viernes, 1 de noviembre de 2024

2 de Novembre "Dia d'Ànimes"

 


 

 
 

 
 
        Ens disposem un any més per a celebrar la commemoració de tots els fidels difunts, abans de res ressaltar que seran tres les celebracions eucarístiques que es realitzaran en este dia, ja que és un dia en què acudeix moltíssima gent per a resar pels seus familiars i per tots els difunt; les misses seran a les 10.00 h. 11.00 h. i 19.30 h. en el convent . A continuació donaré unes breus pinzellades sobre el perquè d'aquest dia, els seus tocs de campanes i la tradició pròpia de la nostra localitat:


                                                                        MENUDA



             La Commemoració dels Fidels Difunts, popularment anomenada  dia de Difunts i en valencià dia  "d'Ànimes”, és una celebració cristiana que té lloc el dia 2 de novembre, l'objectiu del qual és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida Terrena i, especialment, per aquells que es troben encara en estat de purificació en el purgatori.



           En l'Església Catòlica, per a aquesta celebració es recita l'Ofici de difunts i les Misses són de Rèquiem, encara que el 2 de novembre caiga en diumenge. A Espanya, Portugal i Amèrica és tradició que els sacerdots celebren tres misses este dia. Una concessió semblant es va sol·licitar per a tot el mon al Papa León XIII, però encara que no la va concedir, sí va ordenar un Rèquiem especial en 1888. La celebració del 2 de novembre reflectix l'esperança cristiana en la resurrecció i la vida eterna, així com la importància de l'oració per les ànimes que ja no estan amb nosaltres.






                                                                        DEJUNI




            Fins a principis dels anys seixanta, quatre tocs de difunts diferents eren els que s'efectuaven ací a Castalla, imagine que igual o semblant que a altres llocs. Estos es realitzaven en funció de l'enterrament que es sol·licitava per al difunt, i este podia ser de primera, de segona o de tercera, quedant el de primera especial que s'utilitzava només en este dia de fidels difunts o d'ànimes; vaig a continuació a desglossar en què consistix i quines campanes intervenen en cada un d'ells.
 
 
 
 

 
 
 
 



            El de tercera: Este toc és el més lent de tots i es podria denominar com el més trist o fúnebre, i en ell alternen les campanes dejuni, mitjana i major però molt lentament.









    Detall de toc de tercera





       El de segona: Este toc és el que es continua utilitzant en l'actualitat, tant en els senyals com en tots els soterrars i consistix en una alternança de campanades entre la dejuni i la mitjana molt més ràpides que en el toc anterior i cada deu d'estes, una distanciada amb la major.




                                              Detall de toc de segona





            El de primera: Este toc es realitza amb les campanes dejuni i mitjana al mig vol sense intervindre cap campana més.







                                                      Detall de toc de primera




 

           El de primera especial:
 Este toc és semblant a l'anterior, canvia que després d'un temps en esta alternança al mig vol entre la dejuni i la mitjana s'unix la major i transcorregut un altre espai de temps es paren les dos primeres quedant-se només la major al mig vol fins al final del toc.

                                      
 
 



 
                                                  Detall de toc de primera especial





            També hi ha un toc, que no he denominat abans, que és el de “albat” sent el toc de difunts de xiquet, que és un toc afortunadament quasi extingit per ser molt pocs els xiquets que moren en l'actualitat en comparació a fa uns anys. En este toc, les campanes protagonistes són la xicoteta i la dejuni, la primera volteja mentrestant la segona toca el que es denomina el "cel, cel-cel”, que és un interval de campanades amb combinació d'una i dos successivament.



           En tots estos tocs al principi i al final (exceptuant els mitjos vols per motiu de les seues parades) es realitzen molt lentament el que es denominen “DRANCS” que no és una altra cosa que una successió de campanades totes al mateix temps i que en funció a la seua quantitat indiquen si el difunt és home, dona, sacerdot, el bisbe o el papa. 






