La festivitat del Corpus Christi i tocs de campanes a Castalla
Un any més, ens disposem a celebrar la solemnitat del Corpus Christi, que enguany tindrà lloc el pròxim diumenge 22 de juny. Com és tradició, la missa de les 12 del migdia es trasllada a les 19:00 hores, i tot seguit tindrà lloc la processó solemne amb el Santíssim Sagrament pels carrers de la nostra localitat.
Com és habitual en este post, oferim algunes referències històriques sobre la festa del Corpus Christi, així com els tocs tradicionals de campanes a Castalla, que ens acompanyen com a testimoni sonor de la fe i la devoció del nostre poble.
Significat de l'Eucaristia
L’Eucaristia és el sagrament central de la fe cristiana. Sota les espècies de pa i vi, Jesucrist es troba real, vertaderament i substancialment present: amb el seu Cos, la seua Sang, la seua Ànima i la seua Divinitat. Se la coneix com el sagrament per excel·lència, perquè en ell trobem la font de totes les gràcies, i perquè tots els altres sagraments condueixen a ell o hi tenen lloc dins del seu context.
La paraula “Eucaristia” prové del grec i significa “acció de gràcies”. És una expressió de gratitud a Déu Pare, a través del seu Fill Jesucrist, per mitjà de l’Esperit Sant, per les seues obres de creació, redempció i santificació (cf. Lc 22, 19).
Orígens i història del Corpus Christi
La festa del Corpus Christi commemora la institució de l’Eucaristia durant el Dijous Sant. Antigament es celebrava en dijous (d’aquí la dita popular: "Tres dijous hi ha a l’any que lluïxen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l’Ascensió"), però actualment, en eliminar-la del calendari laboral i per a per facilitar la participació dels fidels, es trasllada al diumenge següent a la Santíssima Trinitat. (En nombrosos llocs continua celebrant-se en dijous)
La seva institució es deu a Juliana de Mont Cornillón, priora d’una abadia a Bèlgica, que al segle XIII va impulsar el moviment eucarístic que culminaria amb la festa. El papa Urbà IV, mitjançant la butla Transiturus (1264), va establir la solemnitat com a festa litúrgica universal. Sant Tomàs d’Aquino, per petició del mateix papa, va redactar l’ofici litúrgic corresponent, que és encara avui un dels més bells de l’Església.
Tot i que la mort del papa Urbà IV va frenar la difusió inicial de la festa, aquesta va ser posteriorment consolidada pel papa Climent V en el Concili de Viena (1311) i confirmada pel seu successor, Joan XXII. És destacable que cap dels documents fundacionals no esmenta la processó com a part de la celebració, però amb el temps aquesta esdevindria un element essencial i característic.
El Corpus a terres valencianes
La celebració del Corpus Christi fou molt aviat assumida per les terres valencianes. Les primeres referències al Corpus a la ciutat de València daten del 1326 segons els Manuscrits de Consells. No fou fins al 1355, amb el bisbe Huc de Fenollet, que la processó va adquirir caràcter general. A partir de 1372, es va establir com a celebració consolidada.
Fins a l'any 1505, la processó es celebrava de matí, però a partir del 1506 passà a celebrar-se de vesprada, com es manté hui dia. El Corpus valencià destaca per la seua riquesa cultural: processons amb altars, estores florals, al·legories religioses, danses tradicionals i una gran presència del so de les campanes com a element central de la celebració.
El Corpus a Castalla
Castalla també ha tingut una participació destacada en la celebració del Corpus. Antigament, totes les imatges, tant les del culte públic com les que es trobaven en cases particulars, eren traïdes en andes per a acompanyar el Santíssim durant la processó. Aquesta pràctica mobilitzava nombrosos veïns i veïnes, que s’encarregaven de preparar els carrers amb catifes de fulls i pètals, creant el que popularment coneixem com “l’enramada del Corpus”.
Amb el temps, i per tal de retornar el protagonisme al Santíssim Sagrament, es va decidir que cap imatge acompanyara la processó. A la dècada dels vuitanta, també es va reduir progressivament la decoració floral, fins a pràcticament desaparèixer. Tanmateix, els tocs de campanes s’han mantingut inalterables al llarg dels anys, com a senyal viu i sonor de la solemnitat.
Els tocs de campanes i la preparació
Com és natural, una celebració tan significativa implica una preparació minuciosa. Entre les funcions del campaner es troba la responsabilitat de revisar i mantindre en bon estat totes les campanes i els seus mecanismes: 11 campanes en ús, motors, cadenes, electro-malls, ordinadors de toc, etc.
A continuació, detallem el programa de tocs per als dies 21 i 22 de juny:
21 de juny – Vespra del Corpus Christi
08.01 h Toc d’Alba – Parròquia, convent i ermita
13.01 h Àngelus – Parròquia, convent i ermita
13.02 h Volteig general – Parròquia i convent
19.31 h Primer toc a missa – Convent
19.45 h Segon toc a missa – Convent
19.46 h Volteig general – Convent
20.01 h Tercer toc a missa – Convent
21.01 h Toc de l’Ave Maria – Parròquia, convent i ermita
21.02 h Volteig general – Parròquia i convent
22 de juny – Solemnitat del Corpus Christi
07.31 h Toc de l’Alba – Parròquia
07.32 h Primer toc a missa – Parròquia
07.45 h Segon toc a missa – Parròquia
07.59 h Tercer toc a missa – Parròquia
08.00 h Volteig curt general – Parròquia
08.01 h Àngelus – Convent i ermita
08.02 h Volteig – Ermita
10.01 h Primer toc a missa – Parròquia
10.15 h Segon toc a missa – Parròquia
10.16 h Volteig mitjana i segona – Parròquia
10.31 h Tercer toc a missa – Parròquia
13.01 h Àngelus – Parròquia, convent i ermita
13.02 h Volteig solemne general – Parròquia, convent i ermita
18.30 h Primer toc a missa – Parròquia
18.45 h Segon toc a missa – Parròquia
18.46 h Volteig menor
19.00 h Tercer toc a missa – Parròquia
En acabar la missa, s’iniciarà la processó solemne. A l’eixida i a l’entrada del Santíssim hi haurà volteig general, i durant el recorregut, voltejos processionals.
El campners i campaneres convidem a tot el poble a viure aquesta festa amb fe, respecte i participació activa, recordant que el Corpus Christi és expressió viva de la presència de Crist entre nosaltres.
