lunes, 2 de enero de 2012

CONTRAPESAN LA CAMPANA “SAGRAT COR” DEL CONVENT

            




             Com alguns veïns del barri del convent han mostrat interés per saber el perquè, des de mitjans de setembre fins al passat 9 de desembre, la campana gran del convent, açò és, “Sagrat Cor de Jesús” es trobava sense la part superior del seu jou, i encara que a la majoria se l'he explicat verbalment, he decidit fer esta entrada en el blog perquè transcorregut el temps quede constància d'esta reparació.








            Per a començar podríem dir que açò va començar l'any 1990, quan després de la seua caiguda i ruptura del jou de fusta, se'l vam fer nou de ferro, per a poder després de la seua recol·locació, mecanitzar-la.







            Com érem conscients, que el jou metàl·lic espatlaria en part el so de la campana, decidim col·locar-li un taco de fusta d'uns 18 cm per a aïllar les seues vibracions del metall, vam traure tots els seus desenrotllaments i mesures perquè tinguera una bona compensació per a que en l'arrancada al motor no li costara molt, ja que en el convent no hi ha trifàsica i havien de ser els motors a 220 v. perdent per això molta força per ser arrancades amb càrrega.










  

        Al meu entendre, este taco de fusta se'ns va quedar un parell de centímetres curt, la qual cosa va implicar que la campana se'ns quedara excessivament ben equilibrada, cosa que d'altra banda va funcionar perfectament fins que el motor va donar un curiós problema que implicava que la campana no sempre parara en la perfecta vertical, corrent el risc que el martell de repicament poguera trencarla, per no donar el colp en el lloc apropiat.


                                     




            Este motor, que des del principi va funcionar perfectament, en els últims mesos li percebia com si en el seu interior es frenara, pensant que segurament algun dels seus rodaments s'hauria gripat. Després de desmuntar-lo, se se'l va portar Rubén Palacios per a canviar-li els rodaments i este va veure que es trobaven en perfecte estat, comprovan que la fricció que ocasionava la seua frenada era un curiós mecanisme que mai havia vist en un motor; es tractava d'un sistema  que per imantació amb unes plantilles de ferro dols i uns molls donava l'impuls d'un condensador per al seu arrancada, passant a continuació a un altre de distints microfarads per al seu funcionament.










            Després de portar-me el motor desmuntat i veure que seria complicat trobar repostos per a este mecanisme, vaig decidir anul·lar-lo per complet,  fer-li dos forats al motor i traure les connexions per a passar-les a través d'un temporitzador elèctric que li donara eixe impuls d'arrancada, però ja sense tindre fricció dins del motor.










             Per a evitar que en successives ocasions açò ens tornara a ocórrer, pensem també a retallar el jou un parell de centímetres,(els faltans al taco de fusta) i més que pel pes en si que se li lleva en eixos dos centímetres, la baixada o reducció d'este és la que fa que a partir d'este moment, quede prou més descompensada la campana respecte a la truja, aconseguint d'esta manera que el seu vertical caiga perfectament a plom i que el martell de repicament sempre colpege en el punt exacte.










             El tall d'esta truja, per tindre forma de U i no poder ficar-la en màquina de cinta ni circular, ho va efectuar Lluis “el pas” en en la seua matricería,  tenint un cost de 90€. Com en la seua baixada, tall i recol·locació va patir deteriorament en la seua pintura, decidim donar-li una passada d'imprimació, que pròximament li la donarem a la resta de  la truja per averse quedat "bicolor" i a les altres trujes per a evitar l'òxid que patixen pel pas del temps.











No hay comentarios:

Publicar un comentario