Epidèmies a Castalla

      Durant aquests llargs dies de confinament, en el qual tenim temps per a tot, he parat a pensar en quantes ocasions els nostres avantpassats hauran viscut circumstàncies similars i fins i tot pitjors que la nostra. Per això, he intentat des de la poca documentació que tinc extraure totes les que fan referència a epidèmies registrades ací a Castalla, és possible que hi haja algunes més però aquestes són de les quals he aconseguit documentació:

       1648: Entre els anys 1646 i 1648 va haver-hi una epidèmia de pesta en el regne de València, que a penes va tindre incidència en la nostra localitat. El consell de la Vila va prendre mesures severes amb una quarantena similar a la que estem patint amb el consegüent aïllament, aconseguint que no hi haguera cap difunt en la nostra localitat. La por als rebrots que pogueren tindre lloc a aquesta malaltia, va fer que el consell es fixarà en la data del 16 d'agost per ser el dia de Sant Roc, patró contra la pesta i altres mals, per a realitzar-li festa.

       1706: A la fi d'aquest any, arriba a Castalla portada des de Novelda la malaltia del "tabardillo" o tifus, tenint ja més impacte sobre la població que l'anterior, arribant a causar 270 morts oriünds de la vila, als quals es va donar sepultura en la cripta de l'església parroquial i altres 50 forasters que es van enterrar en la cripta de l'ermita de la Preciosíssima Sang. Per a erradicar l'epidèmia van decidir les autoritats fumigar tota la població, també van cremar romer, sàlvia, timó i altres herbes als carrers i places. Amb la mateixa conducta es va fumigar també l'església parroquial per a contrarestar les emanacions dels molts cadàvers allí enterrats per l'epidèmia, el que va ennegrir la mateixa.

        1834: En aquest cas es tracta de la malaltia “còlera morbo” i es creu que va ser portada des d'Andalusia o Yecla, per la qual cosa es va prohibir l'entrada a tots els forasters que no portaren passe de sanitat. La malaltia va tindre una conseqüència de 337 defuncions, havent-hi algun dia que es podia comptar amb més de 30 morts, dels quals es van enterrar 270 en el cementeri que nosaltres denominem vell i 67 en l'anterior que es trobava situat en el barri de les eres. En vista d'això, el poble i les autoritats decideixen fer rogatives al Santíssim Crist de la Sang, "el vellet de la Sang" i a la Mare de Déu de la Soledat. El 8 de setembre en arribar la rogativa a l'església l'ecònom En. Tomás Mira va fer una súplica a la Mare de Déu, demanant la seua intercessió, participant també en aquestes rogatives San Francesc de Paula i Sant Roc. El 27 de setembre en considerar finalitzada l'epidèmia es va cantar un solemne Te Deum.

      1854: Segona epidèmia de “còlera morbo”, a principis de juny es deia que aquesta epidèmia de còlera estava fent estralls a l'Havana, en el següent mes de juliol pel que sembla ja havia arribat a Madrid i a principis d'agost es va declarar l'epidèmia a Alacant, on es trobava un veí de Castalla realitzant diligències polítiques, qui es creu que va portar la malaltia, morint el 20 d'aquest mateix mes, i a partir d'aquest dia van començar a succeir-se les defuncions. Després de veure els estralls que l'epidèmia estava realitzant en la població la majoria decideixen abandonar el poble, es calcula que eren unes 2500 persones les que havien abandonat la localitat, quedant només unes 500. El dia 14 del mateix mes d'un extrem de la població a l'altre, això és, del carrer Convent fins al Xorro només hi havia 6 cases habitades.

      L'alcalde de Castalla es trobava entre els que van abandonar la localitat, quedant al comandament el tinent alcalde En. Tomás Bernabéu Berbegal morint de l'epidèmia al poc temps. Va assumir l'alcaldia el capellà ecònom En. Joaquín Mira Juan, conegut com el "vicari vellet", de 78 anys d'edat, qui ell i el seu sagristà Pedro Vidal, recorrien tota la població auxiliant on eren necessitats, tant en l'espiritual com en el material. No podent atendre tanta necessitat el dia 14 de setembre va entregar la vara d'Alcalde a un fuster, en aquest dia mor el metge titular, que s'havia compromés a assistir durant l'epidèmia, per la gratificació de 3000 reals. En veure's el nou alcalde sense recursos i sense metge, va donar part al governador que llavors es trobava a Alcoi. Des d'allí va enviar un metge, un practicant i tres infermers més dos metges més des d'Alacant i 2000 reals d'almoina, el 19 del mateix cau malalt l'alcalde i s'encarrega de la vara el metge i secretari, el practicant. Immediatament va publicar una ordre per mitjà d'un pobre cec, pare del pregoner, que també havia fugit, disposant que tots els que portaren malalts del camp, que eren molts, foren conduïts a l'hospital habilitat en el convent, sense distinció de classes.

       El dia 1 d'octubre es va cantar un solemne “Te Deum" mentre continuava morint gent, ja en línia descendent fins al dia 14 del mateix que va morir l'última persona, sent un total de 358 els morts. En totes les calamitats que han afligit a Castalla s'ha acudit a la seua Patrona la Mare de Déu de la Soledat com a intercessora davant el seu Diví Fill per a remeiar-les. Aquesta ferma devoció va inspirar a l'advocat i poeta En. José Pérez de Sarrió i Gisbert a escriure els gojos dedicats a l'a Mare de de Déu de la Soledat, això és, en l'any 1854 i en l'actualitat es continuen cantant.

      1885: En aquest any va esdevindre a Espanya una altra nova epidèmia de còlera, especialment intensa en el regne de València. Novament ací a Castalla es van fer rogatives a la Mare de Déu de la Soledat, implorant-li lliurara a la població d'aquest còlera. No es va registrar a Castalla cap cas d'aquest brot de còlera, malgrat estar envoltada de poblacions en les quals sí que n'hi va haver com Tibi, Ibi, Onil i Biar. En aquest any es van suspendre les festes patronals que se celebraven el 1, 2 i 3 de setembre i després de veure que l'epidèmia no va atacar a la població es van traslladar al 8, 9 i 10 de novembre.

      Com he esmentat al principi, segurament més casos hauran succeït al llarg de la història, però no he aconseguit trobar documentació sobre ells. Com podem observar avantpassats nostres han passat per moments com els que estem travessant i fins i tot molt pitjors, passant penúries i calamitats acudint en tots els casos a suplicar la intercessió dels sants: Sant Roc, San Francesc de Paula, el Santíssim Crist Jacent,  "Vellet de la Sang" i per descomptat de la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa. Hui com aleshores els creients catòlics de Castalla ens posem baix el seu empar, suplicant la seua intercessió, perquè aquesta nova pandèmia que estem patint faça el menor mal possible a la població.

 

        Des d'aquestes línies també vull agrair la gran labor que estan desenvolupant els serveis sanitaris, camioners, dependents i una infinitat de persones que segueixen en els seus llocs de treball perquè no ens falte de res. També crec que és d'obligat esment la labor espiritual que està realitzant el nostre rector En Salvador Valls, posant-se al servei de tots i cadascun dels habitants de Castalla, tenint-nos presents en les seues oracions i en el sacrifici diari de la Santa Missa, encara que en l'actualitat les estiga celebrant a porta tancada, perquè com diu el refrany “Es de bien nacidos el ser agradecidos”

       La recopilació de les dades l'he realitzada dels llibres Crònica de Castalla, Castalla en l'origen de les festes de moros i cristians i d'una altra font anònima.

EL CAMPANER