Tal com vaig narrar en l'entrada
referent a la història de les campanes de la parròquia, la xicoteta el nom de
la qual era Josefa María José i San Roque va ser refosa l'any 1901 per
trobar-se inutilitzada per trencament, per este motiu es va desplaçar fins a
Castalla el fill de Vicente Roses, Germán de Atzaneta d’Albaida per a formalitzar
el contracte d'aquesta refundició en data del 13 de juny de 1901. Aquest
contracte es troba desglossat en onze parts molt bé especificades on
s'expliquen molt detalladament els compromisos i exigències de cadascuna de les
parts. Aquesta campana en l'actualitat no existeix, ja que va ser derrocada per
a fondre-la en material bèl·lic. Tenia un pes de 165 Kg. sent per açò més gran
que l'actual xicoteta de 140 kg.
Intentant investigar i saber si
quedava alguna cosa en l'actualitat d'aquesta empresa fonedora de campanes el
passat dia 22 de setembre ens vam anar Mari Carmen i jo a Atzaneta d'Albaida,
coincidint amb que allí es celebrava la festivitat del Santíssim Crist de la Fe
i del Mont Calvari.
Va ser una grata sorpresa per a
nosaltres el comprovar que quedaven molts indicis referents a aquesta empresa
fonedora de campanes, la cual va estar operativa fins a l'any 1972, ja que en
anys anteriors alguns dels seus descendents van muntar les seues foneries en
altres localitats com Silla i València per trobar-se en millor situació a
l'hora de realitzar els transports de campanes.
En l'actualitat, segons ens van
explicar, encara es troben utensilis dels utilitzats en aquesta foneria de campanes,
primerament en la casa frontal a l'església parroquial, en les naus posteriors
de la qual estava situada la foneria, així com en un museu municipal.
Antiga casa de la familia Roses
Una placa commemorativa situada
en l'antiga foneria afirma el següent:
“Ens trobem al costat de la nau
que, fins a 1972, va servir de foneria de campanes a la família Roses: la més
cèlebre de les dinasties de mestres campaners del País Valencià, que van
desenvolupar la seua indústria en els pobles de Benissoda, Atzaneta i Albaida
durant els segles XVIII, XIX i XX. Moltes de les campanes que llueixen en els
campanars de l'arxidiòcesi de València i d'altres diòcesis pròximes –i fins i
tot algunes d'Hispanoamèrica- van ser fabricades aquí mateix.
La família Roses es va assentar a
Benissoda al voltant de 1703 i va començar a fabricar unes peces de bronze que
van tenir bona acceptació. En 1821, el benissodá Doménec Roses es va casar en Atzeneta
i va muntar ací la seua foneria, on els seus fills i successors continuarien
amb la tradició artesanal fins a l'últim terç del segle passat. L'únic moment
d'interrupció va ser el de la Guerra Civil (1936-39), quan la foneria va ser
requisada pel govern i dedicada a fondre campanes, per a reciclar-les en
material bèl·lic”.
Segons ens van explicar també,
moltes de les campanes que d'ací havien eixit com a autèntiques obres d'art,
després d'uns anys havien tornat per a ser destruïdes i reutilitzades en
l'abans citat, per açò és deduïble l'imaginar que la nostra també acabaria ací,
encara que segons altres fonts, les campanes del nostre entorn van ser portades
a la foneria de la fàbrica “Payá” a Ibi per a ser destruïdes i reutilitzar-les
en la mateixa deplorable finalitat.
Després de recaptar tota aquesta
informació i indagar en la web dels campaners de la Catedral de València, he
arribat a la conclusió que la nostra actual campana ”Sant Tomas i Santa Barbera”
o “dejuni” 1803 i actual “Sant Roc” o “segona” 1809 en la seua primera fosa,
van ser realitzades a Benissoda per Pascual Roses. (Seguiré buscant més
informació). La campana “Sagrat Cor de Jesús”, major del convent, i “Puríssima
Concepció”, xicoteta de la parròquia, van ser realitzades en 1943 per
descendents d'aquesta família de campaners, concretament per Manuel Roses
Vidal, ja instal·lat a València.
Per a finalitzar aquesta entrada
vull comentar que quedem maravillats de la preciosa i multitudinària processó
que presenciem en Atzaneta del Santíssim Crist de la fe i del Mont Calvari, on
si realment com es diu la població té 1300 habitants, crec que van ser encara
més els que van acudir a aquesta processó, amb els seus tres castells de focs
artificials i el preciós so de les seues campanes, lògicament la majoria foses
en la mateixa població.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario