domingo, 21 de diciembre de 2025

Nadal 2025 i tocs

 



 




Nadal és una celebració cristiana que commemora el naixement de Jesucrist, considerat el Fill de Déu i el Salvador del món. La seua història i significat tenen arrels profundes en la tradició bíblica, la història de l'Església i l'espiritualitat cristiana.

 

 

 

 


  Nadal
 (Llatí: nativitas, «naixement») és una de les festivitats més importants del cristianisme juntament amb la Pasqua de resurrecció i Pentecosta. Esta solemnitat, que commemora el naixement de Jesucrist a Betlem, se celebra el 25 de desembre a l'Església Catòlica, a l'Església anglicana, en algunes comunitats protestants i a l'Església ortodoxa romanesa. En canvi, es festeja el 7 de gener en altres esglésies ortodoxes, que no van acceptar la reforma feta al calendari julià per a passar al calendari conegut com a gregorià, nom derivat del seu reformador, el papa Gregori XIII. 






Història

 
 1. Orígens Bíblics:
 ◦ La narració del naixement de Jesús es troba en els Evangelis de Mateo i Lucas en el Nou Testament. Segons estes escriptures, Jesús va nàixer a Betlem de la Judea, en un humil pesebre, per no tindre lloc a la posada.
 ◦ Els Evangelis relaten esdeveniments com l'anunciació de l'àngel Gabriel a la Mare de Déu, el viatge de José i María a Betlem, l'adoració dels pastors guiats per un àngel i la visita dels Mags d'Orient seguint una estrela.


 2. Data de la Celebració:
 ◦ Encara que la data exacta del naixement de Jesús no s'esmenta en la Bíblia i els historiadors no la reflectixen amb exactitud, l'Església va triar el 25 de desembre en el segle IV per a commemorar este esdeveniment. Això podia haver sigut una adaptació de festivitats paganes com el "Dies Natalis Solis Invicti" (Dia del Naixement del Sol Invicte). La definició de “Crist, llum de món i Sol que naix de l'alt" prové de la tradició cristiana i està profundament arrelada en les Escriptures, especialment en el càntic de Zacarías conegut com el Benedictus (Lucas 1:78-79). En este càntic, Zacarías, el pare de Joan el Baptista, profetitza sobre la missió del seu fill i l'arribada del Messies amb estes paraules:
"Per l'entranyable misericòrdia del nostre Déu, ens visitarà el sol que naix de l'alt, per a il·luminar als que viuen en tenebres i en ombra de mort, i per a guiar els nostres passos pel camí de la pau."

 3. Desenrotllament Històric:
 ◦ En els primers segles, Nadal va començar a adquirir importància litúrgica. Durant l'Edat mitjana, es van afegir tradicions com les nadales, els pesebres i les representacions teatrals del naixement de Crist.
 ◦ La festivitat es va expandir a nivell mundial amb l'evangelització, adoptant matisos culturals en diferents regions.

 

 



Significat

 
 1. Encarnación de Déu:
 ◦ En Nadal se celebra el misteri de l'Encarnació: Déu es va fer home en la persona de Jesús per a salvar a la humanitat del pecat. Este acte demostra l'amor incondicional de Déu pel món.


 2. Esperanza i Redempció:

 ◦ Jesús és vist com la "llum del món" que porta esperança, pau i redempció. El seu naixement marca l'inici d'un pla diví per a restaurar la relació entre Déu i la humanitat.


 3. Virtuts i Valors:

 ◦ Nadal convida a practicar valors com l'amor, la generositat, la humilitat i la solidaritat. És un temps per a reflexionar sobre el missatge de pau i reconciliació que Crist representa.



Tradicions  Associades

 
 1. Missa de Gall:
 ◦ És costum que se celebren diverses misses per Nadal, amb distint contingut segons el seu horari. Així, la nit anterior (Nit de Nadal) encara que siga diumenge, se celebra la famosa “Missa del Gall” o Missa de Mitjanit; en alguns llocs hi ha fins i tot una “Missa de l'Aurora” que se celebra precisament a l'alba del 25 de desembre,  la “Missa del Dia”, en la qual és costum que  després d'ella, el Papa done un missatge de Nadal a tots els fidels del món i després de la seua conclusió la tradicional benedicció “Urbi et orbi” (en llatí: a la Ciutat de Roma i al Món). 


 2. El Pesebre:
 ◦ Sant Francesc d'Assís va popularitzar la tradició del pesebre en el segle XIII, representant l'escena del naixement de Jesús amb figures de Maria, Josep, el Jesuset, pastors, àngels i animals.


 3. Cants i Oracions:
 ◦ Les nadales i càntics de lloança són una manera de celebrar l'alegria del naixement de Crist. Les oracions també se centren en donar gràcies a Déu pel do del seu Fill.


 4. Actes de Caridad:

 ◦ Moltes comunitats cristianes realitzen obres de caritat durant Nadal, seguint l'exemple de generositat que simbolitza el regal de Déu al món.







             

  Ací a Castalla 

Ací a Castalla, la festa de Nadal ha sigut, des de temps immemorials, una de les celebracions més arrelades i sentides del calendari festiu. La seua importància era tal que, fins fa tot just dues o tres dècades, es vivia com un autèntic tríduum festiu, que s’estenia durant tres dies consecutius —25, 26 i 27 de desembre— en un ambient de recolliment, convivència familiar i celebració comunitària. Aquesta manera de celebrar el Nadal el situava al mateix nivell que altres grans solemnitats del poble, com els tres dies dedicats a les Quaranta Hores, la Pasqua de Resurrecció o les festes patronals de Moros i Cristians, totes elles profundament integrades en la identitat col·lectiva de Castalla.

 

 


 

Amb el pas del temps, i especialment en el context actual marcat per l’anomenada globalització, moltes d’aquestes tradicions tan pròpies han anat perdent força o transformant-se. Els ritmes de vida moderns, les exigències econòmiques i la incorporació de costums aliens han contribuït a la dilució d’algunes d’aquestes singularitats que, durant generacions, donaren caràcter i cohesió a la vida social del municipi. No obstant això, encara perviuen gestos que mantenen viva la memòria d’aquell passat festiu.

 

 


 

Així, en l’actualitat, el dia 26 de desembre continua sent considerat per moltes famílies de Castalla com una jornada festiva, dedicada a la trobada familiar i al descans. Prova d’això és que nombroses empreses i comerços opten encara per no obrir les seues portes, respectant una tradició que, tot i veure’s amenaçada pels canvis socials, continua sent un símbol d’identitat i d’estima per les costums heretades. D’aquesta manera, Castalla conserva, almenys en part, l’esperit d’unes Nadals viscudes amb més pausa, sentit comunitari i profund arrelament religiós i cultural.



 



En resum


 Nadal és molt més que una festivitat; és un recordatori espiritual de l'amor de Déu i la seua proximitat amb la humanitat. És una època per a renovar la fe, compartir amb els altres i viure el missatge de pau i alegria que Jesús va portar al món.


Els tocs de campanes


Per tot l'exposat és evident que els tocs de campanes han de tindre un protagonisme molt especial i singular per a esta celebració, ja que les campanes tenen un significat profund i simbòlic en Nadal, tant en contextos culturals com i sobretot religiosos. S'associen amb alegria, esperança i celebració, a més de tindre una llarga tradició que connecta amb les festivitats nadalenques. Les campanes per Nadal són un recordatori alegre i espiritual de la importància de la temporada i de les tradicions que unixen a les comunitats en celebració. Per això, fidels a la tradició ho continuen celebrant i anunciant, sent els tocs per a estos dies de la manera següent:

 


DIA 24 DE DESEMBRE, VESPRA DE NADAL




13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.    "                 "               "     : Volteig general solemne.
               


17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
17.46 h. Convent: Volteig  campana mitjana.
18.01 h. Convent: 3r Toc a missa.

19.00 h. A l'encesa de l'estrela  volteig manual.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc de l'Ave Maria.
20.02 h.     "              "             "         Volteig general.
               

23.30 h. Parròquia 1r Toc a missa del Gall.

23.45 h. Parròquia: 2n Toc a missa.

23.46 h. Volteig general.

24.00 h. Parròquia: 3r Toc a missa.




                              





DIA 25 DE DESEMBRE, NADAL


09.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc de l'Alba.
09.02 h. :     "             "             "   Volteig general.
               

