Dimarts
passat 4 de març, després de concloure la Reserva del Santíssim
Sagrament en finalitzar el tridu de “Les Quaranta Hores” vam procedir,
segons la tradició, a col·locar en l'altar major de l'església –en
aquest cas del Convent- la imatge del Santíssim Crist del Consol perquè
presidisca totes les celebracions durant el temps de quaresma, i me se va
ocurrir que podia resultar interessant el recopilar tota la informació
referent a aquesta advocació tan volguda pels castelluts, unint-la
en un únic article, i com no, en una entrada en aquest blog.
Desconeixem
l'origen de la primitiva talla d'aquesta imatge de Jesucrist clavat en
la creu, elque sí hi ha constància és que es trobava situat en
una capella lateral de l'actual ermita de la Preciosíssima Sang, per la
qual cosa és deduïble que no seria de les dimensions de l'actual, per la
reduïda grandària que aquestes capelles tenen. Aquesta imatge primitiva
era propietat de la confraria de la Preciosíssima Sang, qui la va
vendre, sent comprada a aquesta confraria per la família Esteve. Els
noms dels components d'aquesta família que van realitzar la compra van
ser: José i Onofre Esteve Cerdá; Lorenzo Esteve Pérez, Gabriel Esteve
Rico i Gabriel Esteve Rodríguez d'Arnedo pel preu de 100 lliures, segons
escriptura que van atorgar el dia 9 d'abril de 1589 davant el notari
Gaspar Rico. Curiosament a partir d'aquest moment a la imatge va
començar a cridar-se-li per tots els habitants de Castalla com el
“Santíssim Crist dels Esteves”, la denominació dels quals va subsistir
fins a l'any 1854 que el prelat de la diòcesi de València D. Mariano
Barri i Fernández li va concedir la advocació de “Santíssim Crist del
Consol”.
La capella en la qual es va colocar la imatge no és
l'actual, si no que va ser en la quarta entrant a mà dreta (que en
l'actualitat està dedicada a Sant Josep). En aquesta capella també va ser
pagat per la família Esteve l'altar i retaule, en el remat del qual
estava gravat l'escut d'armes de la família i que consistia en dos esteves d'arada creuades. En el mateix any que se li va concedir la advocació del consol, 1854, D. Tomás Rico i Juan pertanyent a la
família dels Esteve, va restaurar la capella, altar i imatge del Crist
complint una promesa que havia oferit pel restabliment de la seua esposa
Donya Teresa Semper Jordá, víctima d'una greu malaltia, també va pagar
una corona de plata per a la imatge del Crist valorada en 150 ptes. les
obres de restauració les va realitzar D. José Reig, d'Onil, per la suma de
750 ptes. Acabades les obres sol·licita D. Tomás Rico al prelat de la
diòcesi que concedira que el Crist cridat dels “Esteves” es cridara de
la” Salut”, per haver-li-la concedit a la seua esposa. El prelat D.
Mariano Barri, va contestar a la seua petició concedint a la imatge la advocació de “Santíssim Crist del Consol” per creure que era més
indicat i abarcava més que el de la Salut. Tant l'altar com la imatge
van estar en aquesta ubicació fins a l'any 1936 en què va ser
destruït.
Durant aquest mateix any en què va ser destruït van
empresonar a l'escultor nascut a Onil Pascual Sempere Sanchís, qui
segons ell mateix em va narrar l'any 1978, va veure perillar la seua pròpia
vida, realitzant la promesa que si eixia viu d'aqueix trànç regalaria
a la parròquia a la qual pertanguera una imatge de “Crist crucificat”. Aquest gran mestre de l'escultura va nàixer a Onil el 6
de febrer de 1901, i es va casar amb Virginia Guill Mira en 1940 a
Castalla, motiu pel qual en culminar la seua obra i realitzar la seua
promesa, la imatge del Sant Crist la va regalar a la parròquia de Castalla
per ser el lloc del seu domicili familiar i empadronament, morint el 17
d'abril de 1980.
Una vegada acabada la guerra civil aquest
escultor va tenir una grandíssima activitat perquè les esglésies havien
quedat buides d'imatges i almenys les de major fervor popular calia
reposar-les en el menor breu espai de temps possible, al voltant
de moltes de les quals estaven embolicades les festes patronals. Entre
les seues motes obres que te repartides per la comunitat valenciana i inclus fora, ací a Castalla cal ressaltar la de la titular de la
parròquia, l'Assumpció de la nostra Senyora, la Puríssima, la Verge del
Rosari, Sant Francesc de Paula, Santa Rita, el Crist cruicificat de la ermita, l'esbós de Sant Josep i com no la del
Crist al que ens referim. Aquesta talla la va concloure al principis
dels anys 50, prenent com a models per a la mateixa a Baptista i Antoni Domenech “Caolla”, volent plasmar sobre la mateixa tot el dolor i
sofriment que en la seua captivitat havia acumulat. Després de la seua
conclusió tots van convenir, rector, escultor i autoritats en què la
imatge hauria d'arreplegar la mateixa advocació que al que li
precedia. Per a beneir la imatge va venir des de València el bisbe
auxiliar D. Jacinto Argaya, realitzant-se en la pròpia casa de
l'escultor, que està situada en el carrer Ancha i enfront del carrer
Ramón i Cajal.
Una vegada beneïda va ser traslladada en solemne processó
fins a la parròquia, però com al principi no estava previst que la
imatge haguera de ser processionada, no se li van realitzar andes,
per la qual cosa va ser portada al coll en posició horitzontal pels llavors
seminaristes de Castalla, presidint la processó l'esmentat bisbe
auxiliar. Com la capella en la qual es trobava el seu antecessor ja hi
havia una altra imatge, i dedicacio a Sant Josep, es va pensar
col·locar-la en la segona capella entrant per la dreta, però com en el
frontal també havia situat un confessionari es va pensar col·locar-la
en el lateral esquerre, perquè en accedir a la parròquia sempre quedara
visible. Es va colocar sobre una tela rotja de damasc i un remarc de
fusta en forma de creu, permaneixen així fins a la restauració de 1986 en
què es va creure més convenient col·locar-ho en el centre de la capella i
sense l'esmentada tela ni remarc, perquè res poguera eclipsar la
bellesa de la talla. Des que es va colcar i fins als nostres dies, pot
dir-se que aquesta imatge gaudeix d'una profunda devoció entre els
habitants de Castalla, sent diverses ja les generacions que han acudit a
la seua presència en les seues oracions, exposant-li les seues
peticions i sobre tot buscan consol en les seues afliccions. (Vull ressaltar que aquest gran escultor i millor persona era també un
gran apassionat de les campanes, marxant fins i tot a València per a
veure nostra anterior campana major en la seua refundicio,
explicant-me lo gratificant que va ser per a ell, el veure-la allí i
intercanviar impressions amb el propietari de la fosa Salvador Manclús)
En 1980, any en el qual va morir
l'escultor, tres joves de la parròquia, Francisco Seva, Francisco José
Vicent i jo mateix, conversant en una reunió informal, convenim que una
imatge d'aquesta bellesa era una autèntica pena que no isquera mai en
processó, per la qual cosa pensàvem que podria resultar interessant
incloure-la en la processó del Sant enterrament, perque seria molt més
complicat el fer un altre acte o processó nova. Seguidament vam
procedir a donar el primer pas per a aconseguir la nostra finalitat i era l'autorització per part del rector D. Toribio Sellés. Sent els
tres coneixedors de la gran amistat que tenia amb ell, convenim que la
persona apropiada per a exposar-ho i sol·licitar-ho era jo. Després
d'exposar-li la proposta, D. Toribio m'afirme el següent: 1º Que li
semblava bé la idea de traure una imatge tan bonica en processó, 2º Que
no considerava apropiat que anara en la processó del Sant Enterrament, perque en ella ja ix el Crist jacent en el sepulcre, 3º Que veia
complicat que açò el poguérem realitzar perquè la imatge no té andes
processionals. Després d'una llarga conversa i resumint li vaig exposar
que encara que ell tènia raó, vèiem més convenient el que isquera ja en
una processó ben formada que el crear una altra nova i que el de les andes no era problema perquè estaven sense ús les andes que va
entrar en 1939 la patrona a Castalla i que ja van ser adaptades per a
enclavar a aquesta imatge del Crist en una missió parroquial, accedint
seguidament el rector a donarme l'autorització.
Ràpidament van ser molts
els joves als quals va agradar aquesta idea, especialment al grup
“Amunt” de la parròquia, en els qui amb molta il·lusió comencem tots els
treballs perquè el divendres sant de 1981 isquera per primera vegada en
processó. Vull ressaltar la gran acceptació que va tindre aquesta idea
per tota la població de Castalla fins al punt que ràpidament es va
començar a gestar la idea de formalitzar la seua confraria amb estatuts
propis, la qual cosa va culminar el 3 de juliol de 1983, en el qual es
va fundar l'esmentada confraria del Santíssim Crist del Consol.
Entre la
multitud de projectes que la nova confraria pretén realitzar hi ha un
que cada vegada agafa més força, es tracta de recuperar els capuchins
“capuchets” que a primers de segle XX acompanyaven aquesta processó
portant estendards amb motius de la passió i mort del nostre Senyor
Jesucrist, i que els nostres majors encara recordaven amb nostàlgia. En
els següents anys es va complementant l'estructura de la confraria, en
1987 es confeccionen nous vestits de "verdugo" per als portadors. En 1988 es
van realitzar uns preciosos vestits de xiquets penitents i sent aquests
portadors dels símbols de la crucifixió realitzant-se també un nou
estendard. En 1989 es complementen diversos vestits més de capuchins
per a formar passadís al voltant de la imatge amb cirials.
Durant dos dècades es va trobar aquesta confraria operativa, encara que prompte va començar el seu declivi a conseqüència que la majoria
de joves portadors, quan es feien majors, s'inscrivien en la confraria
per excel·lència ací a Castalla que és la de la Preciosíssima Sang, per a
així poder portar en aquesta mateixa processó al Crist jacent “el Vellet de la Sang” i sobretot a la patrona “ la Verge de la Soledat”,
la qual cosa va ocasionar sobretot en la segona meitat dels noranta la falta de portadors. Com la confraria de la Preciosíssima Sang es troba
sobrant de quadrilles, el clavari D. Idelfonso Verdú, va pensar que
igual que en aquesta processó trau les altres tres imatges, també podria
fer-se càrrec d'aquesta, per a açò va citar al rector D. Antonio Pérez a
una reunió en la casa dels “majordoms” on li va proposar fer-se
càrrec de tot però que havia de cedir-li la propietat de la imatge, així
com de les andes i tots els ensers.
La primera part al rector li va
semblar bé, però en la segona va afirmar aquest que seria faltar a la voluntat de l'escultor i donant
de la imatge, a part de que la parròquia no pot regalar les imatges de
culte públic a confraries particulars, per la qual cosa no es va arribar
a cap acord. A l'any següent i amb el nou rector Manolo de Maya es
reprenen les converses, però aquesta vegada sense exposar ja petició de
la cessió de la imatge, arribant en aquesta ocasió a un acord. Es va
redactar un document, en el qual s'exposa que la imatge i els seus
preparatius corresponen a la parròquia i als membres de l'antiga
confraria i que la de la Preciosíssima Sang s'encarregara de les seues
processons.
Des de l'any 1986 la imatge del Crist del Consol
presideix l'altar major de la parròquia durant tot el temps de quaresma,
es col·loca darrere del baldaquí i sobre un fons de tela morada,
color litúrgic propi d'aquest temps, exceptuant 1986 i aquest 2014, en
què per obres de la parròquia presideix l'altar major del convent. En la
meua modesta opinió crec que encara queda més bonic en el Convent que
en la parròquia, ja que al no estar el baldaquí, queda a una altura
molt superior i com suspès en l'aire, a més pel conjunt de colors de la
nova decoració efectuada sobre el retaule d'aquesta església per
l'actual rector D. Salvador Valls. A conseqüència del corcó en les andes reutilitzades de la patrona el passat any 2013 pensem que seria
convenient fer alguna cosa senzilla i en ferro forjat, per a així
intentar evitar el perill existent. També es va pensar a col·locar-ho un poc inclinat, ja que quan va alçat té el pes molt alt, comportant
un gran problema per als portadors. Per a la realització d'aquestes andes vaig poder comptar amb la inestimable col·laboració d'Ismael
Rico, ja que sense aquest no les haguera pogut concloure a temps.
El
pròxim dissabte 12 d'abril a la nit es realitzara, Déu mitjançant i si
el temps no ho impedeix, un solemne Viacrucis des del convent fins a
l'ermita amb aquesta imatge del Santíssim Crist del Consol, per a així
poder-ho deixar allí situat per a la proxima processó del divendres
sant.
