lunes, 31 de diciembre de 2018

CAP D'ANY I ELS SEUS TOCS





                         Dia 1 de gener: Solemnitat de Santa María, Mare de Déu
              La Solemnitat de Santa María Mare de Déu és la primer Festa Mariana que va aparèixer en l'Església Occidental, la seua celebració es va començar a donar a Roma cap al segle VI, probablement juntament amb la dedicació –el 1º de gener– del temple “Santa María Antiga” en el Fòrum Romano, una de les primeres esglésies marianes de Roma.






                            L'antiguetat de la celebració mariana es constata en les pintures amb el nom de “María, Mare de Déu” (Theotókos) que han sigut trobades en les Catacumbes o antiquíssims subterranis que estan cavats baix la ciutat de Roma, on es reunien els primers cristians per a celebrar la Missa en temps de les persecucions.





                                Més avant, el ritu romà celebrava el 1º de gener l'octava de Nadal, commemorant la circumcisió del Xiquet Jesús. Després de desaparèixer l'antiga festa mariana, en 1931, el Papa Pío XI, en ocasió del XV centenari del concili de Éfeso (431), va instituir la Festa Mariana per a l'11 d'octubre, en record d'aquest Concili, en el qual es va proclamar solemnement a Santa María com a vertadera Mare de Crist, que és vertader Fill de Déu; però en l'última reforma del calendari –després del Concili Vaticà II– es va traslladar la festa a l'1 de gener, amb la màxima categoria litúrgica, de solemnitat, i amb títol de Santa María, Mare de Déu.





                                 D'aquesta manera, aquesta Festa Mariana troba un marc litúrgic més adequat en el temps del Nadal del Senyor; i al mateix temps, tots els catòlics comencem l'any demanant la protecció de la Santíssima Mare de Déu, i com no podia ser d'una altra manera, més concretament ací a Castalla seguim respectant i mantenint aquesta tradició de, o bé en família o individualment, pujar fins a la seua ermita per a saludar-la i implorar la seua protecció en aquest primer dia de l'any, per açò és un dels pocs dies l'any en què l'ermita està oberta pràcticament tot el matí i celebrant-se també en ella l'Eucaristia a les sis de la vesprada, sent els tocs propis per a aquesta solemnitat els següents:








DIA 31 DE DESEMBRE, VESPRA


08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.         "              "             "    : Volteig general.
               

17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h.        "     : 2n Toc a missa.
17.46 h.        "     : Volteig  general.
18.01 h.        "     : 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h.       "               "             "     : Volteig general.
              







                          Durant tot l'any el toc dels senyals horaris en el campanar de Convent finalitza a les 10 de la nit i prossegueix a les 8 del matí, però en aquest dia s'allarga fins a les 12 de la nit pel significatiu que és el toc, encara que al meu entendre tant en la Parròquia com en el Convent el ritme de les campanades és exesivament accelerat per als raïms.







                         


   
DIA  1 DE GENER, SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU



09.01 h. Parròquia i Ermita: Toc d'àngelus.
09.02 h.        "               "    : Volteig general.
         


10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “         2n Toc a missa.
10.16 h.        “               Volteig general.
10.31 h,        “         3r Toc a missa.


              Com he comentat abans, des d'aquesta hora i fins als 2 de la vesprada aproximadament, l'ermita (este any el convent) permaneix oberta, per açò la seua campana realitza nombrosos voltejos, primerament com a salutacions a la Mare i Patrona, i també com no, com a recordatori a tots els “CASTELLUTS” que aquest dia està especialment dedicat a Ella.



11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “       2n Toc a missa.
11.46 h.           “             Volteig general.
12.01 h.           “       3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.         "            "             "      : Volteig general solemne.
               
               

17.31 h. Convent : 1r Toc a missa.
17.45 h.     "         : 2n Toc a missa.
17.46 h.     "         :       Volteig.
18.01 h.     "         : 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.






                 Igual que per a la festivitat de la Immaculada Concepció la Patrona de Castalla es vist de blau, per a estes festes de Nadal ho fa de blanc en un manto de seda valenciana que els castelluts denominem de les sireretes.







                 I per a finalitzar vull aprofitar aquesta entrada i desitjar a tots un molt feliç any nou 2015, on els nostres millors somnis i desitjos es facen realitat, gaudint entre moltes altres coses del dols so de les nostres campanes que diàriament ens acompanyen.

domingo, 23 de diciembre de 2018

NADAL I ELS SEUS TOCS






                 El Nadal (llatí: nativitas, «naixement») és una de les festivitats més importants del cristianisme juntament amb la Pasqua de resurrecció i Pentecosta. Aquesta solemnitat, que commemora el naixement de Jesucrist en Belén, es celebra el 25 de desembre en l'Església Catòlica, en l'Església anglicana, en algunes comunitats protestants i en l'Església ortodoxa romanesa. En canvi, es festeja el 7 de gener en altres esglésies ortodoxes, que no van acceptar la reforma feta al calendari julià per a passar al calendari conegut com a gregorià, nom derivat del seu reformador, el papa Gregori XIII.


 

               Els angloparlants utilitzen el terme Christmas, el significat del qual és “missa (mass) de Crist”. En algunes llengües germàniques, com l'alemany, la festa es denomina Weihnachten, que significa “nit de benedicció”. Les festes del Nadal es proposen, com el seu nom indica, celebrar la Nativitat (és a dir, el naixement) de Jesús de Natzaret.







                El dia de Nadal és el 25 de desembre, quan es commemora el Naixement de Jesucrist en Belén segons els evangelis de Sant Mateu i Sant Lucas, pero com els evangelis no esmenten dates, no és segur que Jesús nasquera aqueix dia. De fet, el dia de Nadal no va ser oficialment reconegut fins a l'any 345, quan per influència de Sant Joan Crisóstomo i Sant Gregorio Nacianzeno es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat. Alguns historiadors discrepen sobre la data exacta sense posar-se d'acord entre ells, afirmant alguns que també podria ser a la primavera i uns altres que a la tardor, careixent açò d'importància per a tota la cristiandat per ser irrellevant, ja que al ordenar el calendari cristià en una data s'hauria de celebrar.




                És costum que es celebren diverses misses en Nadal, amb diferent contingut segons el seu horari. Així, la nit anterior (Nit bona) encara que siga diumenge, es celebra la famosa “Missa del Gall” o Missa de Mitjanit; en alguns llocs hi ha fins i tot una “Missa de l'Aurora” que es celebra precisament a l'alba del 25 de desembre, la “Missa del Dia”, en la qual és costum que després d'ella, el Papa done un missatge de Nadal a tots els fidels del món i després de la seua conclusió la tradicional benedicció “Urbi et orbi” (en llatí: a la Ciutat de Roma i al Món).









                 Ací a Castalla la festa del Nadal ha sigut una de les més celebrades de l'any fins al punt que fins a fa dos o tres dècades es celebrava com tridu, o siga, tres dies de festa, 25, 26 i 27 de desembre, tal com també eren els tres dies de les Quaranta Hores, Pasqua de Resurrecció i festes Patronals de moros i cristians. Avui en dia i per motius de la famosa globalització moltes d'aquestes tradicions i singularitats pròpies del poble tendeixen a anar desapareixent, prevaleixent sobre elles els interessos econòmics. En l'actualitat el dia 26 moltes famílies de Castalla encara ho segueixen celebrant com a festivitat i per açò les campanes fidels a la tradició ho segueixen celebrant i anunciant, per tant els tocs per a aquests dies seran els següents:


Es Navidad cada vez que sonríes a un hermano y
le tiendes la mano.

Es Navidad cada vez que estás en silencio para
escuchar al otro.

Es Navidad cada vez que no aceptas aquellos
principios que destierran a los oprimidos al margen
de la sociedad.

Es Navidad cada vez que esperas con aquellos que
desesperan en la pobreza física y espiritual.

Es Navidad cada vez que reconoces con humildad
tus límites y tu debilidad.

Es Navidad cada vez que permites al Señor renacer
para darlo a los demás.



                Madre Teresa de Calcuta










DIA 24 DE DESEMBRE, VESPRA DE NADAL


08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.


17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
17.46 h. Convent: Volteig  general.
18.01 h. Convent: 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h. Parròquia: Volteig general.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.

23.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa del gall.
23.45 h.         “         2n Toc a missa del gall.
23.46 h.         “             Volteig general.
00.00 h.          “        3r Toc a missa del gall.




                              





DIA 25 DE DESEMBRE, NADAL



08.01 h. Ermita: Toc d'àngelus.
08.02 h.     “         Volteig.

09.01 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
                Convent: Toc d'àngelus.
09.02 h. Parròquia: Volteig general.
               

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig general.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig general.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.










viernes, 7 de diciembre de 2018

DIA DE LA IMMACULADA I ELS SEUS TOCS


           Enguany la festa de la Inmaculada coincideix amb la imatge de la Patrona, per primera i única vegada en la història, en l'Església del Convent de Sant Sebastià o més conegut popularment com de Sant Francesc de Paula. Com ja he narrat en altres entrades, aquesta Església està realitzant les funcions de santuari de la Patrona des del dimecres Sant passat, en substitució de la seua Ermita, per no poder accedir a aquesta. Segons m'han confirmat “extra oficialment” sembla que per fi van a començar les obres en les pròximes setmanes, podent prompte tornar tot a la normalitat.



            L'origen de la festa de la Inmaculada es remunta a finals del segle VII o començaments del VIII en Orient. Ardents defensors van ser a Europa el benedictí Anselmo de Canterbury, Raimundo Lulio o Sant Vicent Ferrer, entre altres, destacant de manera particular els franciscans, per als  que va ser decisiva la teologia inmaculista de Duns Scoto.





              També els dominics, enfront de l'oposició d'alguns dels seus membres, van defendre la creença en la Immaculada Concepció de María com Santo Domingo, Taulero, un dels seus més acèrrims defensors, o el valencià Sant Lluís Bertran. Entre els agustins va destacar Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València. En el concili de Trento es van distingir Diego Laínez i Alfonso Salmerón.




              Les universitats espanyoles en la seua immensa majoria es van comprometre amb jurament i “vot de sang” a defendre el dogma de la Inmaculada, sent avançada València que ho va fer en 1530, enfront de moltes altres que ho van fer en el segle XVII.





             Una de les aportacions més singulars i primerenques de la poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la “Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys 1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.


                               (Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)          

                

         L'any 2004 es va celebrar el 150 aniversari de la Proclamació del Dogma que María va ser concebuda sense pecat original, sense taca. El dogma va ser proclamat pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la seua butla "Ineffabilis Deus."





                        (Imatge de la purissima de la parroquia de Castalla)






        "...declaramos, proclamamos y definimos que la doctrina que sostiene que la beatísima Virgen María fue preservada inmune de todo mancha de la culpa original en el primer instante de su concepción por singular gracia y privilegio de Dios omnipotente, en atención a los méritos de Cristo Jesús Salvador del género humano, está revelado por Dios y debe ser por tanto firme y constantemente creída por todos los fieles ... "   Pío IX, bula Ineffabilis Deus, 8 de diciembre de (1854)





                                 






        Per tant com solemnitat que és esta festivitat tots els anys  el dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran els següents:








Dia 7 de desembre, vespra de la solemnitat de la Immaculada Concepció:


13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.

18.30 h. Convent: 1º Toc a Missa
18.45 h.      "         2º Toc a Missa
19.00 h.      "         3º Toc a Missa








20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
20'02 h.  Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.










Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció.


07.31 h. Parròquia: Toc d'Àngelus
07.32 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
07.45 h.         “       2n Toc a missa amb anunci de posterior.
07.59 h.         “        3r Toc a missa amb anunci de posterior.



08.00 h.        "        Volteig menor (4 campanes)
08.00 h. Ermita: Toc d'Àngelus i volteig




10'01 h. Parròquia: 1r Toque a missa amb anunci de posterior.
10'15 h.       “         2n Toc a missa amb anunci de posterior.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.       “         3r Toc a missa amb anunci de posterior.




11'31 h. Parròquia: 1rToque a missa
11'45 h.       “          2n Toc a missa.
                              Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.         “       3r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.




20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.


jueves, 1 de noviembre de 2018

2 de Novembre "Dia de Animes"





                                                                        MENUDA



             La Commemoració dels Fidels Difunts, popularment anomenada  dia de Difunts i en valencià dia de “Animes”, és una celebració cristiana que té lloc el dia 2 de novembre, l'objectiu del qual és orar per aquells fidels que han acabat la seua vida Terrena i, especialment, per aquells que es troben encara en estat de purificació en el purgatori.



           En l'Església Catòlica, per a aquesta celebració es recita l'Ofici de difunts i les Misses són de Rèquiem, encara que el 2 de novembre caiga en diumenge. A Espanya, Portugal i Amèrica és tradició que els sacerdots celebren tres misses este dia. Una concessió semblant es va sol·licitar per a tot el mon al Papa León XIII, però encara que no la va concedir, sí va ordenar un Rèquiem especial en 1888.






                                                                        DEJUNI




            Fins a principis dels anys seixanta, quatre tocs de difunts diferents eren els que s'efectuaven ací a Castalla, imagine que igual o semblant que a altres llocs. Estos es realitzaven en funció de l'enterrament que es sol·licitava per al difunt, i este podia ser de primera, de segona o de tercera, quedant el de primera especial que s'utilitzava només en este dia de fidels difunts o d'animes; vaig a continuació a desglossar en què consistix i quines campanes intervenen en cada un d'ells.



            El de tercera: Este toc és el més lent de tots i es podria denominar com el més trist o fúnebre, i en ell alternen les campanes dejuni, mitjana i major però molt lentament.



      Detall de toc de tercera





            El de segona:
Este toc és el que es continua utilitzant en l'actualitat, tant en els senyals com en tots els soterrars i consistix en una alternança de campanades entre la dejuni i la mitjana molt més ràpides que en el toc anterior i cada deu d'estes, una distanciada amb la major.


                                                     Detall de toc de segona





             El de primera: Este toc es realitza amb les campanes dejuni i mitjana al mig vol sense intervindre cap campana més.



                                                           Detall de toc de primera




 

           El de primera especial: Este toc és semblant a l'anterior, canvia que després d'un temps en esta alternança al mig vol entre la dejuni i la mitjana s'unix la major i transcorregut un altre espai de temps es paren les dos primeres quedant-se només la major al mig vol fins al final del toc.


                                         Detall de toc de primera especial





            També hi ha un toc, que no he denominat abans, que és el de “albat” sent el toc de difunts de xiquet, que és un toc afortunadament quasi extingit per ser molt pocs els xiquets que moren en l'actualitat en comparació a fa uns anys. En este toc les campanes protagonistes són la xicoteta i la dejuni, la primera volteja mentres la segona toca el que es denomina el "cel, cel-cel”, que és un interval de campanades amb combinació d'una i dos successivament.



           En tots estos tocs al principi i al final (exceptuant els mitjos vols per motiu de les seues parades) es realitzen molt lentament el que es denominen “DRIANCS” que no és una altra cosa que una successió de campanades totes al mateix temps i que en funció a la seua quantitat indiquen si el difunt és home, dona, sacerdot, el bisbe o el papa. 