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig mitjana i segona.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig mitjana i segona.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.     "              "              "        Volteig general solemne.
            
20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc de l'Ave Maria.






En aquell Xiquet embolicat en bolquers i ficat al llit en el pesebre, és Déu que ve a visitar-nos per a guiar els nostres passos pel camí de la pau. "Nadal, misteri d'alegria. Alegria, fins i tot estant lluny de casa, la pobresa del pesebre, la indiferència del poble, l'hostilitat del poder. Misteri d'alegria malgrat tot. D'este mateix goig participa l'Església, inundada hui per la llum del Fill de Déu: les tenebres mai podran apagar-la." (Sant Joan Pau II).

 

Dia 26 de desembre, segon dia de Nadal


08:00 h. Toc d'Alba en les tres esglésies.
08:01 h. Volteig menor parròquia i ermita.

10:01 h. Primer toc a missa parròquia.
10:15 h. Segon toc a missa parròquia.
10:16 h. Volteig menor.
10:30 h. Tercer toc a missa parròquia.



13:00 h. Toc d'Àngelus en les tres esglésies.
13:01 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita.

20.00 h. Toc de l'Ave Maria en les tres esglésies.



 Es Navidad cada vez que sonríes a un hermano y
le tiendes la mano.

Es Navidad cada vez que estás en silencio para
escuchar al otro.

Es Navidad cada vez que no aceptas aquellos
principios que destierran a los oprimidos al margen
de la sociedad.

Es Navidad cada vez que esperas con aquellos que
desesperan en la pobreza física y espiritual.

Es Navidad cada vez que reconoces con humildad
tus límites y tu debilidad.

Es Navidad cada vez que permites al Señor renacer
para darlo a los demás.



                Madre Teresa de Calcuta

 

sábado, 6 de diciembre de 2025

Festa de la Immaculada 2025 i tocs

 






 

 La festa de la Immaculada Concepció.

 Celebrada el 8 de desembre, és una de les solemnitats més importants de l'Església Catòlica. El seu propòsit és commemorar el dogma de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, que sosté que María va ser preservada del pecat original des del moment de la seua concepció. A continuació, explicare part de la seua història en general i particularment amb la nostra població, Castalla, així com el seu significat i per descomptat els tocs de campanes, que fidels a la tradició realitzem.




Origen i Desenrotllament

 
 1. Primers Temps:


 - La creença en la santedat única de María es remunta als primers segles del cristianisme. Els Pares de l'Església, com a Sant Agustí i San Ambrosio, van destacar la puresa de María com a digna Mare de Déu.

 - A Orient, ja en el segle VII, se celebrava una festa coneguda com la Concepció de Santa Ana, la mare de María.



 2. Expansió a Occident:


 - En el segle XI, la devoció es va difondre a Europa, especialment en monestirs benedictins i franciscans.

 -  No obstant això, va haver-hi debats teològics sobre si María necessitava redempció. Sant Tomàs d'Aquino va expressar dubtes, però el franciscà Juan Duns Escote va defendre la idea que María va ser preservada per un privilegi únic, anticipant els mèrits de Crist.

-  Una de les aportacions més singulars i primerenques de la poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la “Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys 1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.

 



 3. Definició del Dogma:


 - Encara que la festa ja se celebrava àmpliament en el calendari litúrgic, el dogma de la Immaculada Concepció va ser proclamat oficialment pel papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la butla "Ineffabilis Deus".


 -  Este dogma declara que María, des del primer instant de la seua existència, va ser preservada del pecat original "per una gràcia singular i privilegi de Déu Totpoderos".

  


                               (Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)



Significat Teològic

 

 1. Puresa i Santedat de María:
 -  La Immaculada Concepció reflectix la preparació divina de María com el got perfecte per a portar al Fill de Déu. María és model de puresa i obediència total a Déu.


 2. Gràcia Redemptora de Crist:
 -  El dogma no contradiu la doctrina que tots els éssers humans necessiten redempció. En el cas de María, la seua preservació va ser una gràcia anticipada basada en els mèrits de la Passió i Mort de Crist.


 3. Model per als Cristians:

 -  María, lliure de pecat, és presentada com a exemple de vida cristiana. La seua immaculada condició convida als fidels a aspirar a una vida de santedat i fidelitat.





Celebracions

 
 • En el món: La festa és un dia de precepte en molts països catòlics. És especialment important a Espanya, Amèrica Llatina, Filipines i Itàlia.


 • Actes religiosos: Inclouen Misses solemnes, processons, resos del Rosari, actes de consagració a la Mare de Déu i tocs de campanes.

 • Tradicions locals:
 - A Sevilla, hi ha una forta tradició de processons i serenates.
 - A Amèrica Llatina, algunes cultures mesclen la festa amb tradicions indígenes, destacant la figura maternal de la Mare de Déu.

 



Simbolisme

 

 • Color blau: Representa la puresa i la reialesa de María.

 • Flors blanques: Són comuns en els altars per a simbolitzar la seua immaculada puresa.

 • Iconografia: La Mare de Déu sol representar-se vestida de blanc o blau, amb les mans juntes en oració i envoltada d'estreles, trepitjant una serp (símbol del pecat).

 

 

  -  La solemnitat de la Immaculada Concepció és una celebració que unix tradició, teologia i devoció popular, exaltant la figura de María com a Mare de Déu i model de santedat per a la humanitat.


Ací  a Castalla

  - Quant a la referència d'aquesta advocació mariana amb Castalla també podem assegurar que ve des d'antic; primerament en l'antiga parròquia, hui ermita de la sang, ja existia una capella dedicada a la Immaculada Concepció, que va ser restaurada en 1890 realitzant-se també una nova imatge. 

 - En la nova església parroquial, dels 11 beneficis eclesiàstics que tenia, el primer a instituir-se va ser precisament a aquesta invocació de la Mare de Déu, el l de maig de 1578. En 1833 es va realitzar un nou altar i imatge, destruït tot el nomenat en 1936.

 -  En el any 1945 es va realitzar i beneir l'actual Imatge de la Mare de Déu, obra del escultor Pascual Sempere i regalada a la parroquia per la asociació "Las hijas de María" informació més detallada en el següent enllaç: del 1833 al 1017





 Tocs de campanes

       Per tant, com solemnitat que és esta festivitat, tots els anys  el dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran els següents:

 

 








Dia 7 de desembre, vespra de la solemnitat de la Immaculada Concepció:
 

Enguany, en caure en diumenge este dia de vespra, les celebracions litúrgiques i els tocs de campanes seran els propis de diumenge, i a més:

13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.




20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc del Ave María.
20'02 h.  Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.














Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció.



07.30 h. Parròquia: Toc d'alba
07.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
07.45 h.         “       2n Toc a missa amb anunci de posterior.
07.59 h.         “        3r Toc a missa amb anunci de posterior.



08.00 h.        "        Volteig menor (4 campanes)
08.00 h. Ermita: Toc d'alba i volteig




10'01 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
10'15 h.       “         2n Toc a missa amb anunci de posterior.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.       “         3r Toc a missa amb anunci de posterior.

11.30 h.Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.       “         2n Toc a missa.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
12.00 h.       “         3r Toc a missa.


13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Volteig menor parroquia





20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc del Ave María. 

 


La Imatge de la Mare de Déu de la Soledat, patrona de Castalla, per a esta festivitat de la Immaculada Concepció també es vist de blau, amb un mantell de seda valenciana de finals del XVIII o principis de XIX.

domingo, 30 de noviembre de 2025

Santa Bàrbara i els campaners

 




 

 La festa de Santa Bàrbara

   - És una celebració de gran importància en molts llocs, especialment en comunitats on la seua figura és venerada com a patrona de diversos oficis i grups, inclosos els campaners, els miners, els artillers i altres relacionats amb treballs de risc. La seua festivitat es commemora el 4 de desembre.


  - Va ser nomenada patrona menor de la nostra localitat, Castalla, el 15 de desembre de 1697 tenint la seua iconografia en una imatge de fusta tallada en l'antic retaule de l'altar major i una altra llaurada en pedra en la façana principal de la parròquia. La primera va ser destruïda per les flames, el 22 d'agost de 1936. La segona va ser mutilada i decapitada en eixe mateix any, conservant-se part d'ella en dependències parroquials.

