L'origen de la festa
de la Inmaculada es remunta a finals del segle VII o començaments del
VIII en Orient. Ardents defensors van ser a Europa el benedictí Anselmo
de Canterbury, Raimundo Lulio o Sant Vicent Ferrer, entre altres,
destacant de manera particular els franciscans, per als que va ser
decisiva la teologia inmaculista de Duns Scoto.
També els dominics, enfront de l'oposició d'alguns dels
seus membres, van defendre la creença en la Immaculada Concepció de
María com Santo Domingo, Taulero, un dels seus més acèrrims defensors, o
el valencià Sant Lluís Bertran. Entre els agustins va destacar Sant
Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València. En el concili de Trento es
van distingir Diego Laínez i Alfonso Salmerón.
Les universitats
espanyoles en la seua immensa majoria es van comprometre amb jurament i
“vot de sang” a defendre el dogma de la Inmaculada, sent avançada
València que ho va fer en 1530, enfront de moltes altres que ho van fer
en el segle XVII.
Una de les aportacions més singulars i primerenques de la
poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la
“Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la
ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que
va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors
consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els
territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys
1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de
la Mare de Déu.
(Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)
L'any 2004 es va celebrar el 150 aniversari de la Proclamació
del Dogma que María va ser concebuda sense pecat original, sense taca.
El dogma va ser proclamat pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en
la seua butla "Ineffabilis Deus."
(Imatge de la purissima de la parroquia de Castalla)
"...declaramos, proclamamos y definimos que la doctrina que
sostiene que la beatísima Virgen María fue preservada inmune de todo
mancha de la culpa original en el primer instante de su concepción por
singular gracia y privilegio de Dios omnipotente, en atención a los
méritos de Cristo Jesús Salvador del género humano, está revelado por
Dios y debe ser por tanto firme y constantemente creída por todos los
fieles ... " Pío IX, bula Ineffabilis Deus, 8 de diciembre de (1854)
Per tant com solemnitat que és esta festivitat tots els anys el
dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe
motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran
els següents:
Dia 7 de desembre, vespra de la solemnitat de la Immaculada Concepció:
13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
Convent: Volteig general.
Ermita: Volteig.
18.30 h. Convent: 1º Toc a Missa
18.45 h. " 2º Toc a Missa
19.00 h. " 3º Toc a Missa
20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
20'02 h. Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
Convent: Volteig general.
Ermita: Volteig.
Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció.
07.31 h. Parròquia: Toc d'Àngelus
07.32 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
07.45 h. “ 2n Toc a missa amb anunci de posterior.
07.59 h. “ 3r Toc a missa amb anunci de posterior.
08.00 h. " Volteig menor (4 campanes)
08.00 h. Ermita: Toc d'Àngelus i volteig
10'01 h. Parròquia: 1r Toque a missa amb anunci de posterior.
10'15 h. “ 2n Toc a missa amb anunci de posterior.
Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h. “ 3r Toc a missa amb anunci de posterior.
11'31 h. Parròquia: 1rToque a missa
11'45 h. “ 2n Toc a missa.
Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h. “ 3r Toc a missa.
13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
Convent: Volteig general.
Ermita: Volteig.
20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
(Per a esta celebració, la Patrona
de Castalla inclús sent Soledat, també es guarnix per a l'ocasió
vestint-se de blau, en un manto de seda valenciana amb brodats en plata
que deu de datar del segle XVIII, sent este el color litúrgic propi de
la immaculada Concepció.)
