Les festes de moros i cristians tenen el seu origen en la Península Ibèrica i estan profundament vinculades a la història de la Reconquesta, el procés històric que va abastar des del segle VIII fins al XV, en el qual els regnes cristians del nord de la península van lluitar per recuperar els territoris ocupats pels musulmans (o moros) després de la invasió del any 711.
Context històric i religiós
Les celebracions de moros i cristians van sorgir com a representacions
simbòliques de les batalles entre cristians i musulmans durant la
Reconquesta. Estos enfrontaments tenien tant un caràcter militar com
religiós, ja que no sols es tractava d'una lluita pel territori, sinó
també per la fe. Per això, les festes destaquen l'oposició entre dos
mons: el cristià, vinculat al catolicisme, i el musulmà, associat amb
l'islam.
Encara que és difícil identificar una data exacta
per a l'inici d'estes festivitats, es creu que van començar a
desenrotllar-se en l'Edat mitjana, després que els territoris cristians
es consolidaren enfront dels musulmans. En molts casos, estes festes van
emanar de la celebració de Sants Patrons o festivitats religioses, com
Sant Jordi, qui en la tradició cristiana va ser considerat un símbol de
la lluita contra els infidels, com queda patent en les emblemàtiques
festes d'Alcoi. En molts altres casos este tipus de festa va començar a
realitzar-se com a agraïment als Patrons per la seua protecció davant
epidèmies o calamitats.
Les representacions teatrals i el teatre medieval
Durant l'Edat mitjana, el teatre i les representacions simbòliques eren
una part important de la vida social i religiosa. Les festes de moros i
cristians es van convertir en una forma de teatre popular, on es
recreaven batalles, pactes de pau i conversions religioses. Estes
representacions tenien un component èpic i teatral que es va anar
perfeccionant amb el temps.
L'origen festiu al Mediterrani
Les festes de moros i cristians es van consolidar especialment a la
regió del Mediterrani, en comunitats com València, Alacant i Múrcia,
encara que també es troben en altres parts d'Espanya i d'Amèrica
Llatina, a causa de l'expansió cultural durant l'època colonial.
Estes festivitats van adquirir formes particulars segons la regió. En
algunes àrees, les festes van incorporar elements locals, com a vestits i
músiques autòctones, així com la influència d'altres tradicions
culturals. En alguns casos, es van convertir en representacions
d'agraïment per l'alliberament de la dominació musulmana, com és el cas
de les festes en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció a Elx, on se
celebra una batalla mítica entre moros i cristians.
Desenrotllament i evolució
Amb el pas del temps, estes festes es van anar adaptant i evolucionant,
convertint-se en grans esdeveniments que inclouen desfilades, danses,
simulacres de batalles i altres activitats, mantenint en la majoria de
localitats la seua essència religiosa, a l'ésser l'arrel d'on van sorgir
les celebracions, amb solemnes Misses, sermons, processons, ofrenes
florals, etc. als Patrons.
Ací en Castalla
No es troba oficialment registrat, però tot sembla indicar que l'origen
pot datar-se a mitat del segle XVIII, on la soldadesca de l'època,
confraries i gremis acompanyaven a la Imatge de la Patrona en les
baixades, des de la seua ermita fins a la parròquia, per a celebrar el
tridu festiu. Este fet en si prové de l'exigència decretada pel llavors
prelat de la diòcesi, hui Sant Joan de Ribera, en la qual ratificava que
les celebracions als Sants Patrons no havien de realitzar-se en les
seues ermites (els que es trobaren en elles), sinó que deurien, en data
prèvia, traslladar-se a les seues respectives parròquies per a major
realç i solemnitat d'estes. Amb el pas dels anys s'anirien incorporant
actes, comparses, desfilades, alardos, etc. fins a arribar a les
meravelloses festes que coneixem en l'actualitat.
En resum,
les festes de moros i cristians tenen les seues arrels en la
Reconquesta i la fusió d'elements religiosos i teatrals. Amb el temps,
van evolucionar fins a convertir-se en celebracions populars que es van
expandir a altres parts del món, mantenint el seu esperit simbòlic,
festiu i religiós.
Horari de tocs de campanes en les festes de moros i cristians 2025 en honor de la Santísima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa
12.01 hores: Toc d'Àngelus en les 3 Esglésies.
22.00 hores: Voltejos de crida a la Processó en l'ermita
10.31 hores: 1r Toc missa Major en la parròquia.
13.01 hores: Toc d'Àngelus en les 3 Esglésies.
10.31 hores: 1r Toc missa Major en la parròquia.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
