CAMPANES DE CASTALLA

LES "QUARANTA HORES"

2012-02-12T21:19:00.003+01:00

Els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra “carnestoltes” es celebra ací a Castalla el tridu de les quaranta hores a “Jesús Sacramentat”. Segons compten els majors, esta festa ha estat molt arrelada en la població fins al punt de tindre la rellevància quasi de les festes majors de moros i cristians. No he trobat documentació però no seria d'estranyar que vinguera de temps del Patriarca Sant Joan de Ribera (S.XVI).

Com he comentat, sempre s'ha celebrat els tres dies que antecedixen al dimecres de cendra, exceptuant els anys compresos entre 1994 i 2008 que es va decidir traslladar a divendres, dissabte i diumenge perquè els fidels tingueren més temps i comoditat per a poder estar un estona en oració davant de “Jesús Sacramentat”, ja que la majoria d'empreses acabaven la jornada laboral divendres al migdia. Antigament este dilluns i dimarts eren festius i no es treballava.

Cal ressaltar que durant estos tres dies a la vesprada, abans de la missa o reserva del Santíssim, la coral de la parròquia amb gran solemnitat canta “els trisagis al Santíssim” i algunes altres peces musicals referents a l'Eucaristia.

Esta és una de les poques festes que només l'anuncien les campanes de l'església parroquial, per ser este el lloc de l'exposició del Santíssim, exceptuant el passat 2011 que per obres en el campanar d'esta van ser les del convent i l'ermita les que ho van anunciar, sent enguany els tocs els següents:

Dissabte 18 de febrer “Vespra”

Durant el dia, tocs propis del dissabte.
13.02 h i 20.02 h. Volteig menor (4 campanes)

Diumenge 19 de febrer "Primer día"

Durant el dia, tocs propis de diumenge, exceptuant els de la missa de 12.00 h. que passa a les 19.00 h.
A l'alba i 2n toc per al trisagi, volteig menor.
A l'exposició, migdia i reserva del Santíssim, volteig general (5 campanes)

Dilluns i dimarts, 20 i 21 de febrer "Segon i tercer día"
A l'alba i 2n toc per al trisagi, volteig menor.
A l'exposició, migdia i reserva del Santíssim, volteig general (5 campanes)

AVARIA EN “SANT ROC”

2012-02-04T23:06:00.003+01:00

Una de les utilitats d'este blog és deixar constància per al futur de les diferents anomalies, avaries o incidències que les campanes i els seus mecanismes van tenint amb el pas dels anys, vaig ara a narrar el problema que va sorgir amb la campana segona de la parròquia “Sant Roc” -amb algo de retard per falta de temps-, perquè este va succeir en la vespra de la Inmaculada del 2011.

En este dia els dos voltejos de vespra es van desenrotllar amb normalitat, però al finalitzar el de les 20.01 h. algo va succeir amb este motor disparant l'automàtic general de les campanes, l'endemà 8 de desembre vaig pujar per a revisar i intentar esbrinar de que podria tractar-se l'avaria, comprovant que estava tot correctament excepte la placa electrònica que hi ha junt el motor que a pesar de tindre entrada de tensió no donava eixida a éste.

Per a posar-nos en situació abans de res vull breument explicar com és el funcionament d'estos motors denominats “d'impulsos” que es van instal·lar en la restauració duta a terme en el 2002 (si és possible enguany faré una entrada per a comptar els detalls d'eixa restauració) substituint als convencionals trifàsics, existents des de l'electrificació de 1964.

Estos nous motors, en la part posterior d'ells, on generalment porten l'hèlice per a la seua refrigeració, en compte d'esta porten una placa electrònica en què entre altres molts components porta un variador de freqüència per a poder ajustar la velocitat que es desitja i un encoder (o conta voltes) per a poder saber ésta en cada moment en què posició té la campana.

