domingo, 16 de marzo de 2025

SANT JOSEP I LES SEUS TOCS

 


   Imatge de S. Josep de la Parròquia de Castalla




    Capella anys 50


                                       



             Sant Josep és cap de la Sagrada Família. L'home en qui Déu va confiar els seus més valuosos tresors. Espòs de Maria Santíssima, pare virginal de Jesús.









         L'Arquebisbe de València veient la imatge després de guanyar l'escultor un primer premi en una exposició












          El papa Pius IX va anomenar Sant Josep, en 1847, patró de l'Església universal. Si la festa, 19 de març, cau en Setmana Santa, s'anticipa al primer dissabte anterior a ella. Esta festivitat, que ja existia en nombrosos llocs, es va fixar en esta data durant el segle XV i després es va estendre a tota l'Església com a festa de precepte en 1621.També se celebra el dia del seminari, per ser patró dels seminaristes, i es commemora com a dia del pare.






Imatge de S. Josep del convent



          La paternitat de Sant Josep aconseguix no sols a Jesús sinó a la mateixa Església, que continua en la terra la missió salvadora de Crist. El papa Joan XXIII va incorporar el seu nom al Cànon Romà, perquè tots els cristians -en el moment en què Crist es fa present en l'altar- venerem la seua memòria.














Imatge de S. Josep del convent



           En la parròquia de Castalla hi ha una capella dedicada a Sant Josep des del dia 3 de setembre de 1948, en el que En. Antonio Rodilla, per delegació del Sr. Arquebisbe En. Marcelino Olaechea, va consagrar el seu altar i va dedicar la seua capella. No hi ha constància que abans de la destrucció de 1936 haguera capella dedicada a Sant Josep en esta església (d'altra banda prou estrany) però sí que hi ha constància que hi havia a manera d'una xicoteta confraria que s'encarregava de formalitzar la festa inclosa la seua processó (Segle XVIII). No seria d'estranyar que la imatge que es processionava fóra la que en l'actualitat hi ha en el convent i que anteriorment pertanyia a la família Soler, el descendent de la qual Juan Francisco Soler la va regalar a Manuel Leal, el que després d'un rigurós estudi sobre la imatge la va donar a la parròquia, amb la condició que estiguera exposada al culte públic en un lloc digne. D. Salvadors Valls va creure convenient que la seua col·locació fóra en l'església del convent per no haver en esta cap imatge de Sant Josep.






Capella en la actualitat



                               
        Esta festa tan arrelada en tot el món, és una llàstima que ací a Espanya no se celebre en totes les comunitats per igual, encara que sí que se celebra en la nostra, comunitat valenciana, i per això en el nostre poble, Castalla. Com no podia ser d'una altra manera esta festivitat de precepte les campanes ho tenen que anunciar i els tocs seran els següents:


Dia 18 de març Vespra

Durant el dia tocs ordinaris.

A les 13.02h. I a les 20.02 h. Volteig menor convent i parròquia
de 19 a 19.30 tocs a Missa al convent en vol al segon toc.


Dia 19 de març Sant Josep



07.30 h. 1r Toc a Missa parròquia
07.45 h. 2n Toc a Missa       "
07.59 h. 3r Toc a Missa parròquia
 
 
08.00 h. Toc d'alba en parròquia, ermita i convent.
08.01 h. Volteig menor parròquia.



10.00 h. 1r Toc a Missa parròquia
10.15 h. 2n Toc a Missa        "
10.16 h. Volteig mitjana i segona "
10.30 h. 3r Toc a Missa parròquia


11.30 h. 1r Toc a missa parròquia
11.45 h. 2n Toc a missa        "
11.46 h. Volteig mitjana i segona 
12.01 h. 3r Toc a missa parròquia.


13.01 h. Toc d'Àngelus parròquia, ermita i convent.
13.02 h. Volteig menor parròquia i general convent.


20.01 h. Toc de l'Ave Maria parròquia, convent i ermita.

miércoles, 5 de marzo de 2025

El Toc de l'hora "Nona"

 

Campana ermita



        En esta nova publicació volem recordar una bella tradició que, durant segles, va ressonar en la nostra localitat: el toc diari de campanes a les 15.00 h en el convent, convidant a unir-se en oració a la Mare de Déu en la seua devoció dels "Set Dolors" en el moment de la mort del seu Fill, Jesucrist. Este piadós acte no sols formava part del ritme quotidià de la vida conventual, sinó que també reforçava l'espiritualitat de la comunitat local, servint també com a marcació horària en este extrem de la població. (Recordar que este segon convent es construïx en el camp, als afores de la localitat, a la part oposada a la parroquia).


