Amb esta expressió tan valenciana he volgut titular aquesta nova entrada per
a fer referència a la excepcional processó del encontre celebrada el
diumenge passat 20 d'abril “Diumenge de Pasqua de Resurrecció”
De totes les processons que es realitzen a Castalla, (sis d'elles amb aquesta
imatge de la Patrona) esta pot considerar-se que és la processó per
excel·lència. En este dia la Patrona de Castalla, "Nostra Senyora de la
Soledat Gloriosa” és baixada des de la seua ermita fins a la parròquia
(enguany, per obres al convent) acompanyada per totes les famílies de Castalla,
autoritats i clero, en el que es pot considerar un bany de multituds, on a la
seua arribada i davant la imatge de Crist ressuscitat té lloc la retirada del
seu vel per a continuació tindre lloc el encontre amb les seues
tradicionals “reverències”
Com he nomenat abans, aquesta és la processó per excel·lència, però no solament
per la gran multitud de fidels que assisteixen, sinó perquè en este dia i en este acte és on es culmina el títol d'aquesta advocació mariana tan volgut
per tots elscastelluts, perquè la seua soledat és coronada amb la glòria
del seu fill ressuscitat, per açò tal com afirma un document del segle XVIII:
“Est és el seu dia, el seu dia gran: SOLEDAT GLORIOSA”.
Enguany 2014 pot considerar-se que a més de multitudinària ha sigut "maratoniana", però no perquè a causa de les obres de la parròquia el encontre
s'haja realitzat en el convent (l'any 1986, pel mateix motiu ja es realitze
així) sinó perquè en haver-hi una casa en l'itinerari amb perill
d'enderrocament s'ha decidit realitzar un recorregut major del normal per a
intentar esquivar-la, sent acollida aquesta idea amb molta alegria per tots els
veïns dels carrers per on va transitar, sent un cas únic en la història. És
molt significatiu com s'han bolcat tots aquests veïns engalanant les seues
balconades, finestres i façanes per al pas de la mare de Déu, però sobretot resulta
quasi providencial que un dels carrers que va recórrer fora precisament el de
Juan XXIII, que diumenge que ve serà santificat.
Les campanes, com no podia ser d'una altra manera en
perfecte estat, encara que açò sí, el dissabte anterior 19 d'abril vam haver de
fer uns ajustos sobre el pinyó d'atac de la campana mitjana del convent
“Sant Francesc de Paula” al que després d'afluixar-se-li el presoner de
subjecció quedava lliure, provocant per açò el desengrane de la seua cadena
(averia provocada el Dijous Sant en el volteig de la una). Primerament va
començar els voltejos la campana de l'ermita, unint-se a continuació les de la
parròquia i per descomptat enguany més especialment les del convent. En aquesta
ocasió tots els voltejos de la parròquia els vaig haver de realitzar des del
telèfon movil per trobar-se l'ordinador d'accionament a quasi sis metres sobre
el nivell del pis, resultant inaccessible, ja que com he comentat en una altra
entrada anterior, s'està buidant l'enderroc de la habitació de les andes, situat
baix la sagristia, no tenint per açò aquesta en l'actualitat sol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario