Aquest pròxim dissabte 3 de maig és una
data memorable per a les nostres campanes, per ser el dia en què es va
fondre nostra actual campana major. 25 anys són realment pocs per al que
es pot considerar és la vida d'una campana, ja que tenim algunes de més
de 200 i fins i tot de més de 400 anys, però inclus no sent molts hem
pensat que no hauria de passar aquesta data inadvertida, ja que podríem
afirmar que són les seues bodes de plata, per açò hem cregut convenient
ajuntar-nos al migdia i realitzar-li alguns tocs i voltejos manuals, per
a emmarcar tal commemoració alhora que ressaltar que és el dia de la
Santa Creu.
Vull aprofitar esta entrada per a narrar la seua
història, com i el perquè es va fer, encara que ja està narrat en
l'apartat d'història de les campanes, també vull afegir una part no
menys important de la qual vam tenir coneixement en la visita que
realitzem en el 2012 als fonedors “Hermanos Portilla” de Santander.
Amb
motiu de l'adquisició de les tres últimes campanes, visitem esta
foneria, com ja vaig narrar en l'entrada “Visita als germans Portilla”, després d'una llarga conversa i intercanvi d'impressions ens va afirmar
Abel Portilla (fonedor) que entre la gran quantitat de campanes foses al
llarg de la seua vida recordava perfectament esta, perque mos va afirmar
que per a ell tenia una història molt singular, sent esta la
següent:
Que primerament la va fondre en la fosa dels seus
oncles, lloc en el qual ell treballava, i que en ser una campana d'una
grandària molt considerable va tindre un menut error, rebentant-li el
motle dins del fossat en el moment de la fosa i desbaratant-se-li la
campana. Seguidament i com ja portaven idea d'independitzar-se tant ell
com el seu germà Marcos, van decidir ja realitzar-la en la seua nova i
actual foneria, però com no tenien temps per a construir la nau, perquè
havien de servir-nos la campana abans de l'estiu, van pensar realitzar esta fosa a la intempèrie, cobrint el fossat amb diverses xapes de de
metall per si plovia, ja que la humitat li era perjudicial. També ens va
afirmar que en les primeres nits dormia en un sac de dormir al costat
d'ella, abans d'extraure-la del fossat i trencar-li el motle,
indicant-nos també que una vegada trencat este, va quedar molt
satisfet de l'obra realitzada, ja que havia obtingut una campana d'una
molt bonica estètica i preciosa sonoritat.
A continuació reflectisc la història ja publicada:
Es va fondre l'any 1989 per a
substituir a “la mitjana” per
trobar-se badá i en eixes dates sense possibilitat de soldadura ni una
altra solució. Per este motiu va conservar el nom de l'anterior, perquè
es va fondre per a substituir-la. La seua inscripció diu:
“MARIA
DE LA ASUNCION ME LLAMO, ME FUNDIERON EL 3 DE MAYO DE 1989 EN
SUSTITUCION DE LA ANTERIOR QUE SE FUNDIO EN 1739 Y REFUNDIO EN 1830.
SIENDO CURA DE LA PARROQUIA DE ESTA CIUDAD DE CASTALLA D. LUIS CERDA. A
EXPENSAS DE LA COMUNIDAD”.
Per a la fosa d'esta
campana, intentarem per tots els mitjans buscar la millor solució
possible i satisfir l'enyorança existent en el poble per la falta de la
tonalitat greu que faltava en el campanar, després de la refosa de la
campana “Sant Roc”. Per a això vaig buscar un grup de persones que
tingueren il·lusió i interés per a portar a bon terme esta obra. Més
tard, este grup de persones presidit pel capellà D. Lluis Cerdá formaria
la comissió de la campana, i van ser les persones següents:
Emilio Bernabeu
Antonio Berbegal
Francisco Antón
Idelfonso Verdú
Rubén Palacios
Francisco José Rico
Juan Carlos Candela
Després de preguntar opinions a tot el poble de la solució que
s'havia de donar a l'arreglament de la campana rota, la immensa majoria
es va inclinar per esta opció de fer una nova més gran, buscant com he
mencionat eixe to més greu.
El següent pas que vam donar va ser demanar pressupost a unes
quantes fàbriques de campanes per a veure quina d'elles ens convencia
més. Després de tantejar-los en diverses reunions ens desidirem a
encomanar-li-la a la empresa de Santander
Hnos Portilla pels motius següents:
1 Era una empresa de diverses generacions de campaners i
e'ns assegurava que les fonien com des d'antic s'havia fet, d'una forma
artesanal.
2 Amb el mateix
aliatge, açò és, 80% de coure i 20% d'estany, que altres empreses
oferien, el quilo de bronze ja fos, resultava més econòmic i la
inscripció era gratuïta, cosa que en altres no.
Volent-nos assegurar de la qualitat del so vam creure convenient
durant el mes de juliol de 1988, desplaçar-nos Francisco José Rico
“Pallisa”, Francisco Berbegal “el Campechano” i jo, per a parlar
personalment i mostrar un vídeo il·lustratiu de les nostres campanes als
fonedors i aprofitar per a sentir algunes de les seues campanes. Va ser
un encert perquè quan arribem a Santander tenien tres campanes noves
acabades de traure del motle, les quals vam poder escoltar i comprovar
que tenien una gran qualitat de so. Després de tornar a Castalla vaig
proposar una reunió amb la comissió per a comptar-los i mostrar-los en
vídeo la satisfactòria experiència tinguda amb els campaners Abel i
Marcos Portilla.
Després d'uns mesos de
deliberació es firme el contracte i es va manar per correu, indicant-me
Abel Portilla, fonedor, telefònicament que tenia algo de por amb esta
campana perquè era d'un grandària més que considerable, per a ajustar-se
amb el pes demanat de 1600 quilos perquè un mil·límetre de grossor en
el motle podia suposar molts quilos de més o de menys, a la qual cosa jo
li vaig respondre que no patira per això, que nosaltres, com ja li
havíem comentat, el que buscàvem era una campana gran amb un to greu,
per això era preferible que s'excedira que no arribara al pes. El que
per a ell va suposar un gran alleugeriment.
Junt amb la campana es va desplaçar fins a Castalla el germà
d'Abel, o siga Marcos Portilla per a ajudar-nos en la seua col·locació,
baixada de l'anterior, i recol·locació de la “Sant Roc”.Res més arribar a
Castalla la portarem a la Cooperativa, lloc en què la descarregarem amb
un bouet elevador de la indústria Ripay i acontinuació vam procedir a
pesar-la. El pes de la campana va ser de 1741 quilograms, sent estos els
que a ell se li van abonar a 1.500 pts per quilo, va tindre un cost de
2.611.500 pts. paganse integramen per donatius populars i
majoritariament anonims. La tasca de col-locasió es va finalitzar el 26
de juliol de 1989.
Després de realitzar-li el seu primer volteig, que per cert se'l
vaig fer manualment, ja que el motor i martell encara tardarem uns dies
mes a muntar-se'l, vaig tornar a quedar decepcionat perquè encara que
era un so preciós i molt potent no era la nota musical esperada, sent el
to prou paregut al de la segona, a pesar d'emportar-se 637 quilos de
diferència.
El bronze té un pes de 1741 quilos més 815 quilos de fusta de la trucha i 610 de ferratges té una suma de
3.166 quilos.