                                                       





             Després del Concili Vaticà II es va unificar en un sol tipus d'enterrament per a tots i concretament ací a Castalla es va decidir utilitzar el toc de segona i van deixar de realitzar-se el de primera especial, el de primera i el de tercera.



              Quan restaurem les campanes el el 2002 vam creure que era una autèntica pena que eixos quatre tipus de tocs que durant segles s'havien utilitzat, deixaren de sonar per sempre, (exceptuant, clar està, el de segona que s'utilitzava per a tot) per això pensem que es devien recuperar els quatre, però això sí, per a tots igual sense dis




                          Detall del toc de enterrament de mig vol a tres campanes


 El de primera s'utilitzaria en els tres tocs per a tots els soterrars, amb l'excepció que al tindre més campanes li unim també la segona pareixent este toc el de primera especial.
El de segona per al que són els senyals de l'alba, migdia i vespra (quan hi ha algun difunt i abans de l'enterrament)
El de tercera i primera especial (este últim com sempre havia sigut)  seria per al dia 2 de novembre, commemoració de tots els fidels difunts i la seua vespra.





                                                                         MITJANA
            Després d'uns anys realitzant-ho així, vam tornar a replantejar-nos la qüestió, ja que ací a Castalla solen realitzar-se entre setanta i huitanta soterrars a l'any, que per tres tocs impliquen  entre 210 i 240 mitjos vols, la qual cosa generava en les cintes de les corrioles un gran desgast havent de canviar-les amb massa assiduïtat, alhora que teníem la impressió que açò suposava un abús de les campanes, per això vam creure convenient deixar per a tots els soterrars com des dels anys seixanta s'havia realitzat, el toc de segona, realitzant-se ja el de primera especial, el de primera i el de tercera per al dia de tots els fidels difunts i la seua vespra.(No és el mateix el colp que rep la campana amb el batall al mig vol que el que li dóna martell elèctric que té al lateral; la danya infinitament menys).






                                                                     SEGONA


            Des d'antigament el costum d'este toc de vespra del dia de tots els fidels difunts, açò és el dia 1 de novembre a poqueta nit, era realitzar una llarguíssima senyal a difunts que durava tota la nit i que a poc a poc amb el temps va anar reduint-se fins a quedar en la a penes mitja hora que és en l'actualitat. Durant eixa nit era molta la gent del poble que s'acostava per a ajudar i rellevar els campaners i entre tant els escolans de la parròquia, revestits com a tals, anaven per tot el poble demanant “la llimosneta pal quijalet” i que després es repartien amb els campaners per a alimentar-se en eixa llarga nit; singularitats de poble que encara es va realitzar fins a mitjan anys setanta. (Jo, personalment, encara he actuat en les dos facetes, en la d'escolà demanant l'almoina i per descomptat en la de campaner, on esta senyal s'havia reduït a una hora, tocant-se a mà i ja sense relleu).



           Este és un  dia molt singular per a les campanes, en el que tenen una gran activitat i protagonisme especial, invitant-nos a recordar i resar pels que ens han precedit en esta vida, vaig per això a continuació a enumerar els tocs per a este dia.






                                                                      MAJOR 




Dia 1 de novembre “vespra”

Durant el dia tocs propis de “Tots Sants” (narrats en l'entrada anterior)

20.01 h. toc de l'Ave Maria parròquia, convent i ermita.
20.02 h. Parròquia: Senyal difunt de tercera (20 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (10 minuts)
21.01 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)








                                                                             MAJOR 




Dia 2 de novembre “Commemoració de tots els fidels difunts”


08.01 h. Toc d'alba parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)


09.30 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
09.45 h.      “           2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera
10.00 h.      "           3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera
 
 
10.30 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
10.45 h.      “           2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera
11.00 h.      "           3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera



13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)
 
 


19.00 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
19.15h.      “            2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol major
19.30 h.     "            3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.


20.00.  Toc de l'Ave Maria parròquia, convent i ermita


               
                                                                       SEGONA

 

 

 

 

 

 



sábado, 26 de octubre de 2024

FESTIVITAT DE TOTS SANTS I TOCS

 


             El Dia de Tots  Sants és una tradició catòlica instituïda en honor de Tots els Sants, coneguts i desconeguts, segons el papa Urbà IV, per a compensar qualsevol falta a les festes dels sants durant l'any per part dels fidels.






  




             En els països de tradició catòlica, se celebra l'1 de novembre; mentre que en l'Església Ortodoxa se celebra el primer diumenge després de Pentecostes; encara que també la celebren les Esglésies Anglicana i Luterana. En ella es venera tots els sants que no tenen una festa pròpia en el calendari litúrgic. Per tradició és un dia festiu, no laborable.
 
 
 



             Al principi sols els màrtirs i Sant Joan  Baptista eren honrats amb un dia especial. Gradualment es van anar  afegint altres sants, i el nombre  va augmentar quan es va establir el procés regular de canonització. Així i tot, tan primerenc com l'any 411 hi havia en el calendari cristià caldeo una “Commemoratio Confessorum” per al divendres després de Pasqua. A Occident el Papa Sant Bonifacio IV, 13 de maig de 609 o 610, va consagrar el Panteó Romá a la Santíssima Verge i a tots els màrtirs, i va ordenar un aniversari. Gregorio III (731-741) va consagrar una capella en la Basílica de Sant Pere a tots els sants i va fixar l'aniversari per a l'1 de novembre. Ja existia a Roma una basílica dels Apòstols, i la seua dedicació es commemorava tots els anys el dia 1 de maig. Gregorio IV (827-844) va estendre la celebració de l'1 de novembre a tota l'Església. La vigília sembla que se celebrava tan primerenc com la festa mateixa, i el Papa Sixto IV (1471-84) va afegir l'octava.
 
 

            La celebració de Tots els Sants té un significat profund en la teologia catòlica. Reflectix la creença en la "comunió dels sants", una doctrina que afirma que tots els membres de l'Església, tant els vius com els morts, estem units espiritualment. També és un recordatori de la vocació a la santedat que tots els cristians estem cridats a seguir, prenent inspiració de les vides dels sants que van servir com a exemples de fe, amor i devoció. La festa de Tots els Sants és una celebració de la santedat en totes les seues formes, honrant a aquells que han viscut vides exemplars d'acord amb la fe cristiana. És un dia per a reflexionar sobre l'esperança en la vida eterna i per a celebrar la comunitat espiritual que transcendix la mort.


 
         Esta festivitat s'associa popularment amb el record dels difunts, i és costum que la majoria de les persones acudisquen en este dia als cementeris per a visitar les tombes dels seus sers estimats. No obstant això, el verdader significat de la celebració diferix d'esta percepció. Durant el dia, les campanes ressonen en senyal d'alegria, ja que es tracta d'una festa, i el color litúrgic és el blanc, símbol de goig. És només a partir de la vesprada quan els sons canvien a tocs fúnebres solemnes que anuncien la vespra del 2 de novembre, dia dedicat específicament a la commemoració dels fidels difunts, marcat per l'ús del color litúrgic negre o morat, que representa el dol i la reflexió.
 
 
 

 
 

 
 
 
           Tradicionalment, aprofitant  que este dia és festiu i sent vespra del dia d'ànimes es realitzava  l'oració d'un Rosari en la parròquia fins al cementeri, a on tenia lloc un respons per l'ànima de tots els fidels difunts. Des de la pandèmia este Rosari i el respons se celebra en la parròquia a les 4.30 h. de la vesprada.






             Els tocs per a esta festa són els propis de qualsevol solemnitat de precepte i seran els següents:
 
Dia 31 de octubre "VESPRA"


13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig. 

 

19.00 h.  1º Toc a missa convent.

19.15 h. 2º Toc a missa.

19.16 h. Volteig general convent.

19.30 h. 3º Toc a missa.


20'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc de l'Ave Maria

20'02 h. Parròquia: Volteig menor. (4 campanes)             

                Convent: Volteig general.

               Ermita: Volteig.