 


 

 

  - Una de les nostres campanes està dedicada precisament a ella, concretament la “DEJUNI” que va ser fosa i instal·lada l'any 1803.



 


Santa Bàrbara i el seu simbolisme

 
 - Santa Bàrbara és coneguda com una màrtir cristiana dels primers segles del cristianisme. Segons la tradició, el seu pare, un pagà anomenat Dióscoro, la va tancar en una torre per a protegir-la d'influències externes. Bárbara es va convertir al cristianisme en secret i, quan el seu pare el va descobrir, va intentar forçar-la a renunciar a la seua fe. En negar-se, va ser martiritzada i, segons el relat, el seu pare va ser fulminat per un llamp després de decapitar-la.


 - Per esta raó, Santa Bàrbara és invocada com a protectora contra llamps, tempestes, explosions i accidents relacionats amb el foc.

 - El seu vincle amb els campaners radica en el fet que les campanes han sigut històricament usades per a advertir de tempestes, incendis o atacs, la qual cosa estreta la relació simbòlica amb el seu patronatge.

 

 

 



Patronatge dels campaners


 
 - Els campaners, els qui tenen la labor de tocar les campanes en esglésies i ermites, veuen en Santa Bàrbara una guia espiritual. Ella representa la protecció en moments de perill, atés que el seu treball comporta riscos en operar en torres altes i en condicions climàtiques adverses.


 - En molts pobles, les festivitats dedicades a Santa Bàrbara inclouen tradicions que destaquen la importància dels campaners, com:


 • Repic de campanes:
És un acte central en la celebració. Es realitzen tocs especials en el seu honor, sovint amb repics festius o solemnes depenent de la comunitat.


 • Processó: En moltes localitats, es realitza una processó amb la imatge de Santa Bàrbera, en la qual els campaners tenen un paper destacat.


 • Misses i ofrenes: Se celebren misses solemnes en el seu honor, en les quals els campaners i les seues famílies participen activament, portant ofrenes.

 


 


Celebracions notables

 
 - A Espanya, Santa Bàrbara és especialment venerada en regions mineres com Astúries, Lleó i Andalusia, i també en zones on l'ofici de campaner té una forta tradició, com Castella, Aragó i especialment la Comunitat Valenciana. Cada comunitat té les seues pròpies variants de les festivitats, però en totes destaca la unió entre la fe, la cultura local i la importància dels campaners com a guardians de tradicions sonores.

 




sábado, 15 de noviembre de 2025

Tasca de manteniment de les campanes 2025






 

 

La tasca

      Enguany, la tradicional tasca de manteniment i posada a punt de les campanes va arribar amb retard. Normalment la fem en els dies previs a les festes patronals, quan els bronzes treballen més que en cap altre moment de l’any i el campanar te un dinamisme especial. Però aquest 2025 les circumstàncies ens obligaren a ajornar-ho fins al 25 d’octubre, perquè durant les setmanes anteriors estàvem completament immersos en una feina tan delicada com urgent: la substitució del motor de la  campana segona i la seua complicada compensació. 

 


 


Una avaria que va nàixer en plena festa

      Tot va començar al mes de juny, durant la processó de la Pujada de la Patrona a la seua ermita. Enmig del fervor i l’emoció del moment, la placa electrònica del motor va patir un curtcircuit. No era la primera vegada que passava a les dos campanes grans les succeïa en massa asiduitat: quan una campana està massa descompensada, el motor treballa forçat i, amb el temps, la placa electronica acaba cedint.

 


 

Una vegada mes, el nostre company Ricardo Mínguez es va posar mans a l’obra: va substituir varistors, va reconstruir pistes cremades i va donar una segona vida a la placa. Però, tot i el seu bon fer, el cor de la placa electrònica del motor no va quedar en les condicions esperades: no enregistrava les revolucions correctes i, el que era més perillós, activava la campana sense rebre cap ordre del quadre de maniobra.




Davant d’això, decidírem instal·lar una placa nova del mateix fabricant italià ECAT. Tanmateix, el problema persistia o fins i tot era major: el motor ni tan sols aconseguia moure la campana. Els tècnics italians insistien que la culpa era del gran desequilibri que patia.

