FESTIVITAT DE TOTS SANTS

             El Dia de Tots  Sants és una tradició catòlica instituïda en honor de Tots els Sants, coneguts i desconeguts, segons el papa Urbà IV, per a compensar qualsevol falta a les festes dels sants durant l'any per part dels fidels.

  

             En els països de tradició catòlica, es celebra l'1 de novembre; mentres que en l'Església Ortodoxa es celebra el primer diumenge després de Pentecostés; encara que també la celebren les Esglésies Anglicana i Luterana. En ella es venera tots els sants que no tenen una festa pròpia en el calendari litúrgic. Per tradició és un dia festiu, no laborable.

 

             Al principi sols els màrtirs i Sant Joan  Baptista eren honrats amb un dia especial. Gradualment es van anar  afegint altres sants, i el nombre  va augmentar quan es va establir el procés regular de canonització. Així i tot, tan primerenc com l'any 411 hi havia en el calendari cristià caldeo una “Commemoratio Confessorum” per al divendres després de Pasqua. A Occident el Papa Sant Bonifacio IV, 13 de maig de 609 o 610, va consagrar el Panteó Romá a la Santíssima Verge i a tots els màrtirs, i va ordenar un aniversari. Gregorio III (731-741) va consagrar una capella en la Basílica de Sant Pere a tots els sants i va fixar l'aniversari per a l'1 de novembre. Ja existia a Roma una basílica dels Apòstols, i la seua dedicació es commemorava tots els anys el dia 1 de maig. Gregorio IV (827-844) va estendre la celebració de l'1 de novembre a tota l'Església. La vigília sembla que es celebrava tan primerenc com la festa mateixa, i el Papa Sixto IV (1471-84) va afegir l'octava.

  

           Popularment està molt relacionada esta festivitat amb els difunts, assistint la immensa majoria en este dia als cementeris per a visitar els seus sers volguts difunts; realment no té res a veure, ja que durant este dia les campanes voltegen en senyal d'alegria com a festa, sent el color litúrgic el blanc, i és ja a partir de la vesprada quan comencen a sonar els tocs a difunts com a vespra d'eixe dia 2, que propiament és el dia que es commemora a tots els fidels difunts, sent ja el seu color litúrgic el morat.

             Els tocs per a esta festa són els propis de qualsevol solemnitat de precepte i seran els següents:

Dia 31 de octubre "VESPRA"

08'01h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.

13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.


19'00 h. Convent: 1 r Toc de missa de vespra.
19'15 h.     "          2 n Toc de missa de vespra amb volteig general.
19'30 h.     "          3 r Toc de missa de vespra.


20'01 h.. parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
20'02 h. Parròquia: Volteig menor. (4 campanes)
              Convent: Volteig general.
               Ermita: Volteig.

Dia 1 de novembre "TOTS  SANTS"




08'00 h. Ermita: Toc d'àngelus.
08'31 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
             Convent: Toc d'àngelus simple.

08'33h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
            Convent: Volteig simple. (2 campanes).



08'32 h. Parròquia: 1 Toc a missa amb anunci posterior.
08'45 h.      "          2 n Toc a missa amb anunci posterior.
09'01 h.      "          3 r Toc a missa amb anunci posterior.




10'01 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci posterior.
10'15 h.      "           2 n Toc a missa amb anunci posterior.
10'16 h.      "           Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.      "           3 r Toc a missa amb anunci posterior.




11'31 h. Parròquia: 1r  Toc a missa.
11'45 h.      "           2 n Toc a missa.
11'46 h. Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.      "           3 r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
              Convent: Volteig general.
               Ermita: Volteig.







15'30 h. Parroquia: 1º Toc a Rosari.
15'45 h.        "         2º Toc a Rosari.
15.46 h.        "          Volteig campana menuda.
16.00 h.        "         3º Toc a Rosari. (EIXIDA CAP AL CEMENTERI)



20'00 h. Parroquia, ermita i convent: Toc de ángelus ordinari.

(Señals a difunts en próxima entrada)

 

RESTAURACIÓ DELS CUADRES DE LA CRIPTA

       Novament l'artista local Guillermo Durá ha realitzat una actuació de restauració en l'ermita de Castalla. En aquesta ocasió han sigut els llenços que es troben en la cripta, doncs es trobaven en un pèssim estat de conservació. Aquests llenços van ser cedits per diverses famílies de Castalla al rector D. Toribio Sellés, pretenent aquest, a part d'evitar la seua pèrdua, el realitzar un xicotet museu o exposició en l'esmentada cripta.

          És molt d'agrair la labor que aquest artista està realitzant en les obres pictòriques de la parròquia de Castalla, ja que a més d'invertir el seu temps a recuperar peces pràcticament perdudes, ha volgut córrer ell mateix amb les despeses que aquesta restauració ha portat, tant en els oleos com a bastidors dels llenços i alguns marcs.

         Tots els que havíem vist els llenços abans i després de la seua restauració hem quedat realment meravillats de com s'ha pogut passar d'una deterioració tan gran a quedar en perfecte esta. Ha sigut un treball delicat, minuciós i molt complicat, portant molt temps la seua elaboració ja que es van portar al seu estudi al desembre de 2016 i es van arreplegar a l'agost de 2017. Pròximament seran recol·locats en el seu lloc, estudiant la possibilitat de realitzar una il·luminació convenient en la cripta i condicionar-la perquè puga ser visitada i així qui ho desitge puga contemplar aquest formidable resultat. A continuació pose l'escrit amb les valoracions que el propi artista ha realitzat sobre la seua actuació.

COLECCIÓN DE CUADROS DE LA CRIPTA DE LA  ERMITA

La colección de cuadros de la cripta  de  la ermita está formada por 12 lienzos pintados al óleo  y se inició  al finalizar  la última restauración de la ermita, realizada en la década de los años 70. La idea de  formar  una colección de cuadros correspondió al señor retor de Castalla, D.  Toribio Sellés  Calvo, que pensó que el espacio de la cripta era idóneo para colgar una colección de pintura. La colección de cuadros fue posible gracias  a la aportación   de los cuadros,  propiedad de diferentes familias   que  los  guardaban  en los domicilios particulares.

Los lienzos, de temática religiosa, carecen de firma y no es posible saber que artistas ejecutaron las obras y  en qué años se realizaron, pero por las conversaciones  con las personas de edad, se calcula que probablemente se realizaron a finales del siglo XIX o principios de XX. La información que nos ha llegado ha sido poco concreta, pero se sabe que los cuadros  se  pintaban por encargo  de los  particulares. Los lienzos están realizados por  varios artistas  que deberían trabajar asociados en un mismo taller. La calidad pictórica de los  lienzos  varía de unos  trabajos a otros.

  En el  estudio previo a la intervención se pudo apreciar  que los  lienzos se encontraban en un lamentable estado  de  deterioro, debido a la mala conservación y  lamentable manipulación a la que habían sido sometidos. Algunas obras tenían  rotos  los bastidores y los marcos, la gran suciedad de polvo, cera,  manchas de yeso y restos de pintura blanca impedían hacer una valoración exacta  de las obras . Algunos lienzos habían sufrido grandes golpes que habían perforado el lienzo. Las pérdidas de la capa pictórica  era notable en algunos cuadros, así como la pérdida de la imprimación del lienzo,  lo que  provocó el desprendimiento  de la pintura en incontables pequeños puntos, repartidos por toda la superficie de los lienzos. La mala calidad de los materiales utilizados en la realización de los cuadros acentuó  el deterioro de las obras  con el paso de los  años.

Los trabajos de recuperación se realizaron sobre  el conjunto de cada  obra, incluidos los marcos y bastidores, ya que   los diferentes elementos que componen los lienzos  se encontraban muy deteriorados.