Dia 1 de novembre "TOTS  SANTS"





07.30 h. Parròquia: Toc d'alba


07'31 h. Parròquia: 1 Toc a missa amb anunci posterior.
07'45 h.      "          2 n Toc a missa amb anunci posterior.
08'00 h.      "          3 r Toc a missa amb anunci posterior. 

08.00 h. Convent i Ermita: Toc d'alba 


08'01h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
            Convent: Volteig simple. (2 campanes).








10'01 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci posterior.
10'15 h.      "           2 n Toc a missa amb anunci posterior.
10'16 h.      "           Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.      "           3 r Toc a missa amb anunci posterior.




11'31 h. Parròquia: 1r  Toc a missa.
11'45 h.      "           2 n Toc a missa.
11'46 h. Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.      "           3 r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
              Convent: Volteig general.
               Ermita: Volteig.







16'00 h. Parròquia: 1º Toc a Rosari.
16'15 h.        "         2º Toc a Rosari.
16'16 h.        "          Volteig campana menuda.
16.30 h.        "         3º Toc a Rosari.



20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'Ave Maria.

(Senyals a difunts de vespra per al dia 2 en pròxima entrada)





 

 


lunes, 7 de octubre de 2024

Visita de la Mare de Déu de Fátima a Castalla


 



        Com de molts ja és sabut, els pròxims dies 11, 12 i 13 d'octubre d'este 2024 tindrem una visita molt especial en la nostra localitat, Castalla. Es tracta de la Imatge pelegrina de La nostra Senyora de Fàtima, que ve des del seu santuari a Portugal per a visitar algunes poblacions pròximes i per descomptat la nostra; per a recordar i difondre el missatge de pau, esperança i conversió, oferint-nos una renovació espiritual i un enfortiment en la fe, consolació i esperança en temps de dificultat i una invitació a la reflexió, penediment i reconciliació, generant un ambient de celebració i oració conjunta.
 


 Els horaris seran de la manera següent:


Divendres dia 11 en el convent

 
19.00 h. Recepció en la plaça del Convent (la glorieta)
19.30 h. Sant Rosari
20.00 h. Santa Missa en honor a l'Immaculat Cor de Maria.
El Convent romandrà obert fins a les 22.00 h.

Dissabte dia 12 en el convent

12.00 h. Santa Missa a la Mare de Déu del Pilar.
18.30 h. Hora Santa de reparació amb Exposició del Santíssim Sagrament.
19.30 h. Santa Missa i cant de la Salve.
20.20 h. Processó dels ciris des del Convent fins al Temple Parroquial amb el res del Sant Rosari per la Pau. En el itinerari següent: Carrer Convent, Avinguda Petrer, Carrer San Juan Bosco, Carrer Azorín,  Carrer Colón, Avinguda República Argentina, Plaça la Font Vella i Carrer Major.

Diumenge dia 13 en el Temple Parroquial

8.00 h. Santa Missa d'Alba.
10.00 h. Sant Rosari.
10.30 h. Santa Missa major.
12.00 h. Santa Missa de famílies.
13.00 h. Comiat de la Imatge de la  Mare de Déu des del Temple Parroquial fins a la plaça de l'Ajuntament.



I els tocs de campanes seran:


Divendres:

08. 02 volteig ermita.


13.00 h Volteig general en les tres esglésies.


19.00 h. A la recepció de la Imatge volteig en el convent.

19.30 h. a 20.00 h tocs a missa en el convent.

21.01 h Volteig general en les tres esglésies.

Dissabte:

08.02. h. volteig ermita

11.30. h. a 12.00 tocs a missa de la Mare de Déu del Pilar en el convent.


!3.00. h. Volteig general en les tres esglésies.


19.00. h a 1930.h. tocs amissa en el convent.

.Al cant de la Salve volteig general en el convent i a continuació voltejos processionals en el convent i parròquia.


21.01 h. Volteig general en les tres esglésies.

Diumenge:

08.02 volteig ermita.

 Durant el matí tocs propis de diumenge i sobre les 13.00h. volteig general en les tres esglésies per a acomiadar la Imatge de Ntra. Sra. de Fàtima.



