El dia 2 de
setembre és el dia que es commemora ací a Castalla a la nostra Patrona
la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, per açò en aquest dia és processionada
la seua imatge en la singular processó de el “Passeig”. De les sis
processons que té durant l'any, aquesta pot considerar-se la processó
per excel·lència, per ser l'única que és passejada per la població com a
Patrona, cantant-li els gojos en les diferents parades que es
realitzen. Cert és també, que no és de les més multitudinàries quan
assistència o de les més devocionals, portant-se la palma en aquest aspecte la
del Diumenge de Pasqua de Resurrecció, “Processó del Encontre”.
Per aquest motiu el 2 de setembre, ací a Castalla ha
sigut reconegut sempre aquest dia com el “DIA DEL PASSEIG” fent
referència com he esmentat a aquesta processó, encara que des de fa un
parell de dècades s'està substituint aquesta nomenclatura per “primer
dia de trons”, pels alardos i guerrilles que es realitzen aquest
dia pel dispar de arcabucería, no sent açò ni tan sols cert, perque
precisament el dia 1 és baixada des de l'ermita acompanyada pel dispar de
salves de arcabucería. (Al meu entendre és una pena que deixem perdre
nostra tradicional i singular nomenclatura dels dies de festes, per a
copiar la d'altres pobles propers)
Després
d'ajuntar-nos tots els que realitzem el passat any 2012 els voltejos de
campanes manuals, convenim que seria interessant començar com a tradició
en aquest 2 de setembre, per ser el dia de la patrona, realitzar el
volteig general de migdia manualment, com abans de ser les campanes
electrificades.
Quan pugem per a tal fi, nomes arribar, ens portem el primer esglai, al comprovar que el batall
de la campana major estava de costat, per haver-se-li partit
un lateral de l'ansa d'amarre. Pensem al principi realitzar-ho sense
ella i vam procedir seguidament al toc del ángelus que va ser resat pel
seminarista Rubén Lillo per a acompanyar el toc de campanes.
Seguidament comencem els voltejos amb les campanes
“dejuni “ i “mitjana”, realitzant diferents alternançes entre elles,
per a seguidament unir-se la campana “segon”, la que després de cinc o
sis voltes ens va donar el segon esglai, perque a aquesta se li va partir l'ansa d'amarre del batall completa, quedant-se penjat únicament
pel cable de seguretat, per la qual cosa seguidament vam haver de parar
el volteig.
En el mateix campanar, abans de
baixar, vam tindre una deliberació per a veure què solució li podríem
donar, ja que ens trobàvem immersos en plenes festes patronals, sent
aqueixa mateixa vesprada la processó de el “Passeig”. La meua proposta
va ser substituir els batalls trencats pels antics de “Portilla” i
transcorregudes les festes procedir a la seua reparació. A la majoria
dels presents no va agradar aquesta idea, afirmant que les campanes traurien
menor sonoritat per ser batalls més reduïts i de molt menor pes i que
aqueixa vesprada per a la processó seria d'una gran pobresa sonora que
les campanes no estigueren rendint en tota la seua esplendor (justament
les dos majors).
Alguns dels presents va
afirmar que el nostre regal a la Patrona en aquest dia, “el seu Dia”,
seria ajuntar-nos després de dinat i procedir al seu desmunte, reparació i
tenir-los col·locats novament per a l'inici de la processó, i així ho
vam fer, havent-hi alguns dels col·laboradors que va estar durant tot el
temps vestit amb el vestit de fester, sent pa mi un cas excepcional perque mai havia tingut en el taller ajudants amb aquesta indumentària.
Després de tenir els batalls ja soldats, ens esperem
una mica perquè les soldadures refredaren, i procedir per a donar-los
una mà de pintura i així evitar la seua corrosió. Sobre les 8 de la
vesprada, ja teníem els batalls com a nous i col·locats a l'interior de
les campanes, realitzant-se a partir d'aquest moment tots els voltejos
amb total normalitat.
,
Totalmente de acuerdo con lo del día 2, el llamarle en el programa de fiestas prime día de trons, i no día de la marededeu o día del passeig, se debería desde la parroquia insistir en esta denominación en el programa de fiestas.
ResponderEliminarHola Carles, em dic Antoni i vull dir-te que aqueixa apreciació que fas sobre la denominació dels dies de festes fa temps que l'aprecie amb enorme tristesa, i amb referència a açò el meu dubte és la següent: És què ací a Castalla ens dóna tot igual? És què no hi ha ningú que veritablement cuide la permanència de les nostres tradicions fins i tot en aquests petits detalls? Vull dir-te que agraïsc que hages tingut aquest esment.Molt anim i avant, esteu fent una gran labor per les campanes i per castalla. Salutacions.
ResponderEliminarTienes razón, pero creo que también hay muchas personas dentro de la agrupación para que algunas caigan en cuenta de ello. Saludos.
ResponderEliminarGràcies a tu, sobretot per les teues paraules d'anim, fem el millor que podem i sabem, encara que açò sí, amb molta il·lusió. Gràcies i salutacions.
ResponderEliminar