En aquesta entrada, deixant un costat el que són els tocs, vull
centrar-me en la menuda incidència haguda en el martell de la campana
segona “Sant Roc” sent la comesa principal del qual, entre altres tocs, el de les hores del rellotge. Aquesta incidència ha sigut xicoteta i
quasi irrellevant però el deixar constància d'ella pot servir para en un
futur tenir registrades totes les avaries hagudes en les campanes, a
part de que vull aprofitar per a, qui ho desconega i tinga interès,
explicar com és el mecanisme que fa sonar les campanades de les hores.
Com es pot apreciar en les fotografies, la maça o martell va unit a un
eix, que en la seua part inferior porta un tascó que encaixa en el nucli
de la bobina electroimant, tenint en la seua part esquerra un moll que
obliga al martell, perquè després del colp retrocedisca al seu estat
original de repòs separat de la campana, per a que si aquesta voltejara no
tinguera perill de trencar-ho, tant ella com el seu jou.
Aquesta bobina funciona amb tensió a 220 v. que amb un pont rectificador s'aconsegueix que quede polaritzada i la imantació siga major (de totes maneres els anteriors electroimans trifàsics donaven el colp amb més intensitat que aquests, però eren tremendament voluminosos, i en canvi aquests amb molt menor grandària i discreció considere que donen un colp acceptable però menor)
L'avaria o incidència de la qual vull
deixar constància no és una altra que, com el propi títol de l'entrada
diu, el moll de reculada del martell. Aquest moll en els últims dies i a
causa de la gran quantitat de maniobres que realitza havia anat perdent
la seua força, no aconseguint en algunes ocasions separar el martell de
la campana, la qual cosa equivalia al fet que enganyara en donar les
hores per fallar alguna campanada o donar-les en molt poca intensitat,
per no tenir, com he comentat, la distància necessària de la campana.
Al principi, després de sentir l'anomalia, no vaig tenir clar si aquesta es deuria al contactor que dóna el corrent a l'electroimant o a aquest moll, per açò el dissabte 2 de febrer em vaig decidir a pujar i localitzar aquesta avaria, però per l'excessiu vent i fred que feia en el campanar eixe dia vaig pensar a posposar aquesta reparació esperant que el vent afluixara una mica, però com durant tota la setmana següent no va parar aquesta intensitat sinó que més be va augmentar, ja el divendres 8 de febrer no vaig tenir més opció que pujar a reparar-ho, perquè l'endemà ja s'havien de realitzar els voltejos de vespra per a “les quaranta hores” i de no fer-ho l'avaria podia ser de molt major abast, perquè al no retrocedir a la seua justa mesura, podia per açò la campana trencar-ho en el seu volteig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario