lunes, 31 de agosto de 2020

Festes a la Mare de Déu i tocs

 





         Després d'aquests nou dies, viscuts amb intensitat, amb la celebració del novenari a la nostra Patrona, ens preparem ara per a celebrar les seues festes, festes que igual que en la resta d'esdeveniments també vénen marcades pel covid-19, per aixó entre altres coses, el títol a l'entrada d'aquest post és diferent, ja que en condicions normals aquest seria “festes de moros i cristians en honor a la Mare de Déu  de la Soledat Gloriosa”.
 
 



         Durant aquests nou dies s'ha desglossat l'oració de Sant Bernardo en nou parts, reflexionant cada dia sobre una d'elles, posant-se també l'accent, en a més de demanar-li a la Mare de Déu cadascun per les seues intencions personals, fer-ho també per totes les persones afectades per la pandèmia, tant els difunts, infectats, les seues famílies i tot el personal treballant i desvivint-se pel bé comú, recordant que segles enrere els nostres avantpassats van viure situacions semblants i fins i tot pitjors que la nostra, acollint-se sempre a aquesta mateixa Mare i Patrona, sent nosaltres en l'actualitat els hereus d'aquella fe tan arrelada en la població.
 
 

 


       Ara celebrarem aquestes mateixes festes, però d'una forma molt diferent, sense desfilades, processons, entrades, ofrenes, guerrilles etc. però amb l'essencial, tal com en un dia van començar les mateixes, com un tridu a la Patrona, com a acció de gràcies per la seua protecció davant pandèmies com la que estem vivint; en conseqüència, seran unes festes viscudes des de l'interior, tal com els nostres avantpassats les plantejarien des del seu principi.




         Els actes litúrgics seran com de costum, (dins de les exigències i aforament permés per la pandèmia) això és, una missa a les 9 del matí i la solemne a les 11 h. els dies 2, 3 i 4 de setembre (recordar que el dia 2 és el seu dia gran) per  això ja està vestida la Patrona amb el seu mantell de festes com des de 1856 ho fa, i el presbiteri de la parròquia engalanat amb les banderes de les diferents comparses i la de la banda de música.
 
 
 
 


       Els tocs i voltejos de campanes també seran els propis d'aquests dies, exceptuant lògicament els processionals, ja que aquestes no es realitzaran, sent els següents:
 
 
 


 
 
 
 
              
                         Dia 1 de setembre 

          (DIA DE L'ENTRADA)   
                                                                                                                            
08.01 hores: Toc d'alba amb l'àngelus en les 3 Esglésies.
08.02 hores: Volteig campana ermita
 
 

 







12.01 hores: Toc d'àngelus en les 3 Esglésies.
12.02 hores: Volteig general solemne en la parròquia
                     Volteig general solemne en el convent.
                     Volteig en l'ermita.
 
 
 
19.00 h. 1º Toc a missa parròquia
19.15 h. 2º Toc a missa amb volteig menor (4 campanes)
19.30 h. 3º Toc a missa
 







21.01 hores: Toc d'àngelus en les 3 Esglésies.
21.02 hores:  Volteig en l'ermita.
























                          Dia 2 de setembre

                     ( DIA DEL PASSEIG)
 
08.01 hores: Toc d'alba amb l'àngelus en les 3 Esglésies.
08.02 hores: Volteig general en la parròquia.
                     Volteig general en el convent.
                     Volteig en l'ermita
 
08.31 hores: 1r Toc missa en la Parroquia
08.45 hores: 2n Toc missa
08.46 hores: Volteig menor (amb 4 campanes)
09.01 hores: 3r Toc missa







10.31 hores: 1r Toc missa Major en la parròquia.
10.45 hores: 2n Toc missa Major.
10.46 hores: Volteig general en la parròquia
11.00 hores. 3r Toc missa Major.
                     Toc i volteig a la Consagració.
                     Volteig General al cant del “Deu Vós Salve”.





13.01 hores: Toc d'àngelus  en les 3 Esglésies.
13.02 hores: Volteig general en les 3 Esglésies.






                           
21.01 hores: Toc d'àngelus en les 3 Esglésies.
21.02 hores: Volteig general en les 3 Esglésies.
























                      Dia 3 de setembre
                   (DIA DE L'OFRENA)

                                               
08.01 hores: Toc d'alba amb l'àngelus en les 3 Esglésies.
08.02 hores: Volteig general en la parròquia.
                     Volteig general en el convent.
                     Volteig en l'ermita
 
08.31 hores: 1r Toc missa  en la parròquia
08.45 hores: 2n Toc missa
08.46 hores: Volteig menor (amb 4 campanes)
09.01 hores: 3r Toc missa








10.31 hores: 1r Toc missa Major en la parròquia.
10.45 hores: 2n Toc missa Major.
10.46 hores: Volteig general en la parròquia.
11.00 hores. 3r Toc missa Major.
                     Toc i volteig a la Consagració.
                     Volteig General al cant del “Deu Vós Salve”.







13.01 hores: Toc d'àngelus  en les 3 Esglésies.
 
13.02 hores: Volteig general en les 3 Esglésies.
 
 








21.01 hores: Toc d'àngelus en les 3 Esglésies.
21.02 hores: Volteig general en les 3 Esglésies.


















                                                    Dia 4 de setembre 

                     (DIA DE LA PUJADA)
 
08.01 hores: Toc d'alba amb l'àngelus en les 3 Esglésies.
08.02 hores: Volteig general en la parròquia.
                     Volteig general en el convent.
                     Volteig en l'ermita




                                

08.31 hores: 1r Toc missa en la parròquia.
08.45 hores: 2n Toc missa en la parròquia.
08.46 hores: Volteig menor (amb 4 campanes) en la parròquia.
09.01 hores: 3r Toc missa





10.31 hores: 1r Toc missa Major en la parròquia.
10.45 hores: 2n Toc missa Major.
10.46 hores: Volteig general en la parròquia.
11.00 hores. 3r Toc missa Major.
                     Toc i volteig a la Consagració.
                     Volteig General al cant del “Deu Vós Salve”.
 
 
13.01 hores: Toc d'àngelus  en les 3 Esglésies.
13.02 hores: Volteig general en les 3 Esglésies.







                           
21.01 hores: Toc d'àngelus en les 3 Esglésies.
21.02 hores: Volteig general en les 3 Esglésies.




























 
 

 L'oració de Sant Bernardo desglossada en la novena és la següent:

 

 Acordaos | Acordaos oracion, Oraciones, San bernardo

 

sábado, 22 de agosto de 2020

Novena, horaris i tocs

 


                                              Horari i tocs de la Novena 2020

          Com tots els anys ens preparem per a celebrar el novenari de La nostra Patrona la Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, que com és tradició se celebrarà en els pròxims dies del 22 al 30 d'agost.





        Com en totes les facetes de la vida, l'actualitat ve emmarcada per la pandèmia del covid-19 i no podia ser d'una altra manera que aquest novenari es veja influenciat per aquesta; per això la primera deliberació que es va haver de realitzar era on celebrar-la, ja que els temples estan limitats al 75% del seu aforament i l'ermita de la patrona és de reduïda grandària, per la qual cosa es va pensar que seria convenient realitzar-ho en la parròquia per les seues majors dimensions. La segona i no menys important era com baixar la patrona amb discreció i sense assistència de fidels per a evitar aglomeracions, ja que la imatge de la Mare de Déu sempre que ix al carrer congrega multituds.
 
 
 
 


         La imatge de la Patrona va ser baixada la nit del 21 d'agost amb discreció i observança de les normes que la pandèmia exigeix; per això el trasllat es va realitzar amb unes andes de molt reduïda grandària i lleuger pes, perquè fora portada pel menor nombre de portadors possible, sent aquests els únics assistents a l'esdeveniment a més del clergat; pel que no es pot considerar que aquest acte haja sigut ni processó ni acte de culte o litúrgic, sinó un simple trasllat. (Per descomptat, per primera vegada en la història i molt a pesar meu, sense campanes, tan sols va voltejar la campana de la Sang instal·lada en el presbiteri després de cantar-li la Salve a l'entrada a la parròquia)

        L'acte, malgrat la senzillesa, va resultar molt digne, decorós i elegant, per a passar als anals de la història com a únic i sense precedents.






          Com he esmentat, les andes utilitzades en el trasllat eren de molt reduïda grandària, sense núvol, sense fanals ni àngels, tan sols quatre ciris en els quatre extrems, per això no s'han considerat de la suficient elegància per a mantindre la imatge de la Patrona durant aquests dies de novena i festes, (recordar que el dia 2 de setembre és el seu dia gran) per això, s'ha pensat realitzar-li un dosser com el que tenia en l'antiguitat, però amb molta més senzillesa perquè el marc del baldaquí de l'altar major no ho permet; pel que s'ha col·locat la imatge de la Mare de Déu sobre un núvol antic (restaurat per a l'ocasió), suspesa en l'aire i amb dos àngels a l'altura de mig cos, emmarcant-la.

Els horaris d'aquesta novena seran de dilluns a dissabte en el temple parroquial a les 19.30 h i els diumenges una hora abans, això és a les 18.30 h.

Els tocs de campanes seran com tots els anys, això és: 

08.00 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
08.02 h. Volteig campana menuda parròquia, convent i ermita.

13.00 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig campana menuda parròquia, convent i ermita.