                                                        DEJUNI I MENUDA AL VOL



             Després del Concili Vaticà II es va unificar en un sol tipus d'enterrament per a tots i concretament ací a Castalla es va decidir utilitzar el toc de segona i van deixar de realitzar-se el de primera especial, el de primera i el de tercera.



              Quan restaurem les campanes el el 2002 vam creure que era una autèntica pena que eixos quatre tipus de tocs que durant segles s'havien utilitzat, deixaren de sonar per sempre, (exceptuant, clar està, el de segona que s'utilitzava per a tot) per això pensem que es devien recuperar els quatre, però això sí, per a tots igual sense distinció, per tant vam creure que s'hauria d'utilitzar de la manera següent:




             Detall del toc de enterrament de mig vol a tres campanes




 El de primera s'utilitzaria en els tres tocs per a tots els soterrars, amb l'excepció que al tindre més campanes li unim també la segona pareixent este toc el de primera especial.
El de segona per al que són els senyals de l'alba, migdia i vespra (quan hi ha algun difunt i abans de l'enterrament)
El de tercera i primera especial (este últim com sempre havia sigut)  seria per al dia 2 de novembre, commemoració de tots els fidels difunts i la seua vespra.





                                                                         MITJANA
            Després d'uns anys realitzant-ho així, vam tornar a replantejar-nos la qüestió, ja que ací a Castalla solen realitzar-se entre setanta i huitanta soterrars a l'anys, que per tres tocs impliquen  entre 210 i 240 mitjos vols, la qual cosa generava en les cintes de les corrioles un gran desgast havent de canviar-les amb massa assiduïtat, alhora que teniem la impressió que açò suposava un abús de les campanes, per això vam creure convenient deixar per a tots els soterrars com des dels anys seixanta s'havia realitzat el toc de segona, realitzant-se ja el de primera especial, el de primera i el de tercera per al dia de tots els fidels difunts i la seua vespra.(No és el mateix el colp que rep la campana amb el batall al mig vol que el que li dóna martell electric que té al lateral; la danya infinitament menys).






                                                                     SEGONA


            Des d'antigament el costum d'este toc de vespra del dia de tots els fidels difunts, açò és el dia 1 de novembre a poqueta nit, era realitzar una llarguíssima senyal a difunts que durava tota la nit i que a poc a poc amb el temps va anar reduint-se fins a quedar en la a penes mitja hora que és en l'actualitat. Durant eixa nit era molta la gent del poble que s'acostava per a ajudar i rellevar els campaners i entre tant els escolans de la parròquia, revestits com a tals, anaven per tot el poble demanant “la llimosneta pal quijalet” i que després es repartien amb els campaners per a alimentar-se en eixa llarga nit; singularitats de poble que encara es va realitzar fins a mitjan anys setanta. (Jo, personalment, encara he actuat en les dos facetes, en la d'escolà demanant l'almoina i per descomptat en la de campaner, on esta senyal s'havia reduït a una hora, tocant-se a mà i ja sense relleu).


           Este és un  dia molt singular per a les campanes, en el que tenen una gran activitat i protagonisme especial, invitant-nos a recordar i resar pels que ens han precedit en esta vida, vaig per això a continuació a enumerar els tocs per a este dia.






                                                                      MAJOR 





Dia 1 de novembre “vespra”


Durant el dia tocs propis de “Tots Sants” (narrats en l'entrada anterior)

20.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
20.02 h. Parròquia: Senyal difunt de tercera (20 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (10 minuts)
21.01 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)








                                                                             MAJOR 




Dia 2 de novembre “Commemoració de tots els fidels difunts”


08.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)


09.00 h. Parroquia: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
09.15 h.      “         2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera i mig vol major
09.30 h.      "          3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Parròquia: Senyal difunt de primera (10 minuts)
               Convent: Senyal difunt de tercera (4 minuts)


19.00 h. Convent: 1r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.
19.15h.      “          2n Toc a missa amb senyal difunt de tercera
19.30 h.     "           3r Toc a missa amb senyal difunt de tercera.





                 
                                                                       SEGONA