Açò és així perquè la rotació del motor no és constant sinó que simula el que realment faria un campaner portant la campana a mà i donant les diferents estirades amb la corda, invertint el sentit de gir cada període de temps i frenada final perquè no quede lliure en la parada (tot això ajustable i programable) com més es percep és en l'arrancada per al volteig, podent comprovar la diferència entre les campanes de la parròquia i les del convent i l'ermita.

Estes plaques electròniques en compte de tindre fusibles per a la seua protecció, tenen unes peces semblants a resistències que uns denominen “varistors” i altres “termostors” sent estes les que es van fondre en la campana segona en eixe dia 7 de desembre.

El dissabte 10 de desembre vaig desmuntar la placa electrònica i me'n vaig anar a la botiga del meu cunyat “Electrodomestics Miguel Ángel” a Onil, per a veure si ell podia aconseguir-me les peces danyades perquè el dia de Nadal estiguera esta campana en perfecte estat. El dissabte 17 reparem la placa, seguidament la vaig muntar en el seu lloc realitzant-li a continuació un llarg volteig (això sí amb el batall lligat perquè no sonara) comprovant que va realitzar l'arrancada, volteig, inversions i frenada amb total normalitat, quedant en perfecte estat per al següent Nadal.

LA CANDELARIA I SANT BLAI

2012-01-28T23:16:00.006+01:00

Dins del calendari festiu hi ha festes de menor rellevància litúrgica i popular, però de gran tradició ací a Castalla, les quals també les campanes les anuncien, encara que lògicament en funció a la seua importància, per això les campanes implicades en estos dies són les dos xicotetes tant de la parròquia com del convent, voltejant els dós en el segon toc de les misses que al final de l'article narraré. Estes festes a què em referisc són: El dia 2 de febrer, “dia de la candelaria” i el 3 de febrer “Sant Blai”, sent esta segona d'una major tradició a Castalla per ser anomenat en 1697 Patró menor de la localitat.

La Presentació del Senyor, la Mare de Déu de la Purificación o la Mare de Déu de la Candelaria.

“Complint allò que s'ha manat per la llei mosaica, als quaranta dies del seu naixement, Jesús va ser presentat en el temple, alhora que sa mare realitzava la cerimònia de la seua purificació”.

Esta festa ja es celebrava a Jerusalem en el segle IV.

El dia 2 de febrer de cada any, es recorda esta presentació del Xiquet Jesús al temple, portant alguna imatge del Xiquet Déu a presentar a l'església o parròquia. També eixe dia, es recorden les paraules de Simeón, portant candeles (siris fetes de parafina pura) a beneir, les quals simbolitzen a Jesús com a llum de tots els hòmens. D'ací ve el nom de la “Festa de les candeles” o el “Dia de la Candelaria”. Estos ciris o candeletes són regalats per la parròquia a tots els assistents a la celebració eucarística en este dia.

Blai de Sebaste

Venerat com a Sant Blai, va ser metge i bisbe de Sebaste en Armènia Minor (actual Sivas, Turquia). Va fer vida eremítica en una cova en el bosc de la muntanya Argeus, que va convertir en la seua seu episcopal. Segons la tradició, Blas de Sebaste era conegut pel seu do de curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. Va salvar la vida d'un xiquet que s'ofegava al travar-se-li en la gola una espina de peix. Este seria l'origen del costum de beneir les goles el dia de la seua festa el 3 de febrer.

Com he comentat en la introducció a esta entrada, esta devoció hi ha documentació que acredita que està arrelada a Castalla des de molt antic, ja que segons consta en un document existent en l'ajuntament de la localitat datat el dia 15 de setembre de 1697, s'anomenen oficialment com a patrons menors de la llavors vila de Castalla a Sant Blai, Sant Abdó i Senent, i Santa Bárbara.

Moltes de les devocions populars estaven molt vinculades a l'activitat econòmica de les localitats, per això cal ressaltar que Sant Blai a més de ser patró protector de les goles també ho és de la professió dels cardadors de draps. (Hi ha constància que per aquelles dates, ací a Castalla ja existia una fàbrica d'esta activitat).

A més de les festes litúrgiques i nacionals estan les festes locals, en l'actualitat només queden dos, però antigament eren moltes més, per això a mitjan segle XVIII este dia de Sant Blai era considerat dia de festa local.

I com no podia ser d'una altra manera un patró menor havia de tindre la seua capella i altar en el temple parroquial, per això la capella contraposada a la de Sant Tomàs (o siga l'última de la part esquerra junt el baldaquí de l'altar major) era la dedicada a Sant Blai (des que es va destruir en 1936 esta capella no té ni imatge ni dedicació).

Des de la construcció de l'església parroquial en 1570 esta capella va estar dedicada a la Mare de Déu del Sant Sepulcre, passant a dedicar-se a Sant Blai pel seu nomenament com a patró menor, el seu retaule el va costegar en 1716 el rector D. Raimundo Morant, natural d'Ibi, sent l'artista que el va construir D. Tomás Artigues. En 1792 a costa del rector D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, es va daurar i decorar.

En l'actualitat es continua mantenint la tradició de portar en les celebracions litúrgiques d'este dia els tradicionals rotllos de Sant Blai per a ser beneïts i així es beneïsquen les nostres goles, sent els tocs per a estos dos dies els següents:

Dia 2 de febrer “La Candelaria”

Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.
17.30 h. 1r Toc a missa convent.
17.45 h. 2n Toc a missa.
17.46 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
18.01 h. 3r Toc a missa.

19.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
19.15 h. 2n Toc a missa.
19.16 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
19.31 h. 3r Toc a missa.

Dia 3 de febrer “Sant Blai”

Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.
17.30 h. 1r Toc a missa convent.
17.45 h. 2n Toc a missa.
17.46 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
18.01 h. 3r Toc a missa.

19.01 h. 1r Toc a missa parròquia.

19.15 h. 2n Toc a missa.
19.16 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
19.31 h. 3r Toc a missa.

SINGULARITATS DE LA PROCESSÓ

2012-01-22T18:49:00.004+01:00

Hola Carles , em cride Jordi i volia dir-te que encara que no sóc de Castalla, vaig estar en la processó de la Mare de Déu, i primerament volia felicitar-te per la sonoritat dels vols de les campanes "tot un luxe" i al mateix temps demanar-te si t'és possible que realitzares una entrada explicant que tènia de singular i d'excepcional aquesta processó.

Gràcies.

Gràcies Jordi per les teues paraules, intentaré incidir sobre els motius pel que esta processó pot considerar-se com “molt singular o excepcional”:

1r No hi ha precedents d'un trasllat de la Patrona a la seua ermita després d'haver passat el Nadal en la parròquia en ple mes de gener.

2n Esta és la segona vegada en la seua història que estes andes, o tron com en algunes parts es denomina, haja eixit de dia en processó, perquè estes només ixen en les tres processons de festes de moros i cristians sent totes elles de nit (una ocasió única per a fotografiar-les a la llum del sol), sent les andes xicotetes o de Pasqua les que generalment ixen de dia. La primera vegada que van eixir de dia va ser quan la coronació canònica en 1982.

3r Resulta completament inusual tot el conjunt festiu de andes, fanals i la Mare de Déu lluint el preciós manto negre, ja que sempre ho fa amb el manto denominat “de festes”.

4tEl nombre de portadors és una altra excepció, ja que es doblegava el nombre d'efectius que sol haver per a les processons.

5T Esta és la primera vegada en la seua història que la Mare de Déu ha eixit amb rodes de l'Església a la plaça, (desglossaré açò, com i perquè ha sigut)

Fa uns tres anys, en una reunió que vam tindre D. Salvador, Octavio, Francisco José “el Surdo”, Enrique, Gustavo, Francisco José “Pallisa” i jo, vam estar comentant que era un problema el pas per les portes i el cancell de l'església amb estes andes grans per vindre molt ajustades en la seua dimensió i portar les vares molt arras de terra, quedant-se al mateix temps amb menys portadors per no poder anar als laterals, patint moltes vegades ruptures per colps en la fusta tallada i en els fanals, pensant per això que hauríem d'idear algun sistema de rodes que fóra ràpid i fàcil de col·locar i al mateix temps simplificara o alleujara als portadors en este pas. No decidim res en concret i la idea es va quedar un poc com en “el tinter”.

Este passat any 2011 va tornar a succeir un xicotet contratemps que ens va fer reprendre la idea, un de les vares va arribar a baixar fins al sòl entrant a l'església amb este arrossegant, impedint per això als portadors que pogueren una vegada dins ficar les mans per davall per a poder alçar. Veient els rostres de preocupació i patiment dels portadors Francisco José “Pallisa” es va dirigir a mi, indicant que la idea que teníem calia realitzar-la ja sense demora.

Ho comentem amb el capellà qui dede el principi estava per la labor. Vam fer un xicotet estudi per a veure les mesures i altura de què disposàvem per a ajustar-li unes xicotetes rodes davall les vares i a continuació vam anar a l'empresa “Silmisa” de “Sandalio” qui veient el pes que havien de suportar ens va assessorar de quina roda era la ideal per a suportar el pes sense problemes. Vull aprofitar des d'ací per a donar-li les gràcies, perquè quan passem per caixa per a pagar-les ens va afirmar que eixe era un regal seu per a la Mare de Déu.

El dissabte 14 de gener, ens reunim en el taller "LEAL" Fran, Kiko i jo per a fabricar-li els suports i els enganxalls per a les vares, resultant molt ràpida i còmoda la seua col·locació i posterior retirada.

Amb este últim apartat ja tenia previst fer una entrada i encara que he aprofitat l'ocasió per a respondre-li a l'amic Jordi, etiquete esta com a activitats diverses.

PROCESSÓ DE PUJADA DE LA MARE DE DÉU

2012-01-08T17:36:00.001+01:00

I per fi pareix que l'esperat dia haja arribat; després que el passat 8 de desembre, festivitat de la Immaculada Concepció no poguera ser pujada la imatge de la patrona a la seua ermita per no estar concloses les obres de restauració del pis del camerí, pareix que este pròxim diumenge 15 de gener ja es pot realitzar esta processó per estar finalitzades estes obres. Com es pot apreciar en les fotografies ha quedat molt bonic, recuperant-se l'esveltesa i brillantor dels seus primers anys, sent esta restauració una autèntica obra d'art.

Esta nova data no ha sigut triada a l'atzar, el rector D. Salvadors Valls ha cregut que seria un dia idoni per celebrar-se el 14 de gener la festivitat de Sant Joan de Ribera, festa del Patriarca, es clausura el "any Sant Joan de Ribera", en el Reial Col.legi Seminari del Corpus Christi (València) per tindre este una gran vinculació tant en la nostra parròquia com amb la confraria de la Preciosísima Sang, sent el seu fundaor i els seus membres denominats “majordorms” els portadors d'esta imatge.

El passat 3 de gener es van reunir en el centre parroquial “Galilea” el clavari de la confraria, Ildefonso Verdú, i les directives de les onze quadrilles, portadors de les processons de Setmana Santa, així com els encarregats de portar la imatge de la patrona en festes de moros i cristians per a veure quin dels dos grups realitzava esta processó.

Al final es va decidir que foren “els majordorms” o portadors de Setmana Santa, pensant que havien de participar no una, sino les onze quadrilles, aportant cada una d'elles sis dels seus membres que s'oferiran de forma voluntària i que es concretarà esta setmana que ve.

Realment crec que pot quedar una processó bonica, curiosa i singular, amb un gran efectiu de portadors perquè fan una suma de 66, quan en el torn implica 31 persones operatives entre andes, muletes, estandart i fanals.

L'itinerari que s'ha de seguir serà el mateix de la pujada del mes de maig, o el de la baixada del dia de Pasqua però al revés. El començament d'esta processó serà al finalitzar la missa de 10.30 h. o siga sobre les 11.30 h. I es suprimix la missa de 12.00 h.

