 |
| Campana ermita |
En esta nova publicació volem recordar una bella tradició que, durant segles, va ressonar en la nostra localitat: el toc diari de campanes a les 15.00 h en el convent, convidant a unir-se en oració a la Mare de Déu en la seua devoció dels "Set Dolors" en el moment de la mort del seu Fill, Jesucrist. Este piadós acte no sols formava part del ritme quotidià de la vida conventual, sinó que també reforçava l'espiritualitat de la comunitat local, servint també com a marcació horària en este extrem de la població. (Recordar que este segon convent es construïx en el camp, als afores de la localitat, a la part oposada a la parroquia).
Encara hui, este toc continua vigent en moltes localitats. A Castalla, abunden els documents i escrits que testifiquen la seua pràctica, confirmant la seua realització des de l'arribada dels frares Mínims de San Francec de Paula, 1586, fins a 1974, any en què la defunció del campaner Pascual Bordera va marcar la seua interrupció.
 |
| Campana gran convent |
Lloc del toc
Encara que sempre s'ha registrat l'execució d'este toc en el campanar del convent, és raonable suposar que, en algun moment, també va poder haver-se realitzat en l'ermita de la Patrona, donada l'afinitat entre les advocacions de la Mare de Déu de la Soledat i la dels Dolors. Esta relació és tan estreta que, en la iconografia mariana, a menut resulta difícil diferenciar-les, excepte per la representació del cor traspassat per set punyals, o una espasa, símbol inequívoc de la Mare de Déu dels Dolors.
Un reflex palpable d'esta afinitat o connexió, a Castalla, és el cameri de la Patrona, la Mare de Déu de la Soledat, decorat amb frescos al·lusius als Set Dolors de María. Esta obra pictòrica, realitzada en 1755-57 per el artista de Monòver Francisco Mira, reforça l'arrelada devoció de la nostra comunitat cap a la Mare de Déu de la Soledat en les seus Dolors.
Recuperació del toc en 2025
Amb el propòsit de revitalitzar esta antiga tradició, durant la Quaresma de 2025 reintroduirem el toc de "Nona” o “dels Set Dolors". Donada la importància històrica i espiritual de la Mare de Déu de la Soledat, hem decidit que el lloc més apropiat per a la seua realització siga la seua l'ermita en lloc del convent. Este acte el reatlizarem els divendres de Quaresma, començant el pròxim 7 de març.
Per als qui desitgen acompanyar esta oració amb la seua presència davant la Imatge de la Mare de Déu de la Soledat, l'ermita estarà oberta de 15.45 a 18.30 h. El toc de campanes es durà a terme a les 16.00 h, horari que correspon a les 15.00 h en temps solar. A més, a les 16.30 h es resarà un Viacrucis meditat i pausat.
.jpg) |
| Camerí de la Mare de Déu |
Estructura del toc
El toc en qüestió és senzill i curt. Consistix en set campanades de la campana xicoteta per a anunciar l'inici de l'oració, seguides per una alternança de campanades entre la xicoteta i la gran en set repeticions. Es deixa un interval de temps entre cada sèrie de campanades per a permetre el res d'un Ave María, marcant així la meditació sobre cada un dels Set Dolors de la Mare de Déu.
El significat de l'oració a les 3 de la vesprada
L'hora de "Nona" és significativa; és la novena hora del día i ve a coincidir a les 15.00 h, sent esta l`hora de la mort de Jesucrist en la Creu, per tant, és el moment en el que la Mare de Déu va experimentar el seu màxim dolor en veure morir al seu Fill crucificat. Esta oració és una manera d'acompanyar-la en el seu sofriment i unir-se al misteri de la redempció de Crist.
.jpg)
Per als quals tinguen interés a saber una cosa més referent a esta oració i la seua relació amb la comunitat de frares Mínims, a continuació deixe una mica d'història:
Història i tradició de l'Oració dels Set Dolors
La devoció als Set Dolors de la Mare de Déu té les seues arrels en l'Edat mitjana i va ser promoguda especialment per l'Orde dels Serfs de María (Servitas), fundada en el segle XIII a Florència, Itàlia. El seu propòsit era honrar els sofriments de María Verge i acompanyar-la espiritualment en el seu patiment, meditant sobre els moments més angustians de la seua vida al costat de Jesús.
Orígens i desenrotllament
Segle XIII - Fundació dels Servitas: Set nobles florentins creen l'Orde dels Servitas en 1233 i fomenten la meditació sobre els Dolors de María.
