivitat, que ja existia en nombrosos llocs, es va fixar en esta data durant el segle XV i després es va estendre a tota l'Església com a festa de precepte en 1621.També es celebra el día del seminari, per ser patró dels seminaristes, i es conmemora com a día del pare.

                                                 Imatge de S. Josep del convent

La paternitat de Sant Josep aconseguix no sols a Jesús sinó a la mateixa Església, que continua en la terra la missió salvadora de Crist. El papa Joan XXIII va incorporar el seu nom al Cànon Romà, perquè tots els cristians -en el moment en què Crist es fa present en l'altar- venerem la seua memòria.

                                                   Imatge de S. Josep del convent

En la parroquia de Castalla hi ha una capella dedicada a Sant Josep des del dia 3 de setembre de 1948, en el que D. Antonio Rodilla, per delegació del Sr. Arquebisbe D. Marcelino Olaechea, va consagrar el seu altar i va dedicar la seua capella. No hi ha constància que abans de la destrucció de 1936 haguera capella dedicada a Sant Josep en esta església (d'altra banda prou estrany) però sí que hi ha constància que hi havia a manera d'una xicoteta confraria que s'encarregava de formalitzar la festa inclosa la seua processó (Segle XVIII). No seria d'estranyar que la imatge que es processionaba fóra la que en l'actualitat hi ha en el convent i que anteriorment pertanyia a la família Soler, el descendent de la qual Juan Francisco Soler la va regalar a Manuel Leal, el que després d'un riguros estudi sobre la imatge la va donar a la parròquia, amb la condició que estiguera exposta al cult públic en un lloc digne. D. Salvadors Valls va creure convenient que la seua col·locació fóra en l'església del convent per no haver en esta cap imatge de Sant Josep.

                                               Capella en la actualitat

Esta festa tan arrelada en tot el món, és una llàstima que ací a Espanya no se celebre en totes les comunitats per igual, encara que sí que es celebra en la nostra, comunitat valenciana, i per això en el nostre poble, Castalla. Com no podia ser d'una altra manera esta festivitat de precepte les campanes ho tenen que anunciar i els tocs seran els següents:

Dia 18 de març Vespra.

08.00 h., 13.00 h, i 20.00 h Toc d'oració del Ave Maria parròquia, convent i ermita.

20.01 h. Volteig menor parròquia, general en el convent i campana ermita.

Dia 19 de març Sant Josep

08.00 h., 13.00 h. i 20.00 h. Toc d'oració del Ave Maria parròquia, convent i ermita.

08.01 h, Volteig menor parròquia i ermita.

13.01 h. Volteig menor parròquia, general en el convent i campana ermita.

Les campanes afectades pel coronavirus

       Per estrany que semble el títol d'aquesta entrada, així és, un element més de la vida quotidiana són les campanes; per això, davant aquesta situació sense precedents que tots estem patint, com no podia ser d'una altra manera, a afectat al diari sonar dels bronzes.

       
          La finalitat de les campanes, algunes d'elles la porten inscrit en el propi bronze, com alguna de  Toledo o la major d'Ontinyent, és la següent: “LAUDO DEUM VERUM; PLEBEM VOCO; CONGREGO CLERUM; DEFUNCTOS PLORO; TEMPESTATEM FUGO, FESTAS DECORO.” Que traduït ve a dir el següent: Alabe al Déu vertader; convoque al poble; congregue al clergat; plore als difunts; espante tempestats i decore les festivitats.

          Després de la declaració de l'estat d'alarma, en data de hui 15 de març de 2020 i per primera vegada que es tinga constància des de 1936 les campanes han deixat de complir l'apartat de “convoque al poble”, ja que els actes litúrgics, encara que de moment es continuen celebrant en els horaris de costum, es vol evitar que siguen multitudinaris per a evitar la propagació del coronavirus.

          La resta de tocs es continuen realitzant amb normalitat, sobretot el d'oració a les 08.00 h, 13.00 h i 20.00 h. ja que en aquests moments crucials necessitem tots els cristians unir-nos en oració per a implorar la intercessió divina, perquè aquest maligne virus faça el menor mal possible a persones i famílies.

          Per a implorar aquesta intercessió, en la parròquia s'ha exposat el patró Sant Roc en el presbiteri de l'altar major, per ser advocat contra pestes i mals, intercedint ja en l'antiguitat sobre aquesta, aleshores vila de Castalla.

         També el rector de Castalla, En. Salvador Valls, ha realitzat diversos actes d'oració i benedicció amb el Santíssim Sagrament, un d'ells des del més alt de la població, com és la placeta de l'ermita, seu de la Patrona La nostra Senyora de la Soledat Gloriosa, com queda reflectit en el següent vídeo.

        Un altra de les peticions que el rector ha fet a la feligresia és que col·loquem tots els cobertors amb la imatge de la Mare de Déu per a recordar-nos que amb més necessitat hem d'intensificar la nostra oració, implorant la seua intercessió sobre el mal que ens afecta.

       Com he esmentat, la resta de tocs de moment es continuaran executant amb normalitat; per això, en la solemnitat de Sant Josep al migdia les campanes voltejaran com de costum.

«Oh María, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d'esperança.

Nosaltres ens confiem a tu, Salut dels malalts, que sota la creu vas estar associada al dolor de Jesús, mantenint ferm la teua fe.

Tu, Salvació de tots els pobles, saps de què tenim necessitat i estem segurs que proveiràs, perquè, com en Canà de Galilea, puga tornar l'alegria i la festa després d'aquest moment de prova.

Ajuda'ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, qui ha pres sobre sí els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per a conduir-nos, a través de la creu, a l'alegria de la resurrecció.

Sota la teua protecció busquem refugi, Santa Mare de Déu. No menysprees les nostres súpliques que estem en la prova i allibera'ns de tot pecat, o Verge gloriosa i beneïda».

Papa Francesc

«Oh María, tú resplandeces siempre en nuestro camino como signo de salvación y de esperanza.

Nosotros nos confiamos a ti, Salud de los enfermos, que bajo la cruz estuviste asociada al dolor de Jesús, manteniendo firme tu fe.

Tú, Salvación de todos los pueblos, sabes de qué tenemos necesidad y estamos seguros que proveerás, para que, como en Caná de Galilea, pueda volver la alegría y la fiesta después de este momento de prueba.

Ayúdanos, Madre del Divino Amor, a conformarnos a la voluntad del Padre y a hacer lo que nos dirá Jesús, quien ha tomado sobre sí nuestros sufrimientos y ha cargado nuestros dolores para conducirnos, a través de la cruz, a la alegría de la resurrección.

Bajo tu protección buscamos refugio, Santa Madre de Dios. No desprecies nuestras súplicas que estamos en la prueba y libéranos de todo pecado, o Virgen gloriosa y bendita».

Papa Francisco

Carnestoltes "LES QUARANTA HORES"

         

  

            Els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra “carnestoltes” es celebra ací a Castalla el tridu de les quaranta hores a “Jesús Sacramentat”, estant exposat durant aquests tres dies en l'altar major de la parròquia i permaneixent els fidels en oració al costat del Senyor. Segons compten els majors, esta festa ha estat molt arrelada en la població fins al punt de tindre la rellevància quasi de les festes majors de moros i cristians. No he trobat documentació però no seria d'estranyar que vinguera de temps del Patriarca Sant Joan de Ribera (S.XVI).

             Com he comentat, sempre s'ha celebrat els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra, exceptuant els anys compresos entre 1994 i 2008 que es va decidir traslladar a divendres, dissabte i diumenge perquè els fidels tingueren més temps i comoditat per a poder estar un estona  en oració davant de “Jesús Sacramentat”, ja que la majoria d'empreses acabaven la jornada laboral divendres al migdia. Antigament este dilluns i dimarts eren festius i no es treballava.

              Cal ressaltar que durant estos tres dies a la vesprada, abans de la missa o reserva del Santíssim, la coral de la parròquia amb gran solemnitat canta “els trisagis al Santíssim” i algunes altres peces musicals referents a l'Eucaristia.

         Esta és una de les poques festes que només l'anuncien les campanes de l'església parroquial, per ser este el lloc de l'exposició del Santíssim, sent els tocs propis per a aquests dies els següents:.

Dissabte 22 de febrer “Vespra”


Durant el dia, tocs propis del dissabte.
13.02 h i 20.02 h. Volteig menor (4 campanes)

Diumenge 23 de febrer "Primer día"   

             

Durant el dia, tocs propis de diumenge, exceptuant els de la missa de 12.00 h. que passa a les 19.00 h.
Al 2n toc per al trisagi, volteig menor. (4campanes)
A l'exposició, sobre les 11.15 h., al migdia a les 13 h. i reserva del Santíssim, sobre les 20.00 h., volteig general (5 campanes)

 

Dilluns i dimarts, 24 i 25 de febrer "Segon i tercer día"

Al 2n toc per al trisagi i Missa, a les 19.15 h., volteig menor. (4 campanes)
A l'exposició a les 9.00 h., migdia a les 13.00 h., i reserva del Santíssim sobre les 20.30 h., volteig general (5 campanes)