CAP D'ANY I ELS SEUS TOCS

 

 

                         Dia 1 de gener: Solemnitat de Santa María, Mare de Déu

 

 

 

 

              La Solemnitat de Santa María Mare de Déu és la primer Festa Mariana que va aparèixer en l'Església Occidental, la seua celebració es va començar a donar a Roma cap al segle VI, probablement juntament amb la dedicació –el 1º de gener– del temple “Santa María Antiga” en el Fòrum Romà, una de les primeres esglésies marianes de Roma.

                            L'antiguetat de la celebració mariana es constata en les pintures amb el nom de “María, Mare de Déu” (Theotókos) que han sigut trobades en les Catacumbes o antiquíssims subterranis que estan cavats baix la ciutat de Roma, on es reunien els primers cristians per a celebrar la Missa en temps de les persecucions.

 

 

 

                                Més avant, el ritu romà celebrava el 1º de gener l'octava de Nadal, commemorant la circumcisió del Xiquet Jesús. Després de desaparèixer l'antiga festa mariana, en 1931, el Papa Pío XI, en ocasió del XV centenari del concili de Éfeso (431), va instituir la Festa Mariana per a l'11 d'octubre, en record d'aquest Concili, en el qual es va proclamar solemnement a Santa María com a vertadera Mare de Crist, que és vertader Fill de Déu; però en l'última reforma del calendari –després del Concili Vaticà II– es va traslladar la festa a l'1 de gener, amb la màxima categoria litúrgica, de solemnitat, i amb títol de Santa María, Mare de Déu.

                                 D'aquesta manera, aquesta Festa Mariana troba un marc litúrgic més adequat en el temps del Nadal del Senyor; i al mateix temps, tots els catòlics comencem l'any demanant la protecció de la Santíssima Mare de Déu, i com no podia ser d'una altra manera, més concretament ací a Castalla seguim respectant i mantenint aquesta tradició de, o bé en família o individualment, pujar fins a la seua ermita per a saludar-la i implorar la seua protecció en aquest primer dia de l'any, per açò és un dels pocs dies l'any en què l'ermita està oberta pràcticament tot el matí i celebrant-se també en ella l'Eucaristia a les sis de la vesprada, (exceptuant este any que per conseqüència de la pandèmia, la Patrona està en la parròquia) sent els tocs propis per a aquesta solemnitat els següents:

DIA 31 DE DESEMBRE, VESPRA

Durant el dia tocs propis de diumenge.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'Àngelus.
13.02 h.         "              "             "    : Volteig general.
               

17.30 h. Convent.: 1r Toc a missa.
17.45 h.        "     : 2n Toc a missa.
17.46 h.        "     : Volteig  mitjana.
18.00 h.        "     : 3r Toc a missa.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc de l'Ave Maria.
              

                          Durant tot l'any el toc dels senyals horaris en el campanar de Convent finalitza a les 10 de la nit i prossegueix a les 8 del matí, però en aquest dia s'allarga fins a les 12 de la nit pel significatiu que és el toc, encara que al meu entendre tant en la Parròquia com en el Convent el ritme de les campanades és excesivament accelerat per als raïms.

                         


   
DIA  1 DE GENER, SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU


09.01 h. Parròquia i Ermita: Toc d'alba.

 09.02 h.        "               "    : Volteig general.
         


10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “         2n Toc a missa.
10.16 h.        “               Volteig mitjana i segon.
10.31 h,        “         3r Toc a missa.

             

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “       2n Toc a missa.
11.46 h.           “             Volteig mitjana i segon.
12.01 h.           “       3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'Àngelus.
13.02 h.         "            "             "      : Volteig general solemne.
               
               




20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc de l'Ave Maria.

                 Igual que per a la festivitat de la Immaculada Concepció, la Patrona de Castalla es vist de blau, per a estes festes de Nadal ho fa de blanc, en un manto de seda valenciana que els castelluts denominem de les cireretes.

                 I per a finalitzar vull aprofitar aquesta entrada i desitjar a tots un molt feliç any nou 2024, on els nostres millors somnis i desitjos es facen realitat, gaudint entre moltes altres coses del dols so de les nostres campanes que diàriament ens acompanyen.

