CAMPANADES DE COMIAT A TONI ESTEVE

Dimecres passat 14 de novembre sobre les 9 del matí vaig rebre un missatge del  rector D. Salvador Valls, indicant-me realitzara els senyals a difunts de sacerdot, perque l'amic Toni Esteve havia partit cap a la casa del Pare; certament em vaig quedar de pedra ja que no m'esperava aquest desenllaç, a pesar que tots érem conscients que estava travessant i lluitant des de feia uns anys contra una llarga malaltia. (Tenia 60 anys d'edat).

Algunes persones en sentir el toc de campanes em van cridar per a preguntar-me qui era el difunt perque els havia semblat que el toc era el de sacerdot, al que vaig quedar sorprés per pensar que la majoria de la gent no ho reconeixeria per haver-se tocat en molt escasses ocasions. En les últimes dècades solament s'ha utilitzat en dues ocasions més, la primera va ser en 1985 quan va morir D. Toribi Sellés, després de 43 anys de rector de Castalla, i la segona en 1999 quan va morir D. Luis Rico Cerdà (petit), natural d'ací de Castalla.

El que és el toc en si és sempre el mateix, el denominat de segona, executant les campanes la mateixa melodia, canvia que al principi i al final del toc, totes les campanes al uníson executen els denominats “driancs” i en funció al nombre de campanades es fa eixa distinció, sent de la següent manera quant a la numeració:

4 driancs = Dona

6 driancs = Home

9 driancs = Sacerdot

12 driancs = Bisbe

16 driancs = Papa

Al ser natural de Castalla es va realitzar en aquesta parròquia un responso a les 12 del migdia del dia 15, abans de donar-li sepultura, realitzant-se la Missa funeral a les 10 del matí en la parròquia d'Ibi de la qual era el rector, quedant-se  les dos xicotetes per a albergar la multitud d'amics i coneguts que van acudir per a demanar per l'etern descans de la seua ànima i acomiadar-lo. La cerimònia va ser oficiada pel Bisbe de la diòcesi, D. Jesús Murgui, sent en més de cent els seus companys concelebrants.

Si m'haguera referit a qualsevol altre sacerdot haguera encapçalat el títol d'aquesta entrada com “campanades de comiat a D. Antonio Esteve”, però com tots els que el coneixíem, sabíem que des de la senzillesa que havia caracteritzat tota la seua vida, açò no era del seu agrat, preferint que el cridàrem com Toni Esteve, Toni “Cotonyo”, o Toni “Carmela” forma que tots els seus paisans el coneixíem pels sobrenoms referents a la seua família per part de pare i de mare.

               Encara que va viure molts anys fora de Castalla, mai es va desentendre d'est el seu poble natal, més be el contrari, considerant-se com un “CASTELLUT” més. Sempre que tenia ocasió acudia, participava i estava integrat en molts àmbits de la vida social castelluda com a comparses festeres, penyes futbolístiques etc…

És molt difícil en quatre línies fer un resum sobre la vida d'un sacerdot tan dinàmic i singular com ell va ser, (Tot un exemple de senzillesa i de vida entregada) la qual cosa sí vull ressaltar és que pràcticament tot el seu sacerdoci el va centrar a treballar bolcant-se a ajudar en els sectors més marginals de la societat, sent fins al final dels seus dies Delegat Episcopal de Caritas en aquesta diòcesi d'Oriola- Alacant, havent treballat anys arrere també en la de València. Ha sigut rector de Burjassot, Paterna i Benilloba. En l'actualitat era el rector de la Transfiguració del Senyor d'Ibi, i des de fa molts anys col·laborador en la revista diocesana “Nodi”, d'on extrac el seu últim escrit del cap de setmana passat.

Moltíssimes són les coses que podria narrar sobre ell, però tal vegada tampoc siga aquest el lloc, per açò només em queda convidar a qui llegeixi aquesta entrada en el blog a oferir una oració per l'etern descans de la seua ànima i recordar que el pròxim dia 27 de novembre a les 7.30 h. de la vesprada s'oficiarà una Missa funeral a la parroquia de Castalla.







.