VISITA A ONTIYENT

 ( Petra nova)

                                     ( Petra vella)

















         El dia 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció, tal  com teníem previst, vam anar Fran, Luisita, Mari Carmen i jo a visitar els campaners d'Ontinyent, en la festivitat de la seua patrona.

 


        Teníem interés a realitzar esta visita principalment per tres motius:

 

                                                                             















         1r Volíem saber com aconseguien voltejar a mà la seua campana major “la Petra”, per ser esta campana d'una grandària semblant a la nostra,  concretament amb un pes en el bronze de 1642 quilos i la nostra de 1741 quilos, amb tan sols una diferència de 99 quilos, i vam poder observar tal com jo imaginava, que la nostra deu estar falta de pes en el jou o mal contrapesada, observant que ells amb gran facilitat aconseguixen donar-li la volta i en canvi nosaltres amb tres persones ens resulta pràcticament impossible.

           2n També teníem especial interés a escoltar el so de “la Petra”, per ser una campana fosa en “Eijsbouts (Asten)” i tornejada interiorment per a traure-li el to exacte que desitjaven per a copiar a l'anterior campana, sent açò el que al meu pareixer algun dia hauríem de fer ací.

          3r Volíem també escoltar “El repiquet en honor de la Purissima”, que es tracta d'un toc preciós, amb un gran joc i combinació de campanes, perquè són 13 les que ells tenen en el seu campanar, i de mitja hora de duració.(Tot un plaer d'escoltar)






















         Ens va resultar enormement sorprenent quan ens van comptar que alguns dels campaners van dormir en el mateix campanar, en un habitacle existent en la part superior a la sala de campanes, pel fet que l'anterior dia 7 van finalitzar molt tard els tocs i a les 5 del matí d'eixe dia van començar de nou.

          Va ser una gran experiència el poder comprovar la gran afició, i inclús diria jo quasi devoció, que sent este grup per les campanes. Ens ho van ensenyar tot i inclús ens van afirmar que érem uns privilegiats perquè durant eixos tocs no consenten que hi haja gent en el campanar i a nosaltres en canvi sí.

         Una altra gran sorpresa que ens emportem va ser que també hi havia dones campaneres i inclús gent molt jove.

          Al finalitzar el toc ens despedim d'ells, els quals van tindre el detall convidar-nos a menjar amb ells, però com ja ho teníem tot planificat ho deixem per a una altra ocasió, també es van oferir voluntaris per a vindre a ajudar-nos per a realitzar tocs a mà ací a Castalla, la qual cosa al meu entendre és molt d'agrair.