NADAL I ELS SEUS TOCS

                 El Nadal (llatí: nativitas, «naixement») és una de les festivitats més importants del cristianisme juntament amb la Pasqua de resurrecció i Pentecosta. Aquesta solemnitat, que commemora el naixement de Jesucrist en Belén, es celebra el 25 de desembre en l'Església Catòlica, en l'Església anglicana, en algunes comunitats protestants i en l'Església ortodoxa romanesa. En canvi, es festeja el 7 de gener en altres esglésies ortodoxes, que no van acceptar la reforma feta al calendari julià per a passar al calendari conegut com a gregorià, nom derivat del seu reformador, el papa Gregori XIII.

 

 

 

 

               Els angloparlants utilitzen el terme Christmas, el significat del qual és “missa (mass) de Crist”. En algunes llengües germàniques, com l'alemany, la festa es denomina Weihnachten, que significa “nit de benedicció”. Les festes del Nadal es proposen, com el seu nom indica, celebrar la Nativitat (és a dir, el naixement) de Jesús de Natzaret.

                El dia de Nadal és el 25 de desembre, quan es commemora el Naixement de Jesucrist en Belén segons els evangelis de Sant Mateu i Sant Lucas, pero com els evangelis no esmenten dates, no és segur que Jesús nasquera aqueix dia. De fet, el dia de Nadal no va ser oficialment reconegut fins a l'any 345, quan per influència de Sant Joan Crisóstomo i Sant Gregorio Nacianzeno es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat. Alguns historiadors discrepen sobre la data exacta sense posar-se d'acord entre ells, afirmant alguns que també podria ser a la primavera i uns altres que a la tardor, careixent açò d'importància per a tota la cristiandat per ser irrellevant, ja que al ordenar el calendari cristià en una data s'hauria de celebrar.

                És costum que es celebren diverses misses en Nadal, amb diferent contingut segons el seu horari. Així, la nit anterior (Nit bona) encara que siga diumenge, es celebra la famosa “Missa del Gall” o Missa de Mitjanit; en alguns llocs hi ha fins i tot una “Missa de l'Aurora” que es celebra precisament a l'alba del 25 de desembre, la “Missa del Dia”, en la qual és costum que després d'ella, el Papa done un missatge de Nadal a tots els fidels del món i després de la seua conclusió la tradicional benedicció “Urbi et orbi” (en llatí: a la Ciutat de Roma i al Món).

                 Ací a Castalla la festa del Nadal ha sigut una de les més celebrades de l'any fins al punt que fins a fa dos o tres dècades es celebrava com tridu, o siga, tres dies de festa, 25, 26 i 27 de desembre, tal com també eren els tres dies de les Quaranta Hores, Pasqua de Resurrecció i festes Patronals de moros i cristians. Avui en dia i per motius de la famosa globalització moltes d'aquestes tradicions i singularitats pròpies del poble tendeixen a anar desapareixent, prevalent sobre elles els interessos econòmics. En l'actualitat el dia 26 moltes famílies de Castalla encara ho segueixen celebrant com a festivitat i per açò les campanes fidels a la tradició ho segueixen celebrant i anunciant, per tant els tocs per a aquests dies seran els següents:

DIA 24 DE DESEMBRE, VESPRA DE NADAL

Al caure diumenge este any, les Misses del matí seran les propies del quart diumenge d'advent.


13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.


17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
17.46 h. Convent: Volteig  campana mitjana.
18.01 h. Convent: 3r Toc a missa.

19.00 h. A l'encesa de l'estrela  volteig manual.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc de l'Ave Maria.
20.02 h. Parròquia: Volteig general.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.

23.30 h. Parròquia 1r Toc a missa del Gall.

23.45 h. Parròquia: 2n Toc a missa.

23.46 h. Volteig general.

24.00 h. Parròquia: 3r Toc a missa.




                              

DIA 25 DE DESEMBRE, NADAL

09.01 h. Ermita i Parròquia: Toc de l'Alba.
09.02 h. Ermita, Convent i Parròquia:   Volteig general.
               

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig mitjana i segona.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig mitjana i segona.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc de l'Ave Maria.

