jueves, 15 de agosto de 2019

TOCS DEL PATRÓ SANT ROC



             Per a la celebració del Tridu al patró de la localitat, Sant Roc, enguany hem tingut una peça entre nosaltres per a fer-nos reflexionar sobre la realitat que molts cristians viuen actualment en el món.




         El Tridu com el seu nom indica són les celebracions que durant els tres dies anteriors a la festa tenen lloc com a preparació per a aquesta .Este any hem tingut excepcionalment exposat en l'altar major de la parròquia, al costat de la imatge de Sant Roc, un calze profanat a l'Iraq, en la plana de Nínive, creient el nostre rector En. Salvador Valls que serien aquestes les dates indicades per a exposar-ho, per a convidant-nos al fet que prenguem consciència de la persecució religiosa, que com he esmentat, hui en dia en el món existeix contra els cristians i que el propi Sant Roc va viure en les seues carns, ja que va ser perseguit i fins i tot empresonat a causa de la seua fe.








         El responsable de “Ajuda a l'Església Necessitada” de la zona del Llevant, Sergio Rivas Castillo, ha tingut a bé cedir-nos durant aquests dies el calze esmentat, el qual consta d'un orifici de bala d'entrada i rebentat en la part d'eixida, per a recordar-nos i demanar-nos oració per la gran quantitat de cristians que en data de hui no poden viure lliurement la seua fe, fins i tot corrent perill les seues pròpies vides, morint molts assassinats, derrocant i profanant els seus temples (com mostra el propi calze) i fins i tot les seues cases particulars.



                                      Imatge de Sant Roc (actual)

           Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.

                              
                                            Imatge de Sant Roc (antic)


           La seua devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que davall el seu nom, es va dedicar a l'hostalatge de malalts de pesta i que va ser coneguda com "Confraternità o Scuole doní Sant Rocco". La dita agrupació va fomentar la devoció al sant construint capelles i més centres d'acollida per tota Itàlia.




            Una de les esglésies més conegudes que estan dedicades a este sant està a París, molt prop del Museu del Louvre; la va fer edificar Lluís XIV en 1563. Tota Europa i inclús Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li van ser dedicats.
                                                                 
            La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.


                                                     Campana Sant Roc (truja metálica)

         El bisbat d'Oriola va aprovar diverses peticions de devocions locals a Sant Roc en el sínode d'Oriola de l'any 1600, a causa de l'epidèmia de 1595 i les consegüents malalties contagioses.


   


      

                            Campana Sant Roc (truja de madera)



               Ací a Castalla, tal com vaig narrar en l'entrada anterior, en el 1653 va començar el declive de la celebració de les festes patronals a la Nativitat de La nostra Senyora i va ressorgir el de l'Assumpció per ser titular de la parròquia. Entre aquests mateixos anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla pel sistema d'elecció "redolins" va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes, patronatge que d'altra banda molt aviat es veuria eclipsat per una altra advocació mariana que per aquelles dates ja tenia una grandíssima devoció popular "la Mare de Déu de la Soledat" (en la proxima entrada narraré més sobre ella)









                            "EL SISTEMA DE REDOLINS"

             Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.





       La processó d'este, igual que la de l'Assumpció, que ja vaig narrar en l'article anterior es va deixar de realitzar en la dècada dels anys 60,  formant-se la confraria i recuperant-se de nou esta processó amb el seu novenari en 1984. Esta processó, que és conjunta amb la imatge de la Mare de Déu de l'Asumpció, es realitza en el dia d'esta i per això ja estan narrats els tocs en l'article anterior, i sent els tocs per a este 16 d'agost, “dia de Sant Roc” els següents:

15 La Assumpció i “Vespra de Sant Roc”

             Durant el dia, els tocs i voltejos propis del dia de l'Assumpció amb la seua processó (narrats en l'article anterior)

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (de vespra)


                     Foto inusual de Sant Roc i la Assumpció amb la Patrona

16 d'agost “Sant Roc”

08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.
               Volteig a dos curt convent.
               Volteig ermita.

10.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa       “
10.16 h. Volteig menor          “.
10.31 h. 3r Toc a missa       “.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

              Enguany també hem tingut com a novetat l'ornamentació realitzada al carrer "doctor Sapena" per Juan Carlos Carbonell i famíli,a amb les fotografies dels diferents taulellets que per tota la localitat hi ha des de molt antic sobre Sant Roc, per a intentar recordar a les noves generacions l'arrelament que aquesta devoció des del segle XVII ha tingut per a la població de Castalla; també ha sigut digne d'esment l'arreglament vegetal realitzat en aquest carrer així com la preciosa vistositat esdevinguda al llançament de pètals de flors al pas de la processó.










             També en honor al patró Sant Roc, des de fa moltíssims anys es celebren festejos populars consistents en la solta de vaquetes pel recinte establit en la ciutat



domingo, 11 de agosto de 2019

Festivitat de la Mare de Déu de la Assumpció i tocs




              IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ACTUAL"




Assumpció de María o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església ortodoxa i de l'Església catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser portats al cel després d'acabar els seus dies en la terra.


IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ANTIGA"







Este trasllat és cridat Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina del qual va ser definida com a dogma (veritat de què no pot dubtar-se).









Este Dogma va ser proclamat pel papa Pius XII, el 1r de novembre de 1950, en la Constitució Munificentisimus Deus: “Pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Inmaculada Mare de Déu, acabat el curs de la seua vida terrenal, va ser Assumpta en cos i ànima a la glòria del cel".











Esta creença ja es venia acceptant des del S. VI, molt relacionada amb la festa de la Dormició celebrada des de molt antic en les esglésies orientals. Des del S. VI es celebrava una festa a Jerusalem que passa a Occident amb el nom de la Dormició de Santa Maria.








CAMPANA MARIA DE LA ASSUMPCIÓ "MAJOR"




A València, la devoció assumpcionista es va inisiar des del mateix moment de la reconquista. El rei Jaume I "va dedicar al misteri de l'Assumpció la pròpia catedral de València i les altres esglésies que erigia en les terres que anava conquistant", mentres que la gran devoció a la Mare de Déu "Assumpta" a València va fer que fóra representada "massivament per l'art local", i hi ha constància que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el papa Calixt III, en 1457 va declarar oficial la festa de l'Assumpció per al 15 d'agost, i per això és reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d'agost”.














També así a Castalla, des d'aquestes mateixes dates en les quals es produeix la reconquesta cristiana d'aquestes terres pel rei Jaume I d'Aragó es funda el patronat de la Verge de l'Assumpció, per això en el 1245 es consagra l'actual ermita de la Sang a la advocació de l'Assumpció de La nostra Senyora com a parròquia de les poblacions de Tibi, Ibi, Onil i Castalla, no havent-hi documentació si al temps va ser proclamada patrona de la vila.














L'any 1473 és canviat el patronat de la Verge de l'Assumpció (15 d'agost) al de la Verge de la Nativitat (8 de setembre), per una qüestió que és difícil de creure però que està documentada: En aquest any el cardenal de Roma Rodrigo de Borja va estar de visita en Xativa, ciutat a la qual pertanyia la família. Aquest cardenal va prestar un grup de músics (ministrils) perquè actuaren en les celebracions religioses de les festes d'agost a l'Assumpció, i davant la impossibilitat que arribaren a temps es va decidir per part del consell de la vila permutar el patronat pel de la Nativitat de La nostra Senyora, realitzant-se a partir d'aquest any les festes patronals en el seu honor.














No hi ha documentació clara de si la dedicació de l'antiga parròquia va ser substituïda també, ja que el retaule principal de aquesta, que es va retirar per a la construcció del camerí de la Verge de la Soledat, estava dedicat a la Nativitat, cosa d'altra banda curiosa ja que aquesta Església feia quasi 200 anys que estava dedicada a la Preciosíssima Sang de Crist.

















Aquestes festes a la Nativitat van seguir celebrant-se fins a l'any 1653, a partir d'este any hi ha documentació en què la vila torna a recuperar les festes de l'Assumpció, per ser titular de la parròquia.





