Tal
com vaig afirmar en l'article que vaig realitzar el 15 de maig del
present, titulada "Sant Roc i el Gallo", divendres passat 9 de juliol va
tindre lloc la benedicció del quadre de Sant Roc que Francisco Castelló Amorós
“el Gallo” va realitzar i que ha tingut a bé regalar-lo a l'església del
convent perquè siga exposat per a veneració pública.
Primerament vull dir que s'ha tingut en consideració les limitacions imposades per la pandèmia que estem patint, per això, no s'ha avisat de la data d'aquesta benedicció, per a evitar aglomeracions, ja que aquesta església del convent no és de molt grans dimensions. D'altra banda recordar que les campanes, fidels a la tradició, sí que van anunciar que una celebració de singular rellevància anava a tindre lloc, amb un volteig de les dues campanes xicotetes al segon toc.
La celebració eucarística va donar començament a les 19.30 h. sent presidida pel rector de la localitat En. Salvador Valls, qui precisament en l'homilia va recordar l'actualitat d'aquest gran sant de finals del segle XIII amb referència a la pandèmia que ara estem vivint.
La imatge del quadre es va ornamentar
amb un preciós centre de flors col·locat als peus del mateix i a la
conclusió de la celebració va demanar l'anteriorment citat rector a
l'artista que havia pintat l'obra i als seus familiars que li
acompanyaren al seu costat per a procedir a la benedicció.
Sant Roc va nàixer,
segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i
va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va
dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de
datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua
mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la
hipòtesi de Montpeller.
La seua onomàstica
és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe
d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de
molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la
intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la
localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o
cànids, entre altres.
Entre aquests anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat
sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i
protector contra les mateixes.
I per a concloure aquest post recordatori del esdeveniment, voldria donar les gràcies en nom propi i crec que de la majoria de castelluts i castelludes pel detall que Francisco Castelló Amorós “el Gallo” ha tingut regalant
aquesta obra d'art que sens dubte ens precedirà a tots en el temps,
enriquint el patrimoni religiós de Castalla.
Felicitats i agraimens al Gallo , per el detalle tan bonic que a tengut al poble de Castalla.
ResponderEliminar