CAMPANERS DE CASTALLA: 25 ANYS ENTRE NOSALTRES

Aquest pròxim dissabte 3 de maig és una data memorable per a les nostres campanes, per ser el dia en què es va fondre nostra actual campana major. 25 anys són realment pocs per al que es pot considerar és la vida d'una campana, ja que tenim algunes de més de 200 i fins i tot de més de 400 anys, però inclus no sent molts hem pensat que no hauria de passar aquesta data inadvertida, ja que podríem afirmar que són les seues bodes de plata, per açò hem cregut convenient ajuntar-nos al migdia i realitzar-li alguns tocs i voltejos manuals, per a emmarcar tal commemoració alhora que ressaltar que és el dia de la Santa Creu.

Vull aprofitar esta entrada per a narrar la seua història, com i el perquè es va fer, encara que ja està narrat en l'apartat d'història de les campanes, també vull afegir una part no menys important de la qual vam tenir coneixement en la visita que realitzem en el 2012 als fonedors “Hermanos Portilla” de Santander.

Amb motiu de l'adquisició de les tres últimes campanes, visitem esta foneria, com ja vaig narrar en l'entrada “Visita als germans Portilla”, després d'una llarga conversa i intercanvi d'impressions ens va afirmar Abel Portilla (fonedor) que entre la gran quantitat de campanes foses al llarg de la seua vida recordava perfectament esta, perque mos va afirmar que per a ell tenia una història molt singular, sent esta la següent:

Que primerament la va fondre en la fosa dels seus oncles, lloc en el qual ell treballava, i que en ser una campana d'una grandària molt considerable va tindre un menut error, rebentant-li el motle dins del fossat en el moment de la fosa i desbaratant-se-li la campana. Seguidament i com ja portaven idea d'independitzar-se tant ell com el seu germà Marcos, van decidir ja realitzar-la en la seua nova i actual foneria, però com no tenien temps per a construir la nau, perquè havien de servir-nos la campana abans de l'estiu, van pensar realitzar esta fosa a la intempèrie, cobrint el fossat amb diverses xapes de de metall per si plovia, ja que la humitat li era perjudicial. També ens va afirmar que en les primeres nits dormia en un sac de dormir al costat d'ella, abans d'extraure-la del fossat i trencar-li el motle, indicant-nos també que una vegada trencat este, va quedar molt satisfet de l'obra realitzada, ja que havia obtingut una campana d'una molt bonica estètica i preciosa sonoritat.

A continuació reflectisc la història ja publicada:

Es va fondre l'any 1989 per a substituir a “la mitjana” per trobar-se badá i en eixes dates sense possibilitat de soldadura ni una altra solució. Per este motiu va conservar el nom de l'anterior, perquè es va fondre per a substituir-la. La seua inscripció diu:

“MARIA DE LA ASUNCION ME LLAMO, ME FUNDIERON EL 3 DE MAYO DE 1989 EN SUSTITUCION DE LA ANTERIOR QUE SE FUNDIO EN 1739 Y REFUNDIO EN 1830. SIENDO CURA DE LA PARROQUIA DE ESTA CIUDAD DE CASTALLA D. LUIS CERDA. A EXPENSAS DE LA COMUNIDAD”.

Per a la fosa d'esta campana, intentarem per tots els mitjans buscar la millor solució possible i satisfir l'enyorança existent en el poble per la falta de la tonalitat greu que faltava en el campanar, després de la refosa de la campana “Sant Roc”. Per a això vaig buscar un grup de persones que tingueren il·lusió i interés per a portar a bon terme esta obra. Més tard, este grup de persones presidit pel capellà D. Lluis Cerdá formaria la comissió de la campana, i van ser les persones següents:

   Emilio Bernabeu

   Antonio Berbegal

                 Francisco Antón

                 Idelfonso Verdú

                 Rubén Palacios

                 Francisco José Rico

                 Juan Carlos Candela

      Després de preguntar opinions a tot el poble de la solució que s'havia de donar a l'arreglament de la campana rota, la immensa majoria es va inclinar per esta opció de fer una nova més gran, buscant com he mencionat eixe to més greu.

El següent pas que vam donar va ser demanar pressupost a unes quantes fàbriques de campanes per a veure quina d'elles ens convencia més. Després de tantejar-los en diverses reunions ens desidirem a encomanar-li-la a la empresa de Santander Hnos Portilla pels motius següents:

1 Era una empresa de diverses generacions de campaners i e'ns assegurava que les fonien com des d'antic s'havia fet, d'una forma artesanal.

2 Amb el mateix aliatge, açò és, 80% de coure i 20% d'estany, que altres empreses oferien, el quilo de bronze ja fos, resultava més econòmic i la inscripció era gratuïta, cosa que en altres no.

Volent-nos assegurar de la qualitat del so vam creure convenient durant el mes de juliol de 1988, desplaçar-nos Francisco José Rico “Pallisa”, Francisco Berbegal “el Campechano” i jo, per a parlar personalment i mostrar un vídeo il·lustratiu de les nostres campanes als fonedors i aprofitar per a sentir algunes de les seues campanes. Va ser un encert perquè quan arribem a Santander tenien tres campanes noves acabades de traure del motle, les quals vam poder escoltar i comprovar que tenien una gran qualitat de so. Després de tornar a Castalla vaig proposar una reunió amb la comissió per a comptar-los i mostrar-los en vídeo la satisfactòria experiència tinguda amb els campaners Abel i Marcos Portilla.

Després d'uns mesos de deliberació es firme el contracte i es va manar per correu, indicant-me Abel Portilla, fonedor, telefònicament que tenia algo de por amb esta campana perquè era d'un grandària més que considerable, per a ajustar-se amb el pes demanat de 1600 quilos perquè un mil·límetre de grossor en el motle podia suposar molts quilos de més o de menys, a la qual cosa jo li vaig respondre que no patira per això, que nosaltres, com ja li havíem comentat, el que buscàvem era una campana gran amb un to greu, per això era preferible que s'excedira que no arribara al pes. El que per a ell va suposar un gran alleugeriment.

Junt amb la campana es va desplaçar fins a Castalla el germà d'Abel, o siga Marcos Portilla per a ajudar-nos en la seua col·locació, baixada de l'anterior, i recol·locació de la “Sant Roc”.Res més arribar a Castalla la portarem a la Cooperativa, lloc en què la descarregarem amb un bouet elevador de la indústria Ripay i acontinuació vam procedir a pesar-la. El pes de la campana va ser de 1741 quilograms, sent estos els que a ell se li van abonar a 1.500 pts per quilo, va tindre un cost de 2.611.500 pts. paganse integramen per donatius populars i majoritariament anonims. La tasca de col-locasió es va finalitzar el 26 de juliol de 1989.

Després de realitzar-li el seu primer volteig, que per cert se'l vaig fer manualment, ja que el motor i martell encara tardarem uns dies mes a muntar-se'l, vaig tornar a quedar decepcionat perquè encara que era un so preciós i molt potent no era la nota musical esperada, sent el to prou paregut al de la segona, a pesar d'emportar-se 637 quilos de diferència.

El bronze té un pes de 1741 quilos més 815 quilos de fusta de la trucha i 610 de ferratges té una suma de
3.166 quilos.