Dia 26 de desembre, segon dia de Nadal

08:00 h. Toc d'Alba en les tres esglésies.
08:01 h. Volteig menor parròquia i ermita.

10:01 h. Primer toc a missa parròquia.
10:15 h. Segon toc a missa parròquia.
10:16 h. Volteig menor.
10:30 h. Tercer toc a missa parròquia.

13:00 h. Toc d'Àngelus en les tres esglésies.
13:01 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita.

20.00 h. Toc de l'Ave Maria en les tres esglésies.

 Es Navidad cada vez que sonríes a un hermano y
le tiendes la mano.

Es Navidad cada vez que estás en silencio para
escuchar al otro.

Es Navidad cada vez que no aceptas aquellos
principios que destierran a los oprimidos al margen
de la sociedad.

Es Navidad cada vez que esperas con aquellos que
desesperan en la pobreza física y espiritual.

Es Navidad cada vez que reconoces con humildad
tus límites y tu debilidad.

Es Navidad cada vez que permites al Señor renacer
para darlo a los demás.


                Madre Teresa de Calcuta

 

S'acosta el Nadal

           Així és, quan estem tan sols a uns dies d'una de les celebracions més importants de l'any, la celebració del Naixement del nostre Senyor Jesucrist, les campanes han d'estar en perfecte estat per a anunciar tan gran esdeveniment, per això, dins de les revisions periòdiques que solem realitzar, dos intervencions hem hagut d'efectuar, sent estes les següents:

        1. Aquesta primera intervenció ha sigut la substitució de la corretja de goma dentada antilliscament de la corriola de la campana major “L'Assumpció” de la Parròquia. Aquestes corretges o cintes de goma van unides a l'interior de la corriola a aquesta, perquè en la cadena de tracció del motor a la mateixa no puga esvarar, ja que la placa electrònica del motor té un "encoder" per que ha de saber a cada moment el punt en el qual es troba la campana, per a efectuar els impulsos en el moment apropiat i que el seu funcionament siga òptim. 

        Com aquesta campana, de les cinc instal·lades a la torre, és la que menys ús té, per voltejar solament en les festivitats més importants de l'any, fins i tot conservava l'original des de la restauració del 2002, ja que a la resta de les campanes ja l'havíem substituïda en diferents dates, observant, per això, en les passades festes patronals que urgia la seua substitució, per a què no oferira problemes en els seus voltejos.

          Per a tal finalitat, ens vam ajuntar dissabte passat 9 de desembre a les huit del matí Guillermo, David, Fran i jo. Vull ressaltar en aquest punt que Guillermo és un nou fitxatge que amb tan sols 14 anys mostra un gran interés i afició pel món de les campanes, col·laborant i participant com el primer. També fer menció de la fortalesa en la seua joventut de David "el campechano" a l'hora d'invertir la campana per la seua gran descompensació. 

         La complexitat d'aquesta campana respecte a les altres, és la gran dimensió de la corriola, quedant part d'ella en l'exterior del buit de la campana, per la qual cosa decidim fer-lo en dues parts, primer invertir la campana perquè eixa mitja corriola quedara en la part interior i seguidament col·locar-la ja en la seua forma original per a així realitzar tota l'operació des de la part interior. 

         2. La segona intervenció ha sigut sobre les campanes del convent, en el següent dissabte 16 de desembre, però això sí, molt més senzilla que l'anterior. Després de revisar tots els mecanismes, vaig observar que les cadenes i pinyons oferien una gran sequedat, per la qual cosa l'òxid començava a fer presència sobre aquestes. Per a tal finalitat vaig procedir a recollir lubrificant i realitzar un bon greixatge d'aquests, igualment invertint les campanes per a aplicar-lo també en la part exterior dels pinyons. Lògicament, aprofitant l'ocasió, també vaig procedir a greixar totes les parts de fricció dels martells de repic.

           Amb aquestes dos intervencions i amb la consegüent revisió de batalls i altres elements, estan les campanes en perfecte estat, per a complir la seua finalitat, contagiant la alegria dels seus voltejos, en les pròximes festes del Naiximent del Jesuset.

