domingo, 30 de junio de 2019

EL BOUET DE LA SANG "6 de juliol"



                    La festa de la “Preciosísima Sang del nostre Senyor Jesucrist” se celebraba litúrgicament l'1 de juliol. Probablement per qüestions laborals, ací a Castalla, es va decidir el seu trasllat al primer dissabte de juliol. No hi ha documentació que acredite quan comença a celebrar-se ací,  però el més probable és que siga des de 1577, data en què l'arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, després de començar al culte la nova parròquia, va fundar la confraria amb  este nom i li va canviar la dedicació a la primitiva i anterior església, hui ermita, fins a este moment dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, denominant-se des d'eixe any 1577 i fins als nostres dies de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist.
 
 

           Els fins d'esta nova confraria eren, a més de recaptar fons per al manteniment de l'antiga Església, el culte a la passió i les processons penitencials, demanar sufragis en èpoques de calamitats públiques, servitud caritativa a malalts i moribunds, acompanyar als soterrars dels confrares i dels pobres de solemnitat i altres obres de misericòrdia. En les actes de la confraria s'establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa, l'orde en què havia d'eixir les imatges i els gremis etc.











            El nom de “bouet de la sang” tot pareix indicar que prové perquè antigament en la placeta de l'ermita, en este dia, es soltava alguna vaqueta o algun “bouet”, sent este el nom amb què en l'actualitat es reconeix a esta festa.
 
 




                  Probablement siga una de les festes mes antigues que se celebra a Castalla, encara que la forma concreta amb què se celebraba no hi ha documentació, o almenys jo mai l'he aconseguit localitzar, del perquè o des de quan es fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és un poc desconcertant, perquè este dia a les nou del matí acudixen els majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa particular,(familia Soler) on s'arreplega una imatge del Xiquet Jesús  que és portada en andes des d'esta casa fins a la parròquia, lloc en què s'agrega el sacerdot a esta diguem “processó” i a continuació es puja a l'ermita on se celebra la Missa. Al finalitzar la mateixa es lligen els noms dels majordoms i consellers del següent any, que no són altres que els que portaran a la Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent en el següent any en les processons de Setmana Santa, respectivament. Després de finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'amargura i punta la penya fins a la parròquia, lloc en què ja es queda el sacerdot, seguint a continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el Jesuset. (Este any excepcionalment per trobar-se la Mare de Déu en el convent la Missa serà en éste)



 
 
            A continuació tots els majordoms amb  el nou clavari D. Francisco José Rico Marco, la directiva i presidents de les diferents quadrilles junt amb les autoritats civils i religioses s'acudix al tradicional “esmorzaret”.


          Durant el dia es fan diferents cercaviles acompanyades per dolçaina i tamborí per tota la població, fins a les set de la vesprada en què se celebra una festa per a xiquets amb les tradicionals carreres amb premis i regals, danvant de la Casa de Cultura.







                                



            Antigament la forma en què es constituïa la llista dels majordoms era diferent de com es fa en l'actualitat, en les que són unes onze o dotze llistes d'amics d'entre 20 o 30 persones cada una, que van rodant successivament i traient les distintes imatges en les processons. Quan l'ermità, el dia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, feia sonar el toc de l'alba, en la mateixa placeta de l'ermita obria una llista, i els primers a arribar a apuntar-se serien els anomenats el següent dia 1 de Juliol, com a majordoms o consellers, per això una persona que vulgera repetir majordomia tots els anys, simplement en que fora matiner podria aconseguir-ho.
 



Els tocs per a esta festa són d'una forma molt senzilla, un parell de voltejos amb la campana xicoteta de la parròquia al voltant de les nou del matí i voltejos de la campana de l'ermita a l'entrada i eixida del Jesuset.


lunes, 17 de junio de 2019

Festivitat del CORPUS CHRISTI i tocs









            La festa del Corpus Christi commemora la institució de l'Eucaristia. En este dia celebrat fins fa uns anys en dijous i ara en diumenge, l'església convida a meditar als creients sobre el misteri de la presència del Senyor en el pa consagrat que es guarda en totes les comunitats cristianes. Això és el que es commemora en totes les esglésies amb processons en totes les poblacions, i en les seues distintes modalitats: amb altars, amb al·legories, amb estores i a l'estil de València, com succeïx en Morella, Xàtiva, Castelló, Gandia, Orihuela etc.

            Juliana de Mont Cornillón, priora de l'abadia de Cornillón a Bèlgica, va ser la impulsora de la celebració. Ella va pertànyer a un moviment eucarístic de finals del segle XIII, que va donar origen a varies costums eucarístics com l'exposició i benedicció amb el Santíssim Sagrament, l'ús de les campanetes durant l'elevació en la Missa i la festa del Corpus Christi.

          El papa Urbà IV va publicar la butla "Transiturus" en 1264, en la qual, després d'exalçar l'amor de Crist expressat en la Santa Eucaristia, va ordenar celebrar la solemnitat del Corpus Christi en el dijous després del diumenge de la Santíssima Trinitat. En la butla s'atorgaven indulgències a tots els fidels que assistiren a la missa i a l'ofici, compost pel doctor angèlic, Sant Tomás d'Aquino, per petició del papa, admirat inclús pels protestants.



