Com alguns seguidors del blog em pregunten que perquè no escric més, he pensat a deixar esta nota aclaridora:
En realitat em falten moltes dates i fets que narrar, així com vídeos amb so dels tocs i els seus significats. El motiu de no realitzar-ho és la falta de temps, provablement el proxim tardor-hivern continuaré, encara que algunes persones m'han aconsellat que hauria de realitzar una pagina web on quedaria molt millor que en el blog. Ho tantejaré.
Els tocs d'oració de l'àngelus es van realitzar amb esta campana fins a l'any 1979, data en què va morir l'ermitana “la tia Teresa”. Esta anciana dona, amb gran dedicació, va realitzar tots els tocs (de Rosari, de missa, voltejos de festivitat, processionals i d'àngelus) fins a la seua defunció, inclús després de deixar de viure en la casa dels ermitans i en l'actualitat dels majordoms de la Mare de Déu de la Soledat.
(MUNTAN CARRIOLA PER AL MOTOR DE VOLTEIG)
La majoria dels tocs els continuem realitzant nosaltres després, però no tots, ja que la incompatibilitat laboral impedia que poguérem pujar els dies i a les hores que calia realitzar alguns d'ells. Açò mos va portar a pensar que l'única solució per a evitar que alguns tocs s'extingiren era mecanitzar-la i automatitzar-la.
(DESMUNTAN TRUCHA PER A CONTRAPESARLA)
L'any 1985, el dia de Pasqua de Resurrecció a l'eixida de la patrona de l'ermita, quan intentem posar esta campana al vol per a anunciar esta eixida al seu dia gran, no vam poder perquè la corda estava tota enredada en la campana i el cigonyal trencat. No vam poder voltejar-la fins que la reparem en les setmanes posteriors i això ens va portar a plantejar-nos més formalment l'electrificació d'esta campana, per a evitar d'ara en avant estos contratemps i al temps recuperar el toc d'àngelus, perdut des de 1979 com ja he mencionat abans.
(COMPROBAN EN PLASETA)
(MUNTAN TRUCHA)
Per a això, el meu amic, i des d'eixe any 1985 ermità de la Mare de Déu, Francesc Josep “Pallisa” i jo vam procedir a comentar-se'l al Rector D. Toribi Sellés, el qual ens va manifestar que li pareixia bé la idea però que ho tantejàrem bé perquè creia que açò valdria molts diners i tal vegada no es poguera fer front a este gasto, perquè estava estalviant per a pròximament restaurar l'Església.
(PART ANTIGA EN VERT Y NOVA EN FERRO CRU)
Comencem a fer les gestions per a veure pressupost de gasto per al motor i bobina del martell, realitzant nosaltres la mà d'obra gratuïtament. El Rector va morir a l'agost de 1985 i tot va quedar paralitzat perquè les obres de l'Església van començar a primers d'octubre d'eixe any.
(PINTÁ DE MINI ANTIOXIDAN)
En el mes de novembre, ho comentem amb el capellà regent D. Francisco Berbegal, qui també ens va manifestar que li pareixia bé la idea però fins que no es pagaren tots els gastos de la restauració de l'Església, no es podria realitzar.
(MARCOS PINTANLA)
Amb el gran dinamisme que caracteritza el meu amic “Pallisa”, passats uns dies, em va cridar per a dir-me: “Què et pareix si a més de fer la mà d'obra, veiem la possibilitat d'arreplegar nosaltres els diners i ho regalem tot?” Li vaig manifestar que em pareixia bé, però que no veia la possibilitat d'arreplegar els diners, cosa que ell ja tenia clar, vam fer una rifa amb 1000 calendaris amb la imatge de la Mare de Déu de la Soledad, que a manera de donatius, els vam posar a 100 ptes.
(IMATGE DEL CALENDARI)
(CALENDARI DE LA RIFA)
En el any 1986 comprem un motor reductor en ferreteria Pechman, primerament de 0,5 CV. de potència, que era l'ideal per a una campana d'eixa grandària, però com l'ermita està en final de línia, i hi ha unes caigudes de tensió molt grans, no aconseguia este motor l'arrancada de la campana, a continuació ho canviem per un de 1 CV.Este ja aconseguia esta arrancada, però només en els moments en què la línia donava més tensió. Com no teníem garantia que el cent per cent de les vegades s'aconseguira, i podent açò deteriorar el motor, decidim afegir-li pes en el jou perquè quedara més contrapesat i amb menys esforç s'aconseguira l'arranc. El martell de repicament ho fabriquem i ho muntem el següent any 1987, aconseguint amb això, que tots els tocs es continuaren realitzant com des de segles anteriors havia sigut.
(DETALL DEL MARTELL)
REPIC
(DETALL DEL ANSA BATALLERA)
L'any 1989, li vam fer un ansa batallera nova, perquè l'anterior (que ja era una reforma de fa molts anys perquè l'original de la campana estava trencada), no donava garantia, caient el batall al sòl diverses vegades. Amb esta nova ansa i un batall nou que comprem als germans Portilla, aconseguim evitar que estes caigudes tornaren a succeir.
(CUADRO DE MANIOBRES SITUAT EN LA SACRISTIA)
Per a la realització d'esta tasca vaig comptar amb la inestimable col·laboració de:
-Rubén palacios
-Marcos Rico
-Francisco Juan “Moltó”
-Francisco José Rico “Pallisa”
(DETALL DE FACTURA DE PECHMAN)
I el cost de l'electrificació va ser el següent:
Motor ………….…………....... 40.768 pts
Reductor………………………. 28.660 pts
Corriola………………………… 8.100 pts
Bobina………………………..... 8.600 pts
Ferratges…………………….... 2.500 pts
A estos gastos també cal afegir els següents, regalats per nosaltres:
Com sol succeir en la vida, el pas dels anys va ocasionant deteriorament en tot i lògicament en estos mecanismes que estan exposats a la intempèrie i amb un ús molt freqüent també. Pels anys 1979 -80, esta mecanització ja començava a donar alguns problemes, uns elèctrics i altres mecànics, vaig a continuació a narrar-los comptant també els solucions que intentava donar-los:
TRANSMISSIO PER CORRETGES
TRANSMISSIO PER CADENA
1r Les corretges de transmissió per a la rotació tenien una junta o abraçadora metàl·lica per a unir-la en la seua col·locació, ja que resultava complicadísim alçar les campanes en alt per a col·locarse-les d'una peça. Per eixa junta, la corretja solia trencar-se, ja que si les deixava poc tenses esvaraven i el motor no aconseguia alçar la campana, i si al contrari les tensava fortament la campana arrancava molt bé però en canvi les corretges tenien la vida molt curta perquè solia trencar per la dita unió. Açò m'emportava de cap perquè contínuament havia d'estar reparant estes corretges, principalment en les campanes més grans. Un dia li vaig comentar esta situació al meu amic Rubén Palacios, qui em va dir el següent: “Mesura les corretges i demana-les noves d'una peça, el dissabte a la vesprada ens veiem en el campanar, jo portaré diversos gats hidràulics, alçarem les campanes en alt i les col·locarem d'una peça sense unió i voras com se t'acaben els problemes.” Jo li vaig manifestar els meu temor pel gran pes que havíem d'alçar i el ajustat de l'espai per al treball, però ell em va respondre que calia fer-ho així, encara que ens costara però que era l'única manera de solucionar el problema. El primer dissabte del mes de maig, les vam posar, i va resultar ser un gran encert, acabant verdaderament amb este problema, encara que la veritat és que ens emportem un gran esglai, perquè quan estàvem en la campana “dejuni”, va esvarar un dels gats i quasi ens cau esta damunt, gràcies que l'eix va donar contra l'ixent d'una pedra i va caure el coixinet sobre el seu assent. D'esta manera, aconseguirem no tindre més problemes en diversos anys.
A partir de l'any 1989 substituïm a les dos campanes majors esta transmissió de corretges per cadenes amb pinyons dentats, ja que amb este sistema s'aconseguia que sense haver de tensar excessivament no esvarara perquè el pinyó d'atac engranava amb la cadena.
