La festa de Tots Sants i els tocs

 

         Cada 1 de novembre, en l’Església Catòlica celebrem la Solemnitat de Tots Sants, una festivitat profundament arrelada en la tradició cristiana que pretén honrar tots aquells hòmens i dones que, al llarg de la història, han aconseguit la santedat i gaudixen de la presència de Déu. Més enllà d’un simple record, aquesta commemoració representa una expressió d’esperança, de comunió espiritual i de reconeixement de la santedat com a vocació universal. La seua celebració, estesa en diverses cultures, és també una ocasió per a reflexionar sobre la vida eterna i el testimoni de fe d’aquells que ens han precedit. 

 

Orígens de la Festa

         Els orígens d’aquesta festivitat es remunten als primers segles del cristianisme. Durant les persecucions romanes, milers de creients van ser martiritzats per confessar la seua fe en Crist. Com que resultava impossible celebrar una festa individual per a cada màrtir, la comunitat cristiana va començar a retre homenatge conjunt a tots ells en una sola data.

El primer testimoni d’una celebració d’aquest tipus es troba al segle IV, quan l’Església d’Antioquia dedicava un dia especial a “tots els màrtirs”. Més tard, a Roma, el papa Bonifaci IV (any 609 o 610) va consagrar el Panteó romà —antic temple dedicat als déus pagans— a la Mare de Déu i a tots els màrtirs cristians, instaurat així una commemoració litúrgica en el seu honor. Aquesta decisió va marcar un punt decisiu en la cristianització del món romà i en la consolidació del culte als Sants.

Al segle VIII, el papa Gregori III va estendre la celebració, dedicant una capella a la Basílica de Sant Pere a “Tots els Sants”, i va fixar la data de l’1 de novembre. Més tard, al segle IX, el papa Gregori IV va ordenar que aquesta solemnitat fóra celebrada en tota l’Església universal, consolidant així el seu caràcter global i litúrgic.

 

 

 

 

Desenvolupament històric i expansió 

          Al llarg de l’Edat Mitjana, la festa de Tots Sants va adquirir una importància central en el calendari litúrgic. L’Església no sols recordava els màrtirs, sinó també tots aquells hòmens i dones que, sense haver estat canonitzats oficialment, van viure d’acord amb l’Evangeli i van aconseguir la glòria eterna. Aquest canvi va ampliar el sentit de la celebració, transformant-la en una jornada d’acció de gràcies per la multitud de Sants coneguts i desconeguts.

Durant l’expansió del cristianisme a Europa i Amèrica, la solemnitat de Tots Sants es va adaptar a les diverses cultures, fusionant-se en alguns casos amb antigues festivitats paganes relacionades amb la mort, la collita i el canvi d’estació. Per exemple, als països anglosaxons, va coincidir amb la festivitat celta de Samhain, origen de l’actual celebració de Halloween (All Hallows’ Eve, o vespra de Tots Sants).

 

 

Significat teològic i espiritual

          Des d’una perspectiva teològica, la Festa de Tots Sants expressa el dogma de la Comunió dels Sants, que uneix els fidels de l’Església triomfant (els Sants al cel), l’Església purgant (les ànimes del purgatori) i l’Església militant (els creients a la terra). Aquesta comunió constitueix el misteri d’una Església viva, en la qual tots els membres comparteixen la gràcia de Crist i participen d’un mateix destí de santedat.

La solemnitat subratlla, a més, que la santedat no és un privilegi d’uns pocs, sinó una vocació universal. El Concili Vaticà II, en la constitució Lumen Gentium, reafirma aquesta idea: “Tots els fidels de qualsevol estat o condició estan cridats a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat”. Per tant, celebrar Tots els Sants és també celebrar la possibilitat real d’assolir la santedat en la vida quotidiana.

En la litúrgia d’aquest dia, les lectures bíbliques conviden a l’alegria i a l’esperança: la visió de l’Apocalipsi (7,2-14) presenta una multitud vestida de blanc que lloa Déu, i l’Evangeli de les Benaurances (Mateu 5,1-12) mostra el camí cap a aquella felicitat eterna: la humilitat, la misericòrdia, la puresa de cor i la justícia.