Història, curiositats i missatge de la Mare de Déu

La història de les aparicions de Fàtima és un dels esdeveniments més coneguts i significatius dins de l'Església Catòlica, relacionat amb la devoció mariana. Estes aparicions van tindre lloc a Fàtima, un xicotet lloc a Portugal, en 1917, quan tres xiquets pastors, Lucía dos Santos, de 10 anys, i els seus cosins Francisco i Jacinta Marto, de 9 i 7 anys respectivament, van afirmar haver presenciat una sèrie d'aparicions de la Mare de Déu.

 




Context

 
Les aparicions van ocórrer en un moment crític, durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i en un període d'agitació política i social. Molts països estaven immersos en conflictes i tensions mentres avançava l'anticlericalisme. En este context, el missatge de Fàtima va cobrar especial rellevància per al món catòlic.





Preparació per a les aparicions 1916

 
Segons el testimoni dels seus protagonistes, l'any 1916, en tres ocasions distintes durant la primavera i l'estiu  van tindre les aparicions d'una presència angélical mentres pasturaven les seues ovelles, dos vegades en la cova Boja do Cabeço, en Valinhos, i una altra en el Pou del Arneiro, a casa de Lucía, en Aljustrel. Este Àngel de Portugal, o Àngel de la Pau, tal com ells el van cridar, els havia ensenyat a resar per a demanar per la conversió dels pecadors, els havia aconsellat com practicar el sacrifici quotidià i l'adoració a Déu a través de l'Eucaristia. En la seua narració, els xiquets ho van considerar com una preparació per a les visites de la Mare de Déu que anaven a tindre lloc posteriorment. 






Les Aparicions de 1917

 
1. Primera Aparició – 13 de maig de 1917
Els tres xiquets estaven pasturant ovelles en la Cova de Iria, una localitat pròxima a Fàtima, quan van veure un "resplendor" que van descriure com un "llamp". Després d'eixe centelleig, se'ls va aparéixer una senyora que es va identificar com la Mare de Déu. Segons el relat dels xiquet, la Verge estava vestida de blanc i els va demanar que tornaren a eixe lloc els dies 13 de cada mes, durant sis mesos consecutius.


2. Segona Aparició – 13 de juny de 1917
En esta aparició, la Mare de Déu li va revelar als xiquets que Francisco i Jacinta prompte anirien al cel, mentres que Lucía havia de quedar-se més temps en la Terra per a difondre la devoció al seu Immaculat Cor. En esta ocasió, també es va revelar un dels tres secrets de Fàtima, un conjunt de revelacions que més tard serien donats a conéixer.


3. Tercera Aparició – 13 de juliol de 1917
Esta aparició és coneguda pel missatge dels tres secrets de Fàtima. La Mare de Déu els va mostrar una visió de l'infern, els va parlar de la necessitat de la conversió i la penitència, i va predir una nova guerra si la humanitat no s'esmenava (més tard interpretada com la Segona Guerra Mundial). També va demanar la consagració de Rússia al seu Immaculat Cor, profetitzant que, si això no es feia, Rússia difondria els seus errors pel món, promovent guerres i persecucions a l'Església.


4. Quarta Aparició – 19 d'agost de 1917
Esta aparició no va tindre lloc el 13 d'agost perquè els xiquets van ser arrestats per les autoritats locals, que volien que revelaren el secret de les visions. Després de ser alliberats, la Mare de Déu es va aparéixer a ells el 19 d'agost en un lloc diferent, Valinhos. En esta ocasió, va reiterar la necessitat d'oració i penitència.


5. Quinta Aparició – 13 de setembre de 1917
Una gran multitud es va reunir en la Cova de Iria per a presenciar les aparicions. Durant esta visita, la Mare de Déu va repetir el seu anomenat a la conversió i l'oració. Els xiquets també van relatar haver vist a la Verge fent miracles, encara que estos no van ser visibles per als altres.