Segle XV - Formalització de la devoció: S'establix el Rosari dels Set Dolors, amb indulgències papals.
Segle XVIII - Festa de La nostra Senyora dels Dolors: En 1714, el Papa Clement XI oficialitza esta festivitat al setembre, sent universalitzada en 1817 per Pius VII després del seu alliberament, que va atribuir a la intercessió de María, la Verge Dolorosa.
Segle XX - Aparicions en Kibeho, Ruanda (1981-1983): La Mare de Déu demana l'oració freqüent del Rosari dels Set Dolors, cridant a la conversió i la penitència.
Pràctica i celebracions
Hui en dia, esta devoció és comuna en comunitats religioses i laics, especialment en:
1r El Divendres de Dolors (previ al Diumenge de Rams).
2n El 15 de setembre, festa de La nostra Senyora dels Dolors.
3r Durant la Quaresma i Setmana Santa.
4t En moments de sofriment i prova personal.
Esta oració permet als fidels unir els seus propis sofriments als de María i Jesús, trobant consol i fortalesa en la fe.
.jpg) | |
| Soledat de Castalla |
 | |
| Dolorosa Mínims |
Els Frares Mínims i la Mare de Déu Dolorosa
L'Orde dels Mínims, fundada per San Francisco de Paula en el segle XV, va exercir un paper fonamental en la difusió de la devoció a la Mare de Déu Dolorosa, encara que, com he esmentat, els principals impulsors van ser els Servitas. Esta comunitat, durant els segles que van romandre en la nostra població, van marcar una profunda petjada, deixant un gran llegat que, en algunes de les seues facetes, perdura fins als nostres dies.
 |
| Capella lateral a la Mare de Déu dels Dolors al convent |
Iconografia i Confraries
La presència dels frares Mínims en diferents llocs va ajudar a la difusió d'imatges i confraries dedicades a la Mare de Déu dels Dolors, contribuint a la seua consolidació com una de les advocacions marianes més populars en el món catòlic, així com a la propagació del toc monacal de campanes, propi d'esta oració dels set dolors.
Amb esta iniciativa, busquem recuperar una tradició de segles, que no sols honra la nostra història, sinó que també reforça el vincle de fe de la nostra comunitat amb la Mare de Déu de la Soledat en les seus Dolors.
L'oració
Oració als Set Dolors de la Mare de Déu
1. La profecia de Simeón
Mare, quan vas sentir que una espasa traspassaria la teua ànima,
vas acceptar el dolor amb fe en els designis divins.
Ajuda'ns a confiar en Déu en els moments difícils.
(Es resa una Ave María…...)
2. La fugida a Egipte
Mare, vas patir en escapar amb el teu Fill per a protegir-lo.
Prega pels que hui patixen l'angoixa de l'exili i la persecució.
(Es resa una Ave María…...)
3. La pèrdua del Xiquet Jesús en el temple
Mare, tres dies d'angoixa vas viure sense trobar al teu Fill.
Intercedix pels qui han perdut la fe i busquen el camí de retorn.
(Es resa una Ave María…...)
4. La trobada amb Jesús camí del Calvari
Mare, veure al teu Fill carregant la creu va ser un dolor indescriptible.
Sustenta als quals patixen pels seus sers estimats i dona'ls fortalesa.
(Es resa una Ave María…...)
5. La crucifixió i mort de Jesús
Mare, el teu Fill va expirar en la creu, i el teu cor es va trencar amb Ell.
Ensenya'ns a estimar i acceptar la voluntat de Déu fins al final.
(Es resa una Ave María…...)
6. El lliurament del cos de Jesús als teus braços
Mare, vas sostindre als teus braços el cos sense vida del teu Fill.
Consola als que han perdut als seus sers estimats.
(Es resa una Ave María…...)
7. L'enterrament de Jesús
Mare, vas deixar al teu Fill en la tomba amb esperança en la Resurrecció.
Concedeix-nos la gràcia de viure i morir amb fe en la vida eterna.
(Es resa una Ave María……)
Oració:
Oh, Santa Mare de Déu i Mare nostra, amb profund amor i reverència meditem en els teus Set Dolors, els quals vas acceptar amb humilitat i fortalesa per la salvació del món. intercedix per nosaltres i ajuda'ns a unir els nostres sofriments als de Crist, perquè també puguem participar en la seua glòria. Amén.