 




Per això vam procedir a mesurar i calcular amb precisió els quilos que li podrien faltar a la truja de cada campana per aconseguir una compensació òptima. La carpinteria "Leal" ens va preparar les diferents plaques metàl·liques que consideràvem necessàries, i gràcies a una grua de "Ribeco", el dissabte 2 d’agost ens les  va pujar fins al campanar. 



Així poguérem començar el treball de millora de la compensació, iniciant-nos primerament amb la  campana segona, i continuant successivament, el dia del manteniment amb la resta, una per una, fins deixar-les totes equilibrades i preparades per a un funcionament molt més suau i equilibrat.

 




 I, quan finalment la compensàrem, aparegué un altre obstacle: aquella nova generació de plaques electroniques presentava dificultats serioses per arrancar campanes de gran volum. La conclusió era clara: calia trobar plaques antigues, del model denominat "Ecatron 1", les úniques realment compatibles.

 



 


Una cursa contra el temps, en ple estiu

      Amb totes aquestes complicacions ens vam plantar a l’agost, amb les festes de l’Assumpció de la Mare de Déu i Sant Roc, patró de la localitat. No podíem permetre que la campana, símbol viu del nostre poble, quedara en silenci o sols en funcinament manual. 




Per això vaig telefonar a l’empresa especialitzada en automatització de campanes més pròxima a la nostra localitat, Electrorecamp, d’Ontinyent. Els germans Vicente i César arribaren amb una rapidesa que s’ha de reconéixer, carregats amb diferents plaques electroniques i fins i tot amb un motor nou d’ECAT, semblant al existen. Però, després de moltes proves i d’hores de paciència, quedà clar que aquella no era la solució. 




L’alternativa definitiva era instal·lar un motor de la firma belga amb què ells treballen habitualment, segur i mes potent. El problema? El calendari, les vacances i l’estiu: empreses tancades, estoc limitat i molt poc marge de maniobra. Finalment, proposaren una idea tan arriscada com generosa: retirar provisionalment un motor d’un altre campanar que, durant els dies de festa, només utilitzava el toc manual. 




El poble elegit va ser Moixent. Des d’ací, torne a expressar el meu agraïment al campaner i amic Felipe Sanchís, així com a la parròquia de Sant Pere Apòstol i al seu rector, per la seua disponibilitat i la seua gran generositat en cedir-nos el motor. 

 

 


 


Un repte tècnic de primera magnitud

        Una vegada aconseguit el motor, encara quedava un obstacle majúscul: el nostre sistema funcionava a 230V monofàsic, mentre que el nou motor exigia 380V trifàsic. Calia pujar tota una acometuda nova, des del comptador de la llum fins a la sala de campanes, en temps rècord i sense deixar cap cable a la vista. Com no podia ser d’una altra manera, el grup de campaners ens posàrem ràpidament mans a l’obra per a realitzar-lo amb la major rapidesa i celeritat possibles.

 


 




Quan la infraestructura va quedar llesta vaig tornar e telefonar a Electrorecamp, Vicente i César tornaren rapidament per instal·lar i programar el motor cedit per Moixent. Aquesta vegada, per fi, tot encaixà: la campana va començar a funcionar amb una suavitat i precisió que feia temps que no veiem. La programació del mig vol la reservaríem per al dia del manteniment general, (cosa que tampoc ens va donar temps a concloure).

 

 




El dia assenyalat

       Buscant una data en què tots poguérem estar disponibles, o almenys la majoria, el nostre amic Víctor va fer el seu característic bàndol, convocant-nos el 25 d’octubre, a les 7:30 del matí, a la porta de l’església. 




Aquell dia ens reunírem:

      Víctor Pagán, Víctor Pirri, Fran, Enrique, David, les joves promeses Guillermo i Mila, i jo mateix. També ens va acompanyar Vicent, tècnic d’Electrorecamp.

Començàrem atacant el manteniment de tres campanes alhora: la Major, la Mitjana i la Dejuni. La Segona i la Menuda quedaren per al final. 