De 19.30 h. a 20.00 h. tocs novenari amb volteig campana mitjana, excepte diumenges que seran una hora abans.

21.00 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
21.02 h. Volteig campana menuda parròquia, convent i ermita
 
 
 
 

sábado, 15 de agosto de 2020

Tocs del Patró Sant Roc i història

 



                                      Imatge de Sant Roc (actual)

           Sant Roc va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (França) l'any 1295 aproximadament, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia i es va dedicar a curar a tots els infectats de la pesta. La seua vida l'hem de datar amb tota seguretat, a partir de la mitat del segle XIV i la seua mort en 1327, el més probable es que fora en Voghera, a pesar de la hipòtesi de Montpeller.

                              
                                            Imatge de Sant Roc (antic)


           La seua devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que davall el seu nom, es va dedicar a l'hostalatge de malalts de pesta i que va ser coneguda com "Confraternità o Scuole doní Sant Rocco". La dita agrupació va fomentar la devoció al sant construint capelles i més centres d'acollida per tota Itàlia.




            Una de les esglésies més conegudes que estan dedicades a este sant està a París, molt prop del Museu del Louvre; la va fer edificar Lluís XIV en 1563. Tota Europa i inclús Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li van ser dedicats.
                                                                 
            La seua onomàstica és el 16 d'agost. Sant protector davant de la pesta i qualsevol classe d'epidèmies, la seua intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant de la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, per la qual cosa se li anomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre altres.


                                                     Campana Sant Roc (truja metálica)

         El bisbat d'Oriola va aprovar diverses peticions de devocions locals a Sant Roc en el sínode d'Oriola de l'any 1600, a causa de l'epidèmia de 1595 i les consegüents malalties contagioses.


   


      

                            Campana Sant Roc (truja de madera)



               Ací a Castalla, tal com vaig narrar en l'entrada anterior, en el 1653 va començar el declive de la celebració de les festes patronals a la Nativitat de La nostra Senyora i va ressorgir el de l'Assumpció per ser titular de la parròquia. Entre aquests mateixos anys 1648-53 i per tot l'anteriorment citat sobre les epidèmies, el consell de la vila de Castalla pel sistema d'elecció "redolins" va triar a Sant Roc com a patró principal de la vila i protector contra les mateixes, patronatge que d'altra banda molt aviat es veuria eclipsat per una altra advocació mariana que per aquelles dates ja tenia una grandíssima devoció popular "la Mare de Déu de la Soledat" (en la proxima entrada narraré més sobre ella)









                            "EL SISTEMA DE REDOLINS"

             Aquest sistema consistia a escriure el nom per separat dels sants als quals es pretenia triar, en un pergamí enrotllat i recobert de cera, els quals després es ficaven en un recipient d'aigua, i al que un xiquet, després de donar-li tres voltes i encomanant-se a la Santíssima Trinitat, treia un i el donava a les autoritats civils i religioses, els qui acceptant com a voluntat divina ho proclamaven com a Patró. No hi ha constància dels altres dos noms que no es van obrir.





       La processó d'este, igual que la de l'Assumpció, que ja vaig narrar en l'article anterior es va deixar de realitzar en la dècada dels anys 60,  formant-se la confraria i recuperant-se de nou esta processó amb el seu novenari en 1984. Esta processó, que és conjunta amb la imatge de la Mare de Déu de l'Asumpció, es realitza en el dia d'esta i per això ja estan narrats els tocs en l'article anterior, i sent els tocs per a este 16 d'agost, “dia de Sant Roc” els següents:

15 La Assumpció i “Vespra de Sant Roc”

             Durant el dia, els tocs i voltejos propis del dia de l'Assumpció Tocs del Patró (narrats en l'article anterior)

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (de vespra)


                     Foto inusual de Sant Roc i la Assumpció amb la Patrona

16 d'agost “Sant Roc”
07.31 h. Ängelus parròquia
07.32 h. 1º Toc a missa parròquia
07.45 h. 2º Toc a missa parròquia
08.00 h. 3º Toc a missa.
08.01 h. Ángelus ermita.
08.02 h. Volteig menor parròquia.
             
              Volteig ermita.

10.01 h. 1r Toc a missa parròquia.
10.15 h. 2n Toc a missa       “
10.16 h. Volteig menor          “.
10.31 h. 3r Toc a missa       “.

13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.
13.02 h. Volteig menor parròquia, convent i ermita.

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

viernes, 14 de agosto de 2020

Festivitat de la Mare de Déu de la Assumpció i tocs

 





              IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ACTUAL"




Assumpció de María o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església ortodoxa i de l'Església catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser portats al cel després d'acabar els seus dies en la terra.


IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA ASSUMPCIÓ "ANTIGA"







Este trasllat és cridat Assumptio Beatæ Mariæ Virginis (Assumpció de la Benaventurada Mare de Déu) pels catòlics romans, la doctrina del qual va ser definida com a dogma (veritat de què no pot dubtar-se).









Este Dogma va ser proclamat pel papa Pius XII, el 1r de novembre de 1950, en la Constitució Munificentisimus Deus: “Pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que la Inmaculada Mare de Déu, acabat el curs de la seua vida terrenal, va ser Assumpta en cos i ànima a la glòria del cel".











Esta creença ja es venia acceptant des del S. VI, molt relacionada amb la festa de la Dormició celebrada des de molt antic en les esglésies orientals. Des del S. VI es celebrava una festa a Jerusalem que passa a Occident amb el nom de la Dormició de Santa Maria.








CAMPANA MARIA DE LA ASSUMPCIÓ "MAJOR"




A València, la devoció assumpcionista es va inisiar des del mateix moment de la reconquista. El rei Jaume I "va dedicar al misteri de l'Assumpció la pròpia catedral de València i les altres esglésies que erigia en les terres que anava conquistant", mentres que la gran devoció a la Mare de Déu "Assumpta" a València va fer que fóra representada "massivament per l'art local", i hi ha constància que es celebrava la festa amb processó des de 1372; el papa Calixt III, en 1457 va declarar oficial la festa de l'Assumpció per al 15 d'agost, i per això és reconeguda popularment esta festa com “la Mare de Déu d'agost”.














També así a Castalla, des d'aquestes mateixes dates en les quals es produeix la reconquesta cristiana d'aquestes terres pel rei Jaume I d'Aragó es funda el patronat de la Verge de l'Assumpció, per això en el 1245 es consagra l'actual ermita de la Sang a la advocació de l'Assumpció de La nostra Senyora com a parròquia de les poblacions de Tibi, Ibi, Onil i Castalla, no havent-hi documentació si al temps va ser proclamada patrona de la vila.














L'any 1473 és canviat el patronat de la Verge de l'Assumpció (15 d'agost) al de la Verge de la Nativitat (8 de setembre), per una qüestió que és difícil de creure però que està documentada: En aquest any el cardenal de Roma Rodrigo de Borja va estar de visita en Xativa, ciutat a la qual pertanyia la família. Aquest cardenal va prestar un grup de músics (ministrils) perquè actuaren en les celebracions religioses de les festes d'agost a l'Assumpció, i davant la impossibilitat que arribaren a temps es va decidir per part del consell de la vila permutar el patronat pel de la Nativitat de La nostra Senyora, realitzant-se a partir d'aquest any les festes patronals en el seu honor.














No hi ha documentació clara de si la dedicació de l'antiga parròquia va ser substituïda també, ja que el retaule principal de aquesta, que es va retirar per a la construcció del camerí de la Verge de la Soledat, estava dedicat a la Nativitat, cosa d'altra banda curiosa ja que aquesta Església feia quasi 200 anys que estava dedicada a la Preciosíssima Sang de Crist.

















Aquestes festes a la Nativitat van seguir celebrant-se fins a l'any 1653, a partir d'este any hi ha documentació en què la vila torna a recuperar les festes de l'Assumpció, per ser titular de la parròquia.





                           CAMPANA MITJANA "ASSUMPCIÓ VELLA"



En la proxima entrada narraré una poca més d'història sobre els patrons o patronats ja que el següent anomenat va ser Sant Roc, sent en aquest dia de l'Assumpició la processó dels dos, a causa de la seva proximitat, encara que fa uns anys es celebrava cada dia la seua corresponent.



Els tocs per a aquesta festivitat seran els següents:













DIA 14 d'agost (Vespra)






13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general parròquia i convent.



19,30 h. primer toc a missa parroqia
19.45 h. segon  "     "  " i vol de la mitjana (Assumpsió)
20.00 h .tercer  "   "  " 

21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig general parròquia i convent.
















07.31 h. Àngelus parròquia

07.32 h. 1r Toc a missa en posterior parròquia.

07.33h. Volteig general curt parròquia.

07.45 2n Toc a missa en posterior parròquia.

08.01 3r Toc a missa en posterior parròquia.




10.01h. 1r Toc a missa.

10.15 h. 2n Toc a missa.

10.16 h. Volteig mitjana i segona parròquia.

10.31 h. 3r Toc a missa.


PROCESSÓ (Este any queda suspesa degut al coronavirus)

Des de les 11.30 h. fins al final de la mateixa voltejos processionals amb volteig general solemne a l'entrada i eixida de les imatges.








13.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

13.02 h. Volteig general solemne parròquia i convent.







21.01 h. Àngelus parròquia, convent i ermita.

21.02 h. Volteig menor parròquia i convent (vespra de Sant Roc)