Les festes de moros i cristians tenen el seu origen en la Península Ibèrica i estan profundament vinculades a la història de la Reconquesta, el procés històric que va abastar des del segle VIII fins al XV, en el qual els regnes cristians del nord de la península van lluitar per recuperar els territoris ocupats pels musulmans (o moros) després de la invasió del any 711.
Context històric i religiós
Les celebracions de moros i cristians van sorgir com a representacions simbòliques de les batalles entre cristians i musulmans durant la Reconquesta. Estos enfrontaments tenien tant un caràcter militar com religiós, ja que no sols es tractava d'una lluita pel territori, sinó també per la fe. Per això, les festes destaquen l'oposició entre dos mons: el cristià, vinculat al catolicisme, i el musulmà, associat amb l'islam.
Encara que és difícil identificar una data exacta per a l'inici d'estes festivitats, es creu que van començar a desenrotllar-se en l'Edat mitjana, després que els territoris cristians es consolidaren enfront dels musulmans. En molts casos, estes festes van emanar de la celebració de Sants Patrons o festivitats religioses, com Sant Jordi, qui en la tradició cristiana va ser considerat un símbol de la lluita contra els infidels, com queda patent en les emblemàtiques festes d'Alcoi. En molts altres casos este tipus de festa va començar a realitzar-se com a agraïment als Patrons per la seua protecció davant epidèmies o calamitats.
Les representacions teatrals i el teatre medieval
Durant l'Edat mitjana, el teatre i les representacions simbòliques eren una part important de la vida social i religiosa. Les festes de moros i cristians es van convertir en una forma de teatre popular, on es recreaven batalles, pactes de pau i conversions religioses. Estes representacions tenien un component èpic i teatral que es va anar perfeccionant amb el temps.
L'origen festiu al Mediterrani
Les festes de moros i cristians es van consolidar especialment a la regió del Mediterrani, en comunitats com València, Alacant i Múrcia, encara que també es troben en altres parts d'Espanya i d'Amèrica Llatina, a causa de l'expansió cultural durant l'època colonial.
Estes festivitats van adquirir formes particulars segons la regió. En algunes àrees, les festes van incorporar elements locals, com a vestits i músiques autòctones, així com la influència d'altres tradicions culturals. En alguns casos, es van convertir en representacions d'agraïment per l'alliberament de la dominació musulmana, com és el cas de les festes en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció a Elx, on se celebra una batalla mítica entre moros i cristians.
Desenrotllament i evolució
Amb el pas del temps, estes festes es van anar adaptant i evolucionant, convertint-se en grans esdeveniments que inclouen desfilades, danses, simulacres de batalles i altres activitats, mantenint en la majoria de localitats la seua essència religiosa, a l'ésser l'arrel d'on van sorgir les celebracions, amb solemnes Misses, sermons, processons, ofrenes florals, etc. als Patrons.
Ací en Castalla
No es troba oficialment registrat, però tot sembla indicar que l'origen pot datar-se a mitat del segle XVIII, on la soldadesca de l'època, confraries i gremis acompanyaven a la Imatge de la Patrona en les baixades des de la seua ermita fins a la parròquia, per a celebrar el tridu festiu. Este fet en si prové de l'exigència decretada pel llavors prelat de la diòcesi, hui Sant Joan de Ribera, en la qual ratificava que les celebracions als Sants Patrons no havien de realitzar-se en les seues ermites (els que es trobaren en elles), sinó que deurien, en data prèvia, traslladar-se a les seues respectives parròquies per a major realç i solemnitat d'estes. Amb el pas dels anys s'anirien incorporant actes, comparses, desfilades, alardos, etc. fins a arribar a les meravelloses festes que coneixem en l'actualitat.
En resum, les festes de moros i cristians tenen les seues arrels en la Reconquesta i la fusió d'elements religiosos i teatrals. Amb el temps, van evolucionar fins a convertir-se en celebracions populars que es van expandir a altres parts del món, mantenint el seu esperit simbòlic, festiu i religiós.
Horari de tocs de campanes en les festes de moros i cristians 2024 en honor de la Santísima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa
12.01 hores: Toc d'Àngelus en les 3 Esglésies.
22.00 hores: Voltejos de crida a la Processó en l'ermita
10.31 hores: 1r Toc missa Major en la parròquia.
13.01 hores: Toc d'Àngelus en les 3 Esglésies.
10.31 hores: 1r Toc missa Major en la parròquia.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