CUADRO DE MANIOBRES FET EN 1981
2n L'any 1981, el quadro de comandaments situat en la sagristia, per la ruptura d'uns dels pulsadors, va patir un xicotet curtcircuit que el deixe pràcticament sense servici. Com estaven prop les festes patronals de setembre em vaig decidir ràpidament a fabricar un nou per a eixir del pas. Vaig voler fer-ho més automàtic que l'anterior de Manclús, ja que este quadro necessitava per obligació que una persona haguera d'accionar-lo, el nombre de pulsacions que es donaven s'obtenien de campanades, o si es posava al vol així estava fins que tornaves per a parar-la. A conseqüències de l'escàs marge de temps, ho vaig fer prou semblant, amb la diferència que ja realitzava els tres tocs a missa ell només, i quan es voltejaven, transcorregut el temps preestablit ja paraven soles. Em quede amb el convenciment que havia d'haver-ho fet més automàtic, i transcorregut poc de temps, vaig seguir amb esta tasca.
PANEL DE CONTACTORS FET EN 1982
3r El quadro de contactors, amb els seus 18 anys d'antiguitat, també em donava algun maldecap, almenys el referent als electroimants dels martells. La gran quantitat de maniobres que realitzen estos contactors van desgastant els borns dels contactes i havia de llimar-se'ls amb prou freqüència. Comentant açò amb el meu amic Lluis Sala Lluna em va indicar que estos contactors eren ja molt antics i que els que es fabricaren ara eren més resistents per a la realització de tantes maniobres. Es va oferir voluntari perquè entre els dos i a l'acabar la jornada laboral fabricar un nou, més modern i pràctic. Així ho vam fer, i he de manifestar que va ser tot un encert, ja que este quadro de contactors ha estat operatiu fins a la restauració de l'any 2002, sense donar cap problema, exceptuant el contactor del martell que dóna les hores que vaig haver de canviar-se'l l'any 1992.
CUADRO DE MANIOBRA FET EN 1984-85
4t En l'hivern de 1984, ja amb més tranquil·litat em vaig decidir a fabricar un quadro de maniobres nou, més bonic, còmode de manejar i pràctic que poguera realitzar tot tipus de tocs programats, sense tindre necessitat acudir fins a ell per a realitzar-los. Em va portar prou de temps fer-ho, perquè havia de fabricar un mecanisme per a cada tipus de toc, igual que el tauler del panell, amb els seus pulsadors, interruptors, pilots indicadors i programaor.
MECANISME PER AL TOC DE L'ANGELUS
MECANISME PER A VOLTEIG GENERAL
(Sistemes prou precaris pero funsionals y practics)
Ho vaig muntar sense tindre-lo acabat per a la festivitat de l'Assumpció de 1985, i vaig pensar que com en eixe dia celebrava D. Toribi Sellés el 42 aniversari de la seua arribada a Castalla i les seues bodes d'or sacerdotals, este seria el meu regal. No el va arribar a veure, perquè eixe mateix dia va morir, com no estava acabat, tots els tocs a difunts vaig haver de fer-los a mà i amb les cordes, ja que precisament este era un dels mecanismes que vaig acabar en les següents setmanes, concretament per a festes de moros i cristians. Ho vaig inaugurar el dia 14 d'agost, en els voltejos de la vespra de l'Assumpció, i per a mi va ser un gran motiu de gran satisfacció personal, el comprovar que estant pel carrer, les campanes funcionaven a l'hora exacta com si estiguera personalment accionant-les. L'any 1997, com la tecnologia avança ràpidament, decidim substituir els mecanismes fabricats per mi per una autòmat electrònic, programat i muntat per l'empresa “INELCO” de Castalla i respectant el tauler del quadro de maniobres i el programador fet per mi. Este aparell ha estat funcionant així fins que l'any 2002 que aconseguim recuperar la campana “mitjana” soldanla i com este quadro estava dissenyat per a quatre campanes era inservible perquè ha partir d'este moment ja hi havia cinc, per eixe motiu es va substituir per un ordinador muntat per l'empresa “Tècnica i Artesania 2001”.