 

 

Celebració actual en el món catòlic

          Hui dia, la Festa de Tots Sants continua sent una de les solemnitat més importants del calendari catòlic. En molts països de tradició cristiana, l’1 de novembre és dia festiu, i les famílies visiten els cementeris per a honorar els seus difunts, adornant les tombes amb flors i resant per ells. Encara que aquest gest és més propi del seguent dia 2 de novembre, Dia dels Fidels Difunts, els dos celebracions conserven una estreta connexió espiritual.

En països Europeus com Espanya, França i Itàlia, axí com en Filipines i gran part de l’Amèrica Llatina, la commemoració manté un to de respecte, pregària i record familiar, mentre que en altres contextos, com l’estatunidenc, es veu influenciada per elements culturals populars com Halloween.

La festa de Tots Sants continua recordant al creient modern que la santedat és possible en totes les èpoques i circumstàncies. En un món marcat pel materialisme i la indiferència religiosa, aquesta solemnitat ofereix un missatge d’esperança: el testimoni d’hòmens i dones que van viure amb fe, amor i entrega total a Déu continua sent un model de vida cristiana.

 

 

Conclusió

          La Festa de Tots Sants és molt més que una jornada de record: és una celebració de la victòria de la gràcia sobre el pecat, de la vida sobre la mort i de l’amor sobre la indiferència. Nascuda de les primeres comunitats cristianes i enriquida al llarg dels segles, aquesta solemnitat ens convida als creients a mirar cap al cel sense oblidar el nostre compromís en la terra.

En un temps en què el concepte de santedat pot semblar-nos llunyà o inabastable, l’Església ens recorda en aquesta data que tots estem cridats a la santedat i que, a través de la fe i les obres, cada persona podem formar part d’aquesta immensa comunió de Sants que, des de l’eternitat, intercedixen per la humanitat davant de Déu.

En resum, un dia per a unir-nos en oració amb innumerables avantpassats nostres, familiars, amics, coneguts i desconeguts, que ja han assolit la santedat i gaudixen de la presència de Déu; sent aquest el significat de la imatge que encapçala aquesta publicació: simula ser gent de Castalla,  que havent aconseguit la santedat, està unida a Crist intercedint per nosaltres, per tota la població de la foia i la humanitat en general.

     

 

        Els tocs de campanes per a esta festa són els propis de qualsevol solemnitat de precepte i seran els següents:

 

Dia 31 de octubre "VESPRA"

13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
              Convent i ermita: Volteig general.
          

 

19.00 h.  1º Toc a missa convent.

19.15 h. 2º Toc a missa.

19.16 h. Volteig general convent.

19.30 h. 3º Toc a missa.

20'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc de l'Ave Maria

20'02 h. Parròquia: Volteig menor. (4 campanes)             

                Convent i ermita: Volteig general.

     

Dia 1 de novembre "TOTS  SANTS"




07.30 h. Parròquia: Toc d'alba

07'31 h. Parròquia: 1 Toc a missa amb anunci posterior.
07'45 h.      "          2 n Toc a missa amb anunci posterior.
08'00 h.      "          3 r Toc a missa amb anunci posterior. 

08.00 h. Convent i Ermita: Toc d'alba 

08'01h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
            







10'01 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci posterior.
10'15 h.      "           2 n Toc a missa amb anunci posterior.
10'16 h.      "           Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.      "           3 r Toc a missa amb anunci posterior.




11'31 h. Parròquia: 1r  Toc a missa.
11'45 h.      "           2 n Toc a missa.
11'46 h. Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.      "           3 r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
              Convent: Volteig general.
               Ermita: Volteig.







16'00 h. Parròquia: 1º Toc a Rosari.
16'15 h.        "         2º Toc a Rosari.
16'16 h.        "          Volteig campana menuda.
16.30 h.        "         3º Toc a Rosari.



20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'Ave Maria.

(Senyals a difunts de vespra per al dia 2 en pròxima entrada)

 

 

XXVIII Trobada de Campaners Valencians

 

        En aquesta nova entrada vull, com solc fer habitualment, deixar constància del 28 Encontre de Campaners Valencians, celebrat a la veïna localitat de Muro d’Alcoi, un esdeveniment que, any rere any, s’ha consolidat com una cita ineludible per a tots aquells que sentim gran afició per l’art ancestral del toc manual de campanes.