6. Sexta Aparició – 13 d'octubre de 1917 (El "Miracle del Sol")
Esta és l'aparició més famosa, perquè va coincidir amb un fenomen conegut com el Miracle del Sol. Una multitud d'aproximadament 70,000 persones es va reunir en la Cova de Iria. Després d'una pluja intensa, el sol, segons els testimonis, va semblar "ballar" en el cel, emetent llums de colors i zigzaguejant, la qual cosa va causar sorpresa en les persones presents, incloses aquelles que no eren creients. Este fenomen va ser interpretat com un senyal diví que confirmava l'autenticitat de les aparicions.

 


 

 



Els Tres Secrets de Fàtima

 
El missatge de Fàtima està estretament vinculat amb els tres secrets que la Mare de Déu va revelar als xiquets. Van ser escrits per Lucía anys més tard i el Vaticà els va anar divulgant en diferents moments.


 1. Primer: Una visió de l'infern, on les ànimes dels pecadors patixen.


 2. Segon: Prediccions sobre la Segona Guerra Mundial, l'expansió del comunisme i la petició de consagrar Rússia a l'Immaculat Cor de María.


 3. Tercer: Un secret que va estar embolicat en molt de misteri, finalment revelat l'any 2000, que incloïa una visió d'un "bisbe vestit de blanc" (interpretat com el Papa) sent assassinat, la qual cosa alguns van vincular amb l'intent d'assassinat de Joan Pau II en 1981, precisament en 13 de maig.

 



Cronologia posterior

 
Els fets que van tindre lloc a Fàtima després de 1917 poden resumir-se en la cronologia següent:

 
 • 28 d'abril de 1919, s'inicia la construcció de la Capella de les aparicions. 


 • 13 d'octubre de 1921, es permet per primera vegada celebrar la Santa Missa. 


 • 13 d'octubre de 1930, el bisbe de Leiría declara dignes de fe les aparicions i autoritza el culte de La nostra Senyora de Fàtima. 


 • 13 de maig de 1931, primera consagració de Portugal a l'Immaculat Cor de María, feta per l'Episcopat portugués, seguint el missatge de Fàtima


 . 31 d'octubre de 1942, el papa Pius XII, parlant en portugués per la ràdio, consagra el món a l'Immaculat Cor de María, fent menció vetlada de Rússia, segons comanda per La nostra Senyora.


 • 13 de maig de 1946, la imatge original de la Verge de Fàtima, situada en la Capella de les Aparicions, és coronada pel cardenal Masella, llegat pontifici de Pius XII. La corona va ser oferida per les dones portugueses en agraïment per haver lliurat a Portugal de la Segona Guerra Mundial i té incrustada una de les bales que van ferir a Joan Pau II en l'atemptat de 1981. 


 • 13 de maig de 1967, el papa Pau VI viatja a Fàtima en el 50.° aniversari de la primera aparició per a demanar la pau del món i la unitat de l'Església.


 • 12 i 13 de maig de 1982, Joan Pau II viatja a Fàtima com a pelegrí per a agrair l'haver sobreviscut a l'atemptat patit exactament un any abans en la plaça de Sant Pere i consagra l'Església, els homes i els pobles a l'Immaculat Cor de María, fent veladament menció de Rússia. 


 • 25 de març de 1984, el papa Joan Pau II consagra, una vegada més, el món a l'Immaculat Cor de María, en unió amb tots els bisbes del món que prèviament havien sigut notificats perquè s'uniren amb Ell en esta consagració, en la plaça de Sant Pere, davant de la Imatge de la Mare de Déu. Més tard Lucía assegura que esta consagració satisfà la petició feta per la Verge María. 


 • Els dies 12 i 13 de maig de 1991, el papa Joan Pau II torna a Fàtima per segona vegada com a pelegrí, en el desé aniversari del seu atemptat. 


 • El 13 de maig de 2000, Joan Pau II, en la seua tercera visita a Fàtima i davant una multitud de pelegrins, beatifica a Francisco i a Jacinta i revela la tercera part del secret de Fàtima. El papa insistix en la importància dels missatges i en la santedat dels xiquets. Els presenta com a exemple d'oració, amor i penitència. 


