Els fins d'esta nova
confraria eren, a més de recaptar fons per al manteniment de l'antiga
Església, el culte a la passió i les processons penitencials, demanar
sufragis en èpoques de calamitats públiques, servitud caritativa a
malalts i moribunds, acompanyar als soterrars dels confrares i dels
pobres de solemnitat i altres obres de misericòrdia. En les actes de la
confraria s'establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa,
l'orde en què havia d'eixir les imatges i els gremis etc.
El nom de “bouet de la sang” tot pareix indicar que prové perquè
antigament en la placeta de l'ermita, en este dia, es soltava alguna
vaqueta o algun “bouet”, sent este el nom amb què en l'actualitat es
reconeix a esta festa.
Probablement siga una de les festes mes antigues que se celebra a Castalla, encara que la forma concreta amb què se celebraba no hi ha
documentació, o almenys jo mai l'he aconseguit localitzar, del perquè o
des de quan es fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és
un poc desconcertant, perquè este dia a les nou del matí acudixen els
majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa particular,(familia Soler)
on s'arreplega una imatge del Xiquet Jesús que és portada en andes des
d'esta casa fins a la parròquia, lloc en què s'agrega el sacerdot a esta
diguem “processó” i a continuació es puja a l'ermita on se celebra la
Missa. Al finalitzar la mateixa es lligen els noms dels majordoms i
consellers del següent any, que no són altres que els que portaran a la
Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent en el següent any
en les processons de Setmana Santa, respectivament. Després de
finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'amargura i punta la penya fins
a la parròquia, lloc en què ja es queda el sacerdot, seguint a
continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el Jesuset. (Este any excepcionalment per trobar-se la Mare de Déu en la parròquia la Missa serà en ésta)
A continuació tots els majordoms amb el seu president D. Idelfonso
Verdú, la directiva i presidents de les diferents quadrilles junt amb
les autoritats civils i religioses s'acudix al tradicional “esmorzaret”.
Durant el dia es fan diferents cercaviles acompanyades per dolçaina i
tamborí per tota la població, fins a les sis de la vesprada en què se
celebra una festa per a xiquets amb les tradicionals carreres amb premis
i regals.
Antigament la forma en què es constituïa la llista dels majordoms era
diferent de com es fa en l'actualitat, en les que són unes onze o dotze
llistes d'amics d'entre 20 o 30 persones cada una, que van rodant
successivament i traient les distintes imatges en les processons. Quan
l'ermità, el dia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, feia sonar el
toc de l'alba, en la mateixa placeta de l'ermita obria una llista, i
els primers a arribar a apuntar-se serien els anomenats el següent dia 1
de Juliol, com a majordoms o consellers, per això una persona que
vulgera repetir majordomia tots els anys, simplement en que fora matiner
podria aconseguir-ho.
Els tocs per a esta festa són d'una forma molt senzilla, un parell de voltejos amb la campana xicoteta de la parròquia al voltant de les nou del matí i voltejos de la campana de l'ermita a l'entrada i eixida del Jesuset.
No hay comentarios:
Publicar un comentario