 

 

        El passat 22 de setembre vam rebre l’amable invitació de Josep Jordà, membre dels Campaners del Comtat, per a participar junt amb la resta de colles i associacions de campaners de la Comunitat Valenciana en aquesta trobada que, com ja he comentat, tindria lloc en la acollidora vila de Muro d’Alcoi.

 

 

        Després de rebre la invitació, la vaig traslladar immediatament al nostre grup de Campaners de Castalla, els quals, després d’uns dies de deliberació, em van comunicar amb pesar que la majoria no podria assistir-hi a causa de la coincidència amb altres compromisos i activitats previstes per a aquell mateix dia.

 

 

        Sent conscient de les dificultats, vaig respondre al nostre company Josep explicant-li la situació, però expressant-li també la meua ferma intenció d’intentar acudir, encara que fóra en representació individual i únicament durant la jornada matinal. Sempre he cregut que els diferents grups hem de donar-nos suport mútuament, especialment quan es tracta de localitats veïnes que compartim una mateixa tradició i passió.

 

 

        Finalment, i després de diversos ajustos d’última hora, vam ser quatre els que vam aconseguir quadrar les nostres agendes per a acompanyar els nostres companys campaners en tan significativa jornada. Així, el 28 d’octubre, a les 8.30 h del matí, vam emprendre camí cap a Muro d’Alcoi: Mari Carmen, les joves promeses Mila i Guillermo, i jo mateix, amb la il·lusió pròpia de qui sap que viurà un dia ple de sons, història i germanor.

 

 

    Programa d’actes  

09.30 h. – Recepció oficial per part de les autoritats civils i religioses de Muro d’Alcoi a totes els colles participants. Durant l’acte es va lliurar un obsequi commemoratiu a cada associació, símbol de l’agraïment i reconeixement cap a la seua tasca de preservació del patrimoni campaner.

10.00 h. – Cicle de conferències dedicades al patrimoni campaner, estructurat en tres apartats de gran interès:

 

• “Com restaurar un campanar des de dins de la sala de campanes”, a càrrec de Josep Jordà (Campaners del Comtat), qui va exposar amb rigor els criteris i pautes a seguir per a salvaguardar el toc manual de campanes, garantint la pervivència i seguritat dels campaners.

   

  
  
  

   

• “Nosaltres, els campaners”, una enriquidora aproximació al patrimoni campaner de la zona en qüestió del Comtat, presentada per Joan Alepuz, membre dels Campaners de la Catedral de València.

   

  
  
  

   

• “Entre cordes i campanes”, en què els Campaners d’Albaida van abordar el reconeixement de la UNESCO del toc manual de campanes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, reflexionant sobre com projectar aquesta distinció cap al futur amb la implicació activa de tots els grups o colles.

   

   

  
  
  

12.00 h. – Pausa per a l’esmorzar. Un moment distés i entranyable que va permetre intercanviar recorts, impressions, anècdotes i experiències entre companys de distintes localitats, en un ambient de camaraderia i estima per la tradició compartida.

 

 

12.30 h. – Projecció del documental “Mans, cordes i bronze”, una emotiva obra que ret homenatge a aquells que, amb les seues mans, han donat veu i vida a les campanes al llarg dels anys. En el film, campaners veterans narraven amb nostàlgia els antics tocs dels seus pobles, descrivint el significat i forma de l’execució. Va resultar fascinant comprovar la riquesa i diversitat dels tocs, així com els similituts propis i a la volta diferencies que confereixen identitat propia a cada població.

 

        A partir d’aquest moment, i molt al nostre pesar, vam haver d’absentar-nos per força major, tot i que la trobada va continuar amb un ampli programa d’activitats que incloïa:

13.30 h. – Posada en comú de les activitats que han dut a terme els diferents grups o colles durant l’últim any.

15.00 h. – Dinar de germanor, on va regnar un ambient de fraternitat i companyonia entre els campaners valencians.

17.00 h. – Mostra de tocs tradicionals de campanes, a càrrec dels diferents grups participants al campanar i amb les campanes de la Església de Sant Joan Baptista de Muro. L’activitat, oberta al públic, va permetre als assistents gaudir d’una autèntica exhibició sonora, acompanyada de breus explicacions sobre la tipologia i el significat dels tocs des de la plaça de l’església.