 


 



Un manteniment més profund del que és habitual

        A més de les tasques que fem cada any —apretar totes les femelles de les trujes, barnissar-les, revisar batalls, martells, motors i cadenes— enguany férem un treball especial: afegir les mencionades plaques metàl·liques a les trujes de la resta de les campanes, per aconseguir una compensació més precisa, i intentar així tindre d’ara en avant menys problemes.

 


 


Aquest desequilibri, present sobretot en les campanes grans, ha provocat diverses avaries electròniques en els 22 anys des de la restauració. A més, exigia un esforç enorme en els voltejos manuals i deixava esgotats els campaners, provocant certa desmotivació en estos tocs manuals, els cuals hi ha que tindre en compte que estan declarats "Patrimoni immaterial de la humanitat" per la Unesco.



Aquest treball extra ens va allargar més del previst i no va ser fins aproximadament les tres de la vesprada quan, finalment, les cinc campanes quedaren en perfecte estat, lluentes i equilibrades, preparades per continuar marcant el ritme cotidià, engalanant i decorant les festes del nostre poble. (Encara falta alguna xapa per col·locar, que pensem realitzar en manteniments successius).




Així donàrem per conclosa la tasca de manteniment d’aquest any 2025: un any complicat, intens, però també ple de col·laboració de moltes persones, unes mencionades en aquest article i altres no, sense la col·laboració altruista dels cuals hauria sigut impossible realitzar-ho en tan curt espai de temps, però tots treballant units en l'estima per unes campanes que formen part del nostre patrimoni castellut i del nostre cor.



 




 Singular bàndol fet per Victor per a convocar al manteniment:

 

 CAMPANERS I CAMPANERES OBRIU LES ORELLES 

 
🔔LES CAMPANES ENS CRIDEN
AL MANTENIMENT D’ELLES🔔
TENIM QUE 🧼NETEJARLES
🔧APRETARLES I🖌 PINTARLES
PER A QUE QUAN VINGUEN ELS FORASTERS NO DIGUEN QUE SON VELLES.
DEUEN D ESTAR A PUNT I REVISADES PERQUE ENTRE ELS VOLTEJOS DE TOT SANTS I ELS TOCS DE DIFUNTS A MIG VOL, ES PASEN LES POBRES DOS DIES TREBALLANT DE 🌞SOL A SOL.🥵JA QUE ES FESTA DE GOIG I  NO DE MORTS NI TANATORI DONCS NOSALTRES ELS CRISTIANS RESEM PER LES ANIMES DEL PURGATORI.
AMB LES NOSTRES ⛪MISES I 📿ROSARIS I LES CAMPANES 🔔AMB LA SEUA VEU AJUDEM A 🕯LES ANIMETES 🕯A QUE ARRIBEN AL COSTAT DE DEU.


NO RESEU A SANT NO PUC
I ACODIU A LA FAENA PERQUE GRACIES A ESTES OBRES, 
QUAN ARRIBEU AL CEL TINDREU LA VIDA PLENA.
AQUEST ANY L ESMORSAR SERA A ESCOTI JA QUE ANIREM AL BAR PERQUE QUE ES ON A VICENT LI AGRADA ANAR JA QUE VE A JUDARMOS DE VADES I EL TINDREM QUE CONVIDAR.


AIXI QUE AGAFEU LA CARTERA I NO VOS FEU DE ROGAR QUE EL RETOR ESTA ALFORRANT PERQUE EL MOTOR TE QUE PAGAR.
EL PROXIM DISSABTE 25 D OCTUBRE QUEDAREM EN EIXIR EL SOL PER RESAR PUJANT L ESCALA L ANGELUS A LA MARE DE DEU QUE TANT MOS VOL .
MOS VEEM A LES 7,30 A LA PORTA DE L’ESGLESIA PER APROFITAR LA GELORETA QUE MOS CONDIXCA LA FAENA ACABAR PRONTE I PODER ANAR A FERMON UNA FRESQUETA!!!!

QUI NO PUGA ACODIR A EIXES HORES I VULLGA VINDRE A ESMORSAR QUE NO TINGA QUIMERA QUE UN BON RATET ANEM A PASAR.
TOT EL GRUP ESTA AVISAT I TANT AL MANTENIMENT COM A L ESMORSAR A ACODIR CONVIDAT PERO ANEM A FER LLISTA PER A PODER TAULA ACOMANAR.