 

DIA DE LA IMMACULADA I TOCS

 

            L'origen de la festa de la Inmaculada es remunta a finals del segle VII o començaments del VIII en Orient. Ardents defensors van ser a Europa el benedictí Anselmo de Canterbury, Raimundo Lulio o Sant Vicent Ferrer, entre altres, destacant de manera particular els franciscans, per als  que va ser decisiva la teologia inmaculista de Duns Scoto.

 

 

              També els dominics, enfront de l'oposició d'alguns dels seus membres, van defendre la creença en la Immaculada Concepció de María com Santo Domingo, Taulero, un dels seus més acèrrims defensors, o el valencià Sant Lluís Bertran. Entre els agustins va destacar Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València. En el concili de Trento es van distingir Diego Laínez i Alfonso Salmerón.

 

              Les universitats espanyoles en la seua immensa majoria es van comprometre amb jurament i “vot de sang” a defendre el dogma de la Inmaculada, sent avançada València que ho va fer en 1530, enfront de moltes altres que ho van fer en el segle XVII.

 

 

             Una de les aportacions més singulars i primerenques de la poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la “Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys 1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.

 

 

 

                               (Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)          

                

         L'any 2004 es va celebrar el 150 aniversari de la Proclamació del Dogma que María va ser concebuda sense pecat original, sense taca. El dogma va ser proclamat pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la seua butla "Ineffabilis Deus."

                                  (Imatge de la purissima de la parroquia de Castalla)

        "...declaramos, proclamamos y definimos que la doctrina que sostiene que la beatísima Virgen María fue preservada inmune de todo mancha de la culpa original en el primer instante de su concepción por singular gracia y privilegio de Dios omnipotente, en atención a los méritos de Cristo Jesús Salvador del género humano, está revelado por Dios y debe ser por tanto firme y constantemente creída por todos los fieles ... "   Pío IX, bula Ineffabilis Deus, 8 de diciembre de (1854)

                                 
 

 

 

         La Immaculada Concepció és Patrona i protectora d'Espanya des de l'any 1644, anys després del miracle d'Empel, durant les guerres de Flandes. També cal resaltar que des d'el segle XIII fins l'actualitat el color litúrgic propi d'este dia és el blau, encara que en alguns llocs també sol utilitzar-se en algunes festivitats propies de la Mare de Déu.

 

 

 

 

         Quant a la referència d'aquesta advocació mariana amb Castalla també podem assegurar que ve des d'antic; primerament en l'antiga parròquia, hui ermita de la sang, ja existia una capella dedicada a la Immaculada Concepció, que va ser restaurada en 1890 realitzant-se també una nova imatge. En la nova església parroquial, dels 11 beneficis eclesiàstics que tenia, el primer a instituir-se va ser precisament a aquesta invocació de la Mare de Déu, el l de maig de 1578. En 1833 es va realitzar un nou altar i imatge, destruït tot el nomenat en 1936. En el any 1945 es va realitzar i beneir l'actual, obra del escultor Pascual Sempere i regalada a la parroquia per la asociació "Las hijas de María" informació més detallada en el següent enllaç: del 1833 al 1017

        Per tant, com solemnitat que és esta festivitat, tots els anys  el dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran els següents:

Dia 7 de desembre, vespra de la solemnitat de la Immaculada Concepció:

13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.

19.00 h. convent: 1º Toc a Missa
19.15 h.      "        2º Toc a Missa i vol campana mitjana
19.30 h.      "        3º Toc a Missa


20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc del Ave María.
20'02 h.  Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.

Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció.

07.30 h. Parròquia: Toc d'alba
07.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
07.45 h.         “       2n Toc a missa amb anunci de posterior.
07.59 h.         “        3r Toc a missa amb anunci de posterior.



08.00 h.        "        Volteig menor (4 campanes)
08.00 h. Ermita: Toc d'alba i volteig




10'01 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
10'15 h.       “         2n Toc a missa amb anunci de posterior.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.       “         3r Toc a missa amb anunci de posterior.

11.30 h.Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.       “         2n Toc a missa.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
12.00 h.       “         3r Toc a missa.


13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Volteig menor parroquia

20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc del Ave María. 

 

                  Per aquesta festivitat de la Inmaculada Concepció, la Patrona de Castalla encara que es Soledat, també es vist de blau per ser el color lliturgic de este dìa, en un mantell de seda valenciana.