domingo, 31 de enero de 2021

La Candelaria i Sant Blai



           Dins del calendari festiu hi ha festes de menor rellevància litúrgica i popular, però de gran tradició ací a Castalla, les quals també les campanes les anuncien, encara que lògicament en funció a la seua importància, per això les campanes implicades en estos dies són les dos xicotetes tant de la parròquia com del convent, voltejant les dos en el segon toc de les misses que al final de l'article narraré. Estes festes a què em referisc són: El dia 2 de febrer, “dia de la candelària” i el 3 de febrer “Sant Blai”, sent esta segona d'una major tradició a Castalla per ser anomenat en 1697 Patró menor de la localitat.

 

 



        Com no podia ser d'una altra manera aquestes dos festivitats les celebrarem enguany també de manera diferent per culpa de la pandèmia que estem patint. Per a evitar aglomeracions de persones, el capellà rector En. Salvador Valls ha pensat realitzar-les de la següent manera:

1r En la festa de la Candelaria, això és el 2 de febrer, deixar els cirets o candeles repartides pels bancs perquè sense moure's del lloc cadascú agafe la seua.

2n En la de Sant Blai, 3 de febrer, es realitzarà la benedicció d'aliments, o els tradicionals rotllos, al matí en el convent i a la vesprada en la parròquia. Des de les 10 i fins a les 11 del matí estarà obert el convent, on s'entrarà per la porta principal i s'eixirà per la lateral o falsa,  procedint-se a beneir conforme vagen passant, per a concloure a les 11 amb una celebració eucarística; de la mateixa manera es realitzarà en la parròquia des de les 5.30 h. fins a les 6.30 h. per a concloure a les 7 amb una altra celebració eucarística.

 








La Presentació del Senyor, la Mare de Déu de la Purificació o la Mare de Déu de la Candelaria.


“Complint allò que s'ha manat per la llei mosaica, als quaranta dies del seu naixement, Jesús va ser presentat en el temple, alhora que sa mare realitzava la cerimònia de la seua purificació”.

Esta festa ja es celebrava a Jerusalem en el segle IV.






             El dia 2 de febrer de cada any, es recorda esta presentació del Xiquet Jesús al temple, portant alguna imatge del Xiquet Déu a presentar a l'església o parròquia. També eixe dia, es recorden les paraules de Simeón, portant candeles (ciris fets de parafina pura) a beneir, les quals simbolitzen a Jesús com a llum de tots els hòmens. D'ací ve el nom de la “Festa de les candeles” o el “Dia de la Candelaria”. Estos ciris o candeletes són regalats per la parròquia a tots els assistents a la celebració eucarística en este dia.



                                     
 
 
 
 
                         Blai de Sebaste
 
 

          Venerat com a Sant Blai, va ser metge i bisbe de Sebaste en Armènia Minor (actual Sivas, Turquia). Va fer vida eremítica en una cova en el bosc de la muntanya Argeus, que va convertir en la seua seu episcopal. Segons la tradició, Blai de Sebaste era conegut pel seu do de curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. Va salvar la vida d'un xiquet que s'ofegava al travar-se-li en la gola una espina de peix. Este seria l'origen del costum de beneir les goles el dia de la seua festa el 3 de febrer.



 


           Com he comentat en la introducció a esta entrada, esta devoció hi ha documentació que acredita que està arrelada a Castalla des de molt antic, ja que segons consta en un  document existent en l'ajuntament  de la localitat datat el dia 15 de setembre de 1697,  s'anomenen oficialment com a patrons menors de la llavors vila de Castalla a  Sant Blai, Sant Abdo i Senent, i Santa Barbara.







            Moltes de les devocions populars estaven molt vinculades a l'activitat econòmica de les localitats, per això cal ressaltar que Sant Blai a més de ser patró protector de les goles també ho és de la professió dels cardadors de draps. (Hi ha constància que per aquelles dates, ací a Castalla ja existia una fàbrica d'esta activitat).


   


        A més  de les festes litúrgiques, regionals o nacionals estan les festes locals, en l'actualitat només queden dos, però antigament eren moltes més, per això a mitjan segle XVIII este dia de Sant Blai era considerat dia de festa local.



 


          I com no podia ser d'una altra manera un patró menor havia de tindre la seua capella i altar en el temple parroquial, per això la capella contraposada a la de Sant Tomàs (o siga l'última de la part esquerra  junt el baldaquí de l'altar major) era la dedicada a Sant Blai (des que es va destruir en 1936 esta capella no té ni imatge ni dedicació).




            Des de la construcció de l'església parroquial en 1570 esta capella va estar dedicada a la Mare de Déu del Sant Sepulcre, passant a dedicar-se a Sant Blai pel seu nomenament com a patró menor, el seu retaule el va costejar en 1716 el rector  D. Raimundo  Morant, natural d'Ibi, sent l'artista que el va construir D. Tomàs Artigues. En 1792 a costa del rector D. José Ruiz, natural de Quart de Poblet, es va daurar i decorar.



             En l'actualitat es continua mantenint la tradició de portar en les celebracions litúrgiques d'este dia els tradicionals rotllos de Sant Blai per a ser beneïts i així es beneïsquen les nostres goles, sent els tocs per a estos dos dies els següents:


Dia 2 de febrer “La Candelaria”


Durant el dia els tocs ordinaris d'àngelus parròquia, convent i ermita.


18.30 h. 1r Toc a missa parròquia.
18.45 h. 2n Toc a missa.
18.46 h. Volteig de les dos campanes xicotetes.
19.00 h. 3r Toc a missa.






Dia 3 de febrer “Sant Blai”




10.00 h. Volteig campanes menudes convent.



10.30 h. Convent: 1r Toque a missa.
10.45 h.       “          2n Toc a missa.
                                  
11.00 h.       “          3r Toc a missa.



17.30 h. Parròquia: Volteig campanes menudes.

18.30 h. Parròquia: 1rToque a missa
18.45 h.       “          2n Toc a missa.
                               
19.00 h.         “        3r Toc a missa.


 

domingo, 24 de enero de 2021

Manteniment campana ermita

 

 


        Aprofitant una vesprada més de confinament voluntari, he pensat que hauria de realitzar aquest post per a deixar constància de la tasca de revisió o manteniment de la campana de l'ermita.

 

 


 

 


         El passat 28 de desembre de 2020, ens vam disposar Fran i jo a realitzar, com he esmentat, la tasca de revisió o manteniment de la campana situada en l'ermita de la Patrona de Castalla, dedicada a la Preciosíssima Sang del nostre Senyor Jesucrist.

 

 

 

 


         Des d'el mes d'agost passat la imatge de la Mare de Déu no es troba en l'esmentada ermita, sinó que està presidint l'altar major de la parròquia, per això, aquesta campana no realitza els tocs de missa o de rosari en l'ermita, però en canvi  sí els tocs d'alba, Àngelus, Ave Maria i voltejos de vespres i festivitats, com des de temps immemorial ve realitzant, per això és convenient de tant en tant realitzar revisions perquè es mantinga en perfecte estat.

 


 


 




       Com aquesta campana encara conserva la truja metàl·lica, és molt poc el manteniment que requereix perquè l'atapeït de les rosques, al contrari que en la fusta, sol mantindre's estable i en molt poques ocasions cal reprémer, però si és convenient revisar el tensat de la corretja del volteig, l'estat de les cordes de la unió del batall a la campana i per descomptat el greixatge de totes les parts de fricció en el martell de repic i coixinets de l'eix de la campana.

 

 


 

 


 

 


      Vull per a finalitzar ressaltar la tremenda disponibilitat de Fran, el clavari de la confraria, qui en observar que jo només podia concloure ja el manteniment de la campana, es va centrar en repassar la teulada de la casa dels majordoms, col·locant les teules en el seu lloc i substituint les trencades, perquè realment semblava que haguera passat un huracà sobre aquesta teulada, pensat nosaltres que podia ser motivat pels antenistes que pugen a ajustar les antenes que té col·locades l'ajuntament, en la part sud d'aquesta teulada.

 

 


 

domingo, 10 de enero de 2021

450 aniversari de l'església parroquial



 


         Comencem un nou any, el 2021, un any carregat d'incerteses, de problemes i sofriments causats per la pandèmia que estem patint, però malgrat tot la vida contínua i hi ha esdeveniments dignes de ressaltar i de celebrar (dins de l'escàs marge que la pandèmia permet) com per exemple el que faig referència en el títol d'aquest post, que és la celebració del 450 aniversari del nostre temple parroquial.
 
 
 
 
 


       Per l'any 1536 el justícia i jurats d'aquella època veient que l'església parroquial, hui ermita de la Preciosíssima Sang, mancava de la capacitat necessària per al crescut nombre de feligresos (sobre uns 800) amb l'acord del consell, van determinar construir un nou temple (recordar que en aquesta data aquest temple fins i tot era parròquia de quatre poblacions Ibi, Tibi, Castalla i Onil)
 

 


          El primer lloc que es va triar per a l'edificació d'aquesta nova església és el que hui ocupa l'actual ajuntament, però en començar a obrir els fonaments es va observar que el sòl tenia poca fermesa i a més brollava aigua, per la qual cosa no oferia solidesa per a un edifici d'aquesta envergadura, per això van desistir del seu propòsit procedint a buscar un altre lloc on poder-la edificar. Després de diversos tantejos (no he trobat constància dels llocs que es van remenar) al final van decidir el seu emplaçament en l'anomenada plaça nova (que és el mateix punt que la veiem hui edificada) per a això va haver-hi la necessitat de comprar sis cases que immediatament van ser derrocades per a solar.
 
 

 


            Van passar diversos anys sense que es duguera a terme el començament de l'edificació de la nova església, fins que en l'11 d'abril del 1562 després d'una solemne processó es va col·locar la primera pedra, baix la qual es va posar un trosset de l'hàbit de Sant Vicent Ferrer i un altre trosset de la pedra baix la qual va estar guardat el Santíssim Sagrament en el lloc de Daroca (miracle eucarístic)
 
 
 

 

 
 
 
            El 3 d'agost de 1570, el bisbe auxiliar de Sant Joan de Ribera, En. Francisco de Codero va consagrar el primer altar major, dedicant-lo tant a ell com a la nova església a l'Asumpció de la Nostra Senyora en cos i ànima als cels, estant coberta encara solament la part del presbiteri. I el següent any 1571 estant ja més avançades les obres de les voltes, el 2 de setembre a les quatre de la vesprada va procedir el rector En. Sebastián Lajara (natural d'Aiora i enterrat davant del presbiteri en una làpida que encara hui podem veure protegida per un cristall) a beneir la nova església. I el 8 de setembre d'aquest mateix 1571 a les huit del matí es va procedir al trasllat del Santíssim Sagrament de l'antiga església, hui ermita, a la nova.
 
 

 
 
 
 
            Aquesta processó va ser realitzada amb gran solemnitat, donant principi com he esmentat a les huit del matí des de l'actual ermita, sent portat el Santíssim pel rector anteriorment esmentat i sent acompanyat per tots els retors d'aquesta població i algun de fora, autoritats i la majoria dels veïns de Castalla, acudint també molts d'altres poblacions limítrofes, per a concloure en la nova església.
 

 


          La conclusió de les obres de la volta va tindre lloc el 13 d'agost de 1573, quedant probablement també conclòs el campanar fins a l'altura dels eixos de les campanes, per a poder ja col·locar-les. El pis de pedra es va col·locar l'any 1581; a la fi del segle XVIII. A expenses del rector Dr. En. Luís Jerónimo Jover, natural d'Ibi, es conclouen les teulades i no he trobat dades de la conclusió del campanar. La única campana que aquestes dates tenim constància de que existia es la exposada al museu de la parròquia i declarada recentment bé d'interés cultural, sent fosa per aquestos mateixos anys.
 
 
 
 

 
 
            Encara que certament és un aniversari digne de commemorar i de celebrar, a aquesta data i motivat per la complexitat de la situació que estem vivint no sabem si podrem realitzar alguna cosa o no, de totes maneres, si puc, quan s'acosten les dates intentaré fer alguns post desglossant més extensament els esdeveniments anteriorment narrats.
 
