domingo, 24 de febrero de 2013

VOLTEIG PER BENET XVI



               Durant l'any hi ha tocs els quals per falta de temps encara no estan narrats en aquest blog, un d'ells és el volteig de la campana xicoteta, que tots els dijous sobre les 18.30 h. realitza per a anunciar a la població que en aqueix moment està tenint lloc l'Exposició Major del Santíssim, per a estar durant una hora en oració.




              Normalment la Exposició té lloc en l'altar de la capella del Santíssim Sagrament, però hi ha vegades en què té una singular excepcionalitat i per açò es realitza en l'altar major de la parròquia. Lògicament quan açò és així els tocs de campanes també són diferents, adaptant-se a la celebració.



          Aquesta excepcionalitat va a tenir lloc D.M. aquest pròxim dijous 28 de febrer on la Exposició tindrà lloc baix el baldaquí de l'altar major, per a revestir de major solemnitat i per descomptat de molta més cabuda de fidels, perquè aquest temps d'oració va a oferir-se més concretament pel nostre actual Papa Benet XVI, el qual en aquesta mateixa vesprada finalitza el seu Pontificat, i per la pròpia Església que, a conseqüència d'açò, entra en un temps de grans esdeveniments (seu vacant, conclave i elecció del nou Papa).





            La renúncia al Pontificat és un cas sense precedents en la nostra història recent, ja que l'últim cas esdevingut va ser fa cinc segles, per açò aquesta finalització del Papat per a les campanes també serà sense precedents, perque és el primer Papa que arriba i es retira emmarcat en dos voltejos generals solemnes. El normal és que comencen amb  aquest volteig general i que finalitzen amb el toc a difunts propi del Papa (16 driangs).



         Aquest volteig general solemne s'efectuarà a la Parròquia, Convent i Ermita a les 20.00h. d'aquest dia 28 de febrer de 2013, hora exacta de conclusió del Pontificat de Benet XVI (vull ressaltar que després de la seua elecció el 19 d'abril del 2005 i a tant sols uns minuts de la "fumata blanca” les nostres campanes unint-se a la majoria de la resta del món van anunciar a la població el “HABEMUS PAPAM”)



            És molt d'agrair la labor realitzada per aquest gran home al capdavant “del timó de la barca de Pere” en aquests anys tan complicats i tan convulsos per a tota la humanitat, ressaltant la seua gran senzillesa i profund amor a l'Església, “humil treballador en la vinya del Senyor” tal com ell es va definir en arribar al Pontificat, i passant a partir d'aquesta data, segons les seues pròpies paraules en el seu últim Ángelus com a Papa del dia 24 de febrer en la plaça de Sant Pere “Em retire per a seguir orant i treballant per l'Església des d'una forma més adecuá a la meua edat i les meues forces” (al meu entendre ens ha donat un gran exemple a tota la humanitat de servei i d'humilitat).

                 GRÀCIES  SANTITAT









.

viernes, 15 de febrero de 2013

El mollet del martell de les "HORES"










              En aquesta entrada, deixant un costat el que són els tocs, vull centrar-me en la menuda incidència haguda en el martell de la campana segona “Sant Roc” sent la comesa principal del qual, entre altres tocs, el de les hores del rellotge. Aquesta incidència ha sigut xicoteta i quasi irrellevant però el deixar constància d'ella pot servir para en un futur tenir registrades totes les avaries hagudes en les campanes, a part de que vull aprofitar per a, qui ho desconega i tinga interès, explicar com és el mecanisme que fa sonar les campanades de les hores.






                   Com es pot apreciar en les fotografies, la maça o martell va unit a un eix, que en la seua part inferior porta un tascó que encaixa en el nucli de la bobina electroimant, tenint en la seua part esquerra un moll que obliga al martell, perquè després del colp retrocedisca al seu estat original de repòs separat de la campana, per a que si aquesta voltejara no tinguera perill de trencar-ho, tant ella com el seu jou.







                 Aquesta bobina funciona amb tensió a 220 v. que amb un pont rectificador s'aconsegueix que quede polaritzada i la imantació siga major (de totes maneres els anteriors electroimans trifàsics donaven el colp amb més intensitat que aquests, però eren tremendament voluminosos, i en canvi aquests amb molt menor grandària i discreció considere que donen un colp acceptable però menor) 













                  L'avaria o incidència de la qual vull deixar constància no és una altra que, com el propi títol de l'entrada diu, el moll de reculada del martell. Aquest moll en els últims dies i a causa de la gran quantitat de maniobres que realitza havia anat perdent la seua força, no aconseguint en algunes ocasions separar el martell de la campana, la qual cosa equivalia al fet que enganyara en donar les hores per fallar alguna campanada o donar-les en molt poca intensitat, per no tenir, com he comentat, la distància necessària de la campana.






