domingo, 11 de julio de 2021

Benedicció del quadre de Sant Roc del Convent

 




             Tal com vaig afirmar en l'article que vaig realitzar el 15 de maig del present, titulada  "Sant Roc i el Gallo", divendres passat 9 de juliol va tindre lloc la benedicció del quadre de Sant Roc que Francisco Castelló Amorós “el Gallo” va realitzar i que ha tingut a bé regalar-lo a l'església del convent perquè siga exposat per a veneració pública.




          Primerament vull dir que s'ha tingut en consideració les limitacions imposades per la pandèmia que estem patint, per això, no s'ha avisat de la data d'aquesta benedicció, per a evitar aglomeracions, ja que aquesta església del convent no és de molt grans dimensions. D'altra banda recordar que les campanes, fidels a la tradició, sí que van anunciar que una celebració de singular rellevància anava a tindre lloc, amb un volteig de les dues campanes xicotetes al segon toc.
 
 

 


          La celebració eucarística va donar començament a les 19.30 h. sent presidida pel rector de la localitat En. Salvador Valls, qui precisament en l'homilia va recordar l'actualitat d'aquest gran sant de finals del segle XIII amb referència a la pandèmia que ara estem vivint.
 
 
 

 
 
             La imatge del quadre es va ornamentar amb un preciós centre de flors col·locat als peus del mateix i a la conclusió de la celebració va demanar l'anteriorment citat rector a l'artista que havia pintat l'obra i als seus familiars que li acompanyaren al seu costat per a procedir a la benedicció.
 
 
 

 
 
            Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.
 
 

 
 
 
             La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.
 
 
 
 
            Entre aquests anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes.
 
 
 
 
 
         I per a concloure aquest post recordatori del esdeveniment, voldria donar les gràcies en nom propi i crec que de la majoria de castelluts i castelludes pel detall que Francisco Castelló Amorós “el Gallo” ha tingut regalant aquesta obra d'art que sens dubte ens precedirà a tots en el temps, enriquint el patrimoni religiós de Castalla.
 

jueves, 1 de julio de 2021

EL BOUET DE LA SANG "3 de juliol"


 






                    La festa de la “Preciosísima Sang del nostre Senyor Jesucrist” se celebrava litúrgicament l'1 de juliol. Probablement per qüestions laborals, ací a Castalla, es va decidir el seu trasllat al primer dissabte de juliol. No hi ha documentació que acredite quan comença a celebrar-se ací,  però el més probable és que siga des de 1577, data en què l'arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, després de començar al culte la nova parròquia, va fundar la confraria amb  este nom i li va canviar la dedicació a la primitiva i anterior església, hui ermita, fins a este moment dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, denominant-se des d'eixe any 1577 i fins als nostres dies de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist.
 
 

           Els fins d'esta nova confraria eren, a més de recaptar fons per al manteniment de l'antiga Església, el culte a la passió i les processons penitencials, demanar sufragis en èpoques de calamitats públiques, servitud caritativa a malalts i moribunds, acompanyar als soterraments dels confrares i dels pobres de solemnitat i altres obres de misericòrdia. En les actes de la confraria s'establia l'obligació de fer les processons de Setmana Santa, l'orde en què havia d'eixir les imatges i els gremis etc.











            El nom de “bouet de la sang” tot pareix indicar que prové perquè antigament en la placeta de l'ermita, en este dia, es soltava alguna vaqueta o algun “bouet”, sent este el nom amb què en l'actualitat es reconeix a esta festa.
 
 
 
 
 

 
 




                  Probablement siga una de les festes mes antigues que se celebra a Castalla, encara que la forma concreta amb què se celebrava no hi ha documentació, o almenys jo mai l'he aconseguit localitzar, del perquè o des de quan es fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és un poc desconcertant, perquè este dia a les nou del matí acudixen els majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa particular,(família Soler) on s'arreplega una imatge del Xiquet Jesús  que és portada en andes des d'esta casa fins a la parròquia, lloc en què s'agrega el sacerdot a esta diguem “processó” i a continuació es puja a l'ermita on se celebra la Missa. Al finalitzar la mateixa es lligen els noms dels majordoms i consellers del següent any, que no són altres que els que portaran a la Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent en el següent any en les processons de Setmana Santa, respectivament. Després de finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'amargura i punta la penya fins a la parròquia, lloc en què ja es queda el sacerdot, seguint a continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el Jesuset. (Este any excepcionalment per trobar-se la Mare de Déu en l'església la Missa serà en esta)



 
 
            Novament este any degut a la pandèmia, el tradicional "esmorzaret" al igual que la processó i tots els actes de la vesprada per al xiquets queden suspesos.


          Durant el dia es fan diferents cercaviles acompanyades per dolçaina i tamborí per tota la població, fins a les set de la vesprada en què se celebra una festa per a xiquets amb les tradicionals carreres amb premis i regals, davant de la Casa de Cultura.







                                



            Antigament la forma en què es constituïa la llista dels majordoms era diferent de com es fa en l'actualitat, en les que són unes onze o dotze llistes d'amics d'entre 20 o 30 persones cada una, que van rodant successivament i traient les distintes imatges en les processons. Quan l'ermità, el dia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, feia sonar el toc de l'alba, en la mateixa placeta de l'ermita obria una llista, i els primers a arribar a apuntar-se serien els anomenats el següent dia 1 de Juliol, com a majordoms o consellers, per això una persona que vullguera repetir majordomia tots els anys, simplement en que fora matiner podria aconseguir-ho.
 



 
 
Els tocs per a esta festa seran els següents:
 
08.00 h.  Toc d'Alba parròquia, ermita i convent.
08.01 h. Volteig campana ermita.
 
09.00 h. 1º Toc a missa parròquia.
09.15 h. 2º Toc a missa parròquia.
09.16 h. Volteig campanes menudes.
09.30 h. 3º Toc a missa parròquia.
 
13.00 h. Toc del Ave Maria (Àngelus) parròquia, convent i ermita.
13.01 h. Volteig campana ermita.
 
21.00 h. Toc del Ave Maria parròuqia, convent i ermita.
21.01 h. Volteig campana ermita.