LA CAMPANA DELS JOCS OLÍMPICS LONDRES 2012

            Totes les campanes del Regne Unit, començant pel carilló del Big ben, van sonar durant tres minuts el divendres a partir de les 08H12 locals (07H12 GMT), per a celebrar l'obertura dels Jocs Olímpics de Londres.

             Nombroses esglésies, institucions, edificis de la Royal Navy i tots els britànics que tinguen campanetes o els ciclistes que tinguen timbres, han sigut invitats a unir-se al concert.

                                           

            El promotor d'esta manifestació sonora, l'artista i músic Martin Greed, guanyador del premi Turner, ha cridat a la seua iniciativa "Work N° 1197".

             Ha fet falta una autorització especial per a unir al concert al Big ben, la gran campana de més de 13 tones  en la torre del rellotge que domina el Parlament de Wetminster.

                        

                              

             L'última vegada que el Big ben va sonar de manera extraordinària va ser fa 60 anys, amb motiu del dol nacional per la mort de Jorge VI, pare de la reina Isabel II.

                          

            La Cerimònia d'obertura dels XXX Jocs Olímpics va tindre lloc el 27 de juliol del 2012 en l'Estadi Olímpic de Londres, construït especialment per als Jocs. Esta es va iniciar amb el so d'una campana de 27 tones, que ha sigut fabricada en la foneria "Whitechapel Bell Foundry", la mateixa que en 1858 va crear la campana del Big ben londinenc, de 13,7 tones.  L'instrument té dos metres d'alt i tres d'ample. La inscripció de la campana diu: LONDON  2012  "No temes, l'illa està plena de sons", segons resa en una cita de "La tempestat", de Shakespeare.

            A títol personal, ha sigut motiu de satisfacció el comprovar la importància que la societat britànica li dóna a les campanes, per a voler que un esdeveniment d'esta rellevància fóra precisament anunciat per totes les seues campanes, i no sols això, sinó que per a la cerimònia de la inauguració d'estos jocs es va fondre una campana nova, però no una qualsevol, sinó que havia de ser la més gran en ús que hi ha a Europa, sent a més la que va presidir tota la cerimònia des d'un lloc preferent.

.

SANT JAUME

    

          En este dia 25 de juliol es commemora a Santiago Apòstol, Patró d'Espanya, encara que no en totes les comunitats es festiu, concretament la nostra, comunitat valenciana, és de les que és laborable, però des de l'any següent de la retirada d'esta festivitat del calendari laboral es va decidir a Castalla celebrar-la com a festa local, ja que ací té lloc un esdeveniment molt singular; és el dia en què se li oferixen les pròximes festes de moros i cristians a la Patrona la Santíssima Mare de Déu de la Soledad, denominant-se este dia popularment com “el dia de l'avís”.

          Tradicionalment a les 7 de la vesprada té lloc en l'ermita, l'acte d'oferiment de les festes a la Patrona i presentació de les banderes, sent este l'acte central. Durant el dia té lloc més actes com a desfiles, ballada de banderes , missa de comparses etc, sent els tocs per a esta celebració els següents:

                             Dia 24 de Juliol “Vespra”




Durant el dia, tocs propis del dia.
21.02 h. Volteig menor. (Quatre campanes)

                            Dia 25 de Juliol “Sant Jaume”




08.01 h. Àngelus parròquia, ermita i convent.
08.02 h. Volteig menor parròquia i Ermita.

10.01 h. 1r Toc a missa.(Parroquia)
10.15 h. 2n Toc a missa.     "
10.16 h. Volteig menor       "
10.31 h.3 Toc a missa.       "


12.01 h. 1r Toc a missa.(Ermita)
12.15 h. 2n Toc a missa.   "
12.16 h. Volteig.               "
12.31 h.3 Toc a missa.     "

13.01 h. Àngelus parròquia, ermita i convent.
13.02 h. Volteig menor. "      "              "


19.00 h. (Al entorn d'esta hora diversos voltejos en la campana de l'ermita.)

21.01 h. Àngelus parròquia, ermita i convent.

XVIII ENCONTRE DE CAMPANERS A ALBAIDA

       

             Dissabte passat 14 de juliol va tindre lloc a Albaida el XVIII encontre de campaners de la Comunitat Valenciana, convocats en esta ocasió conjuntament pels propis campaners d'Albaida i els d'Ontinyent, tenint esta trobada una singularitat molt especial, estava convocada per a conformar la junta gestora per a constituir la pròxima federació de campaners de la Comunitat Valenciana.

            Esta federació en si és la unió de totes les associacions de campaners existents per a treballar i vetlar per les campanes i els seus tocs en comunió com un únic grup.

