TOCS DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR

Nova imatge de la nostra parroquia

                                                   

             La festivitat de la Mare de Déu del Pilar és la festa patronal de Saragossa, així com de la Hispanitat i de la Guàrdia Civil. Es celebra el 12 d'octubre.

            Va ser festiu per primera vegada l'any 1613 a l'aprovar-ho així el Consell de Saragossa. Fins al 27 de maig de 1678 no es va declarar patrona de Saragossa a la Mare de Déu del Pilar. Segles d'història, fe i devoció relacionada amb esta patrona, precedixen les celebracions que practiquen els espanyols actualment. El Pilar és la Festa Nacional de la Hispanitat i una de les festes més reconegudes en tot el món.

             La història de la Festa del Pilar comença l'any 40, quan l'apòstol Santiago El Major, germà de Sant Joan i fill de Zebedeo, va entrar a Celtibèria per a predicar la paraula de Déu als habitants pagans. Mentres viatjava per terres aragoneses, en la nit del 2 de gener de l'any 40 de l'era cristiana, se li va aparéixer a Saragossa la Mare de Déu, quan encara habitava a Jerusalem -abans de la seua Assumpció gloriosa-, per a consolar i animar a l'apòstol Santiago, que a les vores de l'Ebre predicava l'Evangeli.

           La Mare de Déu li va demanar que construïra una església en el pilar de marbre on estava ella. La Mare de Déu va desaparéixer, però el pilar va permaneixer. En este mateix lloc Santiago va realitzar la sol·licitud de la Mare de Déu, i el resultat és la bella basílica del Pilar.

          El pasat any 2015, ací a Castalla va ser molt especial per a aquesta advocasció mariana, ja que va a tenir lloc la benedicció d'una nova imatge de fusta de tallada de Nostra Senyora del Pilar, portada des de Saragossa. En aquest 2016 se li ha fabricat i colocat el manto i la corona que es beneirà en la Missa de aquest dia. El manto ha segut regalat per una persona anonimament i la corona per algun donatius agudats per una rifa. Les campanes anuncien esta festivitat però amb voltejos només de la campana xicoteta i dejuni, no intervenint la mitjana per no ser precepte i per descomptat tampoc les majors perquè tampoc és gran solemnitat, per això els tocs seran els següents:

                   Dia 11 d'octubre “Vespra”

Durant el dia tocs ordinaris.
21.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni.

Dia 12 d'octubre FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR

08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni parroquia i ermita


11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa  "
11.46 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni. "
12.01 h. 3r Toc a missa.  "


13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig campanes xicoteta i dejuni, xicotetes conven i ermita

 21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita

Campanades per En Antonio Berenguer Fuster

           Dimarts passat 27 de setembre, al caure el dia, rebem la trista notícia que En Antonio Berenguer Fuster ens havia deixat per a partir a la casa del Pare, en pocs moments les xarxes socials eren un clam amb un doble sentiment, d'incertesa i tristesa, ja que de tots era coneguda la malaltia que patia, però ningú podíem imaginar la rapidesa d'aquest trist desenllaç.

          En Antonio va ser rector de la nostra ciutat de Castalla de setembre de 1991 a setembre de 1993. Malgrat ser curt l'espai de temps que va estar al capdavant com a pastor de la nostra parròquia, vam ser moltíssimes  persones les que entaulem amb ell una sincera i estreta amistat, que va perdurar fins al final dels seus dies. Va ser un home senzill i sincer, sense doblés, d'una gran valentia i treballador incansable, fidel al seu ministeri sacerdotal i d'una grandíssima devoció mariana, gran orador y tenia el do de la paraula, excelnt músic, gran persona i millor amic.

          Durant el temps que va estar al capdavant de la nostra parròquia cal ressaltar el seu zel en les celebracions liturgiques i més concretament en les grans celebracions, donant un fort impuls a la coral parroquial que per aquelles dates es trobava en decadència i formant també el cor juvenil, va restaurar la custòdia major, va reformar la il·luminació del convent afegint quatre llanties i vuit aplics, va restaurar la cúpula del camerí de l'ermita, va completar els bancs d'aquesta doncs es trobava solament amb sis, va realitzar una nova vidriera per al buit que ja tenia preparat des de feia molts anys, va instal·lar els farols processionals de la patrona en l'altar de l'ermita que fins llavors es trobaven en el museu parroquial i va regalar personalment una aurèola amb els seus dotze estels perquè les imatges de la Patrona quean estan reservades estiguen amb tota la seua dignitat.

Va nàixer a Polop de la Marina l'any 1953, va ser ordenat sacerdot al novembre de 1976, coadjutor de l'Asunción de Xixona, rector de la Torre de les Maçanes, vicari de La nostra Senyora del Carmen d'Elx, vicari de Santa Maria d'Elx, mestre del Misteri, capellà de la Vinguda de la Verge, rector de Castalla, de la Vilajoiosa, d'Altea la Vella, administrador parroquial de l'Almudena de Benidorm i rector de Sant Joan Baptista de Benidorm.

La Missa exequial va ser oficiada per l'Il·lm. Sr. Bisbe D. Jesús Murgui, concelebrant el vicari general i mig centenar de sacerdots. Com era de preveure la parròquia de Polop es va quedar xicoteta per a albergar la multitud de fidels que acudim per a resar per l'etern descans de la seua ànima i acomiadar-li, va ser cantada per la capella del misteri d'Elx.

 

Dimarts que ve 4 d'octubre, festivitat de Sant Francesc de Asis, patró de Polop i a qui professava una gran devoció, celebrarem D.M. un funeral ací en la parròquia de Castalla per l'etern descans de la seua ànima i realitzant les campanes el toc típic de difunts de sacerdot.

LA PLAÇA DE L'ERMITA

             Com són moltes les persones que em pregunten el motiu pel qual la imatge de la Patrona no ha pogut pujar a la seua ermita en la processó del dia 4 de setembre, he pensat realitzar una entrada en el blog, malgrat no haver-ho creat per a aquests temes, per a deixar constància i aprofitant l'ocasió publicar algunes fotos de la pavimentació realitzada l'any 1970.

             El motiu fonamentalment es basa que es van a realitzar unes noves obres de pavimentació en aquesta plaça, per haver causat una xicoteta deterioració les arrels del eucaliptus situat en la mateixa. També es pretén alhora fer una excavació arqueològica intentant trobar elements que llancen llum sobre la plaça en l'antiguitat. Per aquest motiu, l'ermita quedarà els pròxims mesos sense accessibilitat, sense desestimar que a data d'ahui i amb poc més d'una setmana d'obra, i segons el propi encarregat de l'ermita “Pallisa”, aquesta es troba amb un dit de pols per lo que seria impossible obrir-la al culte i per aquests motius romandrà la Patrona en la parròquia fins que concloguen les obres.

            

            

              L'actual pavimentació va ser efectuada pel rector D. Toribio Sellés amb molt sacrifici i esforç en 1970, any en el qual també estava concloent la restauració de l'ermita realitzada en diverses fases en la dècada dels 60. Els materials que va utilitzar bàsicament van ser marbre i pedres de cant rodat, per a açò va visitar diverses empreses de marbre de Novelda intentant aprofitar restes d'aquest material per a reduir el seu cost o fins i tot resultara gratuït, i per a la pedra van ser el propi sacerdot, sagristà i monaguillos en la seua cerca, arreplegant-les i portant-les als propis obrers per a la seua col·locació.

            Com es pot apreciar en les fotografies, va realitzar una característica i singular decoració, situant en la part central a manera d'un passadís o catifa amb l'escut de Castalla en el centre, un banc d'obra formant cantonada al voltant del eucaliptus perquè la gent poguera asseure's a descansar a l'ombra d'aquest, va col·locar una taula de pedra amb un mosaic central amb l'al·legoria de la multiplicació dels pans i els peixos, va col·locar una font d'aigua potable sota els arcs de la casa dels majordoms i una altra decorativa en la façana de l'ermita amb un mosaic de la verge de la Soledat, aprofitant un lavabo de marbre situat en l'antiga sagristia. També va  pavimentar amb pedra tota la costera d'accés a la plaça. En la dècada dels 90 el M.I. Ajuntament va col·locar rajola de terratzo sobre aquesta pedra i en el 2014 es va substituir per l'actual llamborda.

        Sense entrar en valoracions sobre el disseny o format de la plaça, doncs per a gustos colors, en consciència crec que és molt d'agrair la labor d'aquest sacerdot, ja que va realitzar les obres d'aquesta plaça com les de moltes altres coses amb l'única ajuda dels donatius dels feligresos de Castalla.