  Los trabajos se realizaron en tres fases:

  Se restauraron los marcos y se  sustituyeron por otros nuevos   los que se encontraban  en estado de imposible  recuperación. Finalmente se  trataron con anti carcoma los marcos que se encontraban afectados.

 Se fabricación  nuevos bastidores  para los lienzos que se encontraban con el soporte roto.  Se efectuó la colocación de doble tela para los lienzos que lo precisaban  y se parchearon   las roturas de los lienzos.

 Por último se reintegró  la capa pictórica perdida, empleando el método ilusionista (o de imitación).

La  colección de lienzos  de la cripta de la ermita  es un  reflejo de la cultura popular de una época en la que el profundo sentimiento religioso de los habitantes  de Castalla les hacía  sentir un gran aprecio y  valoración a la tenencia de imágenes religiosas, sobre todo si  estas representaciones tenían   un valor artístico, como eran los cuadros de pintura al óleo y  las imágenes de talla en madera.

 Los lienzos de esta colección,  aunque no sean de  un gran valor artístico,   tienen el valor representativo  de una época en la que el Arte Sacro tenía una alta valoración y formaba una  parte esencial en la devoción popular.

La recuperación del Arte Sacro   permitirá conservar el arte que albergan nuestros templos y transmitirlo a las futuras generaciones como un preciado legado histórico-artístico.

        Guillermo Durá Gisbert

. 

TOCS DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR

  Imatge de la nostra parroquia

                                                   

             La festivitat de la Mare de Déu del Pilar és la festa patronal de Saragossa, així com de la Hispanitat i de la Guàrdia Civil. Es celebra el 12 d'octubre.

            Va ser festiu per primera vegada l'any 1613 a l'aprovar-ho així el Consell de Saragossa. Fins al 27 de maig de 1678 no es va declarar patrona de Saragossa a la Mare de Déu del Pilar. Segles d'història, fe i devoció relacionada amb esta patrona, precedixen les celebracions que practiquen els espanyols actualment. El Pilar és la Festa Nacional de la Hispanitat i una de les festes més reconegudes en tot el món.

             La història de la Festa del Pilar comença l'any 40, quan l'apòstol Santiago El Major, germà de Sant Joan i fill de Zebedeo, va entrar a Celtibèria per a predicar la paraula de Déu als habitants pagans. Mentres viatjava per terres aragoneses, en la nit del 2 de gener de l'any 40 de l'era cristiana, se li va aparéixer a Saragossa la Mare de Déu, quan encara habitava a Jerusalem -abans de la seua Assumpció gloriosa-, per a consolar i animar a l'apòstol Santiago, que a les vores de l'Ebre predicava l'Evangeli.

           La Mare de Déu li va demanar que construïra una església en el pilar de marbre on estava ella. La Mare de Déu va desaparéixer, però el pilar va permaneixer. En este mateix lloc Santiago va realitzar la sol·licitud de la Mare de Déu, i el resultat és la bella basílica del Pilar.

          El  any 2015, ací a Castalla va ser molt especial per a aquesta advocació mariana, ja que va  tindre lloc la benedicció d'una nova imatge de fusta tallada de Nostra Senyora del Pilar, portada des de Saragossa. En el 2016 se li va fabricar i colocar el manto i la corona que es va benneir en la Missa de aquest dia. El manto ha segut regalat per una persona anónimament i la corona per alguns donatius i ajudats per una rifa.

               Les campanes anuncien esta festivitat però amb voltejos només de la campana xicoteta i dejuni, no intervenint la mitjana per no ser precepte i per descomptat tampoc les majors perquè tampoc és gran solemnitat, per això els tocs seran els següents:

                   Dia 11 d'octubre “Vespra”

Durant el dia tocs ordinaris.
21.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni.

Dia 12 d'octubre FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR

08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni parroquia i ermita


11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa  "
11.46 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni. "
12.01 h. 3r Toc a missa.  "


13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni, xicotetes conven i ermita

 21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita