INDAGACIONS SOBRE L'ORIGEN DE LES NOSTRES CAMPANES

.

                Tal com vaig narrar en l'entrada referent a la història de les campanes de la parròquia, la xicoteta el nom de la qual era Josefa María José i San Roque va ser refosa l'any 1901 per trobar-se inutilitzada per trencament, per este motiu es va desplaçar fins a Castalla el fill de Vicente Roses, Germán de Atzaneta d’Albaida per a formalitzar el contracte d'aquesta refundició en data del 13 de juny de 1901. Aquest contracte es troba desglossat en onze parts molt bé especificades on s'expliquen molt detalladament els compromisos i exigències de cadascuna de les parts. Aquesta campana en l'actualitat no existeix, ja que va ser derrocada per a fondre-la en material bèl·lic. Tenia un pes de 165 Kg. sent per açò més gran que l'actual xicoteta de 140 kg.

             Intentant investigar i saber si quedava alguna cosa en l'actualitat d'aquesta empresa fonedora de campanes el passat dia 22 de setembre ens vam anar Mari Carmen i jo a Atzaneta d'Albaida, coincidint amb que allí es celebrava la festivitat del Santíssim Crist de la Fe i del Mont Calvari.

                Va ser una grata sorpresa per a nosaltres el comprovar que quedaven molts indicis referents a aquesta empresa fonedora de campanes, la cual va estar operativa fins a l'any 1972, ja que en anys anteriors alguns dels seus descendents van muntar les seues foneries en altres localitats com Silla i València per trobar-se en millor situació a l'hora de realitzar els transports de campanes.

             En l'actualitat, segons ens van explicar, encara es troben utensilis dels utilitzats en aquesta foneria de campanes, primerament en la casa frontal a l'església parroquial, en les naus posteriors de la qual estava situada la foneria, així com en un museu municipal.

                                                        Antiga casa de la familia Roses

           Una placa commemorativa situada en l'antiga foneria afirma el següent:

“Ens trobem al costat de la nau que, fins a 1972, va servir de foneria de campanes a la família Roses: la més cèlebre de les dinasties de mestres campaners del País Valencià, que van desenvolupar la seua indústria en els pobles de Benissoda, Atzaneta i Albaida durant els segles XVIII, XIX i XX. Moltes de les campanes que llueixen en els campanars de l'arxidiòcesi de València i d'altres diòcesis pròximes –i fins i tot algunes d'Hispanoamèrica- van ser fabricades aquí mateix.

La família Roses es va assentar a Benissoda al voltant de 1703 i va començar a fabricar unes peces de bronze que van tenir bona acceptació. En 1821, el benissodá Doménec Roses es va casar en Atzeneta i va muntar ací la seua foneria, on els seus fills i successors continuarien amb la tradició artesanal fins a l'últim terç del segle passat. L'únic moment d'interrupció va ser el de la Guerra Civil (1936-39), quan la foneria va ser requisada pel govern i dedicada a fondre campanes, per a reciclar-les en material bèl·lic”.

                  Segons ens van explicar també, moltes de les campanes que d'ací havien eixit com a autèntiques obres d'art, després d'uns anys havien tornat per a ser destruïdes i reutilitzades en l'abans citat, per açò és deduïble l'imaginar que la nostra també acabaria ací, encara que segons altres fonts, les campanes del nostre entorn van ser portades a la foneria de la fàbrica “Payá” a Ibi per a ser destruïdes i reutilitzar-les en la mateixa deplorable finalitat.

               Després de recaptar tota aquesta informació i indagar en la web dels campaners de la Catedral de València, he arribat a la conclusió que la nostra actual campana ”Sant Tomas i Santa Barbera” o “dejuni” 1803 i actual “Sant Roc” o “segona” 1809 en la seua primera fosa, van ser realitzades a Benissoda per Pascual Roses. (Seguiré buscant més informació). La campana “Sagrat Cor de Jesús”, major del convent, i “Puríssima Concepció”, xicoteta de la parròquia, van ser realitzades en 1943 per descendents d'aquesta família de campaners, concretament per Manuel Roses Vidal, ja instal·lat a València.

                  Per a finalitzar aquesta entrada vull comentar que quedem maravillats de la preciosa i multitudinària processó que presenciem en Atzaneta del Santíssim Crist de la fe i del Mont Calvari, on si realment com es diu la població té 1300 habitants, crec que van ser encara més els que van acudir a aquesta processó, amb els seus tres castells de focs artificials i el preciós so de les seues campanes, lògicament la majoria foses en la mateixa població.

.

VOLTEIG GENERAL DE REBUDA AL NOU BISBE

                                                                



Excm. i Rvdm. Sr. D.
Jesús Murgui Soriano
Bisbe   electe d'Oriola-Alacant

            Dissabte que ve 29 de setembre a les 18.00 h. efectuarà l'entrada a Oriola l'Il·lustríssim Sr. Bisbe D. Jesús Murgui per a prendre possessió d'aquesta la seua nova diòcesi. Es calcula que al voltant de les 19.00 h. en la Catedral d'Oriola prendrà la seua nova seu, per açò totes les campanes de la diòcesi ho anunciaran, i per descomptat ací a Castalla, on realitzarem un volteig general en la Parroquia, Convent i Ermita

          Mons. D. Jesús Murgui Soriano naix a València el 17 d'abril de 1946. Va rebre l'ordenació sacerdotal el 21 de setembre de 1969 i bisbe des de l'11 de maig de 1996. Va estudiar en el Seminari Metropolitá de Montcada (València) i està llicenciat en Teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca i doctorat en aquesta mateixa matèria per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.

                                                            

CÀRRECS PASTORALS

            Va ser coadjutor entre 1969 i 1973 i rector, en diferents parròquies de l'arxidiòcesi de València, entre 1973 i 1993, any en què és nomenat Vicari Episcopal. Va ser Consiliari diocesà del Moviment Junior entre 1973 i 1979 i Consiliari diocesà de joves d'Acció Catòlica de 1975 a 1979.

               Va ser nomenat Bisbe auxiliar de València el 25 de març de 1996, rebent l'ordenació episcopal l'11 de maig d'aqueix mateix any. Entre desembre de 1999 i abril de 2001 va ser Administrador Apostòlic de Menorca.

               El 29 de desembre de 2003 va ser nomenat Bisbe de Mallorca, seu de la qual va prendre possessió el 21 de febrer de 2004. El 27 de juliol de 2012 es va fer públic el seu nomenament com a Bisbe d'Oriola-Alacant.

ALTRES DADES D'INTERÈS

               En la CEE ha sigut membre de la Comissió Episcopal de Pastoral des de 1996 a 1999 i de la Comissió Episcopal del Clergat des de 1999 a 2005. En l'actualitat, i des de l'any 2005, pertany a la Comissió Episcopal de Litúrgia, i segon s'afirma, és un gran apassionat del món campaner.

              Des d'aquest humil blog, vull aprofitar l'ocasió per a saludar i felicitar a D. Jesús per la seua arribada a aquesta la seua nova casa, desitjant-li molta sort en la seua labor pastoral al capdavant d'aquesta diòcesi, alhora que em pose a la seua disposició per al que poguera necessitar amb referència a les campanes.

BENEÏT EL QUE VE EN EL NOM DEL SENYOR

.

I 48 ANYS DESPRÉS.................

.   

Anónimo    6 de septiembre de 2012 21:38

En la processo de pujada del dia 4 , vau fer algun toc especial ? Esque despres del volteig general va haver com un volteig entre la dejuni i mitjana on pareixia que anigueren manualment , ja que anaven molt pausades , contestantse la una a l'altra , i no com quan ho toquen els motors. Gracies , salutacions

            

                  El dia 2 de setembre mentre s'ultimaven els detalls per a la processó al voltant de les 9.30 h. vaig pujar al campanar per a assegurar-me que totes les campanes es trobaven en perfecte estat, per ser dies de gran dinamisme campaner i com no podia ser d'una altra manera no vaig poder resistir la temptació de realitzar algun volteig manual, realitzant-ho en l'única campana en la qual jo només podia efectuar-ho sense problemes, "la dejuni".

                                                      

             El dia 4 de setembre, després del volteig de recepció d'autoritats i inici de processó de les 8.30 h. vaig comentar la meua intenció de tornar a pujar per a revisar les campanes, al que els meus amics de Sant Joan d'Alacant, Rubén i Juan Carlos, grans apassionats sobre el món de les campanes i treballadors incansables, em van manifestar el seu interès per acompanyar-me. Després de revisar-les els indique la meua intenció de realitzar el volteig manual amb "la dejuni", indicant-me que intentarien efectuar-lo ells amb "la mitjana", al que els vaig indicar que era quasi impossible perque aquesta campana entre dos persones sense experiència ve molt just per a voltejar-la, el seu seria que foren tres.

                                  

              Mentre estàvem en plena conversa, se'ns va presentar el meu amic José "Berna", qui després de preguntar-li a Fran on em trobava jo, va pujar ràpidament per a tirar un cable en el que fera falta. Després d'una petita conversa i instruccions oportunes ens vam posar a efectuar diverses combinacions de voltejos i repics manuals, per açò pot considerar-se que per a aquesta processó després de 48 anys havien tornat a sonar les campanes voltejant manualment, mostrant moltes persones la seua alegria de tornar a sentir alguns d'aquests tipus de tocs, però clar, tot té la seua contrapartida perquè tants anys sentint els voltejos amb la monotonia cíclica que els motors reprodueixen, també vicia les oïdes, i per açò va haver-hi alguna persona que em va preguntar si tenia algun problema amb les campanes, perque els semblava que tocaven a difunts.

                        

              48 anys pot considerar-se el realitzar aquestes combinacions, però la veritat és que hi ha hagut més anys on algunes de les campanes les hem hagut de voltejar manualment per avaries en alguns dels seus mecanismes, em referisc concretament a l'any 1979 per trencament en les corretges de transmissió vaig haver de voltejar "la mitjana" a mà, l'any 1984 vaig voltejar la xicoteta per trencar-se el contactor en plenes festes, l'any 1989 també voltegem l'actual major per haver arrancat el motor de la subjecció a la paret i en el 2002 per avaria en la placa electrònica del motor, però aquests voltejos simplement eren com a substitució de la rotació del motor, per la qual cosa pot considerar-se que no formem combinacions.

                                    

               El que sí utilitzava amb més freqüència manualment són els repics, perquè una persona només sí que pot realitzar-los tots, sent en algunes ocasions per avaries en els martells i moltes altres perquè la qualitat del so de la campana és molt diferent, tenint molta més qualitat i sonoritat quan és colpejada pel batall interior que quan l'és pel martell-electroimant que té al lateral.

                        








.


                  

TASCA DE MANTENIMENT DE LES CAMPANES 2012

           Passades les festes de l'Assumpció i Sant Roc (la vaca) cada vegada que ens trobàvem els membres de la quadrilla, sempre acabàvem amb la mateixa pregunta; quin dia ens ajuntem per a realitzar el manteniment?

              Primerament ens inclinem perquè fóra el divendres 24 o el dissabte 25, però Fran com a home previsor aconsellava que ho férem el dilluns 20 per estar el cap de setmana molt pròxim a les festes amb el consegüent perill que es complicara alguna cosa i no ho poguérem realitzar.

            

               Ens citem tots per al dilluns 20 a les 8 del matí en la porta de l'Església, fins i tot sent conscients que D. Salvador i Marcos no podrien assistir, no assistint al final tampoc Tomás i José Miguel.

              En pujar a dalt del campanar José, Fran, Kiko, Oscar, Víctor i jo vam procedir a muntar el andamiatge per a començar per la campana més xicoteta i finalitzar amb la major, com és costum. 

              En principi ens crèiem que no faria falta enguany apretar totes les rosques dels jous, però sembla que en ser un estiu tan sec, la fusta havia minvat i sí que ho vam haver de realitzar. 

              Després de comprovar que tant la fusta com els ferratges interiorment es trobaven en bon estat, decidim envernissar i pintar només la part exterior de les cinc campanes.

 



               També  enguany en revisar els batalls, optem per l'opció de substituir les cordes d'amarre a les anses de les campanes, per observar que algunes d'elles presentaven desgast en les zones de fricció.

            En anar-nos sobre la 1.30 h. per a prendre'ns la ja tradicional “cerveseta” es va obstinar l'amic Oscar en què la campana major havíem de deixar-la de cap per amunt per considerar ell que açò ja era una tradició.

               Sobre les 7 de la vesprada, ja teníem les cinc campanes en perfecte estat per als voltejos de les pròximes festes patronals, per açò considerem que era una hora prudent per  anar al convent i efectuar-los també el manteniment.

                Ens portem unes cuantes ferramentes, encara que érem conscients que allí hi hauria pocs caragols per a apretar, per ser els jous de ferro i no minvar aquests com els de fusta. També vam agafar una poca de corda per a substituir també si la d'algun batall oferia desgast.

               Del que sí vam haver de proveir-nos va ser de pintura de imprimació i diversos pinzells, ja que aquests jous presentaven bastant òxid. Com no hi havia unanimitat en el color definitiu en el qual rematar-ho decidim deixar-les de moment només amb aquesta capa de imprimació de gris fosc, per ser prou semblant al verdós bronze amb que les pintem en el 1990.

             No vull acabar aquesta entrada sense deixar d'agrair a l'amic Víctor el detall que va tenir de pujar-nos una nevereta amb uns pots de cervesa i unes coques per a l'esmorzar, tot un detall.

.