       La mort del papa Urbà IV en 1264 i poc després de la publicació del decret, es va obstaculitzar la difusió de la festa, però el papa Clement V en el concili general de Viena de 1311, va ordenar l'adopció de la festa. Ell va publicar un nou decret incorporant el d'Urbà IV. Joan XXII successor de Clement V, va instar a la seua observança. Cap dels decrets parla de la processó com un aspecte de la celebració.



         La celebració es du a terme el següent dijous a l'octau diumenge després del Diumenge de Resurressió (és a dir, 60 dies després de eixe diumenge; durant segles el Corpus va ser la festa més important de la cristiandat i constituïx un homenatge solemne a l'Eucaristia. Les primeres notícies del Corpus valencià daten de 1326 (Manual de Consells) però com a processó teofórica general no és tal fins que en 1355 ho ordena el Bisbe Huc de Fenollet. L'any següent coincidint amb la mort del bisbe, es va fer una parroquial rotativa i és en 1372 quan es va instituir amb caràcter general. La processó es va celebrar entre 1355 i 1505 durant el matí i en 1506 es va traslladar a la vesprada, no deixant de ser vespertina fins ara, encara que això sí amb el canvi de dijous a diumenge.

   
         En molts llocs és una festa d'especial rellevància i en uns quants països és un dia festiu oficial (certes parts d'Espanya, Áustria, parts d'Alemanya, Hongria i Suïssa, Brasil, República Dominicana, Bolivia, Colòmbia, Croàcia, Polònia, Trinitat i Tobago, Portugal, Perú, Veneçuela i Equador).




Dita popular: Tres dijous hi ha l'any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el día de l'Ascensió.

                Esta processó també ha tingut un lloc molt destacat ací a Castalla, ja que hi ha constància que per a acompanyar al Santíssim Sagrament es treien totes les imatges en andes, tant les que es trobaven al culte públic en la parròquia com les existents en les cases particulars d'alguns veïns, per això era una gran quantitat de gent la que s'havia d'implicar per a esta processó, comptant també el treball i esforç que calia realitzar per a cobrir tot l'itinerari de la processó de fulls i pètals de flors, el que es denomina vulgarment com "l´enramada del Corpus". Després de comprovar que l'eixida de tanta imatge restava protagonisme al que verdaderament havia de ser el centre de la processó que era el Santíssim Sagrament es va decidir que no isquera cap imatge en la processó. Durant la dècada dels huitanta també es va anar reduint la quantitat de fulls que cobrien els carrers de l'itinerari fins a arribar practicament a la seua extinció, en canvi les campanes sí ho seguixen anunciant de la mateixa manera, permaneixent els seus toc practicament inalterables al pas dels anys i inclús dels segles, sent els tocs per a esta celebració els següents:


  22 de juny Vespra
8.01 h. Àngelus (ordinari) parròquia, convent i ermita.
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia i convent.
19.31h. 1r Toc a missa convent
19.45 h. 2n Toc a missa    "
19.46 h. Volteig general    "
20.01 h. 3r Toc a missa    "
21.01. Àngelus parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig general parròquia i convent.


 
  23 de Juny Solemnitat del Corpus Christi
07.31 h. Àngelus parròquia
07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.
07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.
07.59 3r Toc a missa en posterior parròquia.
08.00h. Volteig general curt parròquia.
 Ángelus convent i ermita.
 Volteig ermita.
10.01h. 1r Toc a missa en posterior parròquia
10.15 h. 2n Toc a missa en posterior parròquia
10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.
10.31 h. 3r Toc a missa en posterior parròquia
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.

18.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
18.45 h. 2n Toc a missa parròquia
18.46 h. Volteig general
19.01 h. 3r Toc a missa parròquia.
         A l'acabar a missa donarà començament la processó realitzant-se voltejos processionals durant la duració de la mateixa, tant en la parròquia com en el convent, amb volteig general a l'eixida i entrada.


jueves, 13 de junio de 2019

A bon ritme





            Sí, pot dir-se que és així, l'obra de restauració de les andes grans o de festes, van a bon ritme; per tant, és possible que per a les pròximes festes de moros i cristians 2019 lluïsquen processionant a la nostra Patrona amb tota la seua esplendor.
 
 
 



 


           En data de hui es troba tota l'escultura desmuntada per peces, havent-se escatat i polit la majoria d'elles, reforçant-se les parts més febles i més propenses a trencaments amb varetes de metall incrustades en les talles, assegurant l'empresa restauradora "Taller de arte religioso Salmerón" que no tornaran a patir els trencaments que pràcticament en totes les processons venien ocasionant-se, sobretot en passar per les portes de les esglésies o els arcs de la casa dels majordoms.
 
 


 


            Aprofite també l'ocasió per a recordar que encara falten 14000€ per a sufragar aquest cost, per això recorde que totes les persones que tinguen voluntat de contribuir a aquesta restauració poden aportar el seu donatiu en la parròquia de Castalla.