DADES CRONOLÒGIQUES:
San Francesc de Paula (Paula, 27 de març de 1416 —
Tours, 2 d'abril de 1507) va ser un eremita, fundador de l'Orde dels
Mínims i sant de l'Església Catòlica. Molt jove va iniciar vida d'ermità
en els afores de Paula. A poc a poc va anar agafant fama pels seus
prodigis. Cap a 1450 ja ha format un grup de seguidors entorn d'ell. En
1470, la Congregació d'ermitans (futura Orde dels Mínims) rep de
l'arquebisbe de Cosenza Pirros Caracciolo l'aprovació diocesana. En 1474
Sixt IV els atorga l'aprovació pontifícia. En 1483 Francesc de Paula
marxa a França per orde del papa i a instàncies del rei Lluís XI. Allí
desenrotlla una certa labor diplomàtica en favor de la Santa Seu alhora
que tracta d'obtindre d'esta l'aprovació d'una Regla per a la seua
Congregació, la qual cosa no aconseguix fins a 1493. Fins a la seua mort
comptarà amb el suport i la protecció dels monarques francesos. Uns
anys després de la seua defunció s'inicien processos per a la seua
canonització a Calàbria, en Tours i en Amiens, en els que declaren
nombrosos testimonis de la seua vida i miracles. En 1513 és beatificat i
en 1519 canonitzat.
Orde dels Mínims
Mínims són els membres de l'Orde religiosa fundat per San Francesc de
Paula. El nom faria referència comparativa als Frares Menors, i
suggerix, com León X diu en la butla de canonització del sant fundador,
la gran humilitat que hauria de caracteritzar als religiosos d'esta Orde
i per raó de la qual ells mateixos haurien de considerar-se com els més
xicotets de tots els religiosos. Amb la primera Orde dels Mínims es
troba emparentada una segona i una tercera Orde. En este article ens
dedicarem principalment a la primera.
I. ORIGEN I REGLES
II. PROPAGACIÓ I ACTIVITATS
L'Orde dels Mínims, desenvolupada primer a Itàlia, va ser introduïda per especial favor real a França, on el sant fundador va ser anomenat en 1482. Allí els primers convents van estar en Plessis-els-Tours, Amboise i Nigeon (prop de París). A causa de la seua gran senzillesa els Mínims a França van rebre el sobrenom de bons hommes. En 1495 Carles VIII de França va fundar a Roma el convent de Trinità dei Monti, el qual, per Butla d'Innocenci X (1645) va estar exclusivament reservat als frares francesos. Des de França els Mínims van passar a Espanya, on se'n va dir “Frares de la Victòria”, a causa de la victòria del Rei Ferran sobre els moros de Màlaga i la primera ermita que van posseir en esta ciutat sota l'advocació de La nostra Senyora de la Victòria. En 1497 l'Emperador Maximiliano va introduir el nou Orde a Alemanya (a Bohèmia). A la mort de San Francesc de Paula, 1507, existien cinc províncies entre Itàlia, França, Espanya i Alemanya. L'Orde va arribar a comptar amb 450 convents.
San Francesc de Paula, després d'haver passat de jovenet un any
en el convent franciscà de Sant Marc (Calàbria), es va consagrar a la
vida solitària en un eremitori prop de Paula. Cap a 1435 alguns
deixebles se li van agregar i després d'alguns anys va fundar convents
en Patern, 1444, i en Milazo (Sicília), 1469. La nova congregació va ser
anomenada “Ermitans de Sant Francesc d'Assís”. L'Arquebisbe de Cosenza
els va atorgar, en 1470, l'exempció de la seua pròpia jurisdicció,
privilegi que va ser confirmat per Sixt IV, 1473. El mateix pontífex els
va concedir els privilegis dels frares mendicants. Durant 57 anys
(1435-93) la nova fundació no va tindre una Regla pròpia aprovada, però
en 1493 la primera regla, que comprenia 13 capítols i que estava en la
seua major part presa de la regla de Sant Francesc d'Assís, va ser
confirmada per Alexandre VI. Una segona versió de la regla en 10
capítols, que mostrava ja menor dependència de la Regla de San Francesc,
va ser aprovada per Alexandre VI en 1501. En ella apareix ja el quart
vot solemne de vita quadragesimalis, característica distintiva dels
Mínims. En la mateixa Butla de confirmació s'inserix en 7 capítols la
regla de la tercera Orde per a seglars dels dos sexes. Notablement
diferent d'esta segona versió és la regla confirmada en 1502. Finalment,
una quarta redacció definitiva de la regla de la primera Orde, encara
observada pels Mínims.
La regla de la segona Orde, de monges, amb origen
a Espanya, va aparéixer per primera vegada en la mateixa Butla. Es
tracta quasi d'una literal assumpció de la regla de la primera Orde,
mentres que la regla de la tercera Orde, també inserida i novament
aprovada, és similar a la que havia sigut confirmada en 1501. L'esperit
que emana d'estes Regles és de gran penitència i abnegació. El quart vot
imposa perpètua abstinència de carn, ous i lactis (hui per als frares
limitat a carns i derivats), i només en cas de greu malaltia pot ser
dispensat per orde del metge. L'Orde dels Mínims s'estructura d'acord
amb els mateixos principis d'organització de la resta d'ordes
mendicants. Els superiors són anomenats correctors. Al capdavant es
troba el Corrector General, que primerament era triat cada tres anys,
però que des de 1605 ho és cada sis. El Corrector Provincial és triat
cada tres anys, mentres que el superior local de cada convent era triat
només per un any (actualment per tres).
L'hàbit dels Mínims està fet de
simple llana negra, mànegues amples i se cenyix amb un prim cordó negre.
La mozzetta del capucho arriba bastant més a baix del cordó, amb forma
semblant a la d'un escapulari. Per a assegurar l'estricta observança de
les regles de la primera i segona Orde, Francesc de Paula va redactar un
“Correctorium”, consistent en deu capítols corresponents al nombre de
capítols de la regla, que determina la penitència a imposar als qui
transgredisquen els preceptes d'esta. Este “Correctorium” va ser aprovat
per Julio II en 1506 i per Lleó X en 1517.
II. PROPAGACIÓ I ACTIVITATS
L'Orde dels Mínims, desenvolupada primer a Itàlia, va ser introduïda per especial favor real a França, on el sant fundador va ser anomenat en 1482. Allí els primers convents van estar en Plessis-els-Tours, Amboise i Nigeon (prop de París). A causa de la seua gran senzillesa els Mínims a França van rebre el sobrenom de bons hommes. En 1495 Carles VIII de França va fundar a Roma el convent de Trinità dei Monti, el qual, per Butla d'Innocenci X (1645) va estar exclusivament reservat als frares francesos. Des de França els Mínims van passar a Espanya, on se'n va dir “Frares de la Victòria”, a causa de la victòria del Rei Ferran sobre els moros de Màlaga i la primera ermita que van posseir en esta ciutat sota l'advocació de La nostra Senyora de la Victòria. En 1497 l'Emperador Maximiliano va introduir el nou Orde a Alemanya (a Bohèmia). A la mort de San Francesc de Paula, 1507, existien cinc províncies entre Itàlia, França, Espanya i Alemanya. L'Orde va arribar a comptar amb 450 convents.
En 1623 Dony d’Attichy oferix les següents xifres:
6.430 membres, 359 convents i 30 províncies distribuïdes entre els
principals països catòlics d'Europa. Lanovius en 1635 afig al nombre
de províncies tres comissariats. A mitjan segle XVII van iniciar la
seua presència en les Índies Occidentals, concretament a Lima (el Perú).
En 1646 la Congregació de Propaganda va aprovar una missió al Canadà,
encara que no és clar si el projecte va arribar a materialitzar-se. No
sembla que els Mínims arribaren a tindre convents a Anglaterra, encara
que hi ha memòria d'il·lustres membres anglesos com Tomás Felton,
martiritzat en 1588, Henry More, nebot del canceller sant Tomàs Moro,
mort en Reims en 1587 i Andrew Folere, mort en Soissons, 1594. La segona
Orde mai es va estendre massa. En 1623 existien 11 convents amb 360
monges.
La tercera Orde, per contra, va tindre molts adherents entre els fidels als països on existien convents de religiosos.
