ACTUACIÓ SOBRE LA CAMPANA DE L'ERMITA DE LA SANG

             Vaig en esta entrada a intentar explicar d'una manera simplificada el perquè hem arribat a escometre la intervenció que estem duent a terme sobre la campana de l'ermita.

              Tot va començar fa exactament 10 anys quan en  el 2002 restaurem les cinc campanes de la parròquia, (si és possible en este 10é aniversari faré una entrada referent a això). Quan estàvem en plens tramits, pensem en la possibilitat d'incloure esta campana en la restauració junt amb les altres, però després d'examinats els pressupostos arribem a la conclusió que se'ns excedia, a banda que arribàvem tart per a sol·licitar una subvenció, per aixó decidim deixar-ho per al següent any. En el 2003 vam tornar a intentar-ho,  però com encara devíem a alguns empresaris de Castalla (als que cal agrair que deixaren els diners per a la restauració, ja que sense la seua ajuda no haguérem pogut realitzar-la) pensem en tornar-los tots els diners que li'ls deviem i després ja  escometre la de l'ermita. El passat any, vam tornar a intentar-ho però per culpa de la crisi, ja no hi havia subvencions per a estos menesters i com el pressupost per a esta restauració ascendix a  7.000€, arribem a la conclusió que tal vegada en uns anys seria difícil d'aconseguir.

              El passat any 2011, Francesc Llop i Bayo (antropòleg i president dels campaners de la catedral de València, tota una institució en el món campaner) ens va manar un informe en què resumint per a no estendre'm, afirmava: “és una campana d'un  altíssim valor patrimonial per la seua antiguitat (segle XVI) i decoració gòtica, sent una de les campanes més interessants de la comunitat valenciana, tenint un altíssim perill de ruptura, tant per la seua antiguitat com pel seu estat de conservació amb el jou metàl·lic, per la qual cosa seria recomanable que no voltejara mai més fins a ser restaurada”.

             En una de les trobades de campaners, li vaig demanar encaridament que no publicara res referent a l'alt valor patrimonial d'esta campana davant de la por que poguera ser objecte de robatori, ja que estes peces tan antigues pareix que es cotitzen molt bé en el mercat negre (no hi ha més que observar en televisió l'onada existent de robatoris de campanes en ermites)

              Davant de tot açò ens reunim un dia el rector D. Salvador, el sagristà de l'ermita (o ermità de la Mare de Déu) i jo per a veure si trobàvem alguna solució a este problema i la veritat és que ho vam veure  prou complicat:

      1r Estàvem d'acord que calia protegir la campana perquè arribara a generacions futures en perfecte estat i pogueren disfrutar d'ella com moltes generacions d'avantpassats nostres.

       2n  Si patrimoni a protegir és la campana, també ho és la tradició de diversos segles marcant el ritme de vida a tantes generacions de castelluts amb els seus tocs diaris, per la qual cosa no la podíem silenciar (tampoc el poble haguera pogut entendre el poder veure entrar i eixir a la seua Patrona amb la seua campana parada, i per descomptat nosaltres, els que sempre hem intentat que tots els tocs es reproduïsquen en el seu degut moment, valga com a exemple el d'un any en què un Dissabte Sant a les tres de la matinada se li va trencar el batall i pugem a llevar-lo, el soldem i el vam tornar a muntar, perquè a les nou del matí, la Patrona isquera amb la seua campana al vol)

        3r En este moment s'està intentant recaptar fons per a reparar el pis danyat de l'església, i com tot ix de les mateixes butxaques, no es podia en este moment de crisi acumular diverses actuacions, sinó més be una darrere d'una altra.

             Després d'intercanviar impressions de tot açò amb el tècnic de patrimoni Juan Antonio Mira, ens va afirmar este que intentaria ell sol·licitar alguna subvenció per a esta restauració, però clar, tots ho sabem; la crisi és la crisi…, també vull agrair-li el seu compromís, ja que li vaig demanar igual que a Francesc Llop, evitara  pronunciar-se sobre l'alt valor d'esta campana per la fàcil accessibilitat i el consegüent perill de robatori.

             Són moltes les opcions que tantegem per a intentar buscar la millor solució per a esta campana, inclús arribant-nos a plantejar el col·locar una de les del convent provisionalment fins que esta puga ser restaurada. Després de comentar-ho amb alguna persona, sempre amb discreció ja sabem el perquè, este en va afirmar que ell regalava una còpia perquè la substituïsca fins que esta puga ser restaurada i tornar al seu lloc, sense perdre's així durant este espai de temps la tradició dels seus tocs diaris.

             Per este motiu el passat 20 d'abril ens reunim en l'ermita D. Salvador, Tomás, Víctor, José Miguel, Juan Carlos i jo per a procedir al seu desmunte, després ens la portem al taller Leal en el que treballe, per a retirar-li el jou metàl·lic i a continuació la portem a la cooperativa agrària per a pesar-la, donant-nos un pes de 98 kg. sent este en 20 kg. superior a qui deuria donar una campana de la seua dimensió.

              Dissabte que ve 5 de maig, vespra del dia de la mare, en la missa de les huit de la vesprada i davant de la Imatge de la Patrona la Mare de Déu de la Soledad Gloriosa, a qui està dedicada, serà la benedicció d'esta nova campana, quedant invitades totes les persones que tinguen interés de presenciar un acte tan significatiu o d'escoltar el que serà el seu primer volteig després de la benedicció (en una pròxima entrada ho narraré)

              Vull aprofitar també per a donar les gràcies a este grup de persones que sempre que se'ls sol·licita estan disposats a col·laborar d'una forma altruista i vull deixar clar perquè no es preste a confusió el següent: Esta nova campana és només de “transició” fins que l'antiga puga ser restaurada i tornar al seu lloc amb total seguretat, amb garanties que no puga ser robada, buscant després la ubicació que corresponga per a la nova.