viernes, 20 de julio de 2018

Manteniment de la campana de Sant Pascual



              En aquest 2018 hem escomès la tasca de manteniment de la campana “La Mare de Déu dels Dolors” de l'ermita de Sant Pascual. Com he narrat diverses vegades aquesta campana es troba situada en el campanar de l'església del convent des de l'any 2002, sent baixada tots els anys i col·locada en la espadanya de l'ermita de Sant Pascual per a la seua festa.








            Des de fa un temps observàvem la necessitat d'escometre una tasca de manteniment amb profunditat, doncs es trobava en un estat bastant lamentable, tal vegada per l'acció de tants trasllats i per l'acció de xiquets i joves en intentar fer-la sonar a  pedrades quan està en la espadanya de la seua ermita.


           Aquesta campana és una autèntica preciositat, bastant carregada de un fina decoració i d'una excel·lent fosa, està datada l'any 1904, i té un alt relleu amb la imatge de la Mare de Déu dels Dolors, estant situada anteriorment en una altra ermita, hui derruïda, del terme municipal de Castalla i tenint el bronze un pes d'uns 30 kg. 
 

                Les anomalies que la campana presentava eren primerament en el bronze, ja que a més de presentar el típic òxid verdós característic del bronze, tenia infinitat de ralles i colps de pedra. En segon lloc, en l'amarre d'aquesta amb el jou, en haver minvat la fusta pel pas dels anys, no oferia rigidesa, per la qual cosa tenia mobilitat. En tercer lloc la part superior del jou estava mal col·locada per tenir una rosca en la part inferior d'aquest i una altra per la part superior, per la qual cosa al no tenir contratuerca no oferia seguretat i en quart lloc el pinyó per a volteig estava en part solt.





                 La primera acció que vaig realitzar en la campana va ser el seu desmunte peça per peça, per a comprovar l'estat de cadascuna d'elles. Seguidament li vaig passar el disc de pues de filferro per a la neteja del bronze sense incidir massa i pressindint del arenat, doncs la meua intenció no era traure el bronze daurat sinó solament netejar-ho.






             A continuació vaig soldar unes plantilles entre les dues parts del jou perquè tinguera la mateixa elevació que tenia anteriorment amb les rosques i seguidament vaig aplicar una capa de pintura a totes les peces.



                Després del pertinent assecat, vaig procedir al muntatge i compensació perquè el seu estat de repòs fous aplomada en una perfecta vertical, i una vegada conclòs la vaig col·locar al costat de la meua col·lecció particular per a realitzar-li el seu primer volteig (és curiós l'agraït que és el bronze, ja que després d'un simple raspallat queda exactament igual que altres campanes de recent fosa) una vegada realitzat el volteig vam procedir al seu habitual muntatge en el campanar del convent.
 
.

lunes, 2 de julio de 2018

EL BOUET DE LA SANG "7 de juliol"



                    La festa de la “Preciosísima Sang del nostre Senyor Jesucrist” se celebraba litúrgicament l'1 de juliol. Probablement per qüestions laborals, ací a Castalla, es va decidir el seu trasllat al primer dissabte de juliol. No hi ha documentació que acredite quan comença a celebrar-se ací,  però el més probable és que siga des de 1577, data en què l'arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, després de començar al culte la nova parròquia, va fundar la confraria amb  este nom i li va canviar la dedicació a la primitiva i anterior església, hui ermita, fins a este moment dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, denominant-se des d'eixe any 1577 i fins als nostres dies de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist.
 
 

           Els fins d'esta nova confraria eren, a més de recaptar fons per al manteniment de l'antiga Església, el culte a la passió i les processons penitencials, demanar sufragis en èpoques de calamitats públiques, servitud caritativa a malalts i moribunds, acompanyar als soterrars dels confrares i dels pobres de solemnitat i altres obres de misericòrdia. En les actes de la confraria s'establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa, l'orde en què havia d'eixir les imatges i els gremis etc.











            El nom de “bouet de la sang” tot pareix indicar que prové perquè antigament en la placeta de l'ermita, en este dia, es soltava alguna vaqueta o algun “bouet”, sent este el nom amb què en l'actualitat es reconeix a esta festa.
 
 




                  Probablement siga una de les festes mes antigues que se celebra a Castalla, encara que la forma concreta amb què se celebraba no hi ha documentació, o almenys jo mai l'he aconseguit localitzar, del perquè o des de quan es fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és un poc desconcertant, perquè este dia a les nou del matí acudixen els majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa particular,(familia Soler) on s'arreplega una imatge del Xiquet Jesús  que és portada en andes des d'esta casa fins a la parròquia, lloc en què s'agrega el sacerdot a esta diguem “processó” i a continuació es puja a l'ermita on se celebra la Missa. Al finalitzar la mateixa es lligen els noms dels majordoms i consellers del següent any, que no són altres que els que portaran a la Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent en el següent any en les processons de Setmana Santa, respectivament. Després de finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'amargura i punta la penya fins a la parròquia, lloc en què ja es queda el sacerdot, seguint a continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el Jesuset. (Este any excepcionalment per trobar-se la Mare de Déu en la parròquia la Missa serà en ésta)



 
 
            A continuació tots els majordoms amb  el seu president D. Idelfonso Verdú, la directiva i presidents de les diferents quadrilles junt amb les autoritats civils i religioses s'acudix al tradicional “esmorzaret”.


          Durant el dia es fan diferents cercaviles acompanyades per dolçaina i tamborí per tota la població, fins a les sis de la vesprada en què se celebra una festa per a xiquets amb les tradicionals carreres amb premis i regals.







                                



            Antigament la forma en què es constituïa la llista dels majordoms era diferent de com es fa en l'actualitat, en les que són unes onze o dotze llistes d'amics d'entre 20 o 30 persones cada una, que van rodant successivament i traient les distintes imatges en les processons. Quan l'ermità, el dia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, feia sonar el toc de l'alba, en la mateixa placeta de l'ermita obria una llista, i els primers a arribar a apuntar-se serien els anomenats el següent dia 1 de Juliol, com a majordoms o consellers, per això una persona que vulgera repetir majordomia tots els anys, simplement en que fora matiner podria aconseguir-ho.
 





Els tocs per a esta festa són d'una forma molt senzilla, un parell de voltejos amb la campana xicoteta de la parròquia al voltant de les nou del matí i voltejos de la campana de l'ermita a l'entrada i eixida del Jesuset.