Des de la Revolució Francesa els Mínims es van reduir numèricament de
manera notable. Per a donar idea de la seua activitat indicarem a alguns
dels seus més distingits membres. El primer del qual cal fer menció és
Bernardo Boil, primer Vicari Apostòlic a Amèrica, nomenat en 1493, qui,
com indiquen amb certesa els documents publicats per Fita, pertanyia en
aquell moment als Mínims, encara que la butla papal de nomenament
utilitze les paraules ordinis Minorum. Distingits teòlegs van ser:
Lalemandet, mort en 1647; Salier, mort en 1707; Boucat, mort en 1718;
Palanco, mort en 1720; Perrimezzi, mort en 1740. Historiadors: Giry,
mort en 1688; Marin, mort en 1767. Matemàtics: Maignan, mort en 1676;
Mersenne, mort en 1648. Filòsofs: Saguens, mort cap a 1718, i alguns
dels ja esmentats teòlegs i bisbes procedents d'esta Orde. L'Orde compta
amb els següents Beats: Tomás Felton, Luis Hutrel, Nicolás Saggio de
Longobardi, Gaspar de Bono i Nicolás Barré, estant en tramitació la
causa del Venerable Bernardo Clausi. Es troben també en curs les causes
d'algunes monges mínimes: la Venerable Sor Filomena de Santa Coloma, la
Venerable Sor Consuelo del Cor de María i 9 monges del Monestir de
Barcelona martiritzades en 1936.
III. SITUACIÓ ACTUAL
L'any 2000, en celebrar el seu LXXXIII Capítol General, la primera Orde comptava amb 176 religiosos, distribuïts en un total de 41 convents, situats en els següents països: Itàlia (30), Espanya (3), el Brasil (3), els Estats Units (1), República Txeca (1), Colòmbia (2) i Mèxic (1). El Corrector General residix en Sant Andrea delle Fratte, Roma. La primera Orde té altres dos cases a Roma: el convent de S.Francesco di Paola (on es troba l'Arxiu Generalicio) i el Col·legi Internacional (en la zona de l'EUR). La segona Orde, constituïda per monestirs autònoms que s'agrupen en la Federació de Monges Mínimes, es troba especialment estesa a Espanya, on compta amb 9 monestirs; té, a més, 3 monestirs a Itàlia i 1 a Filipines. Entorn dels principals convents de frares es mantenen actives fraternitats de la tercera Orde.
L'any 2000, en celebrar el seu LXXXIII Capítol General, la primera Orde comptava amb 176 religiosos, distribuïts en un total de 41 convents, situats en els següents països: Itàlia (30), Espanya (3), el Brasil (3), els Estats Units (1), República Txeca (1), Colòmbia (2) i Mèxic (1). El Corrector General residix en Sant Andrea delle Fratte, Roma. La primera Orde té altres dos cases a Roma: el convent de S.Francesco di Paola (on es troba l'Arxiu Generalicio) i el Col·legi Internacional (en la zona de l'EUR). La segona Orde, constituïda per monestirs autònoms que s'agrupen en la Federació de Monges Mínimes, es troba especialment estesa a Espanya, on compta amb 9 monestirs; té, a més, 3 monestirs a Itàlia i 1 a Filipines. Entorn dels principals convents de frares es mantenen actives fraternitats de la tercera Orde.
AÇI A CASTALLA
Esta orde va arribar a Castalla en 1586 per a ocupar
l'antic convent de S. Sebastià, abandonat l'any anterior per l'orde
dels pares descalços, situat en la zona denominada “els ameradors” en el
que hui és “la casa de l'infant”. Després de considerar el lloc poc
saludable per haver aigües estancades i trobar-se molt lluny de la
població van decidir traslladar-se i construir l'actual. El 19 de
novembre de 1758 amb una solemne processó es va traslladar el Santíssim
Sagrament del convent antic al nou, sense estar encara la seua església
acabada, sent habitat
fins a l'any 1836, havent d'abandonar-ho per la desamortització de
Mendizábal. Estos frares es dedicaven especialment a l'ajuda de malalts i
necessitats, i subsistien pel cultiu de l'hort que tenien junt amb el
convent i donatius particulars, dedicant-se també a la docència, venint
xiquets inclús dels pobles limítrofs i arribant algun d'ells a ser
personatges il·lustres, com per exemple el Cardenal Payá. També el Rvdo.
Pare Francisco Serrano nascut ací a Castalla va arribar a ser
provincial de l'orde dels mínims.
Després de la desamortització de 1836, estos frares van
haver d'abandonar el convent, albergant-los en les cases
limítrofs al mateix durant uns mesos i amb l'esperança de poder tornar
a habitar-lo, al no ser així, al final van abandonar Castalla. (tot un
robatori a mà armada, ja que l'edificació d'este es va efectuar sobre un
solar donat pel seu propietari En. José Amorós Amorós per a tal
finalitat i tots els béns els van aconseguir els frares mínims amb el
seu treball i esforç, també amb els donatius dels feligresos i veïns,
especialment de Diego Badalonga qui va entregar per a la causa gran part
del seu patrimoni).
Segons dades obtingudes de
l'any 1738-39, manifesten, que en el convent de Sant Sebastià,
d'extramurs de la vila de Castalla, era habitat pels següents frares
Mínims:
Sacerdots:
R.P .Fra Raimundo Xaló, prior.
R.P. Fra Joseph Sirera, predicador.
R.P. Fra Theodoro Rico.
R.P. Fra Gregorio Rico.
R.P. Fra Felix Esteve.
R.P. Fra Christoval Sanxio.
R.P. Fra Miguel Crespo.
R.P. Fra Thomás Bellot, llicenciat.
R.P. Fra Vicente Boix.
R.P. Fra Baptista Sanxio.
Religiosos oblats conventuals:
Fra Luis Sarrió.
Fra Andrés Rico.
Fra Domingo Canet.
Fra Manuel Monllor.
Fra Thomás Martínez.
Fra Baltasar Pérez.
A finals del anys 70, al·legant deterioraciò en les
cobertes, es va derribar per part de l'Ajuntament este convent de més
de
300 anys d'antiguitat amb el seu claustre i sales, (encara que
reformades per haver-se dedicat en els últims anys com a casa quarter de
la guàrdia civil i oficina de correus) per a convertir-lo en una
massificació de habitatges, quan al meu pareixer, s'haguera pogut
restaurar i mantindre per
a qualsevol utilitat pública, conservant-lo com a part del patrimoni de
Castalla. (No crec que estiguem tan sobrats).
.jpg)
En l'actualitat, només
queda l'Església del convent, a la qual se li van fer alguns
arreglaments en 1939 per a utilitzar-lo com a parròquia. Es va restaurar
en 1972, col·locant-li un paviment i altar nou. En 1979-80 es va pintar
tota l'església es va realitzar la instalaciò electrica nova i es van reparar el sostre. El any 2010 es va
decorar el retaule principal i el sòcol. Este retaule principal de
l'Església, des de la seua construcció fins a 1936 en què va ser
destruït, sempre l'ha presidit una Imatge de Sant Sebastià, a qui està
dedicat el convent. La Imatge de San Francesc de Paula quedava exposada a
pública veneració en la capella esquerra del creuer, sent la Imatge
processional la situada en la fornícula de la sagristia. Després de la
realització del nou retaule en 1939, per a poder utilitzar esta església
com a parròquia, com he dit, per la grandíssima deterioració que tenia
la mateixa, mai es va tornar a tallar una Imatge de Sant Sebastià i en
canvi sí de Sant Francesc de Paula, qui va passar a presidir-lo. En la
part superior del retaule es va col·locar un llenç de Sant Sebastià en
1980, obra de l'artista local Eliseo Esteve.
A Sant Francesc de Paula, des de que el convent era habitat pels frares i fins als
nostres dies se li continua dedicant una gran festa. (Encara que en la dècada
dels 70 es va veure minvada la celebració principalment pel problema que suposava el
realitzar les fogueres sobre l'asfalt.)
Encara que el dia que es commemora a S. Francesc de Paula és
el 2 d'abril, ací a Castalla es varia en funció a com cau Setmana
Santa i Pasqua, procurant que tampoc coincidisca amb el mes de maig
per trobar-se la patrona en la parròquia, celebrant-se enguany dissabte que ve 5 d'abril i sent
els tocs com és tradició de la
manera següent:
Dimecres 2 d'abril (dia de Sant Francesc)
Durant el dia tocs propis de dimecres.
13.00 h. Volteig general "Per descomptat tant aquest com el següents son tots al Convent".
Divendres 4 d'Abril (Vespra)
Durant el dia tocs propis de divendres.
20.02 h. Volteig general.
09.01 h. Toc d'alba
09.02 h. Volteig general.
13.01 h. Àngelus.
13.02 h. Volteig general solemne
.
18.31 h. 1r Toc a missa.
18.45 h. 2n Toc a missa
18.46 h. Volteig general.
19.01 h. 3r Toc a missa.
De 19.45 h a 21.00 h. Voltejos processionals.
A l'eixida i entrada de la imatge de San Francesc, volteig general solemne.
21.00 h. Volteig general com a senyal per a la l'encesa de les fogueres.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
