domingo, 29 de marzo de 2015

HORARIS I TOCS DE SETMANA SANTA



DIJOUS SANT:
Este dia recordem l'Últim Sopar de Jesús amb els seus apòstols en què els va llavar els peus donant-nos un exemple de servei. En l'Últim Sopar, Jesús es va quedar amb nosaltres en el pa i en el vi, ens va deixar el seu cos i la seua sang. És el dijous sant quan va instituir l'Eucaristia i el Sacerdoci. A l'acabar l'últim Sopar, Jesús sen va anar a orar, a l'Hort de les Oliveres. Ací va passar tota la nit i després de molt de temps d'oració, van arribar a agarrar-lo.
08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia i convent.
13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig general parròquia, convent i ermita.
16.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
16.45 h. 2n Toc a missa parròquia.
16.46 h. Volteig menor “
17.01 h. 3r Toc a missa “
MISSA DEL SANT SOPAR:
18.31 h, 1r Toc a missa parròquia.
18.45 h. 2n Toc a missa “
18.46 h. Volteig general “
19.01 h. 3r Toc a missa “
Al cant del “Gloria”, volteig general i a partir d'este moment es silencien les campanes totalment per començar la passió i mort de Jesucrist, no tornant a sonar fins al cant del “Gloria” de la vigília del Dissabte Sant, que celebrem la seua Resurrecció.
23.00 h. Hora Santa en el Monument de la parròquia (sense campanes)
24.00 h. Cant de la Passió.

DIVENDRES SANT: 
 
 
 
 
Eixe dia recordem la Passió del nostre Senyor: La seua presó, els interrogatoris d'Herodes i Pilat; la flagel·lació, la coronació d'espines i la crucifixió. Ho commemorem amb un Viacrucis solemne i amb la cerimònia de l'Adoració de la Creu.
9.00 h. Viacrucis des del convent fins a l'ermita (sense campanes)
17.00 h. Celebració de la Passió en la parròquia (Sense campanes i amb la matraca).
20.00 h. Processó del Sant Enterrament (sense campanes).


DISSAPTE SANT O DE GLORIA: 
Es recorda el dia que va passar entre la mort i la Resurrecció de Jesús. És un dia de dol i tristesa perquè no tenim Jesús entre nosaltres. Les imatges es cobrixen i els sagraris estan oberts i buits. A la nit es du a terme una vigília pasqual per a celebrar la Resurrecció de Jesús. Vigília vol dir “la vesprada i nit anteriors a una festa.” En la Vigília Pascual, l'Església Catòlica celebra una litúrgia molt especial, i ho fa amb la màxima solemnitat. Comencen els oficis amb el temple a fosques, encenent-se i beneint-se un foc en l'atri, en un lloc fora del temple. D'eixe foc s'encén el Ciri Pascual, un enorme ciri que simbolitza a Crist Ressuscitat. Tot seguit, els fidels encenen les seus ciris pròpies de la flama del Ciri. Arribats al presbiteri, es col·loca en el centre del mateix, junt amb l'altar o junt amb l'ambó, s'encenen totes les llums del temple i es canta l'Exsultet, o pregó pasqual antic himne al·lusiu a la nit de Pasqua que proclama la glòria de la Resurrecció de Crist, que embolicarà tota la litúrgia d'esta nit.
23.30 h. Solemne Vigília Pascual, la celebració cristiana més important de l'any. Al cant del Gloria, volteig general, i a partir d'este moment ja comencen els seus tocs habituals.
La campana de l'ermita, també s'unix a este volteig, junt amb les traques i coets que els majordoms tiren des de l'ermita. Antigament esta campana, quan anava manual s'anaven rellevant els majordoms de la Mare de Déu de la Soledat i la voltejaven durant tota la nit fins a l'eixida de la Patrona. En l'actualitat i des que funciona automàticament, per a evitar un abús i possible ruptura de la campana, es reduïx a 2 o 3 minuts cada hora durant tota la nit.

DIUMENGE DE RESURRECCIÓ O DE PASCUA:
És el dia més important i més alegre per a tots nosaltres, els catòlics, ja que Jesús va véncer la mort i ens va donar la vida. Açò vol dir que Crist ens dóna l'oportunitat de salvar-nos, d'entrar al Cel i viure sempre feliços en companyia de Déu. Pasqua és el pas de la mort a la vida.
7.31 h. 1r Toc a missa en l'ermita.
7.45 h. 2n Toc a missa amb volteig en l'ermita.
8.00 h. 3r Toc a missa en l'ermita. 
8.01 h. Àngelus parròquia i convent.
8.02 h. Volteig general.
9.01 h. Regina coeli parròquia.(Des d'este moment fins a Pentecostés este toc substituïx al d'àngelus).
9.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita per començament de la processó del Encotre, esta processó és la més important de l'any ací a Castalla, on ixen totes les famílies juntes per a acompanyar la Patrona fins a la parròquia, on té lloc la Trobada amb Jesucrist ressuscitat, durant tot l'itinerari, voltejos processionals i a l'arribada Solemne Missa Major.
11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa “
11.46 h. Volteig menor “.
12.01 h. 3r Toc a missa “
13.01 h. Regina coeli parròquia.
              Àngelus convent i ermita.
13.02 h. Volteig general solemne parròquia, convent i ermita.
21.01 h. Regina coeli parròquia
              Àngelus convent i ermita.
                                 

I aprofite pera des d'ací desitjar una molt bona Pascua a tots.
Toc del Regina Coeli

Salutació a la Mare de Déu durant el temps pasqual i propia de este día:
(TRES CEMPANADES XICOTETA)
Alegra't. Reina del Cel, al·leluia.
R: Perquè Aquell a qui vas meréixer portar en el teu si, al·leluia.

(TRES CAMPANADES DEJUNI)
Ha ressuscitat com ho va predir, al·leluia.
R. Intercedix per nosaltres davant de Déu, al·leluia.
(TRES CAMPANADES MITJANA)
Gaudix-te i alegra't, María Mare de Déu, al·leluia.
Perquè en veritat el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.
(TRES CAMPANADES SEGONA)
Orem: Oh, Déu, que has omplit d'alegria al món amb la resurrecció de Jesucrist, el teu Fill, el nostre Senyor, concedix-nos per intercessió de la Mare de Déu, arribar a posseir la dita de la vida immortal.
Per Crist nostre Senyor.
(TRES CAMPANADES MAJOR)
R. Amén.

sábado, 28 de marzo de 2015

TOCS DEL DIUMENGE DE RAMS





“La Setmana Santa dóna començament en el Diumenge de Rams amb la commemoració de l'Entrada de Jesús a Jerusalem, seguint la narració de l'Evangeli de Sant Marcos. "



L'inici d'esta festivitat ve marcada per la primera Lluna Plena posterior a l'equinocci de primavera. El Diumenge de Rams és el diumenge anterior a la dita Lluna, per això, tots els anys la data varia.

Al llarg dels distints països de tradició catòlica, i al marge de les celebracions litúrgiques, diverses manifestacions populars commemoren l'Entrada a Jerusalem i, en molts casos, donen començament a les processons de Setmana Santa. Són molt conegudes les processons de la "Borriquita" o de la "Pollinica" en algunes comunitats, que al·ludixen a la montura de Crist representada en les talles que procesionen, sent una de les més importants la d'Elx.



Per a la tradició cristiana és un dia en què es commemora un triomf, l'entrada de Crist a Jerusalem amb el reconeixement d'un rei. Al llarg de la setmana el to és distint ja que rememora la Passió i Mort per a finalitzar amb la Resurrecció.




El Diumenge de Rams és un dels dies més celebrats de la Setmana Santa, no tots els dies de les festes són celebrats de la mateixa manera, els més importants són el Diumenge de Rams, Dijous Sant, Divendres Sant i Diumenge de Resurrecció.


En este dia la celebració de la missa comença amb la benedicció de les palmes i rams d'olivera que porten els assistents i una vegada comença l'ofici es realitza la lectura del relat complet de la Passió, que en alguns temples és dramatitzat i es llegit entre tres persones per a emfatitzar-ho més.







Una altra curiositat d'este dia que en algunes llars s'ha fet popular és eixe dita de:"¡Diumenge de Rams! Qui no estrena, no té mans". En este dia molta gent té el costum d'estrenar algo, normalment una peça de vestir.