        Encara hui, este toc continua vigent en moltes localitats. A Castalla, abunden els documents i escrits que testifiquen la seua pràctica, confirmant la seua realització des de l'arribada dels frares Mínims de San Francec de Paula, 1586, fins a 1974, any en què la defunció del campaner Pascual Bordera va marcar la seua interrupció.



Campana gran convent




Lloc del toc


        Encara que sempre s'ha registrat l'execució d'este toc en el campanar del convent, és raonable suposar que, en algun moment, també va poder haver-se realitzat en l'ermita de la Patrona, donada l'afinitat entre les advocacions de la Mare de Déu de la Soledat i la dels Dolors. Esta relació és tan estreta que, en la iconografia mariana, a menut resulta difícil diferenciar-les, excepte per la representació del cor traspassat per set punyals, o una espasa, símbol inequívoc de la Mare de Déu dels Dolors.


         Un reflex palpable d'esta afinitat o connexió, a Castalla, és el cameri de la Patrona, la Mare de Déu de la Soledat, decorat amb frescos al·lusius als Set Dolors de María. Esta obra pictòrica, realitzada en 1755-57 per el artista de Monòver Francisco Mira, reforça l'arrelada devoció de la nostra comunitat cap a la Mare de Déu de la Soledat en les seus Dolors.








Recuperació del toc en 2025


        Amb el propòsit de revitalitzar esta antiga tradició, durant la Quaresma de 2025 reintroduirem el toc de "Nona” o “dels Set Dolors". Donada la importància històrica i espiritual de la Mare de Déu de la Soledat, hem decidit que el lloc més apropiat per a la seua realització siga la seua l'ermita en lloc del convent. Este acte el reatlizarem els divendres de Quaresma, començant el pròxim 7 de març.


         Per als qui desitgen acompanyar esta oració amb la seua presència davant la Imatge de la Mare de Déu de la Soledat, l'ermita estarà oberta de 15.45 a 18.30 h. El toc de campanes es durà a terme a les 16.00 h, horari que correspon a les 15.00 h en temps solar. A més, a les 16.30 h es resarà un Viacrucis meditat i pausat.

 

 

Camerí de la Mare de Déu





Estructura del toc


        El toc en qüestió és senzill i curt. Consistix en set campanades de la campana xicoteta per a anunciar l'inici de l'oració, seguides per una alternança de campanades entre la xicoteta i la gran en set repeticions. Es deixa un interval de temps entre cada sèrie de campanades per a permetre el res d'un Ave María, marcant així la meditació sobre cada un dels Set Dolors de la Mare de Déu.






El significat de l'oració a les 3 de la vesprada


        L'hora de "Nona" és significativa; és la novena hora del día i ve a coincidir a les 15.00 h, sent esta l`hora de la mort de Jesucrist en la Creu, per tant, és el moment  en el que la Mare de Déu va experimentar el seu màxim dolor en veure morir al seu Fill crucificat. Esta oració és una manera d'acompanyar-la en el seu sofriment i unir-se al misteri de la redempció de Crist.




Per als quals tinguen interés a saber una cosa més referent a esta oració i la seua relació amb la comunitat de frares Mínims, a continuació deixe una mica d'història:



Història i tradició de l'Oració dels Set Dolors


        La devoció als Set Dolors de la Mare de Déu té les seues arrels en l'Edat mitjana i va ser promoguda especialment per l'Orde dels Serfs de María (Servitas), fundada en el segle XIII a Florència, Itàlia. El seu propòsit era honrar els sofriments de María Verge i acompanyar-la espiritualment en el seu patiment, meditant sobre els moments més angustians de la seua vida al costat de Jesús.





Orígens i desenrotllament


Segle XIII - Fundació dels Servitas: Set nobles florentins creen l'Orde dels Servitas en 1233 i fomenten la meditació sobre els Dolors de María.


Segle XV - Formalització de la devoció: S'establix el Rosari dels Set Dolors, amb indulgències papals.


Segle XVIII - Festa de La nostra Senyora dels Dolors: En 1714, el Papa Clement XI oficialitza esta festivitat al setembre, sent universalitzada en 1817 per Pius VII després del seu alliberament, que va atribuir a la intercessió de María, la Verge Dolorosa.


Segle XX - Aparicions en Kibeho, Ruanda (1981-1983): La Mare de Déu demana l'oració freqüent del Rosari dels Set Dolors, cridant a la conversió i la penitència.






Pràctica i celebracions


Hui en dia, esta devoció és comuna en comunitats religioses i laics, especialment en:


1r El Divendres de Dolors (previ al Diumenge de Rams).


2n El 15 de setembre, festa de La nostra Senyora dels Dolors.


3r Durant la Quaresma i Setmana Santa.


4t En moments de sofriment i prova personal.


Esta oració permet als fidels unir els seus propis sofriments als de María i Jesús, trobant consol i fortalesa en la fe.

 

 



Soledat de Castalla 



Dolorosa Mínims 




Els Frares Mínims i la Mare de Déu Dolorosa


          L'Orde dels Mínims, fundada per San Francisco de Paula en el segle XV, va exercir un paper fonamental en la difusió de la devoció a la Mare de Déu Dolorosa, encara que, com he esmentat, els principals impulsors van ser els Servitas. Esta comunitat, durant els segles que van romandre en la nostra població, van marcar una profunda petjada, deixant un gran llegat que, en algunes de les seues facetes, perdura fins als nostres dies.

 

 

Capella lateral a la Mare de Déu dels Dolors al convent






Iconografia i Confraries

         La presència dels frares Mínims en diferents llocs va ajudar a la difusió d'imatges i confraries dedicades a la Mare de Déu dels Dolors, contribuint a la seua consolidació com una de les advocacions marianes més populars en el món catòlic, així com a la propagació del toc monacal de campanes, propi d'esta oració dels set dolors.


         Amb esta iniciativa, busquem recuperar una tradició de segles, que no sols honra la nostra història, sinó que també reforça el vincle de fe de la nostra comunitat amb la Mare de Déu de la Soledat en les seus Dolors.

 




 



L'oració

 


Oració als Set Dolors de la Mare de Déu



 1. La profecia de Simeón

Mare, quan vas sentir que una espasa traspassaria la teua ànima,
vas acceptar el dolor amb fe en els designis divins.
Ajuda'ns a confiar en Déu en els moments difícils.
 (Es resa una Ave María…...)


 2. La fugida a Egipte


Mare, vas patir en escapar amb el teu Fill per a protegir-lo.
Prega pels que hui patixen l'angoixa de l'exili i la persecució.
 (Es resa una Ave María…...)


 3. La pèrdua del Xiquet Jesús en el temple


Mare, tres dies d'angoixa vas viure sense trobar al teu Fill.
Intercedix pels qui han perdut la fe i busquen el camí de retorn.
 (Es resa una Ave María…...)


 4. La trobada amb Jesús camí del Calvari


Mare, veure al teu Fill carregant la creu va ser un dolor indescriptible.
Sustenta als quals patixen pels seus sers estimats i dona'ls fortalesa.
 (Es resa una Ave María…...)


 5. La crucifixió i mort de Jesús

Mare, el teu Fill va expirar en la creu, i el teu cor es va trencar amb Ell.
Ensenya'ns a estimar i acceptar la voluntat de Déu fins al final.
 (Es resa una Ave María…...)


 6. El lliurament del cos de Jesús als teus braços


Mare, vas sostindre als teus braços el cos sense vida del teu Fill.
Consola als que han perdut als seus sers estimats.
 (Es resa una Ave María…...)


 7. L'enterrament de Jesús

Mare, vas deixar al teu Fill en la tomba amb esperança en la Resurrecció.
Concedeix-nos la gràcia de viure i morir amb fe en la vida eterna.
 (Es resa una Ave María……)

 


Oració:


Oh, Santa Mare de Déu i Mare nostra, amb profund amor i reverència meditem en els teus Set Dolors, els quals vas acceptar amb humilitat i fortalesa per la salvació del món. intercedix per nosaltres i ajuda'ns a unir els nostres sofriments als de Crist, perquè també puguem participar en la seua glòria. Amén.