                  Al principi, després de sentir l'anomalia, no vaig tenir clar si aquesta es deuria al contactor que dóna el corrent a l'electroimant o a aquest moll, per açò el dissabte 2 de febrer em vaig decidir a pujar i localitzar aquesta avaria, però per l'excessiu vent i fred que feia en el campanar eixe dia vaig pensar a posposar aquesta reparació esperant que el vent afluixara una mica, però com durant tota la setmana següent no va parar aquesta intensitat sinó que més be va augmentar, ja el divendres 8 de febrer no vaig tenir més opció que pujar a reparar-ho, perquè l'endemà ja s'havien de realitzar els voltejos de vespra per a “les quaranta hores” i de no fer-ho l'avaria podia ser de molt major abast, perquè al no retrocedir a la seua justa mesura, podia per açò la campana trencar-ho en el seu volteig.







jueves, 7 de febrero de 2013

Carnestoltes "LES QUARANTA HORES"


         


  
            Els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra “carnestoltes” es celebra ací a Castalla el tridu de les quaranta hores a “Jesús Sacramentat”, estant exposat durant aquests tres dies en l'altar major de la parròquia i permaneixent els fidels en oració al costat del Senyor. Segons compten els majors, esta festa ha estat molt arrelada en la població fins al punt de tindre la rellevància quasi de les festes majors de moros i cristians. No he trobat documentació però no seria d'estranyar que vinguera de temps del Patriarca Sant Joan de Ribera (S.XVI).






             Com he comentat, sempre s'ha celebrat els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra, exceptuant els anys compresos entre 1994 i 2008 que es va decidir traslladar a divendres, dissabte i diumenge perquè els fidels tingueren més temps i comoditat per a poder estar un estona  en oració davant de “Jesús Sacramentat”, ja que la majoria d'empreses acabaven la jornada laboral divendres al migdia. Antigament este dilluns i dimarts eren festius i no es treballava.








              Cal ressaltar que durant estos tres dies a la vesprada, abans de la missa o reserva del Santíssim, la coral de la parròquia amb gran solemnitat canta “els trisagis al Santíssim” i algunes altres peces musicals referents a l'Eucaristia.






             Esta és una de les poques festes que només l'anuncien les campanes de l'església parroquial, per ser este el lloc de l'exposició del Santíssim, exceptuant el passat 2011 que per obres en el campanar d'esta van ser les del convent i l'ermita les que ho van anunciar.










                   També cal ressaltar que en enguany 2013 en l'últim dia d'aquest Triduo, o siga el dimarts 12 de febrer, contarem entre nosaltres amb un convidat molt excepcional, es tracta del nostre Bisbe D. Jesús Murgui Soriano, que presidirà el solemne acte de Reserva del Santíssim Sagrament i seguidament de l'Eucaristia, sent els tocs propis per a aquests dies els següents:















Dissabte 9 de febrer “Vespra”


Durant el dia, tocs propis del dissabte.
13.02 h i 20.02 h. Volteig menor (4 campanes)





Diumenge 10 de febrer "Primer día"                
Durant el dia, tocs propis de diumenge, exceptuant els de la missa de 12.00 h. que passa a les 19.00 h.
A l'alba i 2n toc per al trisagi, volteig menor. (4campanes)
A l'exposició, migdia i reserva del Santíssim, volteig general (5 campanes)





 
Dilluns i dimarts, 11 i 12 de febrer "Segon i tercer día"

A l'alba, 2n toc per al trisagi i Missa, volteig menor. (4 campanes)
A l'exposició, migdia i reserva del Santíssim, volteig general (5 campanes)










viernes, 1 de febrero de 2013

LA CANDELARIA I SANT BLAI







           Dins del calendari festiu hi ha festes de menor rellevància litúrgica i popular, però de gran tradició ací a Castalla, les quals també les campanes les anuncien, encara que lògicament en funció a la seua importància, per això les campanes implicades en estos dies són les dos xicotetes tant de la parròquia com del convent, voltejant els dós en el segon toc de les misses que al final de l'article narraré. Estes festes a què em referisc són: El dia 2 de febrer, “dia de la candelaria” i el 3 de febrer “Sant Blai”, sent esta segona d'una major tradició a Castalla per ser anomenat en 1697 Patró menor de la localitat.





La Presentació del Senyor, la Mare de Déu de la Purificació o la Mare de Déu de la Candelaria.

“Complint allò que s'ha manat per la llei mosaica, als quaranta dies del seu naixement, Jesús va ser presentat en el temple, alhora que sa mare realitzava la cerimònia de la seua purificació”.

Esta festa ja es celebrava a Jerusalem en el segle IV.








             El dia 2 de febrer de cada any, es recorda esta presentació del Xiquet Jesús al temple, portant alguna imatge del Xiquet Déu a presentar a l'església o parròquia. També eixe dia, es recorden les paraules de Simeón, portant candeles (siris fetes de parafina pura) a beneir, les quals simbolitzen a Jesús com a llum de tots els hòmens. D'ací ve el nom de la “Festa de les candeles” o el “Dia de la Candelaria”. Estos ciris o candeletes són regalats per la parròquia a tots els assistents a la celebració eucarística en este dia.











                                                 Blai de Sebaste

 
           Venerat com a Sant Blai, va ser metge i bisbe de Sebaste en Armènia Minor (actual Sivas, Turquia). Va fer vida eremítica en una cova en el bosc de la muntanya Argeus, que va convertir en la seua seu episcopal. Segons la tradició, Blas de Sebaste era conegut pel seu do de curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. Va salvar la vida d'un xiquet que s'ofegava al travar-se-li en la gola una espina de peix. Este seria l'origen del costum de beneir les goles el dia de la seua festa el 3 de febrer.





             Com he comentat en la introducció a esta entrada, esta devoció hi ha documentació que acredita que està arrelada a Castalla des de molt antic, ja que segons consta en un  document existent en l'ajuntament  de la localitat datat el dia 15 de setembre de 1697,  s'anomenen oficialment com a patrons menors de la llavors vila de Castalla a  Sant Blai, Sant Abdó i Senent, i Santa Bárbara.




            Moltes de les devocions populars estaven molt vinculades a l'activitat econòmica de les localitats, per això cal ressaltar que Sant Blai a més de ser patró protector de les goles també ho és de la professió dels cardadors de draps. (Hi ha constància que per aquelles dates, ací a Castalla ja existia una fàbrica d'esta activitat).




            A més  de les festes litúrgiques i nacionals estan les festes locals, en l'actualitat només queden dos, però antigament eren moltes més, per això a mitjan segle XVIII este dia de Sant Blai era considerat dia de festa local.





            I com no podia ser d'una altra manera un patró menor havia de tindre la seua capella i altar en el temple parroquial, per això la capella contraposada a la de Sant Tomàs (o siga l'última de la part esquerra  junt el baldaquí de l'altar major) era la dedicada a Sant Blai (des que es va destruir en 1936 esta capella no té ni imatge ni dedicació).




             Des de la construcció de l'església parroquial en 1570 esta capella va estar dedicada a la Mare de Déu del Sant Sepulcre, passant a dedicar-se a Sant Blai pel seu nomenament com a Patró menor, el seu retaule el va costegar en 1716 el rector  D. Raimundo  Morant, natural d'Ibi, sent l'artista que el va construir D. Tomás Artigues. En 1792 a costa del rector D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, es va daurar i decorar.




             En l'actualitat es continua mantenint la tradició de portar en les celebracions litúrgiques d'este dia els tradicionals rotllos de Sant Blai per a ser beneïts i així es beneïsquen les nostres goles, i per descomptat a arreplegar el tradicional siret beneït, pero enguany en caure dissabte solament es celebrarà una Missa de la Candelaria en la Parròquia, perquè la de la vesprada del Convent és ja de vespra i per açò dominical, sent durant el dia els tocs propis de qualsevol dissabte i a més els següents:
Dia 2 de febrer “La Candelaria”

11.30 h. 1r Toc a missa convent.
11.45 h. 2n Toc a missa.
11.46 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
12.01 h. 3r Toc a missa.







En canvi el diumenge es realitzarà la benedicció en les tres Misses, sent en aquest cas els tocs de la següent manera:

Dia 3 de febrer “Sant Blai”

Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.

08.31 h. 1r Toc a missa Parroquia
08.32 h. volteig mitjana, dejuni i menuda
08.45 h. 2n Toc a missa.   
09.01 h. 3r Toc a missa. 
   
10.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa.
10.16 h. Volteig mitjana, dejuni i menuda
10.31 h. 3r Toc a missa.


11.31 h. 1r Toc a missa parròquia.
11.45 h. 2n Toc a missa.
11.46 h. Volteig mitjana, dejuni i menuda
12.01 h. 3r Toc a missa.