Festivitat de l'Assumpció i tocs

              IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ACTUAL"

Assumpció de María o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església ortodoxa i de l'Església catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser portats al cel després d'acabar els seus dies en la terra.

IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ANTIGA"

Este trasllat és cridat Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina del qual va ser definida com a dogma (veritat de què no pot dubtar-se).

Este Dogma va ser proclamat pel papa Pius XII, el 1r de novembre de 1950, en la Constitució Munificentisimus Deus: “Pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Inmaculada Mare de Déu, acabat el curs de la seua vida terrenal, va ser Assumpta en cos i ànima a la glòria del cel".

Esta creença ja es venia acceptant des del S. VI, molt relacionada amb la festa de la Dormició celebrada des de molt antic en les esglésies orientals. Des del S. VI es celebrava una festa a Jerusalem que passa a Occident amb el nom de la Dormició de Santa Maria.

CAMPANA MARIA DE LA ASSUMPCIÓ "MAJOR"

A València, la devoció assumpcionista es va inisiar des del mateix moment de la reconquista. El rei Jaume I "va dedicar al misteri de l'Assumpció la pròpia catedral de València i les altres esglésies que erigia en les terres que anava conquistant", mentres que la gran devoció a la Mare de Déu "Assumpta" a València va fer que fóra representada "massivament per l'art local", i hi ha constància que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el papa Calixt III, en 1457 va declarar oficial la festa de l'Assumpció per al 15 d'agost, i per això és reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d'agost”.

També así a Castalla, des d'aquestes mateixes dates en les quals es produeix la reconquesta cristiana d'aquestes terres pel rei Jaume I d'Aragó es funda el patronat de la Verge de l'Assumpció, per això en el 1245 es consagra l'actual ermita de la Sang a la advocació de l'Assumpció de La nostra Senyora com a parròquia de les poblacions de Tibi, Ibi, Onil i Castalla, no havent-hi documentació si al temps va ser proclamada patrona de la vila.

L'any 1473 és canviat el patronat de la Verge de l'Assumpció (15 d'agost) al de la Verge de la Nativitat (8 de setembre), per una qüestió que és difícil de creure però que està documentada: En aquest any el cardenal de Roma Rodrigo de Borja va estar de visita en Xativa, ciutat a la qual pertanyia la família. Aquest cardenal va prestar un grup de músics (ministrils) perquè actuaren en les celebracions religioses de les festes d'agost a l'Assumpció, i davant la impossibilitat que arribaren a temps es va decidir per part del consell de la vila permutar el patronat pel de la Nativitat de La nostra Senyora, realitzant-se a partir d'aquest any les festes patronals en el seu honor.

No hi ha documentació clara de si la dedicació de l'antiga parròquia va ser substituïda també, ja que el retaule principal de aquesta, que es va retirar per a la construcció del camerí de la Verge de la Soledat, estava dedicat a la Nativitat, cosa d'altra banda curiosa ja que aquesta Església feia quasi 200 anys que estava dedicada a la Preciosíssima Sang de Crist.

Aquestes festes a la Nativitat van seguir celebrant-se fins a l'any 1653, a partir d'este any hi ha documentació en què la vila torna a recuperar les festes de l'Assumpció, per ser titular de la parròquia.

                           CAMPANA MITJANA "ASSUMPCIÓ VELLA"



En la proxima entrada narraré una poca més d'història sobre els patrons o patronats ja que el següent anomenat va ser Sant Roc, sent en aquest dia de l'Assumpició la processó dels dos, a causa de la seva proximitat, encara que fa uns anys es celebrava cada dia la seua corresponent.



Els tocs per a aquesta festivitat seran els següents:

DIA 14 d'agost (Vespra)





13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.



19,30 h. primer toc a missa parroqia
19.45 h. segon  "     "  " i vol de la mitjana (Assumpsió)
20.00 h .tercer  "   "  " 

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.

15 d'agost “la Mare de Déu de l'Assumpció”




07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.33h. Volteig general curt parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.




10.01h. 1r Toc a missa.

10.15 h. 2n Toc a missa.

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa.


PROCESSÓ

Des de les 11.30 h. fins al final de la mateixa voltejos processionals amb volteig general solemne a l'entrada i eixida de les imatges.







13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.







21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (vespra de Sant Roc)

Reparació del rellotge del campanar

           Diumenge passat 29 de juliol vaig rebre una trucada de Pascual Bordera, encarregat del manteniment del rellotge del campanar per part de l'Ajuntament, que aquest tenia una possible avaria perquè el motor encarregat d'elevar la pesa per a donar-li corda a aquest no era capaç de fero. Aqueixa mateixa vesprada em vaig dirigir al rellotge amb les eines que vaig considerar oportunes i un tester (multimetre) per a intentar detectar la incidència que patia el motor. Sols obrir-ho vaig comprovar que el condensador d'arrencada estava rebentat, per la qual cosa vaig deduir que aquesta hauria de ser l'anomalia, encara que tenia un xicotet problema i aquest era que en haver-se fos resultava impossible llegir els seus valors.

         El dimecres 1 d'agost vaig tornar a pujar, en aquesta ocasió juntament amb els meus amics i companys Pallisa i Víctor que sempre estan disposats a tirar una mà en el que faça falta, amb condensadors amb diferents graus de capacitat en microfaradis per a comprovar quin d'ells era capaç d'arrancar el motor.

         Després de comprovar-los tots, vaig observar que cap d'ells era capaç d'arrancar-ho, pensant que algun altre problema hauria de tenir el motor. Seguidament vam procedir a retirar-ho de la seua localització per a fer-ho funcionar lliure, sense càrrega, observant que tampoc arrancava, a més que era impossible rodar-ho a mà.

           M'ho vaig portar al meu "talleret" per a desmuntar-ho a peces i substituir-li els rodaments perquè pensava que els tindria trencats i seria el motiu del seu fre. La meua sorpresa va ser que és un motor tan antic que ni tan sols tenia rodaments, tenint solament uns casquets perforats amb unes xicotetes esponges per a tenir l'eix llubricat i que per absència de l'oli s'havia quedat l'eix gripat (certament una cosa que no havia vist mai en cap motor)

          El divendres 3 d'agost, després de desmuntar tots els casquets i l'eix vaig procedir a llimar-ho fins a deixar-ho que rodara amb suavitat, seguidament ho vaig greixar i vaig muntar tot el motor, tornant a comprovar amb els condensadors si ja efectuaven aquesta arrencada, comprovant que sí. També vaig observar que el bobinat estaba tostorrit, segurament pel calfament que tendría durant el temps que va estar intentant maurer sense aconseguir-ho, per el que no li augure una vida molt llarga.

          El dissabte següent a les sis de la vesprada, vaig procedir a col·locar-ho en el seu lloc, açò és en el rellotge, i una vegada acoblat realitzar les oportunes proves per a veure quin condensador era capaç el motor d'executar l'arrencada per a elevar la pesa, i una vegada aconseguit vaig cridar a Pascual perquè sabera que l'avaria estava solucionada i que quan poguera o volguera podria col·locar el rellotge en hora.

Manteniment de la campana de Sant Pascual

              En aquest 2018 hem escomès la tasca de manteniment de la campana “La Mare de Déu dels Dolors” de l'ermita de Sant Pascual. Com he narrat diverses vegades aquesta campana es troba situada en el campanar de l'església del convent des de l'any 2002, sent baixada tots els anys i col·locada en la espadanya de l'ermita de Sant Pascual per a la seua festa.

            Des de fa un temps observàvem la necessitat d'escometre una tasca de manteniment amb profunditat, doncs es trobava en un estat bastant lamentable, tal vegada per l'acció de tants trasllats i per l'acció de xiquets i joves en intentar fer-la sonar a  pedrades quan està en la espadanya de la seua ermita.

           Aquesta campana és una autèntica preciositat, bastant carregada de un fina decoració i d'una excel·lent fosa, està datada l'any 1904, i té un alt relleu amb la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, estant situada anteriorment en una altra ermita, hui derruïda, del terme municipal de Castalla i tenint el bronze un pes d'uns 30 kg. 

 

                Les anomalies que la campana presentava eren primerament en el bronze, ja que a més de presentar el típic òxid verdós característic del bronze, tenia infinitat de ralles i colps de pedra. En segon lloc, en l'amarre d'aquesta amb el jou, en haver minvat la fusta pel pas dels anys, no oferia rigidesa, per la qual cosa tenia mobilitat. En tercer lloc la part superior del jou estava mal col·locada per tenir una rosca en la part inferior d'aquest i una altra per la part superior, per la qual cosa al no tenir contratuerca no oferia seguretat i en quart lloc el pinyó per a volteig estava en part solt.

                 La primera acció que vaig realitzar en la campana va ser el seu desmunte peça per peça, per a comprovar l'estat de cadascuna d'elles. Seguidament li vaig passar el disc de pues de filferro per a la neteja del bronze sense incidir massa i pressindint del arenat, doncs la meua intenció no era traure el bronze daurat sinó solament netejar-ho.

             A continuació vaig soldar unes plantilles entre les dues parts del jou perquè tinguera la mateixa elevació que tenia anteriorment amb les rosques i seguidament vaig aplicar una capa de pintura a totes les peces.

                Després del pertinent assecat, vaig procedir al muntatge i compensació perquè el seu estat de repòs fous aplomada en una perfecta vertical, i una vegada conclòs la vaig col·locar al costat de la meua col·lecció particular per a realitzar-li el seu primer volteig (és curiós l'agraït que és el bronze, ja que després d'un simple raspallat queda exactament igual que altres campanes de recent fosa) una vegada realitzat el volteig vam procedir al seu habitual muntatge en el campanar del convent.

 

.