 

 

 

martes, 25 de febrero de 2025

Carnestoltes "LES QUARANTA HORES" 2025

 


Escenografia Eucarística de l'estandart de l'antiga cofraria de la "Guardia d'honor a Jesus Sagramentat"

 

  
            Els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra “carnestoltes” se celebra ací a Castalla el tridu de les quaranta hores a “Jesús Sagramentat”, estant exposat durant aquests tres dies en l'altar major de la parròquia i permaneixent els fidels en oració al costat del Senyor. Segons compten els majors, esta festa ha estat molt arrelada en la població, fins al punt de tindre la rellevància quasi de les festes majors de moros i cristians. L'origen de la festa, segons informació aportada per l'actual rector En. Eugenio Amorós, és la següent:
 
 La pràctica de les Quaranta Hores ha tingut certament el seu origen en la praxi litúrgica per a conservar en una espècie de sepulcre, en el tridu de la Setmana Santa, les espècies eucarístiques, convocant als fidels a adorar-les com hagueren fet les ànimes piadoses que hagueren pogut vetlar el sepulcre de Crist durant les 40 hores transcorregudes del mig dia del Divendres Sant a l'aurora de la resurrecció. Amb justícia se li donava a esta praxi, ja en el segle X111, el nom de “Quadraginta hororum oratio”. La idea de repetir-la fora de la Setmana Santa, amb la intenció d'una especial propiciació i expiació, va tindre la seua primera manifestació, segons sembla, a Milà durant l'any 1527 per obra de la companyia del Sant Sepulcre en ocasió de les solemnitats de Pentecosta, de l'Assumpció i de Nadal, segons els suggeriments del sacerdot Antonio Bellotto (1528). Les prèdiques del pare Tommaso di Nieto l'any 1529 li van donar un especial impuls, de manera que la practicaren simultàniament en altres esglésies a més de l'esmentada escola.

Però no obstant això, només al maig de 1537 va ocórrer l'adoració incessant, unint-se al seu degut torn les diverses esglésies de Milà a la pràctica de les Quaranta Hores; el suggeriment referent a això sembla haver sigut atribuïda a Sant Antoni Zacaria, fundador dels Barnabites.

El caputxí, Giuseppe Plantanida  Ferno di Gallarate, (1556) la va propagar amb les seues prèdiques fora de Milà i li va donar, fins i tot per escrit, el primer mètode. El Papa Pau 111, en un breu del 8 d'agost de 1537 la va enriquir amb les primeres indulgències, i el Papa Clement V111 la va aprovar i la va prescriure formalment com a exercici d'expiació i de propiciació amb la constitució "Greus et diuturnae” del 25 de novembre del 1592.

De Milà la piadosa pràctica es va propagar ràpidament, especialment per obra dels Caputxins i els Jesuïtes. En Macerata, per primera vegada, va ser contraposada a les folies carnavalesques en la ja coneguda forma de carnestoltes santificat.
 
 
 
       Sant Joan de Ribera, com a arquebisbe de València (1568-1611), va promoure amb fervor l'adoració al Santíssim Sagrament, fomentant el culte eucarístic i promovent de manera especial l'adoració eucarística en este tridu de les "Quaranta Hores", no sols a la ciutat de València, sinó també en les comunitats rurals, als pobles i llocs baix la seua jurisdicció; com és el cas de Castalla. El seu zel pastoral el va portar a insistir que l'Eucaristia fora el centre de la vida cristiana.

 
 



             Com he comentat, sempre s'ha celebrat els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra, exceptuant els anys compresos entre 1994 i 2008 que es va decidir traslladar a divendres, dissabte i diumenge perquè els fidels tingueren més temps i comoditat per a poder estar un estona  en oració davant de “Jesús Sagramentat”, ja que la majoria d'empreses acabaven la jornada laboral divendres al migdia. Antigament este dilluns i dimarts eren festius i no es treballava.
 
 
 
 
 
 
 
              Cal ressaltar que durant estos tres dies a la vesprada, abans de la Missa o reserva del Santíssim, la coral de la parròquia amb gran solemnitat canta “Els Trisagis al Santíssim” i algunes altres peces musicals referents a l'Eucaristia. Estos trisagis Eucarístics tenen el seu origen en la tradició cristiana i estan vinculats amb l'adoració a Déu en la litúrgia, especialment en el context de l'Eucaristia.



Origen i Significat del Trisagi

El terme "trisagi" prové del grec tris-agios, que significa "tres vegades sant". Es basa en l'aclamació bíblica dels àngels en la visió del profeta Isaïes:

"Sant, Sant, Sant és el Senyor dels exèrcits, tota la terra està plena de la seua glòria" (Isaïes 6:3).

També apareix en l'Apocalipsi:

"Sant, Sant, Sant és el Senyor Déu Todopoderos, el que era, el que és i el que ha de vindre" (Apocalipsi 4:8).

Des dels primers segles del cristianisme, este cant es va incorporar en la litúrgia oriental i occidental, i el seu ús es va estendre en diverses formes.


El Trisagi en la Litúrgia

El Trisagi es canta en diferents moments de la litúrgia cristiana. Existixen tres  variants:

1ª Trisagi bizantí: "Ἅγιος ὁ Θεός, Ἅγιος Ἰσχυρός, Ἅγιος Ἀθάνατος, ἐλέησον ἡμᾶς" (Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, tingues pietat de nosaltres). És comú a les Esglésies ortodoxes i catòliques orientals.

2ª Trisagi Eucarístic llatí: En la litúrgia romana, l'equivalent és el Sanctus o Trisagio Angèlic, que es canta abans de la consagració en la Missa.

3ª Trisagi Eucarístic popular: En algunes devocions catòliques i adoracions al Santíssim, es resa o canta un trisagi en honor a la Santíssima Trinidad. 

Este últim és el que la coral parroquial canta en este tridu de les quaranta hores, dirigit per el gran músic, organista i director Oscar Reche. Les peces musicals són de tres compositors diferents, Lorenzo Perosi, Sancho Marraco i Emilio Valdés.

Trisagi i l'Eucaristia

En el context eucarístic, el Trisagi reforça la dimensió celestial de la litúrgia i la unió dels fidels amb els cors angèlics en l'adoració a Déu. Es vincula amb la santedat de la Missa i la presència real de Crist en l'Eucaristia. Els trisagis Eucarístics tenen arrels profundes en la tradició bíblica i litúrgica cristiana. El seu ús en la litúrgia reforça la reverència a la santedat de Déu i el misteri de l'Eucaristia, sent un pont entre l'adoració celestial i l'adoració a l'Església en la terra.

 
 
 

 




         Esta és una de les poques festes que només l'anuncien les campanes de l'església parroquial, per ser este el lloc de l'exposició del Santíssim Sagrament, sent els tocs propis per a aquests dies els següents:













Dissabte 1 de març “Vespra”


Durant el dia, tocs propis del dissabte.
13.02 h i 20.02 h. Volteig menor (4 campanes)



Diumenge 2 de març "Primer dia"  
 
             

Durant el dia, tocs propis de diumenge, exceptuant els de la missa de 12.00 h. que passa a les 19.00 h.
Al 2n toc per al trisagi, volteig menor. (4 campanes)
A l'exposició, sobre les 11.15 h., al migdia a les 13 h. i reserva del Santíssim, sobre les 20.00 h., volteig general (5 campanes)

 
Dilluns 3 i dimarts 4 de març  "Segon i tercer dia"


Al 2n toc per al trisagi i Missa, a les 19.15 h., volteig menor. (4 campanes)
A l'exposició, a les 9.00 h., migdia a les 13.00 h., i reserva del Santíssim sobre les 20.00 h., volteig general (5 campanes) 

 




 Dimecres de cendra, 5 de març.

 

       El següent dia, dimecres 5 de març, se celebraran, com és costum, dos misses amb imposició de cendra. La primera serà en el temple parroquial a les 17.30 hores i la segona en el convent a les 19.30. Els tocs de campanes seran amb l'austeritat que el dia requereix, dia pròpiament penitencial ja que este dia, Dimecres de Cendra, marca l'inici de la Quaresma en la tradició cristiana. Se celebra 40 dies abans del Diumenge de Resurrecció, per la qual cosa la seua data varia cada any.

Significat i Tradició:


Representa un temps de reflexió, penitència i conversió en preparació per a la Setmana Santa.


Durant la missa, els fidels reben una creu de cendra en el front amb la frase:
"Recorda que pols eres i en pols et convertiràs" o "Converteix-te i creu en l'Evangeli".


La cendra prové de la crema dels rams beneïts en el Diumenge de Rams de l'any anterior.


És un dia de dejuni i abstinència per als catòlics, és a dir, es recomana no menjar carn i reduir la quantitat d'aliments.