domingo, 31 de diciembre de 2017

CAP D'ANY I ELS SEUS TOCS



                         Dia 1 de gener: Solemnitat de Santa María, Mare de Déu
              La Solemnitat de Santa María Mare de Déu és la primer Festa Mariana que va aparèixer en l'Església Occidental, la seua celebració es va començar a donar a Roma cap al segle VI, probablement juntament amb la dedicació –el 1º de gener– del temple “Santa María Antiga” en el Fòrum Romano, una de les primeres esglésies marianes de Roma.






                            L'antiguetat de la celebració mariana es constata en les pintures amb el nom de “María, Mare de Déu” (Theotókos) que han sigut trobades en les Catacumbes o antiquíssims subterranis que estan cavats baix la ciutat de Roma, on es reunien els primers cristians per a celebrar la Missa en temps de les persecucions.




                                Més avant, el ritu romà celebrava el 1º de gener l'octava de Nadal, commemorant la circumcisió del Xiquet Jesús. Després de desaparèixer l'antiga festa mariana, en 1931, el Papa Pío XI, en ocasió del XV centenari del concili de Éfeso (431), va instituir la Festa Mariana per a l'11 d'octubre, en record d'aquest Concili, en el qual es va proclamar solemnement a Santa María com a vertadera Mare de Crist, que és vertader Fill de Déu; però en l'última reforma del calendari –després del Concili Vaticà II– es va traslladar la festa a l'1 de gener, amb la màxima categoria litúrgica, de solemnitat, i amb títol de Santa María, Mare de Déu.





  

                                 D'aquesta manera, aquesta Festa Mariana troba un marc litúrgic més adequat en el temps del Nadal del Senyor; i al mateix temps, tots els catòlics comencem l'any demanant la protecció de la Santíssima Mare de Déu, i com no podia ser d'una altra manera, més concretament ací a Castalla seguim respectant i mantenint aquesta tradició de, o bé en família o individualment, pujar fins a la seua ermita per a saludar-la i implorar la seua protecció en aquest primer dia de l'any, per açò és un dels pocs dies l'any en què l'ermita està oberta pràcticament tot el matí i celebrant-se també en ella l'Eucaristia a les sis de la vesprada, sent els tocs propis per a aquesta solemnitat els següents:









DIA 31 DE DESEMBRE, VESPRA


08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.         "              "             "    : Volteig general.
               

18.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
18.45 h.        "     : 2n Toc a missa.
18.46 h.        "     : Volteig  general.
19.01 h.        "     : 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h.       "               "             "     : Volteig general.
              








                          Durant tot l'any el toc dels senyals horaris en el campanar de Convent finalitza a les 10 de la nit i prossegueix a les 8 del matí, però en aquest dia s'allarga fins a les 12 de la nit pel significatiu que és el toc, encara que al meu entendre tant en la Parròquia com en el Convent el ritme de les campanades és exesivament accelerat per als raïms.








                         


   
DIA  1 DE GENER, SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU



09.01 h. Parròquia i Ermita: Toc d'àngelus.
09.02 h.        "               "    : Volteig general.
         


10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “         2n Toc a missa.
10.16 h.        “               Volteig general.
10.31 h,        “         3r Toc a missa.


              Com he comentat abans, des d'aquesta hora i fins als 2 de la vesprada aproximadament, l'ermita permaneix oberta, per açò la seua campana realitza nombrosos voltejos, primerament com a salutacions a la Mare i Patrona, i també com no, com a recordatori a tots els “CASTELLUTS” que aquest dia està especialment dedicat a Ella.



11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “       2n Toc a missa.
11.46 h.           “             Volteig general.
12.01 h.           “       3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.         "            "             "      : Volteig general solemne.
               
               

17.31 h. Ermita : 1r Toc a missa.
17.45 h.     "      : 2n Toc a missa.
17.46 h.     "      :       Volteig.
18.01 h.     "      : 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.






                 Igual que per a la festivitat de la Immaculada Concepció la Patrona de Castalla es vist de blau, per a estes festes de Nadal ho fa de blanc en un manto de seda valenciana que els castelluts denominem de les sireretes.







                 I per a finalitzar vull aprofitar aquesta entrada i desitjar a tots un molt feliç any nou 2015, on els nostres millors somnis i desitjos es facen realitat, gaudint entre moltes altres coses del dols so de les nostres campanes que diàriament ens acompanyen.








domingo, 24 de diciembre de 2017

TOCS DE NADAL








                 El Nadal (llatí: nativitas, «naixement») és una de les festivitats més importants del cristianisme juntament amb la Pasqua de resurrecció i Pentecosta. Aquesta solemnitat, que commemora el naixement de Jesucrist en Belén, es celebra el 25 de desembre en l'Església Catòlica, en l'Església anglicana, en algunes comunitats protestants i en l'Església ortodoxa romanesa. En canvi, es festeja el 7 de gener en altres esglésies ortodoxes, que no van acceptar la reforma
feta al calendari julià per a passar al calendari conegut com a gregorià, nom derivat del seu reformador, el papa Gregori XIII.

               Els angloparlants utilitzen el terme Christmas, el significat del qual és “missa (mass) de Crist”. En algunes llengües germàniques, com l'alemany, la festa es denomina Weihnachten, que significa “nit de benedicció”. Les festes del Nadal es proposen, com el seu nom indica, celebrar la Nativitat (és a dir, el naixement) de Jesús de Natzaret.





                El dia de Nadal és el 25 de desembre, quan es commemora el Naixement de Jesucrist en Belén segons els evangelis de Sant Mateu i Sant Lucas, pero com els evangelis no esmenten dates, no és segur que Jesús nasquera aqueix dia. De fet, el dia de Nadal no va ser oficialment reconegut fins a l'any 345, quan per influència de Sant Joan Crisóstomo i Sant Gregorio Nacianzeno es va proclamar el 25 de desembre com a data de la Nativitat. Alguns historiadors discrepen sobre la data exacta sense posar-se d'acord entre ells, afirmant alguns que també podria ser a la primavera i uns altres que a la tardor, careixent açò d'importància per a tota la cristiandat per ser irrellevant, ja que al ordenar el calendari cristià en una data s'hauria de celebrar.


                És costum que es celebren diverses misses en Nadal, amb diferent contingut segons el seu horari. Així, la nit anterior (Nit bona) encara que siga diumenge, es celebra la famosa “Missa del Gall” o Missa de Mitjanit; en alguns llocs hi ha fins i tot una “Missa de l'Aurora” que es celebra precisament a l'alba del 25 de desembre, la “Missa del Dia”, en la qual és costum que després d'ella, el Papa done un missatge de Nadal a tots els fidels del món i després de la seua conclusió la tradicional benedicció “Urbi et orbi” (en llatí: a la Ciutat de Roma i al Món).






                 Ací a Castalla la festa del Nadal ha sigut una de les més celebrades de l'any fins al punt que fins a fa dos o tres dècades es celebrava com tridu, o siga, tres dies de festa, 25, 26 i 27 de desembre, tal com també eren els tres dies de les Quaranta Hores, Pasqua de Resurrecció i festes Patronals de moros i cristians. Avui en dia i per motius de la famosa globalització moltes d'aquestes tradicions i singularitats pròpies del poble tendeixen a anar desapareixent, prevaleixent sobre elles els interessos econòmics. En l'actualitat el dia 26 moltes famílies de Castalla encara ho segueixen celebrant com a festivitat i per açò les campanes fidels a la tradició ho segueixen celebrant i anunciant, per tant els tocs per a aquests dies seran els següents:


   Es Navidad cada vez que sonríes a un hermano y
le tiendes la mano.


   Es Navidad cada vez que estás en silencio para
escuchar al otro.


   Es Navidad cada vez que no aceptas aquellos

principios que destierran a los oprimidos al margen
de la sociedad.


   Es Navidad cada vez que esperas con aquellos que
desesperan en la pobreza física y espiritual.


   Es Navidad cada vez que reconoces con humildad
tus límites y tu debilidad.


   Es Navidad cada vez que permites al Señor renacer
para darlo a los demás. 



                Madre Teresa de Calcuta










DIA 24 DE DESEMBRE, VESPRA DE NADAL


08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.


18.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
18.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
18.46 h. Convent: Volteig  general.
19.01 h. Convent: 3r Toc a missa.


20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h. Parròquia: Volteig general.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.

23.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa del gall.
23.45 h.         “         2n Toc a missa del gall.
23.46 h.         “             Volteig general.
00.00 h.          “        3r Toc a missa del gall.




                              


DIA 25 DE DESEMBRE, NADAL


08.01 h. Ermita: Toc d'àngelus.
08.02 h.     “         Volteig.

09.01 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
                Convent: Toc d'àngelus.
09.02 h. Parròquia: Volteig general.
               

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig general.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig general.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.


sábado, 23 de diciembre de 2017

Vol manual a l'encès de l'estel





El dia 24 de desembre, la Nit de Nadal, a les 19.00 h. té lloc l'encès de l'estel que hi ha sobre el castell, donant així inici al que són les festes de Nadal.




Enguany hem pensat els campaners i campaneres realitzar per a aquest esdeveniment, un volteig manual de campanes que constarà de les següents parts:


18.45 h. Alçament de campanes.
18.50 h. Volteig de maror.
18.55 h. Volteig alternades.
19.00 h. A l'encès de l'estrela, volteig general de tres parades.





sábado, 9 de diciembre de 2017

DEL 1833 Al 2017
















              En aquest dia 8 de desembre de 2017 ha tingut lloc la benedicció del nou altar de la Inmaculada Concepció realitzat en ferro forjat. Vaig a continuació a narrar algunes dades històriques per a comprendre millor el perquè s'ha realitzat i més concretament en aquesta capella. 





            Des de la conclusió de les obres de la construcció de l'església el 13 d'agost de 1572, aquesta capella era tancada com la resta, doncs no existia la capella de la comunió, la capella de Sant Tomás i l'actual sagristia, doncs la primitiva estava situada en la part posterior de l'absis.





          La capella a la qual em referisc és la situada en tercer lloc a mà dreta entrant en el temple, sent la imatge que la presidia una pintura sobre planxa de ferro de Sant Francesc Xavier.





           L'any 1683 es decideix construir la capella del Santíssim Sagrament, obrint-se el frontal i col·locant-se l'actual reixa de ferro, per açò la imatge de Sant Francesc Xavier i el seu altar es van traslladar al lateral esquerre d'aquesta capella, doncs en el dret hi havia imatge i altar a Sant Ignaci de Loyola.









            Durant els següents 150 anys va estar d'aquesta manera la capella fins que en 1833 es va decidir en aquesta part esquerra construir un altar dedicat a la Puríssima Concepció, sent traslladat el quadre i l'altar de Sant Francesc Xavier a la paret del costat dret al costat de Sant Ignaci de Loyola. Aquests altars, probablement per qüestió d'espai ràpid van ser retirats romanent solament els quadres fins a la destrucció de 1936.







            En en el any 1833 la senyora Na Antonia Vives Rico, vídua de En. Francisco Amorós i Amorós, va fer construir a les seues expenses un altar amb retaule i les imatges de la Puríssima Concepció i Sant Elíes, realitzant les obres l'arquitecte En. José Berenguer d'Onil i el dorador En. Pascual Conca de Concentaina. Les imatges van ser fetes per l'escultor En. José Gil de l'acadèmia de Belles arts de València. Van importar totes aquestes obres 1.009 pessetes.










             Es va celebrar la primera missa en aquest altar el dia 6 de juliol de 1833 pel senyor rector En. Francisco Calatrava. Posteriorment en 1884 un nét de la fundadora En. José María Amorós i Llorens restaura la taula d'aquest altar col·locant-li el frontal i sobretaula de pedra de marbre. Van importar les obres 500 pessetes i les va executar l'obrer de Castalla Antonio García Bernabéu.








            Després de la destrucció de 1936 no va quedar absolutament res del que aquest temple albergava, tan sol l'edifici que afortunadament va quedar en peu, per açò en la primera meitat de la dècada dels anys 40 una família de Castalla va decidir regalar una imatge de la Inmaculada Concepció, obra de l'escultor D. Pascual Sempere, per a col·locar-la en aquesta ubicació però el rector En. Toribio Sellés va considerar que era preferible que la imatge ocupara la fornícula buida que hi havia en el retaule de la capella de la comunió sobre el Sagrari (que antigament ocupava la imatge de Nostra Senyora dels Desemparats, a la qual estava dedicada la capella). Al no arribar a un punt de trobada entre la família i el rector va decidir aquesta regalar la imatge al convent de les Justinianes d'Onil que està precisament dedicat a la Inmaculada Concepció.










            Posteriorment, des des de la congregació "Las hijas de María"  de Castalla, en 1945 es va encarregar una nova imatge al mateix artista D. Pascual Sempere, més senzilla i de menor grandària, sent ja col·locada en la fornícula sobre el Sagrari en la capella de la comunió, (sent l'actual).







          L'any 1964 es va remodelar la capella del Santíssim amb les actuals pintures, tapian-se la fornícula i traslladant-se aquesta imatge de la Immaculada a una altra fornícula situada en la sagristia nova, poc temps va durar en aquesta nova ubicació, ja que a principis dels 70 es va decidir traslladar-la al convent per estar molt escàs d'imatges, ja que des de 1936 solament es va restituir la imatge de Sant Francesc de Paula.





           L'any 2005 com ja s'havien adquirit diferents imatges en el convent i algunes de la Mare de Déu, sent ja rector D. Juan Carlos Ferri, pensem que aquesta seria una de les poques parròquies d'Espanya sense una imatge de la Puríssima, per la qual cosa es va decidir tornar a traslladar aquesta imatge a la parròquia, trasllat que es va fer en solemne processó i col·locant-se en aquesta ocasió sobre una mènsula enfront de la porta de la sagristia.









          L'any 2008 i ja amb l'actual rector D. Salvador Valls, decidim novament traslladar la imatge a la seua capella d'origen, on es va posar per primera vegada en 1833, però col·locant-la provisionalment sobre un pedestal metàl·lic i cobert amb una tela blava. Diverses idees teníem en el cap de com concloure aquesta col·locació, ja que el construir-li un retaule com l'original era econòmicament impossible.













            Mentre debatíem de com realitzar aquesta obra, vaig proposar jo al rector la idea de realitzar-li l'altar en ferro forjat a joc amb la reixa de la capella, accedint aquest a açò. En el mes de gener de 2017, vaig començar l'obra en les meues estones lliures, sense presses però sense pausa, consistint en una mènsula, un remarc fornícula, dues aplics, un llum i dues rosetons amb l'anagrama del “AVE MARÍA”, un amb la data de la realització del primer altar 1833 i l'altre amb la data de la construcció de l'actual 2017. 




              Com he esmentat el remarc de la fornícula està fabricat a joc amb la reixa de la capella, sent coronat en els laterals per dues pinyes de ferro colat i en el centre de l'arc per un crucifix. Les aplics i el llum també són a joc, però aquesta en mirar-la frontalment i en ser el fons fosc i en ferro passa bastant desapercebuda, consta de 14 bombetes més una central amb tulipa ambre simulant llum d'oli a joc també amb la majoria dels llums existents i una inferior funcional. Com es pot apreciar en les fotografies en aquests muntatges hem portat un escrupolós mirament en no col·locar ni un caragol sobre les pedres de carreu, fent coincidir a aquests i a la instal·lació elèctrica per les juntes de les pedres.













               Molts més detalls podria narrar sobre aquests esdeveniments, però per no estendre'm massa vaig a concloure, però açò sí, no sense abans donar les gràcies a les persones que m'han ajudat tant en el pintat com en el muntatge, sense la desinteressada col·laboració dels quals no ho haguera pogut concloure, sent aquests: Francisco José Rico, Víctor Manuel García, Ismael Juan i el meu fill Juan Carlos.











Imatge feta per a Castalla i col·locada al convent d'Onil









domingo, 3 de diciembre de 2017

DIA DE LA IMMACULADA I ELS SEUS TOCS



            



            L'origen de la festa de la Inmaculada es remunta a finals del segle VII o començaments del VIII en Orient. Ardents defensors van ser a Europa el benedictí Anselmo de Canterbury, Raimundo Lulio o Sant Vicent Ferrer, entre altres, destacant de manera particular els franciscans, per als  que va ser decisiva la teologia inmaculista de Duns Scoto.






              També els dominics, enfront de l'oposició d'alguns dels seus membres, van defendre la creença en la Immaculada Concepció de María com Santo Domingo, Taulero, un dels seus més acèrrims defensors, o el valencià Sant Lluís Bertran. Entre els agustins va destacar Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València. En el concili de Trento es van distingir Diego Laínez i Alfonso Salmerón.





              Les universitats espanyoles en la seua immensa majoria es van comprometre amb jurament i “vot de sang” a defendre el dogma de la Inmaculada, sent avançada València que ho va fer en 1530, enfront de moltes altres que ho van fer en el segle XVII.






             Una de les aportacions més singulars i primerenques de la poesia i música valencianes van ser els certàmens poètics en honor de la “Sacratisima Concepció” de la “Mare de Deu”, que es van celebrar en la ciutat de València en 1486, al voltant de 1510 i en 1532, i també el que va tindre lloc a Ontinyent en 1662. Així mateix alguns autors consideren com la possible primera justa poètica la celebrada en els territoris de la Corona d'Aragó, que va tindre lloc a València pels anys 1329-1332, en la que en tres ocasions es lloa la Puríssima Concepció de la Mare de Déu.



                               (Campana menuda de la Parroquia dedicada a la Inmaculada)          

                

         L'any 2004 es va celebrar el 150 aniversari de la Proclamació del Dogma que María va ser concebuda sense pecat original, sense taca. El dogma va ser proclamat pel Papa Pius IX el 8 de desembre de 1854, en la seua butla "Ineffabilis Deus."





                        (Imatge de la purissima de la parroquia de Castalla)






        "...declaramos, proclamamos y definimos que la doctrina que sostiene que la beatísima Virgen María fue preservada inmune de todo mancha de la culpa original en el primer instante de su concepción por singular gracia y privilegio de Dios omnipotente, en atención a los méritos de Cristo Jesús Salvador del género humano, está revelado por Dios y debe ser por tanto firme y constantemente creída por todos los fieles ... "   Pío IX, bula Ineffabilis Deus, 8 de diciembre de (1854)





                                 






        Per tant com solemnitat que és esta festivitat tots els anys  el dia 8 de desembre les campanes estan obligades a anunciar-ho, per eixe motiu els tocs que realitzarem concretament en el nostre poble seran els següents:








Dia 7 de desembre, vespra de la solemnitat de la Immaculada Concepció:






13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor.
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.

18.30 h. Convent: 1º Toc a Missa
18.45 h.      "         2º Toc a Missa
19.00 h.      "         3º Toc a Missa








20'01 h.. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.
20'02 h.  Parròquia: Volteig menor.(4 campanes)
              Convent: Volteig general.
              Ermita: Volteig.










Dia 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció.




07.31 h. Parròquia: Toc d'Àngelus
07.32 h. Parròquia: 1r Toc a missa amb anunci de posterior.
07.45 h.         “       2n Toc a missa amb anunci de posterior.
07.59 h.         “        3r Toc a missa amb anunci de posterior.



08.00 h.        "        Volteig menor (4 campanes)
08.00 h. Ermita: Toc d'Àngelus i volteig




10'01 h. Parròquia: 1r Toque a missa amb anunci de posterior.
10'15 h.       “         2n Toc a missa amb anunci de posterior.
                                   Volteig campanes mitjana i segona.
10'31 h.       “         3r Toc a missa amb anunci de posterior.




11'31 h. Parròquia: 1rToque a missa
11'45 h.       “          2n Toc a missa.
                              Volteig campanes mitjana i segona.
12'01 h.         “       3r Toc a missa.




13'01 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus.
13'02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
             Convent: Volteig general.
             Ermita: Volteig.




20'00 h. Parròquia, ermita i convent: Toc d'àngelus ordinari.








         (Per a esta celebració, la Patrona de Castalla inclús sent Soledat, també es guarnix per a l'ocasió vestint-se de blau, en un manto de seda valenciana amb brodats en plata que deu de datar del segle XVIII, sent este el color litúrgic propi de la immaculada Concepció.)