EL RELLOTGE DEL CAMPANAR

             Hola Carles, em diuen Vicent i soc seguidor de la teua pàgina durant molt temps. M´agradaría fer-te un sugeriment per a que fatjeres una entrada explicant el sistema de tocs actual de les hores. Supose que la campana que dona les hores és la segon pero podríes aclarir per qué és ésta i no la mitjana com era antigament. I també per qué en Castalla ni hi ha tradició de donar els quarts com a la majoría de pobles i sols toca quant és la mitja amb una campanada amb la mateixa campana que dona les hores. Gràcies.      

            Vaig a realitzar esta entrada referent al toc d'hores que em demana l'amic Vicent i aprofite al mateix temps per a desglossar algunes singularitats sobre la història del rellotge. 

             Primerament he de començar indicant que este rellotge, encara que estiga situat dins del campanar de la parròquia, no és propietat d'esta sinó de l'ajuntament, ja que estos estaven obligats per llei a donar a les poblacions el servici públic del toc de les hores, perquè per aquelles dates, només les famílies més pudiens o privilegiades podien disposar de rellotge particular, però la immensa majoria no. En les grans ciutats, estos rellotges s'instal·laven en el propi ajuntament, col·locant també campanes per a estos tocs horaris, però en les poblacions xicotetes es col·locaven en els campanars de les esglésies perquè foren més visibles i al mateix temps aprofitar les campanes d'estos per a la sonería horària.

                                          



             Per estos motius, concretament ací a Castalla l'any 1905, sent alcalde D. Antonio Bernabéu es va decidir des d'esta corporació l'adquisició d'un rellotge per a la població,  per això el 5 d'agost el banquer D. Enrique Raduan d'Alcoi va gestionar l'adquisició, quedant-se l'import de 3/8 de comissió.

              Vaig ara com a curiositat a desglossar l'import del rellotge, així com els ports i muntatge:

1r Rellotge de torre = 1.262'50 ptes.

2n Trasport des de Morbier  a Marsella, flete des d'esta a Alacant i drets de duana = 207'40 ptes.

3r A D. Francisco Dura Guill pel transport en carro des del port d'Alacant fins esta localitat = 15 ptes.

4t A D. José Esteve Blasco, rellotger, per la instal·lació i muntatge en la torre del campanar = 400 ptes.

5t A D. Joaquín Bernabéu pels treballs de fusteria en la bancada-suport per als mecanismes =  57'25 ptes.

6t A D. Francisco Bravo Navarro pels treballs com a obrer en l'arreglament del quarto i col·locació de l'esfera en la part exterior = 103'13 ptes.

7m A D. Benjamí Juan, ferrer, pels seus treballs executats i efectes subministrats en la instal·lació del rellotge = 79'72 ptes.

El cost total va ser de 2.125 ptes.

     

                                              ANTIC SUPORT DE LA MAÇA

        

          Este rellotge sempre ha donat les hores amb la campana major (i mai amb la mitjana com tu indiques). El mecanisme pel qual donava les campanades era a través d'una cadena i el propi rellotge articulava la maça que colpejava la campana mecanicament, quedant part d'este mecanisme fins esta última restauració de 2011, on s'ha retirat tot exceptuant el suport de la maça que es pot apreciar en la fotografia. Este rellotge simplement donava les hores sense repetició i encara que no ho puc afirmar amb rotunditat, també sense les mitges. Com tot el seu mecanisme era mecànic i manual, tots els dies calia pujar per a donar-li corda, sent el mecanisme semblant a molts dels rellotges que tenim en  les nostres cases, un pes era per al funcionament del rellotge i l'altre per al mecanisme de les campanades. En un principi l'esfera i la numeració estaven pintats sobre la pedra en blanc i negre respectivament i posteriorment ja es va fer de vidre per a il·luminar-lo durant la nit.

                          ANTIGA PESA DE LA CORDA PER A LA MAÇA

            Este toc de les hores podem afirmar amb rotunditat que des de 1905 fins a les nostres dates ha sonat ininterrompudament, exceptuant xicotets períodes de temps que per avaries, obres o muntatges  haja estat silenciat, i  és així fins al punt que inclús el període de la guerra civil en què va ser incendiada la parròquia, derrocades algunes campanes, després de tapiar-se les portes perquè esta estava arrasada, es va deixar una xicoteta porta per a poder continuar accedint al campanar per a diàriament donar-li corda al rellotge, sent este l'únic toc de campanes que va sonar durant eixos tres anys.

            L'any 1973, sent alcalde D. Juan Francisco Seva, es va proposar des de l'ajuntament, l'electrificació d'este rellotge perquè un motor li donara corda i evitar així el que una persona haguera de pujar tots els dies per a este menester.

                                                                        MITJANA

            En eixe mateix any es van posar en contacte amb l'empresa de rellotgeria Blasco de Roquetas, els que es van quedar amb la contracta d'esta electrificació, van vindre, van desmuntar el rellotge i se'l van portar per a tal finalitat, i transcorreguts uns mesos el van tornar a col·locar.

                                                        INSTRUCCIONS RETLLOTGE





             Segons em va comentar el llavors rector D. Toribi Sellés s'estava estudiant la possibilitat d'adaptar-lo perquè després de la seua recol·locació, este ja donara els quarts i mitges amb la campana xicoteta i les hores amb la major, però com moltes vegades sol succeir se va mirar més per l'economia que per realitzar un  servici més complet, ja que segons pareix s'encaria prou el que el rellotge dominara dos campanes, a pesar que per a llavors estes ja estaven electrificades i les campanades  les donaria amb els electre-martells que estes tenien instal·lats per al repicament.

                                                                          PENDUL

            Per este motiu després de la recol·locació del rellotge se li havia retirat a este el pes que mecànicament accionava la maça que colpejava la campana, perquè ja es realitzava elèctricament amb l'electre-martell (al meu pareixer el rellotge que es va muntar no té absolutament res de l'anterior, es va muntar completament nou, vam ser molts els que ens vam sorprendre que les hores, repetició (que s'havia afegit) i mitges fóra tot amb la mateixa campana, però com he comentat va primar l'economia).

                      

                           ANTERIOR MAJOR I ACTUAL SEGON

            En el mes d'abril de 1978 es va trencar la campana major (en el volteig de la processó del encontre del dia de Pasqua), a partir d'este moment esta campana va parar per complet, es va abaixar del campanar i es va portar a València per a la seua refosa, per això el rector em va preguntar si em resultava molt complicat el fer que tocaren les hores la campana mitjana, perquè pareix que era molta la gent que tirava a faltar este toc d'hores, jo li vaig respondre que era molt simple perquè només havia de traslladar el cable que portava el senyal del rellotge al contactor de la campana mitjana i així s'executaria en el martell d'esta. Així ho vaig fer, i durant eixos quatre mesos fins a la col·locació de la campana ja refosa sí que donaven les hores en la campana mitjana (però només eixos quatre mesos).

                                                  ACTUAL MAJOR



              L'any 1989 adquirim la nova i actual campana major, plantejant-nos a partir d'este moment quina de les dos hauria de donar este toc d'hores, inclinant-nos que fóra la que sempre havia sigut perquè esperàvem un to molt més greu en la nova, pretenent que fóra un so que estiguérem desitjant sentir de vegades comptades i no constantment com fa el rellotge, a més que vam tindre l'experiència d'eixos quatre mesos en què sonava la mitjana i que a molts va alegrar, perquè va seguir donant-se el servici, i en canvi altres afirmaven que pareixia que estiguera constantment tocant difunts perquè esta és la que alterna amb “la dejuni” en este toc, pensant per això que era preferible que fóra en la mateixa campana que sempre havia donat les hores.

                                    ORDINADOR PER ACCIONAR LES CAMPANES

            A partir de la restauració del 2002, les campanes ja eren accionades per un ordinador, tenint este la capacitat de configurar molts tipus i formes del toc d'hores, així com la cadència o velocitat en el ritme de campanades, plantejant-nos en este moment si hauríem de completar o no el que l'any 1973 es va desestimar per economia, açò és, que els quarts i mitges els donaren la campana xicoteta i les hores la que sempre havia sigut, l'actual segona. Com açò en qualsevol moment es pot modificar sense que això implique cap gasto addicional, pensem de moment deixar-ho tal com tradicionalment sempre havia sigut. Els muntadors de Tècnica i Artesania 2001 també em van indicar que era sorprenent que com tenint cinc campanes no s'executara de la forma abans narrada. Des d'eixa data, i encara que el rellotge mecànic funciona perfectament, les campanades de les hores no les dóna ell sinó l'ordinador que hi ha situat en la sagristia, ja que este està connectat via satèl·lit per a sincronitzar les segons, marcant el temps a la perfecció, en canvi l'altre varia alguns minuts a la setmana, alhora que com s'utilitza el mateix martell que per als repicaments, es poden d'esta manera  sincronitzar millor estos respecte al toc d'hores, sense cavalcar-los.

                                                 TASCA MANTENIMENT 1988

.