            Van ser convocades per a esta concentració 37 associacions, unes d'elles instituïdes legalment i altres sense formalitzar per tractar-se de poblacions amb un reduït nombre de campaners. Abans de la constitució d'esta gestora van expressar obertament totes les associacions la seua opinió respecte d'això per a deliberar entre tots la conveniència o no d'esta federació, així com el nom que ella hauria d'assumir, inclinant-se la gran majoria perquè este fóra “GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS”, encara que també van sonar algunes veus que opinaven que no hauria de ser tan seccional i s'hauria de realitzar en mires a què en un futur poguera aglutinar campaners de tota  Espanya.

             A títol personal vaig tindre molt complicada l'assistència a este encontre, per coincidir en este mateix dia diverses celebracions familiars junt amb festa local. Per este motiu després de rebre diverses invitacions dels campaners d'Albaida no vaig confirmar la meua assistència per no tindre clar el poder acudir. Després de reflexionar sobre la importància d'esta trobada, eixe mateix matí em vaig plantejar, per no quedar lluny d'Albaida, realitzar una visita rellamp,  per a informar-me de primera mà de si els campaners que no estem formalitzats en associació podríem pertànyer o no a esta federació.

             Després de concloure la reunió i encara sent conscient que m'excedia en el temps per la meua ajustada agenda per a este dia, no podia anar-men sense esperar a escoltar el preciós volteig de campanes que ens van obsequiar els campaners d'Albaida, ja que en la meua modesta opinió, tenen un dels millors conjunts de campanes de la Comunitat.

.

EL BOUET DE LA SANG

            La festa de la “Preciosísima Sang del nostre Senyor Jesucrist” es celebraba litúrgicament l'1 de juliol. Probablement per qüestions laborals, ací a Castalla, es va decidir el seu trasllat al primer dissabte de juliol. No hi ha documentació que acredite quan comença a celebrar-se ací,  però el més probable és que siga des de 1577, data en què l'arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, després de començar al culte la nova parròquia, va fundar la confraria amb  este nom i li va canviar la dedicació a la primitiva i anterior església, hui ermita, fins a este moment dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, denominant-se des d'eixe any 1577 i fins als nostres dies de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist.

           Els fins d'esta nova confraria eren, a més de recaptar fons per al manteniment de l'antiga Església, el culte a la passió i les processons penitencials, demanar sufragis en èpoques de calamitats públiques, servitud caritativa a malalts i moribunds, acompanyar als soterrars dels confrares i dels pobres de solemnitat i altres obres de misericòrdia. En les actes de la confraria s'establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa, l'orde en què havia d'eixir les imatges i els gremis etc.

 

 

 

            El nom de “bouet de la sang” tot pareix indicar que prové perquè antigament en la placeta de l'ermita, en este dia, es soltava alguna vaqueta o algun “bouet”, sent este el nom amb què en l'actualitat es reconeix a esta festa.

 

 

 

 

             La forma concreta amb què es celebra esta festa tampoc hi ha documentació o almenys jo mai l'he aconseguit localitzar del perquè o des de quan es fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és un poc desconcertant, perquè este dia a les nou del matí acudixen els majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa particular, on s'arreplega una imatge del Xiquet Jesús  que és portada en andes des d'esta casa fins a la parròquia, lloc en què s'agrega el sacerdot a esta diguem “processó” i a continuació es puja a l'ermita on es celebra la Missa. Al finalitzar la mateixa es lligen els noms dels majordoms i consellers del següent any, que no són altres que els que portaran a la Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent en el següent any en les processons de Setmana Santa, respectivament. Després de finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'amargura i punta la penya fins a la parròquia, lloc en què ja es queda el sacerdot, seguint a continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el Xiquet Jesús.

 

 

 

 

             A continuació tots els majordoms amb  el seu president D. Idelfonso Verdú, la directiva i presidents de les diferents quadrilles junt amb les autoritats civils i religioses s'acudix al tradicional “esmorzaret”.

 

 

 

          Durant el dia es fan diferents cercaviles acompanyades per dolçaina i tamborí per tota la població, fins a les sis de la vesprada en què se celebra una festa per a xiquets amb les tradicionals carreres amb premis i regals.

                                

 

            Antigament la forma en què es constituïa la llista dels majordoms era diferent de com es fa en l'actualitat, en les que són unes onze o dotze llistes d'amics d'entre 25 o 30 persones cada una, que van rodant successivament i traient les distintes imatges en les processons. Quan l'ermità, el dia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, feia sonar el toc de l'alba, en la mateixa placeta de l'ermita obria una llista, i els primers a arribar a apuntar-se serien els anomenats el següent dia 1 de Juliol, com a majordoms o consellers, per això una persona que vulgera repetir majordomia tots els anys, simplement en que fora matiner podria aconseguir-ho.

 

           Els tocs per a esta festa són d'una forma molt senzilla, un parell de voltejos amb la campana xicoteta de la parròquia al voltant de les nou del matí i voltejos de la campana de l'ermita a l'entrada i eixida del Xiquet Jesús.