                           CAMPANA MITJANA "ASSUMPCIÓ VELLA"



En la proxima entrada narraré una poca més d'història sobre els patrons o patronats ja que el següent anomenat va ser Sant Roc, sent en aquest dia de l'Assumpició la processó dels dos, a causa de la seva proximitat, encara que fa uns anys es celebrava cada dia la seua corresponent.



Els tocs per a aquesta festivitat seran els següents:













DIA 14 d'agost (Vespra)





13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.



19,30 h. primer toc a missa parroqia
19.45 h. segon  "     "  " i vol de la mitjana (Assumpsió)
20.00 h .tercer  "   "  " 

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.













15 d'agost “la Mare de Déu de l'Assumpció”




07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.33h. Volteig general curt parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.




10.01h. 1r Toc a missa.

10.15 h. 2n Toc a missa.

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa.


PROCESSÓ

Des de les 11.30 h. fins al final de la mateixa voltejos processionals amb volteig general solemne a l'entrada i eixida de les imatges.








13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.







21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (vespra de Sant Roc)













sábado, 3 de agosto de 2019

A menys d'un mes i la pilota en la teulada






          Aquest dissabte 3 d'agost hem realitzat una xicoteta escapada a Socuellamos, per a veure l'estat en què es troba la restauració de les andes grans o de festes de La nostra Patrona. En arribar allí ens estava esperant David Salmerón, propietari del taller d'art religiós Salmerón.



          David, molt atent, ens ha guiat per tot el taller, donant-nos complit compte de l'estat en el qual es troba cadascuna de les peces, així com el procés de la seua restauració, mostrant-nos també els reforços, que sobre les peces més fràgils i propenses a trencament ha executat.



          Moltes de les peces, després de l'escatat i la preparació per a acoblar el pa d'or, estan ja en la fase final, quedant-nos nosaltres gratament sorpresos per l'impacte que ens ha causat el daurat tan lluent, tenint  la satisfacció personal de saber que hem deixat esta joia que Castalla té en mans de uns auténtics profesionals.

         Una altra de les intervencions que considerem pot ser un encert ha sigut la realització de les barres dels portadors en alumini, primer per la considerable reducció del seu pes, sense desestimar el xicotet invent realitzat sobre aquestes per a poder incorporar quatre portadors més, sent de fàcil desmunte per al pas pels arcs de l'ermita, ja que aquestes andes des de la seua execució van vindre preparades per a vint portadors, havent de tallar 60 centímetres a cada extremitat per al seu pas pels arcs esmentats i quedanse en setze, podent a partir d'ara ja ser portats per vint persones amb un fàcil mecanisme de desmunte. 

         Els fanals de metall també han sigut desmuntats per peces per a procedir al seu banyat en or, estant la majoria d'elles ja daurades i mancant el seu muntatge. L'última de les intervencions que ens ha mostrat és la consistent en el núvol i el grup escultòric dels àngels, estant el núvol francament enlluernador, mostrant-nos també el procés fotogràfic de la intervenció sobre els àngels, resultant curiós com canviava l'expressió de la cara d'algun d'ells, tan sols per la neteja profunda que ha executat.







David ens ha garantit que a la fi d'aquest mes d'agost tindrà la restauració conclosa i pendent del seu lliurament, assaltant-nos en aquest moment la pregunta: podrà estrenar La nostra Patrona les seues andes restaurades en aquestes pròximes festes 2019? I és que com el títol d'aquesta entrada afirma, la pilota segueix en la teulada, referint-me, és clar, a les obres de la costera d'accés a l'ermita, ja que com es pot apreciar en les fotografies, a menys d'un mes per a les festes, aquestes obres es troben en un estat bastant endarrerit, sent possible que haguérem de repetir el format de les processons de festes del passat 2018, tenint l'inconvenient que aquestes andes grans no passen per les portes de l'església del convent degut als escalons que hi ha embotits contra aquestes portes, per la considerable elevació del sòl del parc exterior. (Al meu entendre l'ajuntament hauria d'executar una xicoteta intervenció perquè aquestes portes queden a la seua altura original i donat el cas qualsevol imatge o qualsevol anda poguera accedir a aquesta església)