lunes, 7 de diciembre de 2009

HISTORIA DE LA CAMPANA DE LA ERMITA.






















CAMPANA DE LA MARE DE DEU



































                                                                                         














           Esta campana és la més antiga de les existents a Castalla, igual que esta Esglesia es la mes antiga a edificar-se, de les que es conseven en tota la foia, També deu ser l'edifici Més antic que es conserva a Castalla.


          Segons l'associació de campaners de la comunitat valenciana deu de datar de 1550 aproximadament, encara que al meu pareixer pot ser inclús més antiga. No ho podem saber amb exactitud perquè no té gravada la data del seu fosa.


         La inscripció que té és en llatí, d'estil gòtic i diu el següent:


                                                  AVE GRATIA PLENA DOMINUS TECUM

                                                  IHS                                             MARA



         Que significa el següent:


                                          SALVE PLENA DE GRÀCIA EL SENYOR ÉS AMB TU

                                          JESUS                                                         MARIA





                      ( Detall de les lletres)


         Té també dos imatges gravades, una de la Mare de Déu i una altra de l'Arcàngel Sant Gabriel, el qual segons el propi Evangeli va dirigir estes mateixes paraules que la campana porta inscrites a la Mare de Déu en la seua Anunciació.


         Com es pot apreciar és una campana eminentment mariana, igual que la pròpia ermita, abans parròquia, sempre ho ha sigut. Abans que l'arquebisbe Sant Joan de Ribera li canviara la dedicació en 1577,  estava dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu. Açò va ser conseqüència que el dia 3 d'agost de 1570  es va consagrar l'Altar Major de la nova i actual parròquia dedicant-la a l'Asunción de la Mare de Déu en cos i ànima als cels, i se li va canviar a l'anterior  la dedicació cridant-se de la preciosíssima Sang de Crist,  fundant en eixe mateix 1577 la confraria, encara que popularment sempre se li ha denominat “l'ermita de la Mare de Deu”.

        No es tenen dades sobre esta campana perquè es van destruir al cremar l'arxiu en 1936.


        La seua ubicació ha sigut sempre sobre la fatxada principal de l'ermita en una espadanya com es pot apreciar en les fotos. A principis dels anys 70, esta espadanya estava pràcticament en ruïnes, per això el rector D. Toribi Sellés va encarregar al pintor dissenyador De Cases la seua restauració i remodelació. La nova fatxada va quedar més acort amb l'interior de l'ermita, encara que mai he pogut comprendre perquè es va decidir traslladar la campana sobre la casa dels ermitans i posteriorment dels majordoms. Segons em va comptar l'anterior ermitana “la tia Teresa” va ser degut al fet que es va pensar que d'esta manera resultava més pràctic per als ermitans realitzar els tocs de l'àngelus, ja que podien realitzar-ho sense eixir de casa, al mateix temps que emmarcava tot el recinte i plaça en un mateix conjunt.










        Al meu entendre haguera quedat molt més bonica i estètica, en el seu lloc,  la mateixa fatxada de l'ermita com es pot apreciar en el fotomuntatge, sense desentonar per a res amb l'estil de la fatxada.






        Esta va ser una de les opcions que tantegarem quan decidirem col·locar en esta ermita la campana de Sant Pascual mencionada en l'últim lloc de les del convent.



        La campana té un pes aproximat de 75 quilos, que amb els 60 del jou fan un total de 135 quilos.