Els voltejos per a esta processó seran els propis de la Patrona i els horaris seran els següents:

Dia 14 de gener (Vespra)

Durant el dia, els tocs ordinaris de dissabte.
Voltejos d'avís:
13.02 h. Volteig general parròquia, convent i ermita.
20.02 h. Volteig general parròquia, convent i ermita.

Dia 15 de gener Processó

Durant el dia, tocs propis del diumenge exceptuant els de la missa de 12.00 h. que es suprimix.
Voltejos processionals:
08.33 h. Volteig general del alba en la parròquia, convent i ermita.
A l'eixida de la Patrona de la parròquia i entrada en l'ermita volteig general solemne, durant l'itinerari de la processó voltejos processionals en la parroquia, convent i ermita.

CONTRAPESAN LA CAMPANA “SAGRAT COR” DEL CONVENT

2012-01-02T23:36:00.008+01:00

Com alguns veïns del barri del convent han mostrat interés per saber el perquè, des de mitjans de setembre fins al passat 9 de desembre, la campana gran del convent, açò és, “Sagrat Cor de Jesús” es trobava sense la part superior del seu jou, i encara que a la majoria se l'he explicat verbalment, he decidit fer esta entrada en el blog perquè transcorregut el temps quede constància d'esta reparació.

Per a començar podríem dir que açò va començar l'any 1990, quan després de la seua caiguda i ruptura del jou de fusta, se'l vam fer nou de ferro, per a poder després de la seua recol·locació, mecanitzar-la.

Com érem conscients, que el jou metàl·lic espatlaria en part el so de la campana, decidim col·locar-li un taco de fusta d'uns 18 cm per a aïllar les seues vibracions del metall, vam traure tots els seus desenrotllaments i mesures perquè tinguera una bona compensació per a que en l'arrancada al motor no li costara molt, ja que en el convent no hi ha trifàsica i havien de ser els motors a 220 v. perdent per això molta força per ser arrancades amb càrrega.

Al meu entendre, este taco de fusta se'ns va quedar un parell de centímetres curt, la qual cosa va implicar que la campana se'ns quedara excessivament ben equilibrada, cosa que d'altra banda va funcionar perfectament fins que el motor va donar un curiós problema que implicava que la campana no sempre parara en la perfecta vertical, corrent el risc que el martell de repicament poguera trencarla, per no donar el colp en el lloc apropiat.

Este motor, que des del principi va funcionar perfectament, en els últims mesos li percebia com si en el seu interior es frenara, pensant que segurament algun dels seus rodaments s'hauria gripat. Després de desmuntar-lo, se se'l va portar Rubén Palacios per a canviar-li els rodaments i este va veure que es trobaven en perfecte estat, comprovan que la fricció que ocasionava la seua frenada era un curiós mecanisme que mai havia vist en un motor; es tractava d'un sistema que per imantació amb unes plantilles de ferro dols i uns molls donava l'impuls d'un condensador per al seu arrancada, passant a continuació a un altre de distints microfarads per al seu funcionament.

Després de portar-me el motor desmuntat i veure que seria complicat trobar repostos per a este mecanisme, vaig decidir anul·lar-lo per complet, fer-li dos forats al motor i traure les connexions per a passar-les a través d'un temporitzador elèctric que li donara eixe impuls d'arrancada, però ja sense tindre fricció dins del motor.

Per a evitar que en successives ocasions açò ens tornara a ocórrer, pensem també a retallar el jou un parell de centímetres,(els faltans al taco de fusta) i més que pel pes en si que se li lleva en eixos dos centímetres, la baixada o reducció d'este és la que fa que a partir d'este moment, quede prou més descompensada la campana respecte a la truja, aconseguint d'esta manera que el seu vertical caiga perfectament a plom i que el martell de repicament sempre colpege en el punt exacte.

El tall d'esta truja, per tindre forma de U i no poder ficar-la en màquina de cinta ni circular, ho va efectuar Lluis “el pas” en en la seua matricería, tenint un cost de 90€. Com en la seua baixada, tall i recol·locació va patir deteriorament en la seua pintura, decidim donar-li una passada d'imprimació, que pròximament li la donarem a la resta de la truja per averse quedat "bicolor" i a les altres trujes per a evitar l'òxid que patixen pel pas del temps.

TOCS DE NADAL, CAP D'ANY I REIS

2011-12-24T10:32:00.003+01:00

   Es Navidad cada vez que sonríes a un hermano y
le tiendes la mano.

   Es Navidad cada vez que estás en silencio para
escuchar al otro.

   Es Navidad cada vez que no aceptas aquellos
principios que destierran a los oprimidos al margen
de la sociedad.

   Es Navidad cada vez que esperas con aquellos que
desesperan en la pobreza física y espiritual.

   Es Navidad cada vez que reconoces con humildad
tus límites y tu debilidad.

   Es Navidad cada vez que permites al Señor renacer
para darlo a los demás.

                Madre Teresa de Calcuta

DIA 24 DE DESEMBRE, VESPRA DE NADAL

08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.

18.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
18.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
18.46 h. Convent: Volteig general.
19.01 h. Convent: 3r Toc a missa.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h. Parròquia: Volteig general.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.

23.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa del gall.
23.45 h.         “         2n Toc a missa del gall.
23.46 h.         “           Volteig general.
00.00 h.          “        3r Toc a missa del gall.



DIA 25 DE DESEMBRE, NADAL

08.01 h. Ermita: Toc d'àngelus.
08.02 h.     “         Volteig.

09.01 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
                Convent: Toc d'àngelus.
09.02 h. Parròquia: Volteig general.
                Convent: Volteig general.

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig general.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig general.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

DIA 31 DE DESEMBRE, NIT DE CAP D'ANY

08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.

18.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
18.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
18.46 h. Convent: Volteig general.
19.01 h. Convent: 3r Toc a missa.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h. Parròquia: Volteig general.
                Convent: Volteig general.

DIA 1 DE GENER, SOLEMNITAT DE SANTA MARIA MARE DE DÉU

08.01 h. Ermita: Toc d'àngelus.
08.02 h.     “         Volteig.

09.01 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
                Convent: Toc d'àngelus.
09.02 h. Parròquia: Volteig general.
                Convent: Volteig general.

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig general.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig general.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig general solemne.
                Convent: Volteig general solemne.
                Ermita: Volteig.

17.31 h. Parròquia : 1r Toc a missa.
17.45 h. Parròquia : 2n Toc a missa.
17.46 h. Parròquia : Volteig campanes mitjana i segona.
18.01 h. Parròquia : 3r Toc a missa.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

Igual que per a la festivitat de la Immaculada Concepció la patrona de Castalla es vist de blau, per a estes festes de Nadal ho fa de blanc.

DIA 5 DE GENER, VESPRA DE REIS

08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig menor. (4 campanes)
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.

17.31 h. Convent: 1r Toc a missa.
17.45 h. Convent: 2n Toc a missa.
17.46 h. Convent: Volteig general.
18.01 h. Convent: 3r Toc a missa.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h. Parròquia: Volteig menor. (4 campanes).
                Convent: Volteig general

DIA 6 DE GENER, EPIFANIA DEL SENYOR

08.01 h. Ermita: Toc d'àngelus.
08.02 h.     “         Volteig.

09.01 h. Parròquia: Toc d'àngelus.
                Convent: Toc d'àngelus.
09.02 h. Parròquia: Volteig menor. (4 campanes).
                Convent: Volteig (2 campanes).

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “       2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig (Mitjana i segona).
10.31 h,        “          3r Toc a missa.

11.31 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig (Mitjana i segona).
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig menor. (4 campanes).
                Convent: Volteig general
                Ermita: Volteig.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.

Des d'este blog vos desitge a tots un feliç Nadal i un millor Any Nou 2012

.