 . El 12 i 13 de maig del 2010 el papa Benet XVI va visitar Fátima, i va consagrar a tots els sacerdots del món a l'Immaculat Cor de María. 


 • Els dies 12 i 13 de maig de 2017, el papa Francesc va visitar Fátima per a celebrar el 100.° aniversari de la primera aparició i per a demanar per la pau del món. En eixa visita van ser canonitzats dos dels vidents, Francisco i Jacinta Marto.

 



El Santuari 

 
L'actual santuari, el nom complet del qual és Santuari de "La nostra Senyora del Rosari de Fàtima", està construït en Cova de Iria, lloc on la Mare de Déu es va aparéixer als tres xiquets pastors (Lucía, Francisco i Jacinta). El santuari està localitzat a Fàtima, pertanyent al municipi de Ourém, a Portugal, el qual inclou la Basílica de La nostra Senyora del Rosari, que va començar a construir-se en 1928. Es va consagrar el 7 d'octubre de 1953, i a l'any següent la Santa Seu li va concedir el títol de basílica menor durant el pontificat de Pius XII.
Es considera que el santuari de Fàtima és un dels centres de peregrinació popular més importants del món. L'any 2011 el santuari va rebre 7,3 milions de pelegrins. Els pelegrins espanyols, italians i polonesos són els més nombrosos entre els estrangers. En els seus voltants s'han establit més de 50 cases de religioses femenines i unes 15 congregacions masculines que inclouen un seminari.

 


Conseqüències i Rellevància

 
Les aparicions de Fàtima van tindre un impacte profund en l'espiritualitat catòlica del segle XX i en el desenrotllament de la devoció mariana. El missatge de Fàtima se centra en la penitència, l'oració, especialment el rosari, i l'Immaculat Cor de María. Les prediccions relacionades amb Rússia i el comunisme van cobrar rellevància durant el context de la Guerra Freda.

 



Reconeixement per l'Església

 
En 1930, l'Església Catòlica va reconéixer oficialment l'autenticitat de les aparicions de Fàtima. Lucía dos Santos es va convertir en monja i va viure fins al 2005. Francisco i Jacinta van morir poc després de les aparicions, com la Mare de Déu havia predit, i van ser beatificats l'any 2000 i canonitzats en 2017 pel Papa Francesc.




L'impacte de Fátima

 
Fátima s'ha convertit en un dels principals destins de peregrinació mariana en el món. Cada any, milions de persones viatgen al Santuari de Fàtima, especialment en les festivitats del 13 de maig i 13 d'octubre, a la recerca de renovació espiritual, curació o simplement per a  rendir homenatge a la Mare de Déu.
En resum, l'esdeveniment de Fàtima i els miracles associats representen un important fenomen religiós en la tradició catòlica, destacant el poder de la fe i l'oració, així com el paper de la Mare de Déu com a intercessora en moments de crisis per a la humanitat.




ACTE DE CONSAGRACIÓ A L'IMMACULAT COR DE MARÍA
(Germana Lucía)
 
 Mare de Déu i Mare nostra, 
al Teu Immaculat Cor ens consagrem,
 en un acte de lliurament total al Senyor.
Per Tu serem conduïts a Crist.
 Per Ell i amb Ell serem portats a Déu Pare.
Caminarem a la llum de la fe, i farem tot el possible 
perquè el món crega que Jesucrist és l'enviat del Pare.
Amb Ell volem portar l'Amor i la Salvació
fins als confins del món.
Sota la protecció maternal del teu Immaculat Cor 
serem un sol poble amb Crist.
Serem testimoniatge de la seua Resurrecció.
Per Ell serem portats al Pare,
 per a glòria de laSantíssima Trinidad,
 a qui adorem, lloem i beneïm. 

Amén

La nostra Senyora del Rosari de Fàtima, Prega per nosaltres.
107 Aniversari de l'Aparició d'Octubre
i del miracle del sol a Fàtima
Castalla, 11,12 i 13 d'Octubre de 2024
Mes del Sant Rosari.