domingo, 23 de febrero de 2014

TECNOLOGIA PUNTA EN LES CAMPANES




           Pròximament entrarem en el que es pot considerar temps forts litúrgics amb moltes festivitats, com per exemple: Les Quaranta Hores, Setmana Santa, Pasqua, mes de maig “María”, comunions, Corpus etc.


          Com a conseqüència de les obres que s'estan realitzant en la parròquia, les campanes del convent han assumit un major protagonisme, per realitzar-se en este tots els actes de culte, però clar, les campanes per excel·lència són les de la parròquia, que per aquest mateix motiu han quedat com en un segon lloc, realitzant solament els senyals horaris, tocs de Ángelus i senyals de difunts. Lògicament també s'executen els voltejos menors, generals i solemnes de totes les festivitats.




           D'aquests voltejos hi ha alguns que no comencen a una hora concreta, si no en un moment precís de la celebració que s'està oficiant, i clar, que estos voltejos es realitzen en el convent és fàcil, però que al temps siga amb les campanes “per excel·lència” com he comentat, és més complicat, però per a tot problema hi ha una solució.





             Després d'una setmana peganli voltes a esta qüestió i estudiar diverses possibilitats, vaig començar a inclinar-me per una que resultara efectiva i al temps econòmica. Aquesta opció era poder-les accionar via telefònica amb SMS.




         El següent pas que vaig donar, va ser exposar-li la qüestió al rector D. Salvador Valls, per a sol·licitar la seua autorització, afirmant-me este que fera el que considerara per a la millor operativitat de les campanes.




            Seguidament vaig pensar en un amic que es mou com a "peix en l'aigua" en totes aquestes qüestions, és Juan José Rico, sent la seua l'empresa “INELCO” qui després d'exposar-li jo les necessitats, immediatament ho va veure ja fet. Dissabte passat 22 vam procedir a muntar-ho al costat de l'ordinador de la sagristia, tractanse d'un menut aparell que funciona via GSM, interactuant a través de missatges de text, sent ja possible accionar les campanes des de qualsevol punt.





             Vull públicament agrair-li la deferència que ha tingut, perquè solament ha cobrat el preu de cost de l'aparell, regalant ell el temps de programació, muntatge i instal·lació. Un clar exemple més de l'afecte existent en la població de Castalla amb les seues campanes.



              Aquest nou aparell ens donarà a més de la possibilitat de posar les campanes de la parròquia al vol quan en el convent s'estiga donant la benedicció amb el Santíssim en les Quaranta Hores, en els cants del Gloria del Dijous i Dissabte Sant, de l'arribada de la Patrona al Convent el dia de Pasqua etc. el poder realitzar els senyals a difunts com és tradició sense que es perda cap per qüestions laborals pròpies o per la complexitat existent actualment a causa del vallat en l'accés a la parròquia i l'interior en obres.



domingo, 16 de febrero de 2014

JA S'ESTÀ A PLE RENDIMENT



         Sembla que sí, de moment el refrany que encapçalava l'entrada anterior (a la tercera va la vençuda) sí que s'està complint, toquem fusta!!!. Dilluns passat van començar les obres d'extracció d'enderroc de les criptes tenint ja una completament buida, omplint-se dos contenidors d'enderroc, sense grans troballes amb  tant sols uns trossos de canters o gerrons.





              En aquesta entrada vull també fer mensio a la presentació del llibre de Juan Antonio Mira sobre les restauracions de la part exterior de l'església: absis, campanar, façana principal amb la portalada i lateral esquerre. Al meu entendre va ser molt il·lustrativa i interessant, principalment en les explicacions de Marius Bevia en referència a la portalada de la façana principal.




              I com estem immersos en tot aquest tema de restauracions he considerat que seria interessant col·locar alguna fotografia de la restauració de 1986, la qual pot considerar-se que va ser completament integral per efectuar-se les següents intervencions: extracció de la pedra en els llocs on estava enguixada o pintada, remodelació de les bases, columnes i capitells desintegrats i refets amb algeps en els anys 40, cancel·la nova, rejuntat de totes les pedres sent aquestes netejades amb raspallat o en algunes zones abujardat, reconstrucció dels decorats de pedra de la capella de la Verge de la Soledat, reforma del baptisteri, el cor, nova peanya de Sant Roc, tota la instal·lació elèctrica inclòs el baldaquí i adquisició de nous llampares (les tres grans de fabricació casolana), poliment i acristalat de tot el pis, pintat de sagristia, capella de Sant Tomás, capella de la comunió completa exceptuant els frescs, reparació de la teulada alçant tots els caballons, recol·locant-los novament amb ciment, adquirint al voltant de 3500 teules noves – però antigues-, incloent la cúpula de la capella.



                Tal com va afirmar Juan Antonio Mira en la presentació del seu llibre, que personalment crec que té tota la raó, han de quedar totes aquestes actuacions ben explicades i per escrit, perquè quede constància per a la posteritat. Concretament aquesta restauració a la qual em referisc de 1986 no hi ha documentacio per escrit apenes de res, sent com he afirmat d'una gran envergadura, per açò m'agradaria si algun dia dispose de temps, el desglossar-la i documentar-la per complet.








domingo, 9 de febrero de 2014

I A LA TERCERA VA LA VENÇUDA



         Bé, açò afirma el refrany, encara que personalment  tinc els meus dubtes.

       Una vegada el nou projecte arqueològic executat, presentat en les institucions públiques i aprovat per aquestes, per fi sembla que dilluns que ve, 10 de febrer, es reprendran per tercera vegada les obres del pis de l'església, (si Déu vol i Consellería i afins no posen més traves)

        Novament els permisos han sigut concedits i des de fa un temps les taxes per a estos abonades al M.I. Ajuntament de Castalla, amb una quantia que s'aproxima als 3.000 €, però clar açò ja estava així per Nadal i les obres van durar un dia i mig. Confiem que com diu el títol de l'entrada, en aquesta ocasió ja es puguen realitzar i concloure sense més contratemps.





       En aquest nou permís pareix que hi ha una clausula en la qual s'afirma que si en l'extracció de l'enderroc apareguera qualsevol objecte de la parròquia, (tros d'imatge, retaule, candelabro, llampara o ...) passaria a ser depositat en el Marq d'Alacant, i este sembla ser al meu entendre, el motiu de la paralització.

        No vull entrar en valoracions personals, però al meu judici açò és una autentica “desraó” ja que si apareguera entre l'enderroc algo de la pròpia església, el lògic és que quedara exposat en el museu de la Parròquia, per a contemplació de tots els habitants de la població i visitants, procurant no succeïsca com les troballes realitzades en el castell, que han quedat arxivats en el museu del Marq d'Alacant, quedant la població de Castalla privada d'ells.