sábado, 28 de marzo de 2020

El nou toc del migdia




         Des de hui 28 de març a les 12 del migdia, les campanes del campanar de l'església parroquial realitzen un nou toc d'oració i de difunts.





         El nou toc d'oració, no és un altre, més que l'Ave Maria festiva, és semblant a l'ordinari que toca tots els dies tres vegades amb l'excepció que durant el temps del rés repica suaument la campana xicoteta. Aquest toc només es pot realitzar tal qual és, quan s'executa manualment, perquè els martells eléctrics colpegen a la campana sempre amb la mateixa intensitat, però és el més semblant al que hauria de ser.



       Al principi, pensem des de la parroquia, que no feia falta realitzar-ho perquè aquest toc d'oració ja es realitza ordinàriament a les huit, tretze i vint hores, (en horari d'estiu vint-i-una) en les tres esglesies, però veient l'envergadura dels esdeveniments, pensem que els cristians hem d'incrementar la nostra oració, tant de petició: implorant la intercessió divina davant aquest grandíssim problema que afligeix a la humanitat; com d'acció de gràcies: per la gran quantitat de persones entregant el millor de si mateixos ajudant als malalts i necessitats; i com no podia ser d'una altra manera, de súplica: per l'etern descans de tantíssims difunts que la pandèmia està causant. Per això, hem cregut convenient que les campanes deuen convidar-nos diariament a realitzar estes oracions excepcionals en estos moments tan excepcionals.








        El toc, com he esmentat, es tracta en la seua primera part de l'Ave Maria festiva i en la segona, en molt curt espai, del toc de difunts de tercera, perquè en els a penes dos minuts que dura el toc ens posen les campanes en antecedents de l'anteriorment esmentat. La implantació d'aquest toc és temporal, i sols a la parroquia, per això el toc d'oració ordinari de les tretze hores es continua executant amb normalitat en les tres esglesies.







viernes, 20 de marzo de 2020

Epidèmies a Castalla



      Durant aquests llargs dies de confinament, en el qual tenim temps per a tot, he parat a pensar en quantes ocasions els nostres avantpassats hauran viscut circumstàncies similars i fins i tot pitjors que la nostra. Per això, he intentat des de la poca documentació que tinc extraure totes les que fan referència a epidèmies registrades ací a Castalla, és possible que hi haja algunes més però aquestes són de les quals he aconseguit documentació:




       1648: Entre els anys 1646 i 1648 va haver-hi una epidèmia de pesta en el regne de València, que a penes va tindre incidència en la nostra localitat. El consell de la Vila va prendre mesures severes amb una quarantena similar a la que estem patint amb el consegüent aïllament, aconseguint que no hi haguera cap difunt en la nostra localitat. La por als rebrots que pogueren tindre lloc a aquesta malaltia, va fer que el consell es fixarà en la data del 16 d'agost per ser el dia de Sant Roc, patró contra la pesta i altres mals, per a realitzar-li festa.




       1706: A la fi d'aquest any, arriba a Castalla portada des de Novelda la malaltia del "tabardillo" o tifus, tenint ja més impacte sobre la població que l'anterior, arribant a causar 270 morts oriünds de la vila, als quals es va donar sepultura en la cripta de l'església parroquial i altres 50 forasters que es van enterrar en la cripta de l'ermita de la Preciosíssima Sang. Per a erradicar l'epidèmia van decidir les autoritats fumigar tota la població, també van cremar romer, sàlvia, timó i altres herbes als carrers i places. Amb la mateixa conducta es va fumigar també l'església parroquial per a contrarestar les emanacions dels molts cadàvers allí enterrats per l'epidèmia, el que va ennegrir la mateixa.




        1834: En aquest cas es tracta de la malaltia “còlera morbo” i es creu que va ser portada des d'Andalusia o Yecla, per la qual cosa es va prohibir l'entrada a tots els forasters que no portaren passe de sanitat. La malaltia va tindre una conseqüència de 337 defuncions, havent-hi algun dia que es podia comptar amb més de 30 morts, dels quals es van enterrar 270 en el cementeri que nosaltres denominem vell i 67 en l'anterior que es trobava situat en el barri de les eres. En vista d'això, el poble i les autoritats decideixen fer rogatives al Santíssim Crist de la Sang, "el vellet de la Sang" i a la Mare de Déu de la Soledat. El 8 de setembre en arribar la rogativa a l'església l'ecònom En. Tomás Mira va fer una súplica a la Mare de Déu, demanant la seua intercessió, participant també en aquestes rogatives San Francesc de Paula i Sant Roc. El 27 de setembre en considerar finalitzada l'epidèmia es va cantar un solemne Te Deum.



      1854: Segona epidèmia de “còlera morbo”, a principis de juny es deia que aquesta epidèmia de còlera estava fent estralls a l'Havana, en el següent mes de juliol pel que sembla ja havia arribat a Madrid i a principis d'agost es va declarar l'epidèmia a Alacant, on es trobava un veí de Castalla realitzant diligències polítiques, qui es creu que va portar la malaltia, morint el 20 d'aquest mateix mes, i a partir d'aquest dia van començar a succeir-se les defuncions. Després de veure els estralls que l'epidèmia estava realitzant en la població la majoria decideixen abandonar el poble, es calcula que eren unes 2500 persones les que havien abandonat la localitat, quedant només unes 500. El dia 14 del mateix mes d'un extrem de la població a l'altre, això és, del carrer Convent fins al Xorro només hi havia 6 cases habitades.




      L'alcalde de Castalla es trobava entre els que van abandonar la localitat, quedant al comandament el tinent alcalde En. Tomás Bernabéu Berbegal morint de l'epidèmia al poc temps. Va assumir l'alcaldia el capellà ecònom En. Joaquín Mira Juan, conegut com el "vicari vellet", de 78 anys d'edat, qui ell i el seu sagristà Pedro Vidal, recorrien tota la població auxiliant on eren necessitats, tant en l'espiritual com en el material. No podent atendre tanta necessitat el dia 14 de setembre va entregar la vara d'Alcalde a un fuster, en aquest dia mor el metge titular, que s'havia compromés a assistir durant l'epidèmia, per la gratificació de 3000 reals. En veure's el nou alcalde sense recursos i sense metge, va donar part al governador que llavors es trobava a Alcoi. Des d'allí va enviar un metge, un practicant i tres infermers més dos metges més des d'Alacant i 2000 reals d'almoina, el 19 del mateix cau malalt l'alcalde i s'encarrega de la vara el metge i secretari, el practicant. Immediatament va publicar una ordre per mitjà d'un pobre cec, pare del pregoner, que també havia fugit, disposant que tots els que portaren malalts del camp, que eren molts, foren conduïts a l'hospital habilitat en el convent, sense distinció de classes.





       El dia 1 d'octubre es va cantar un solemne “Te Deum" mentre continuava morint gent, ja en línia descendent fins al dia 14 del mateix que va morir l'última persona, sent un total de 358 els morts. En totes les calamitats que han afligit a Castalla s'ha acudit a la seua Patrona la Mare de Déu de la Soledat com a intercessora davant el seu Diví Fill per a remeiar-les. Aquesta ferma devoció va inspirar a l'advocat i poeta En. José Pérez de Sarrió i Gisbert a escriure els gojos dedicats a l'a Mare de de Déu de la Soledat, això és, en l'any 1854 i en l'actualitat es continuen cantant.