Ací a Castalla, esta benedicció de rams d'oliveres i palmes es realitza en l'església del convent, per a continuació començar la processó fins a la parròquia. L'itinerari pel qual transcorre la processó és el següent: carrer convent, plaça l'hostal, carrer doctor Sapena i carrer Major. A l'arribada a la parròquia missa Major, i les tocs per a este día seran els siguients:




Dissabte 28 de març (vespra)


13.01 h. Àngelus en la parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor en la parròquia i en el convent.


18.31 h. 1r Toc a missa en el convent.
18.45 h. 2n Toc a missa. "
18.46 h. Volteig general. "
19.01 h. 3r Toc a missa. "


21.01 h. Àngelus en la parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig menor en la parròquia i en el convent.







DIA 29 de març Diumenge de Rams




07.31 h. Àngelus en la parròquia.
07.32 h. 1r Toc a missa. "
07.33 h. Volteig menor. "
07.45 h. 2n Toc a missa. "
08.01 h. 3r Toc a missa. "
Àngelus en l'ermita
08.30 h. Àngelus simple en el convent.




09.31 h. Volteig campanes xicotetes en el convent.
09.45 h. Volteig general en el convent.
09.55 h. Volteig menor en el convent.
(A continuació voltejos processionals)


10.01 h. 1r Toc a missa en la parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa “
10.16 h. Volteig campana mitjana i segona en la parròquia.
(A l'arribada de la processó, volteig general)
10.31 h. 3r Toc a missa en la parròquia.


11.31 h. 1r Toc a missa en la parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa “
11.46 h. Volteig campana mitjana i segona en la parròquia.
12.01 h. 3r Toc a missa en la parròquia.


13.01 h. Àngelus en la parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor en la parròquia i en el convent.


21.01 h. Àngelus en la parròquia, convent i ermita.


sábado, 14 de marzo de 2015

LA CAMPANA DE L'ERMITA I EL CASTELL





              En aquesta entrada vull centrar-me en la singular història de la campana de l'ermita, així com les seues diferents ubicacions i la seua relació amb el castell de Castalla. Abans de res vull deixar clar que en la història que vaig a narrar, part d'ella està documentada però també hi ha una altra part que és exclusivament de transmissió oral dels nostres avantpassats.






           Aquesta campana no té en la seua inscripció la data de la seua fosa, però segons Francesc Llop, antropòleg i president dels campaners de la Catedral de València, per la seua tipologia i gravats gòtics es tracta d'una campana fosa al voltant de l'any 1565 pel fonedor Juan de la Sierra natural de Cantabria i resident en Xátiva. Uns anys abans va començar l'edificació de la nova església de Castalla en el lloc que hui ocupa l'Ajuntament, però en començar els fonaments es va comprovar que no hi havia fermesa en el sòl per a un edifici d'aqueixes dimensions i que a més emanava aigua, per la qual cosa es va desistir d'aquesta ubicació pensant en un altre lloc més estable, sent aquest el que ocupa en l'actualitat i començant les obres l'11 d'abril de 1562, data en què es va col·locar la primera pedra. Malgrat no haver trobat documentació que ho acredite és deduïble pensar que es va fondre la campana per a aquesta nova església en coincidir exactament en les seues dates.




             Sense estar concloses les obres, el 2 de setembre de 1571 va tenir lloc la benedicció de la nova església parroquial, traslladant-se el Santíssim Sagrament de l'antiga església, (hui ermita de la Sang) a la nova. Al no estar el campanar finalitzat sembla que es va decidir col·locar aquesta campana en una espadanya sobre la façana principal de l'església, tal com apareix en diverses fotografies datades sobre el 1880.






          A partir de l'any 1626 comencen a instal·lar-se, a poc a poc i amb el pas dels anys, quatre campanes noves en el campanar, per la qual cosa i unit la mala accessibilitat que la espadanya tenia, aquesta campana que ens ocupa aniria quedant en desús, a part de que les noves instal·lades eren totes d'una grandària considerablement major i lògicament més accessibles per als seus tocs.