 
 

 

martes, 5 de enero de 2021

DIA DE REIS "EPIFANIA DEL SENYOR"

 




                 L'Epifania és una de les festes litúrgiques més antigues, més encara que el mateix Nadal. Va començar a celebrar-se a Orient en el segle III i a Occident en el IV. Epifania, veu grega que a voltes s'ha usat com a nom de persona, significa "manifestació", on el Senyor es va revelar als pagans en la persona dels mags.




                 Els occidentals van acceptar la festa al voltant de l'any 400, l'Epifania és popularment el dia dels reis mags, i està referit en l'evangeli de sant Mateu. En arribar els mags a Jerusalem, aquests van preguntar en la cort el parador del "Rei dels jueus". Els mestres de la llei van saber informar-los que el Mesíes, el Senyor, havia de nàixer en Belén, la menuda ciutat natal de David; no obstant açò van ser incapaços d'anar a adorar-ho juntament amb els estrangers. Els mags, arribats al lloc on estava el xiquet amb María la seua mare, van oferir or, encens i mirra, substàncies precioses en les quals la tradició ha volgut veure el reconeixement implícit de la reialesa messiànica de Crist (or), de la seua divinitat (encens) i de la seua humanitat (mirra).
   






                   A Melchor, Gaspar i Baltasar -noms que els ha atribuït la llegenda, considerant-los tres per ser triple el do presentat, segons el text evangèlic- pot cridar-li'ls adequadament pelegrins de l'estel. Els orientals cridaven mags als seus doctors; en llengua persa, mag significa "sacerdot". La tradició, més tard, ha donat a aquests personatges el títol de reis, com intentant destacar més encara la solemnitat de l'episodi que, en si mateix, és humil i senzill. Aquesta atribució de reialesa als visitants ha sigut recolzada ocasionalment en nombrosos passatges de l'Escriptura que descriuen l'homenatge que el Mesíes d'Israel rep per part dels reis estrangers.









                A Espanya, la tradició és que els xiquets escriguen una carta als Mags i que s'envia dies abans del dia d'Epifania. En aquest dia, popularment conegut com a Nit de Reis (de la nit del 5 de gener al dia 6 de gener) es consumeix el desitjat roscó de reis. En molts llocs és també tradició deixar-los una mica de menjar i beure (normalment algun licor o vi, i dolços) als Reis Mags i als seus camells. Els plats l'endemà apareixen buits, i en el seu lloc apareixen els regals. El dia anterior es realitza una cavalcada de Reyes Mags en diferents llocs i ciutats d'Espanya on apareixen els mags amb els regals que durant aqueixa nit oferiran als xiquets.






                  
             I com tota festivitat les campanes ho han d'anunciar, sent els tocs propis d'aquest dia els següents:












  DIA 5 DE GENER, VESPRA





08.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.



13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h. Parròquia: Volteig menor (4 campanes).
                Convent: Volteig general .
                Ermita: Volteig.


17.31 h Parroquia: 1r Toc a missa.
17.45 h.      "         : 2n Toc a missa.
18.01 h       "          : 3r Toc a missa.


19.00 h Parroquia: 1r Toc a missa.
19.15 h.      "         : 2n Toc a missa.
19.30 h       "          : 3r Toc a missa.

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
20.02 h. Parròquia: Volteig menor.
                Convent: Volteig general.
                Ermita: Volteig.


(Aquest volteig sol coincidir en el moment de l'adoració dels Reis davant del Jesuset encara que a vegades varia un poc en funció de l'oratge i la presa que els Reis tinguen)









 DIA 6 DE GENER; EPIFANIA DEL SENYOR.

 

 

07.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
07.45 h.           “         2n Toc a missa.

08.00 h.           “          3r Toc a missa.
.

08.01 h. Parròquia Convent i Ermita: Toc d'àngelus. 

08.02 h..     "               "            "    Volteig menor

10.01 h. Parròquia: 1r Toc a missa.
10.15 h.        “            2n Toc a missa.
10.16 h.        “            Volteig  menor.
10.31 h,        “             3r Toc a missa.

11.31 h.  Parròquia: 1r Toc a missa.
11.45 h.           “         2n Toc a missa.
11.46 h.           “          Volteig menor.
12.01 h.           “          3r Toc a missa.

13.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.
13.02 h.      "                "            "   Volteig menor

20.01 h. Parròquia, convent i ermita: Toc d'àngelus.