      1885: En aquest any va esdevindre a Espanya una altra nova epidèmia de còlera, especialment intensa en el regne de València. Novament ací a Castalla es van fer rogatives a la Mare de Déu de la Soledat, implorant-li lliurara a la població d'aquest còlera. No es va registrar a Castalla cap cas d'aquest brot de còlera, malgrat estar envoltada de poblacions en les quals sí que n'hi va haver com Tibi, Ibi, Onil i Biar. En aquest any es van suspendre les festes patronals que se celebraven el 1, 2 i 3 de setembre i després de veure que l'epidèmia no va atacar a la població es van traslladar al 8, 9 i 10 de novembre.





      Com he esmentat al principi, segurament més casos hauran succeït al llarg de la història, però no he aconseguit trobar documentació sobre ells. Com podem observar avantpassats nostres han passat per moments com els que estem travessant i fins i tot molt pitjors, passant penúries i calamitats acudint en tots els casos a suplicar la intercessió dels sants: Sant Roc, San Francesc de Paula, el Santíssim Crist Jacent,  "Vellet de la Sang" i per descomptat de la Santíssima Mare de Déu de la Soledat Gloriosa. Hui com aleshores els creients catòlics de Castalla ens posem baix el seu empar, suplicant la seua intercessió, perquè aquesta nova pandèmia que estem patint faça el menor mal possible a la població.



 

        Des d'aquestes línies també vull agrair la gran labor que estan desenvolupant els serveis sanitaris, camioners, dependents i una infinitat de persones que segueixen en els seus llocs de treball perquè no ens falte de res. També crec que és d'obligat esment la labor espiritual que està realitzant el nostre rector En Salvador Valls, posant-se al servei de tots i cadascun dels habitants de Castalla, tenint-nos presents en les seues oracions i en el sacrifici diari de la Santa Missa, encara que en l'actualitat les estiga celebrant a porta tancada, perquè com diu el refrany “Es de bien nacidos el ser agradecidos”


       La recopilació de les dades l'he realitzada dels llibres Crònica de Castalla, Castalla en l'origen de les festes de moros i cristians i d'una altra font anònima.

EL CAMPANER


jueves, 19 de marzo de 2020

I després dels músics, les campanes






         Sí, així ha sigut el volteig de campanes que ha tingut lloc a les 13.00 h. ací a Castalla. La majoria dels músics de la localitat han sigut fidels a la convocatòria realitzada a través de les xarxes socials per a, a les 12.00 h., des dels seus balcons o finestres interpretar les peces de "Paquito el xocolatero” i "Amparito Roca”. La fantàstica idea ha resultat preciosa, perquè primerament han amenitzat aquest solemne dia de San Josep, dins de l'anomalia existent del confinament en les nostres cases, per a concloure amb la més alta música que pot sonar a la nostra ciutat, la de les CAMPANES.







        Dispars han sigut les opinions que he pogut llegir durant aquests dies a través de les xarxes socials, sobre que tocs haurien de realitzar les campanes durant aquests dies de reclusió de les persones, pel Covid-19. Entre els més extrems, cal destacar l'opinió d'uns que afirmen que haurien de voltejar tots els dies a les 12.00 h del migdia, i en canvi uns altres s'inclinen per la idea que haurien de callar en absolut fins que tot finalitze, per a concloure amb un gran volteig general.









        En la meua modesta opinió, l'opció triada ací a Castalla és de les més sensates, perquè les campanes han de seguir, com vaig comentar en l'entrada anterior, realitzant els seus tocs de costum exceptuant, és clar, els de crida, convocatòria, consagració etc., perquè tots els actes de culte es realitzen a porta tancada, però els que són tocs d'oració, senyals de difunts o voltejos de festivitats han de realitzar-se amb normalitat, perquè precisament la missió de les campanes és anunciar, avisar i lloar.

 ”LAUDO DEUM VERUM; PLEBEM VOCO; CONGREGO CLERUM; DEFUNCTOS PLORO; TEMPESTATEM  FUGO; FESTAS DECORO.”




         De no ser per l'excepcional situació que estem vivint per el “ESTAT D'ALARMA” el títol d'aquesta entrada seria "San Josep i els seus tocs", però també pot servir, per això aprofite l'ocasió per a realitzar aquest post, deixant així constància dels tocs realitzats en aquest singular dia:

 SANT JOSEP I LES SEUS TOCS




                                Imatge de S. Josep de la Parroquia de Castalla







                                                      Capella anys 50




Sant Josep és cap de la Sagrada Família. L'home en qui Déu va confiar els seus més valuosos tresors. Espòs de María Santíssima, pare virginal de Jesús.








L'Arquebisbe de València veient la imatge després de guanyar l'escultor un primer premi en una exposició










El papa Pius IX va anomenar Sant Josep, en 1847, patró de l'Església universal. Si la festa, 19 de març, cau en Setmana Santa, s'anticipa al primer dissabte anterior a ella. Esta festivitat, que ja existia en nombrosos llocs, es va fixar en esta data durant el segle XV i després es va estendre a tota l'Església com a festa de precepte en 1621.També es celebra el día del seminari, per ser patró dels seminaristes, i es conmemora com a día del pare.






                                                 Imatge de S. Josep del convent






La paternitat de Sant Josep aconseguix no sols a Jesús sinó a la mateixa Església, que continua en la terra la missió salvadora de Crist. El papa Joan XXIII va incorporar el seu nom al Cànon Romà, perquè tots els cristians -en el moment en què Crist es fa present en l'altar- venerem la seua memòria.




















                                                   Imatge de S. Josep del convent






En la parroquia de Castalla hi ha una capella dedicada a Sant Josep des del dia 3 de setembre de 1948, en el que D. Antonio Rodilla, per delegació del Sr. Arquebisbe D. Marcelino Olaechea, va consagrar el seu altar i va dedicar la seua capella. No hi ha constància que abans de la destrucció de 1936 haguera capella dedicada a Sant Josep en esta església (d'altra banda prou estrany) però sí que hi ha constància que hi havia a manera d'una xicoteta confraria que s'encarregava de formalitzar la festa inclosa la seua processó (Segle XVIII). No seria d'estranyar que la imatge que es processionaba fóra la que en l'actualitat hi ha en el convent i que anteriorment pertanyia a la família Soler, el descendent de la qual Juan Francisco Soler la va regalar a Manuel Leal, el que després d'un riguros estudi sobre la imatge la va donar a la parròquia, amb la condició que estiguera exposta al cult públic en un lloc digne. D. Salvadors Valls va creure convenient que la seua col·locació fóra en l'església del convent per no haver en esta cap imatge de Sant Josep.






                                               Capella en la actualitat




Esta festa tan arrelada en tot el món, és una llàstima que ací a Espanya no se celebre en totes les comunitats per igual, encara que sí que es celebra en la nostra, comunitat valenciana, i per això en el nostre poble, Castalla. Com no podia ser d'una altra manera esta festivitat de precepte les campanes ho tenen que anunciar i els tocs seran els següents:


Dia 18 de març Vespra.





08.00 h., 13.00 h, i 20.00 h Toc d'oració del Ave Maria parròquia, convent i ermita.

20.01 h. Volteig menor parròquia, general en el convent i campana ermita.




Dia 19 de març Sant Josep



08.00 h., 13.00 h. i 20.00 h. Toc d'oració del Ave Maria parròquia, convent i ermita.

08.01 h, Volteig menor parròquia i ermita.

13.01 h. Volteig menor parròquia, general en el convent i campana ermita.






domingo, 15 de marzo de 2020

Les campanes afectades pel coronavirus






       Per estrany que semble el títol d'aquesta entrada, així és, un element més de la vida quotidiana són les campanes; per això, davant aquesta situació sense precedents que tots estem patint, com no podia ser d'una altra manera, a afectat al diari sonar dels bronzes.

       
          La finalitat de les campanes, algunes d'elles la porten inscrit en el propi bronze, com alguna de  Toledo o la major d'Ontinyent, és la següent: “LAUDO DEUM VERUM; PLEBEM VOCO; CONGREGO CLERUM; DEFUNCTOS PLORO; TEMPESTATEM FUGO, FESTAS DECORO.” Que traduït ve a dir el següent: Alabe al Déu vertader; convoque al poble; congregue al clergat; plore als difunts; espante tempestats i decore les festivitats.

          Després de la declaració de l'estat d'alarma, en data de hui 15 de març de 2020 i per primera vegada que es tinga constància des de 1936 les campanes han deixat de complir l'apartat de “convoque al poble”, ja que els actes litúrgics, encara que de moment es continuen celebrant en els horaris de costum, es vol evitar que siguen multitudinaris per a evitar la propagació del coronavirus.





          La resta de tocs es continuen realitzant amb normalitat, sobretot el d'oració a les 08.00 h, 13.00 h i 20.00 h. ja que en aquests moments crucials necessitem tots els cristians unir-nos en oració per a implorar la intercessió divina, perquè aquest maligne virus faça el menor mal possible a persones i famílies.









          Per a implorar aquesta intercessió, en la parròquia s'ha exposat el patró Sant Roc en el presbiteri de l'altar major, per ser advocat contra pestes i mals, intercedint ja en l'antiguitat sobre aquesta, aleshores vila de Castalla.

         També el rector de Castalla, En. Salvador Valls, ha realitzat diversos actes d'oració i benedicció amb el Santíssim Sagrament, un d'ells des del més alt de la població, com és la placeta de l'ermita, seu de la Patrona La nostra Senyora de la Soledat Gloriosa, com queda reflectit en el següent vídeo.




        Un altra de les peticions que el rector ha fet a la feligresia és que col·loquem tots els cobertors amb la imatge de la Mare de Déu per a recordar-nos que amb més necessitat hem d'intensificar la nostra oració, implorant la seua intercessió sobre el mal que ens afecta.




       Com he esmentat, la resta de tocs de moment es continuaran executant amb normalitat; per això, en la solemnitat de Sant Josep al migdia les campanes voltejaran com de costum.






«Oh María, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com a signe de salvació i d'esperança.

Nosaltres ens confiem a tu, Salut dels malalts, que sota la creu vas estar associada al dolor de Jesús, mantenint ferm la teua fe.

Tu, Salvació de tots els pobles, saps de què tenim necessitat i estem segurs que proveiràs, perquè, com en Canà de Galilea, puga tornar l'alegria i la festa després d'aquest moment de prova.

Ajuda'ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer el que ens dirà Jesús, qui ha pres sobre sí els nostres sofriments i ha carregat els nostres dolors per a conduir-nos, a través de la creu, a l'alegria de la resurrecció.

Sota la teua protecció busquem refugi, Santa Mare de Déu. No menysprees les nostres súpliques que estem en la prova i allibera'ns de tot pecat, o Verge gloriosa i beneïda».

Papa Francesc



«Oh María, tú resplandeces siempre en nuestro camino como signo de salvación y de esperanza.

Nosotros nos confiamos a ti, Salud de los enfermos, que bajo la cruz estuviste asociada al dolor de Jesús, manteniendo firme tu fe.

Tú, Salvación de todos los pueblos, sabes de qué tenemos necesidad y estamos seguros que proveerás, para que, como en Caná de Galilea, pueda volver la alegría y la fiesta después de este momento de prueba.

Ayúdanos, Madre del Divino Amor, a conformarnos a la voluntad del Padre y a hacer lo que nos dirá Jesús, quien ha tomado sobre sí nuestros sufrimientos y ha cargado nuestros dolores para conducirnos, a través de la cruz, a la alegría de la resurrección.

Bajo tu protección buscamos refugio, Santa Madre de Dios. No desprecies nuestras súplicas que estamos en la prueba y libéranos de todo pecado, o Virgen gloriosa y bendita».

Papa Francisco