              En 1918 el rei Alfonso XIII consagra Espanya al Sagrat Cor de Jesús, per la qual cosa en moltes localitats comencen a erigir-se imatges a aquesta dedicació. Ací a Castalla, com és lògic, no podíem ser menys, i fent un típic reflex al propi caràcter “castallut”, calia fer una imatge “ben gran” que es va instal·lar sobre la torre grossa del castell. No hi ha constància escrita de qui va donar el primer pas per a erigir aquesta tremenda imatge, si la marquesa de Dosaigües o el rector de Castalla, la qual cosa sí consta en escriptura pública datada el 16 de maig de 1928 pel notari de València D. Miguel de Castells i Cubells és el següent:




             Que la molt il·lustre Sra. Na María Dasí Puigmol fa donació a En Juan Miguel Beneyto Marrahi, rector de Castalla i els seus successors, de: “1º Un tros que comprèn tot el terreny que ocupen els derruïts murs i antic solar de l'històric castell de Castalla, i a més una zona al voltant de dit terreny amb una superfície total d'una hectàrea; lindant pels quatre punts cardinals amb la resta de la finca on se segrega, valorat aquest terreny en 200 ptes. 2º Una servitud de pas de carro sobre la resta de la finca, que queda de la seua propietat per a arribar a la parcel·la donada amb una amplària de 4 m. per la longitud necessària a partir des del camí anomenat del calvari públic que arranca en l'ermita de la Preciosíssima Sang, que limita segons queda dit amb la finca total sent aquesta longitud aproximadament de mig quilòmetre. El valor d'aquesta servitud es xifra en 50 ptes”.




               “La molt il·lustre Sra. compareixent fa la donació amb la condició que la finca donada ha de destinar-se exclusivament a la construcció d'un monument religiós amb una efígie o estàtua del Sagrat Cor de Jesús, en el qual s'edificarà una ermita dedicada al culte catòlic públic”.





            En 1929 es construeix la imatge per subscripció popular dels catòlics veïns de Castalla i s'habilita la planta baixa de “la torre grossa” com a capella o ermita tal com exigia la propietària i donant del castell. Com no podia ser d'una altra manera tota ermita o capella havia de tenir la seua campana i com la que ens ocupa havia quedat en desús per la seua complicada ubicació sembla que es va decidir traslladar-la i instal·lar-la en el propi castell. No hi ha constància clara del punt exacte que la campana va ocupar. (Aquesta col·locació és un fotomuntatge)





             L'any 1937 aquesta imatge es va destruir, (en la cripta de l'ermita existeix un petit tros de dos dits) igual que la capella o oratori existent en la planta baixa de “la torre grossa”. També van ser derrocades les campanes del convent, la xicoteta de l'església i la de l'ermita. per a fondre-les en material bèl·lic, però tant aquesta campana com les tres majors de l'església van córrer millor sort, podent arribar fins als nostres dies.




            En 1939, després de finalitzar la guerra civil, s'intenta recuperar les tres esglésies que havien quedat literalment arrasades, en restablir-se novament el culte en l'ermita i amb la nova imatge de la patrona, es va pensar  resituar aquesta campana en la espadaña de l'ermita, baixant-la des del castell fins a aquesta nova col·locació.




               Durant els anys seixanta i principis del setanta es va restaurar aquesta ermita en diverses fases o etapes, en una de les primeres se li va substituir a la campana el tradicional jou de fusta per un nou de ferro de Salvador Manclús de València, pel perill de caiguda que s'apreciava a causa de la deterioració per la seua gran antiguitat. Uns anys després en tocar-li el torn a la façana, com la espadaña també amenaçava ruïna, es va pensar a derrocar-la i traslladar la campana a la casa dels ermitans (en actualitat “dels majordoms”) enfront de la pròpia Ermita, afirmant-se que així aquests podien executar tots els tocs sense eixir del seu habitatge. També a principis d'aquesta dècada es va col·locar una altra imatge del Sagrat Cor de Jesús, però d'una grandària moltíssim menor que el precedent, per açò ja no es va col·locar sobre “la torre grossa” sinó que es va posar sobre una roca entre aquesta i el calvari, però com el material no era de qualitat, perque era de cartó pedra, les inclemències del temps ho van deteriorar fins al punt que va haver de ser retirat.






            L'any 1990 el M.I. Ajuntament inicia les gestions per a la compra del castell al marquès de Dosaigües, el qual va accedir a la venda i en realitzar els tràmits oportuns, es va comprovar que el propietari del recinte del castell era la parròquia de Castalla. Seguidament va ser informat el rector D. Luis Cerdà d'aquesta situació, qui va optar per l'opció de regalar-ho a l'Ajuntament, però com l'església no pot regalar propietats, va haver de vendre-ho, realitzant-se aquesta venda per la simbòlica xifra d'una pesseta. Per algun motiu que ignore aquesta venda no s'ha fet constar en el registre de la propietat, on segueix figurant a nom de la parròquia, al menys així era fins fa uns mesos.(He pogut comprovar personalment com alguns guies del castell se'ls oblida aquesta part de la seua historia). Segons José Bernabéu, el marquès va realitzar la venda dels terrenys limítrofs al castell per la xifra d'un milió de pessetes.





         L'any 2011 vaig rebre una notificació de l'abans esmentat Francesc LLop en el qual se m'afirmava que deuria deixar de tocar aquesta campana pel gran perill de trencament existent pel seu conjunt de truja metàl·lica així com el motor de vol continu, fins que poguera ser restaurada amb la seua tradicional truja de fusta i motor d'impulsos (que funciona com si fóra manualment) per ser una campana gòtica d'alt valor patrimonial.










            Certament açò va provocar en mi una situació de gran contradicció, d'una banda i com és lògic, volia preservar la campana sense deterioració alguna per a les futures generacions i per una altra no podia consentir que deixaren de sonar els seus tradicionals tocs amb la salutació diària a la Mare de Déu amb el toc del Ángelus, a Missa, Rosari, voltejos en les solemnitats i processons, etc. Li'l vaig comentar al meu amic Francisco José Rico “Pallisa”, sagristà de l'ermita, qui fent una vegada més honor a la seua abnegada labor en l'atenció a la Mare de Déu i el seu patrimoni, em va afirmar que comptara amb ell per al que fora menester. Seguidament vam procedir a demanar pressupost a l'empresa que havia restaurat feia  alguns anys les campanes de la parròquia, perquè  era garantia d'un bon fer; i a continuació ems vam reunir amb el rector D. Salvador Valls per a informar-li del tema, qui ens va afirmar que opinava que sí que s'hauria de restaurar, però que era un moment complicat perquè s'estava arreplegant diners per a poder sufragar les pròximes obres del pis de l'església. A continuació ems vam reunir amb Juan Antonio Mira (tècnic de patrimoni de l'Ajuntament) qui també va mostrar gran interès per aquesta restauració, però que alhora tampoc veia possible que en poc marge de temps l'Ajuntament poguera escometre-la; en part a causa de la gran crisi econòmica en la qual estàvem immersos.




              Se'm va ocórrer una solució que podia considerar-se en certa manera “salomónica”, perquè podíem d'una banda preservar la campana antiga sense perill de trencament i mantindre la tradició dels seus tocs; aquesta solució era fer una similar nova, perquè el preu era moltíssim menor que la restauració, ja que en ser aquesta campana carent de valor patrimonial, podia seguir amb la seua truja metàl·lica i motor de vol continu, passant ja l'antiga en el mes de maig del 2012 a ser exposada en el museu parroquial sense ús, a l'espera a poder fer front a la seua restauració. Vull agrair en aquest punt a una persona que anònimament va abonar l'import de la nova campana com a regal a la Mare de Déu, sense oblidar-me tampoc de Tomás Bordera, José Miguel Mira, Oscar Reche i Víctor M. García, els qui es van oferir voluntaris per a realitzar totes les tasques del canvi de les campanes.







          Quasi amb tota certesa estarem parlant de l'instrument musical més antic de Castalla (quasi 500 anys) i en tot aquest temps ha acompanyat a multitud de generacions en la seua vida quotidiana amb el seu preciós so. Al meu entendre, un museu no és lloc per a una campana, per açò crec que deuria ser restaurada quan es puga i tornar als seus tradicionals tocs.






          Vull donar les gràcies a Tino Carbonell, amb qui em vaig reunir per a intercanviar impressions sobre aquest article i sobre un altre treball que està realitzant ell, on em va aportar molta informació, una de les més apreciades per a mi va ser el constatar que l'any 1464 ja hi havia una campana instal·lada en el castell, per la qual cosa probablement també tindria la seua capella o oratori, cosa que d'altra banda és lògic deduir, perquè qualsevol casa senyorial, caseriu  o finca particular la tènia. En un futur, espere no molt llunyà, realitzaré una entrada més concretament sobre aquest fet.





.