FESTIVITAT DE TOTS SANTS

             El Dia de Tots  Sants és una tradició catòlica instituïda en honor de Tots els Sants, coneguts i desconeguts, segons el papa Urbà IV, per a compensar qualsevol falta a les festes dels sants durant l'any per part dels fidels.

  

             En els països de tradició catòlica, es celebra l'1 de novembre; mentres que en l'Església Ortodoxa es celebra el primer diumenge després de Pentecostés; encara que també la celebren les Esglésies Anglicana i Luterana. En ella es venera tots els sants que no tenen una festa pròpia en el calendari litúrgic. Per tradició és un dia festiu, no laborable.

 

             Al principi sols els màrtirs i Sant Joan  Baptista eren honrats amb un dia especial. Gradualment es van anar  afegint altres sants, i el nombre  va augmentar quan es va establir el procés regular de canonització. Així i tot, tan primerenc com l'any 411 hi havia en el calendari cristià caldeo una “Commemoratio Confessorum” per al divendres després de Pasqua. A Occident el Papa Sant Bonifacio IV, 13 de maig de 609 o 610, va consagrar el Panteó Romá a la Santíssima Verge i a tots els màrtirs, i va ordenar un aniversari. Gregorio III (731-741) va consagrar una capella en la Basílica de Sant Pere a tots els sants i va fixar l'aniversari per a l'1 de novembre. Ja existia a Roma una basílica dels Apòstols, i la seua dedicació es commemorava tots els anys el dia 1 de maig. Gregorio IV (827-844) va estendre la celebració de l'1 de novembre a tota l'Església. La vigília sembla que es celebrava tan primerenc com la festa mateixa, i el Papa Sixto IV (1471-84) va afegir l'octava.

  

           Popularment està molt relacionada esta festivitat amb els difunts, assistint la immensa majoria en este dia als cementeris per a visitar els seus sers volguts difunts; realment no té res a veure, ja que durant este dia les campanes voltegen en senyal d'alegria com a festa, sent el color litúrgic el blanc, i és ja a partir de la vesprada quan comencen a sonar els tocs a difunts com a vespra d'eixe dia 2, que propiament és el dia que es commemora a tots els fidels difunts, sent ja el seu color litúrgic el morat.

             Els tocs per a esta festa són els propis de qualsevol solemnitat de precepte i seran els següents:

Dia 31 de octubre "VESPRA"

08'01h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.

13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.


19'00 h. Convent: 1 r Toc de missa de vespra.
19'15 h.     "          2 n Toc de missa de vespra amb volteig general.
19'30 h.     "          3 r Toc de missa de vespra.


20'01 h.. parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
20'02 h. Parròquia: Volteig menor. (4 campanes)
              Convent: Volteig general.
               Ermita: Volteig.

Dia 1 de novembre "TOTS  SANTS"




08'00 h. Ermita: Toc d'àngelus.
08'31 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
             Convent: Toc d'àngelus simple.

08'33h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
            Convent: Volteig simple. (2 campanes).



08'32 h. Parròquia: 1 Toc a missa amb anunci posterior.
08'45 h.      "          2 n Toc a missa amb anunci posterior.
09'01 h.      "          3 r Toc a missa amb anunci posterior.




10'01 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci posterior.
10'15 h.      "           2 n Toc a missa amb anunci posterior.
10'16 h.      "           Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.      "           3 r Toc a missa amb anunci posterior.




11'31 h. Parròquia: 1r  Toc a missa.
11'45 h.      "           2 n Toc a missa.
11'46 h. Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.      "           3 r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
              Convent: Volteig general.
               Ermita: Volteig.







15'30 h. Parroquia: 1º Toc a Rosari.
15'45 h.        "         2º Toc a Rosari.
15.46 h.        "          Volteig campana menuda.
16.00 h.        "         3º Toc a Rosari. (EIXIDA CAP AL CEMENTERI)



20'00 h. Parroquia, ermita i convent: Toc de ángelus ordinari.

(Señals a difunts en próxima entrada)

 

TOCS DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR

  Imatge de la nostra parroquia

                                                   

             La festivitat de la Mare de Déu del Pilar és la festa patronal de Saragossa, així com de la Hispanitat i de la Guàrdia Civil. Es celebra el 12 d'octubre.

            Va ser festiu per primera vegada l'any 1613 a l'aprovar-ho així el Consell de Saragossa. Fins al 27 de maig de 1678 no es va declarar patrona de Saragossa a la Mare de Déu del Pilar. Segles d'història, fe i devoció relacionada amb esta patrona, precedixen les celebracions que practiquen els espanyols actualment. El Pilar és la Festa Nacional de la Hispanitat i una de les festes més reconegudes en tot el món.

 

 

 

 

             La història de la Festa del Pilar comença l'any 40, quan l'apòstol Santiago El Major, germà de Sant Joan i fill de Zebedeo, va entrar a Celtibèria per a predicar la paraula de Déu als habitants pagans. Mentres viatjava per terres aragoneses, en la nit del 2 de gener de l'any 40 de l'era cristiana, se li va aparéixer a Saragossa la Mare de Déu, quan encara habitava a Jerusalem -abans de la seua Assumpció gloriosa-, per a consolar i animar a l'apòstol Santiago, que a les vores de l'Ebre predicava l'Evangeli.

           La Mare de Déu li va demanar que construïra una església en el pilar de marbre on estava ella. La Mare de Déu va desaparéixer, però el pilar va permaneixer. En este mateix lloc Santiago va realitzar la sol·licitud de la Mare de Déu, i el resultat és la bella basílica del Pilar.

          El  any 2015, ací a Castalla va ser molt especial per a aquesta advocació mariana, ja que va  tindre lloc la benedicció d'una nova imatge de fusta tallada de Nostra Senyora del Pilar, portada des de Saragossa. En el 2016 se li va fabricar i colocar el manto i la corona que es va benneir en la Missa de aquest dia. El manto ha segut regalat per una persona anónimament i la corona per alguns donatius i ajudats per una rifa.

 

 

               Les campanes anuncien esta festivitat però amb voltejos només de la campana xicoteta i dejuni, no intervenint la mitjana per no ser precepte i per descomptat tampoc les majors perquè tampoc és gran solemnitat, per això els tocs seran els següents:

                   Dia 11 d'octubre “Vespra”

Durant el dia tocs ordinaris.
21.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni.

Dia 12 d'octubre FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR

08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni parroquia i ermita


11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa  "
11.46 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni. "
12.01 h. 3r Toc a missa.  "


13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni, xicotetes conven i ermita

 21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita

Restauració de les andes de la Patrona de Castalla

        Encara que la finalitat d'aquest blog és tractar temes referents a campanes, vaig a continuació a informar sobre un tema que poc té a veure, sent açò a causa que hi ha moltes persones que em demanen que escriga o informe sobre temes referents tant a història com a actualitat de la parròquia de Castalla.

        El tema sobre el qual vaig a informar, és com el titul afirma, la pròxima restauració de les andes grans, o de festes, de la Patrona de Castalla. Aquestes andes van ser estrenades l'any 1982, sent una rèplica exacta de les anteriors, destruïdes en 1936; des d'aqueixa data ha realitzat totes les processons en les festes de moros i cristians, exceptuant l'any 2002 en què va venir el bisbe de la diòcesi D. Victorio Oliver a beneir les noves xicotetes de Pasqua i enguany per no cabre per les portes del convent a causa dels escalons.

          Com és una escultura amb unes talles molt voluminoses i així mateix fràgils per ser fusta tallada i unit a l'estretor de les portes per els que passa, els arcs de la casa dels majordoms i el seu elevat pes, ha patit infinitat de trencaments, sense desestimar la pluja que almenys en tres ocasions han hagut de patir i la deterioració de la pólvora de les processons del dia 1. És gran el desgast que aquesta preciosa peça ve acumulant, encara que certament des de lluny no s'aprecia. També estan durant tot l'any excepte el temps de Quaresma i Pascua exposades en el camarí de l'ermita com a tron de la Patrona de la localitat.

          Aquestes andes van ser realitzades per la Comissió Gestora "Verge de la Soledat" encapçalada pel capellà regent "D. Francisco Berbegal" (Paco el Campechano) i el grup escultòric dels núvols amb els àngels va ser tallat per l'artista " D, Francisco Buiza" de Sevilla, un dels millors tallistes d'Espanya en aqueix moment, sent aquesta una de les seues obres pòstumes doncs va morir uns mesos després d'executar-la, (a aquestes dates hi ha una exposició a Màlaga sobre les seues obres). Tenen un pes de 480 kg. que sumant-li la bateria, imatge de la Mare de Déu, corona i mantell fa una suma d'uns 600 kg. portats entre 16 portadors ixen a 37.5 kg.

           El taller on es va a efectuar la restauració és: “Taller de Arte Religioso Salmerón” de Socuellamos (Ciudad Real) comprometent-se el restaurador a reforçar les parts febles de la talla per a evitar els seus trencaments, fins i tot garantint que no les tornarà a patir, dotant-la d'una nova patina de pa d'or, tant en les talles com en els fanals, pegant un repàs al núvol i als àngels que estan meinys deteriorats.  La restauració te un preu de 20.570 € i el lliurament del treball conclòs serà sobre el mes de maig de 2019. Vull recordar que aquesta mateixa empresa va ser la que va realitzar en el 2002 les andes xicotetes de la Patrona que utilitza en Cuaresma, prossesons de Setmana Santa i Pascua, i també les andes de Sant Joan Evangeliste l'any 2004.

         En l'actualitat no hi ha ni un euro recaptat per a tal fi, per la qual cosa, entre tots, cadascun en la mesura de les nostres possibilitats, hem de fer un esforç per a contribuir a tal finalitat, també es va a portar loteria de Nadal i s'està pensant algunes altres accions perquè aquesta joia que Castalla té, patrimoni de tots els catolics i poble en general, torne a lluir amb tota la seua esplendor, portant a la seua patrona en les processons de festes patronals de moros i cristians, i durant tot l'any en el camarí de la seua ermita.

           Dissabte passat 8 de setembre sobre les 10 del matí van venir el propietari de l'empresa junt un empleat per a portar-se-les i per a açò ens reunim en l'ermita 14 voluntaris: Benjamín, José, Fran, Kiko, José, Marcos, Kiko, Gustavo, Oscar, Kiko, Jesús, Miguel, Jordi i jo, afirmant-nos el restaurador que preferia que desmuntàrem totes les peces i fanals per a a continuació carregar-ho tot per separat en el camió.