 

         Des d’aquestes línies, vull expressar la meua més sincera enhorabona al grup de Campaners del Comtat per la impecable organització d’aquesta XXVIII Trobada de Campaners Valencians. Sóc plenament conscient del gran esforç, dedicació i estima que requereix coordinar un esdeveniment d’aquesta magnitud, on convergeixen tantes associacions, voluntats i tradicions.

 

 

       També vull ressaltar i agrair a totes les colles per l'esfors de mantindre viva aquesta herència espiritual i cultural que uneix les nostres terres al so del bronze, recordant-nos que cada campanar és, en essència, la veu viva del seu poble.

 

 

 

 

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR I TOCS

 

La festa del Pilar

        La festivitat de la Mare de Déu del Pilar és una de les celebracions més emblemàtiques del calendari religiós i popular, especialment a Saragossa, ciutat de la qual és patrona, així com de la Hispanitat i de la Guàrdia Civil. Cada 12 d’octubre, milers de persones s’apleguen per retre homenatge a la Mare de Déu baix aquesta advocació mariana tan arrelada en la història.

Va ser festiu per primera vegada l’any 1613, quan el Consell de Saragossa ho va aprovar oficialment. No obstant això, fins al 27 de maig de 1678 no es va declarar oficialment patrona de Saragossa a la Mare de Déu del Pilar. Des d’aleshores, segles de fe, tradició i devoció han consolidat aquesta celebració, que actualment és també reconeguda com la Festa Nacional de la Hispanitat i una de les festivitats més conegudes arreu del món.

 

L’origen de la devoció

         La història de la Festa del Pilar ens remunta a l’any 40 dC, quan l’apòstol Santiago el Major, germà de Sant Joan i fill de Zebedeu, predicava la paraula de Déu per terres de la Celtibèria. Durant el seu camí per l’Aragó, en la nit del 2 de gener de l’any 40, mentre es trobava a la vora del riu Ebre, se li aparegué la Mare de Déu. Segons la tradició, Maria encara vivia a Jerusalem, abans de la seua Assumpció, i va voler consolar i encoratjar l’apòstol en la seua missió evangelitzadora.

La Mare de Déu li va demanar que construïra una església sobre el pilar de marbre on ella s’havia aparegut. Quan Maria va desaparèixer, el pilar va romandre com a símbol de la seua presència i protecció. En aquell mateix lloc, Santiago va complir la seua petició, i amb el pas dels segles, aquest espai es convertiria en la majestuosa Basílica del Pilar, un dels santuaris més importants de la cristiandat i cor espiritual d’Aragó.

 

 

 

 

La Mare de Déu del Pilar a Castalla

         L’any 2015 va ser especialment significatiu per a la comunitat de Castalla, ja que es va beneir una nova imatge de la Mare de Déu del Pilar, tallada en fusta i portada des de Saragossa pel rector En Salvador Valls. Aquesta imatge es va col·locar en la segona capella entrant a mà esquerra, dedicada a la Misericòrdia, sobre una elegant peanya i dins una fornícula de fusta amb fons de tela adamascada daurada.

L’any següent, el 2016, se li va confeccionar i col·locar el primer mantell i la corona, beneïts durant la missa de la festivitat. El mantell va ser un regal anònim, mentre que la corona es va aconseguir gràcies a donatius i una rifa popular. A data de 2025, la imatge ja compta amb quatre mantells, tots ells donats per devots que senten una especial estima per aquesta advocació mariana.

 Els tocs de campanes

           Com és tradició, les campanes són les encarregades d’anunciar tots els esdeveniments, entre ells les festivitats com aquesta del Pilar, encara que amb un protocol especial. Normalment, només voltegen les campanes menuda i la dejuni, és a dir, sense la participació de la campana mitjana ni de les majors, ja que no és festa de precepte ni té categoria de gran solemnitat; pero, enguany, en coincidir en diumenge, s’hi afegirà la mitjana indicant que sí que és de precepte. Les de l’ermita de la patrona també voltejaran, ja que es tracta d’una festivitat dedicada a la Mare de Déu.

 

---